-
1 CE
The Big Bang - Gran explosió o expansió
És un model cosmològic que molts científics consideren com a principal. Es creu que el seu estat actual s'ha esdevingut a causa d'un moment principal, el seu origen. Hawking explica que la pròpia explosió primordial l'univers tenia una grandària nul·la i infinitament calent, era un moment on tota la massa existent estaven compreses sota una pressió extrema i una infinita densitat. Es considera que la seva formació o l'últim moment abans d'explotar va ser fa més de 13.700 milions d'anys. -
2
Instant després de l'explosió
Després que tota la pressió que sotmetia a tota la matèria desapareixés. La temperatura va caure fins els 10 mil milions de graus. En aquell moment, l'univers era format per fotons, electrons i neutrins, juntament amb les antipartícules, alguns protons i neutrons. A mesura que s'anava expandint, la temperatura es reduïa i el ritme en que es produïen anihilacions (col·lisions i unions de matèria amb antimatèria) també era cada vegada menor. I això produïa més fotons, però restaven pocs electrons. -
3
100 segons després del Big Bang.
La temperatura s'hauria degradat a mil milions de graus. Degut a aquesta temperatura els protons i els electrons no poden superar l'atracció de les interaccions nuclears fortes i s'haurien començat a combinar generant nuclis deuteri (com l'H, un protó i un neutró). i mitjançant la combinació de nuclis deuteris amb més protons i electrons es va formar l'He, posteriorment, el Be i el Li. -
4
Radiació de fons de microones.
Va ser una manera d'observar la radiació provocada per l'explosió, i mitjançant els fotons es pot veure les etapes calentes molt primitives de l'univers. Aquesta imatge la van poder capturar els científics Penzias i Wilson el 1965. Hi ha un problema encara no resolt que és perquè hi havia tant d'heli a l'univers. -
5
Poques hores després del Big Bang
La producció d'heli i d'altres elements s'hauria d'haver acabat. Posteriorment, l'univers s'ha anat expandint sense res de particular. I en el moment en què la temperatura hagués baixat als mil graus elselectrons i els nuclis començarien a formar àtoms. I l'univers s'hauria començat a refredar. -
6
Formació de les galàxies.
La gravetat va influir en la matèria exterior de manera que aquesta comencés a girar lleugerament. En seguir-se contraient, quan la regió fós lo suficientment petita hauria arribat un moment de que giraria tan de pressa que la rotació contrarestaria l'atracció de la gravetat, creant d'aquesta manera les galàxies rotatòries discoïdals.
En les regions on no van poder girar es van formar les galàxies el·líptiques. -
7
Aparició de les estrelles.
A mesura que passava el temps, el gas hidrogen i heli de les galàxies es va trencar en diversos núvols. A mesura que aquests s'anaven contraient i xocant entre ells, la temperatura del gas augmentava fins a provocar reaccions nuclears de fusió, i d'aquesta manera formar estrelles.
Les estrelles de més massa haurien d'haver estat més calentes per poder contrarestar la seva atracció gravitatòria. -
8
Formació dels astres.
Una altre explosió que va provocar la il·luminació de les estrelles de la galàxia, i matèria per la seva formació. La majoria del gas del núvol va passar a formar el Sol i una petita part dels elements més pesants es van agrupar per formar el cossos que giren al voltant del sol, com la Terra. -
9
Formació del Sol.
Les estrelles de més massa haurien fet que les reaccions nuclears tinguessin lloc tan ràpidament que haurien acabat el seu hidrogen en pocs milions d'anys. Degut a la seva contracció i un augment de temperatura haurien començat a produir heli en elements més pesants com el carboni o oxigen. I degut a la gran explosió de la "supernova" que va provocar la il·luminació de les estrelles i núvols de gas en rotació, i la gran part d'aquest núvol de gas va acabar formant el Sol o va sortir disparat. -
10
Formació de la Terra.
Al cap de poc temps després de la formació del Sol, la majoria del gas del núvol els seus elements pesants es van agrupar per formar els cossos que ara giren al voltant del Sol com els planetes, com la Terra. Principalment, la Terra no tenia atmosfera, la va aconseguir gràcies a les emissions de gasos que produïen les seves roques. Altres gasos es van formar en els oceans, i es van desenvolupar combinacions aleatòries d'àtoms que van donar lloc a fenòmens com les cromomolècules. -
11
Formació de l'atmosfera i el desenvolupament d'organismes.
Les cromomolècules podien donar lloc a altres estructures superiors. A causa de l'estat de la Terra va provocar un clima d'evolució ja que moltes substàncies no es podien reproduir. Però van sobreviure les que van tenir una evolució favorable, i això va provocar un procés d'evolució. Les primeres formes de vida van començar a produir oxigen i poc a poc la composició de l'atmosfera. Que ha permès el desenvolupament de formes superiors de vida: peixos, rèptils, els mamífers i la raça humana.
