Renaixement i barroc Paula Fernández Rovira

  • Period: 1300 to 1500

    Humanisme

    Moviment ideològic nascut a Itàlia en el segle XIV, L’Humanisme defensava que l’home era el centre de l’Univers, per tant, es passa d’una societat medieval teocèntrica (Déu era el centre de l’Univers) a una societat antropocèntrica, on l’home passa a ser el centre del món.
  • Period: 1400 to

    Renaixament

    El renaixement va tenir lloc després de la Crisi de la baixa edat mitjana i va estar associat a un gran canvi social que es reflecteix els ideals del moviment humanista. El Renaixement serà, doncs, la culminació de l’Humanisme i s’estendrà per Europa al llarg del segle XVI.
  • Period: 1400 to

    Renaixement (II)

    El renaixement no es el mateix en tota Europa però presentava unes carecteristiques comunes: a) El retorn als clàssics grecs i llatins (recuperació de l’antiguitat clàssica)
    b) Un afany de modernització. L’activitat intel·lectual i artística, recuperació i la investigació de les obres clàssiques.
    c) La transmissió d’uns valors que servissin com a model per al comportament social.
    d) L’home del Renaixement es caracteritza per ser un home amb llibertat.
  • Period: 1500 to

    Prosa literària renaixentista catalana

    Parlarem de prosa literària renaixentista a partir de gèneres com el diàleg, la narrativa històrica i religiosa, les facècies, la novel·la i l’epístola.
  • Period: 1500 to

    Poesia renaixentista catalana

    Nous models mètrics basats, sobretot, en l’endecasíl·lab italià, i una nova concepció de l’amor. Característiques estètiques:
    -Fidelitat a l'herència medieval
    -Renovació mètrica
    -Triomf de l’individualisme
    -Curiositat per la història pròpia
    -Nova relació amb la naturalesa
  • Period: 1500 to

    Teatre renaixentista catalana

    Seguint la tradició grecollatina, sorgeix una nova dramatúrgia de temàtica civil i inspirada en els clàssics. La tragèdia: no té presència en l’àmbit català, ja que s’escrivien en llatí i eren representades en l’àmbit. universitari o cortesà.
    La comèdia: es basa en la difusió dels autors clàssics Plaute i Terenci. Gènere que imita la vida i reflecteix
    veritat, des d’un punt de vista humorístic.
    Teatre religiós: continuador de la tradició medieval però amb temes nous, adoctrinador.
  • Period: 1500 to 1580

    Catalunya dins del Renaixament

    La cultura catalana participà de les inquietuds espirituals i de les tensions crítiques d'Europa i, en el camp estricte de la literatura, intentà d'adaptar les actituds i les formes del Renaixement.
  • 1515

    Fra Miquel Comalada

    Fra Miquel Comalada
    Fra Miquel Comalada escriu "L'espill de la vida religiosa" una novel·la que unia les influències de les obres de Ramon Llull amb les estrictament reformistes i que va ser molt famosa a Europa i va influir en els intel·lectuals de l’època.
  • 1516

    Mort de Ferran II

    Mort de Ferran II
    El rei d'Aragó Ferran II mor.
  • 1545

    Concili de Trento

    Concili de Trento
    El Concili de Trento que es va desenvolupar entre 1545 i 1563 és considerat el primer dels grans concilis moderns ja que va constituir el punt de partida de la resposta de l'Església Catòlica a la Reforma Protestant. Es considera que el Renaixement acaba amb la celebració del Concili de Trento.
  • Period: 1545 to 1563

    Contrareforma

    Durant el segle XVI havia tingut lloc l’anomenada Reforma religiosa que critiquen les idees religioses que defensa el Catolicisme, neixen així les esglésies cristianes protestants o reformades. Donat això en el Concili de trento es donen mesures i neix la Contrareforma, una de les mesures que establirà l’Església serà la persecució mitjançant el Tribunal de la Inquisició de qualsevol persona que tingués idees contràries a les defensades pel Catolicisme.
  • 1557

    Cristòfor Despuig

    Cristòfor Despuig
    Cristòfor Despuig componia els "Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", de tema històric i social, amb influències de les idees erasmistes de renovació religiosa.
  • 1561

    Onofre Almudéver

    Onofre Almudéver
    Va ser un editor i poeta valencià, una de les sedes obres "Procés de les olives" (1561).
  • 1562

    Joan Ferrandis d'Herèdia

    Joan Ferrandis d'Herèdia
    A Valencia en aquests anys funcionava un teatre d'intenció realista que deixava obres com "La vesita" de Joan Ferrandis d'Herèdia.
  • 1565

    Pere Serafí

    Pere Serafí
    Considerat el millor poeta del període renaixentista català, per exemple, alternava en els seus poemes l'idealisme amorós inspirat en Petrarca. Una de leș seves obres més famoses fou Càntic d'amors (1565).
  • 1575

    Joan Timoneda amb l’obra *L’església militant*

    Joan Timoneda amb l’obra *L’església militant*
    Exemple d'obra teatre religiós.
  • Period: to

    Barroc (dins la literatura catalana)

    Durant aquest període, l’estat espanyol està governat per una monarquia absoluta, que potencia l’ús de la llengua castellana en tot el territori. la literatura catalana queda apartada a la producció oral i manuscrita. El barroc afavoreix una sèrie d'autors que revelen unes mateixes influències (Garcilaso de la Vega, Luis de Góngora, Francisco Quevedo, Calderón de la Barca, Gracián, etc.), però que actuaren sense gaire relació els uns amb els altres
  • Period: to

    Poesia barroca culta catalana

    En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa de la crisi social.
    Caracteritza
    Mètrica: Ús del sonet i el decasíl·lab italià sense cesura.
    Retòrica: Ús i abús de les figures retòriques.
    Lingüística: Castellanismes lèxics i sintàctics, entesos com ennoblidors, ja que la llengua catalana era considerada massa senzilla.
  • Period: to

    Teatre barroc

    El teatre barroc sorgeix de la fusió de les tres pràctiques escèniques que es donen al Renaixement: el teatre cortesà, el populista i l’erudit. Aquesta fusió adoptarà en aquest període dues expressions diferents: la religiosa i la profana. Teatre profà
    La comèdia burlesa en llengua catalana fa una paròdia de les comèdies barroques castellanes. Teatre religiós
    Les principals manifestacions de teatre religiós de l’època consisteixen en representacions sense ànim de lucre.
  • Period: to

    Barroc

    El barroc conrearà una estètica basada en l'excés i l'engany als sentits, l’escriptor barroc explotà els recursos de la retòrica, de la sintaxi, de la versificació, utilitzà sense mesura tots els recursos del seu art, cosa que generarà una literatura difícil d’entendre.
  • Period: to

    Prosa barroca

    1. Una continuació de la producció d’obres historiogràfiques;
    2. després de la Contrareforma catòlica hi ha una proliferació de sermons adaptats als cànons retòrics de l’època;
    3. la consciència individual que havia sorgit al Renaixement es veu en les autobiografies i els dietaris.
  • *La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara*

    *La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara*
    Francesc Vicent Garcia fou l'actor de l'obra. Va ser un autor fonamental del barroc català. L’any 1617 estrena a l’església parroquial de la seva localitat amb motiu de la inauguració de la capella dedicada a santa Bàrbara La comèdia famosa de la gloriosa verge i màrtir santa Bàrbara (teatre religiós).
  • *La famosa comèdia de la Gala està en son punt*

    *La famosa comèdia de la Gala està en son punt*
    La famosa comèdia de la Gala està en son punt, escrita a Catalunya el 1630, és la primera comèdia burlesca de tot el territori peninsular. Es tracta d’una obra anònima en vers, dividida en tres actes. Exemple d'una obra de teatre profà.
  • Guerra dels Segadors

    Guerra dels Segadors
    La Guerra dels Segadors fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França.
  • *Tragicomèdia pastoral d’Amor, firmesa i porfia*

    *Tragicomèdia pastoral d’Amor, firmesa i porfia*
    Escrita per Francesc Fontanella, un d’autor que vol incorporar a la seva obra els corrents dramàtics europeus, que coneix gràcies als seus viatges per França i Alemanya. El seu objectiu és renovar i actualitzar el teatre culte en català, partint de l’activitat joglaresca i el teatre humanístic en llatí.