Origen i formació del sistema solar timeline

Descobert per Galileo Galilei.
És el conjunt format pel sol i els 8 planetes amb les seves respectives satèl·lits que giren al seu voltant, també l'acompanyen en el seu desplaçament per la galàxia, via làctia, petites planbetas, esteroides; i innombrables estels, mateoritas, corpúslos interplanetaris.

És el tercer planeta en distància respecte al Sol i l'únic planeta de l'Univers conegut que té vida. La gravetat de la Terra interactua amb el Sol i la Lluna, l'únic satèl·lit natural que té. Triga 1 any en completar la ronda al voltant del sol. Es considera que Copèrnic va ser el primer a afirmar que la Terra gira al voltant del Sol, però ja ho havia fet l'antic astrònom Aristarco de Samos.

Descobert per Galileo Galilei.
És un estel situat al centre del sistema solar, una esfera de plasma calent. El seu diàmetre és d'uns 1,39 milions de quilòmetres. És la font d'energia més important per a la vida a la Terra.

Descobert per Sumerians, gent que vivien en un poble anomenat Sumer en Mesopotàmia.
És el planeta més petit i més intern del Sistema Solar, i el primer planeta en distància respecte al Sol. El seu període orbital al voltant del Sol de 88 dies és el més curt de tots els planetes del Sistema Solar.

Descobert per Galileo Galilei.
És el cinquè planeta des del Sol i el més gran del Sistema Solar. Júpiter és un gegant de gas. Els romans ho van nomenar després del seu déu Júpiter.

També descobert per Galileo. És el sisè planeta en ordre de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar. Té un sistema d'anells. Es classifica com un gegant gasós, compost d'hidrogen i d'heli. S'anomena així en honor al déu romà Saturnus

Descobert per Christian Huygens. És el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel•lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra). El Mart fred i inhòspit és el resultat d'un procés de canvi climàtic que va fer que la seva atmosfera desaparegués. Va ser nomenat després del déu de la guerra romà, perquè el seu color vermellós recordava la sang a la gent.

És el segon planeta en proximitat al Sol i és ben diferent de la Terra. No té oceans i la seva pesada atmosfera provoca un efecte hivernacle que eleva la temperatura fins als 480 ºC. Es va formar de la mateixa nebulosa que la Terra. És l'objecte natural més brillant al cel nocturn. S'anomena així en honor a Venus, la deessa romana de l'amor.

Descobert per Martin Heinrich Klaproth. És el setè planeta des del Sol i el tercer més gran. Té un sistema d'anells, una magnetosfera, i satèl•lits nombrosos. El sistema d'Urà té una configuració única respecte als altres planetes perquè el seu eix de rotació està molt tombat. És un gegant de gel perquè conté aigua, amoníac i metà, juntament amb traces d'hidrocarburs.

Descobert per Urbain Le Verrier, Johann Gottfried Galle, John Couch Adams. És el vuitè planeta i el més llunyà respecte la distància al Sol. Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d'ells bufen en sentit contrari al de rotació. També és un gegant de gel. S'anomena en honor al déu romà del mar.

Descobert per Clyde Tombaugh. Plutó fou considerat el novè planeta del sistema solar. A finals del segle XX, es trobaven cada vegada més objectes similars en el sistema solar exterior, com Ceres i Eris. la Unió Astronòmica Internacional els va classificar com a planetes nans.

Origen i formació del sistema solar

Sistema solar

Terra

Sol

Mercuri

Júpiter

Saturn

Mart

Venus

Urà

Neptú

Plutó