-
624 BCE
Tales
Nascut a la polis de Milet, és considerat el primer filòsof de la història i un dels set savis de Grècia.
Va considerar l'aigua com l'arkhé, que significa que era el principi fonamental, que era l'origen i causa de totes les coses. Va canviar el pensament grec: el pas del mite a la raó (logos).
Tales va poder anticipar una gran collita d'olives que el va fer molt ric, l'objectiu de Tales va ser demostrar al poble grec els beneficiosos aspectes pràctics de la filosofia.
Mor el 546 a.C. -
Period: 624 BCE to 525 BCE
PRESOCRÀTICS
Conjunt de pensadors grecs anteriors a Sòcrates, encara que s'inclouen també filòsofs contemporanis de Sòcrates però que van seguir les orientacions teòriques dels filòsofs dels segles VI i V aC. Van ser els primers pensadors que intentaren donar una explicació racional sobre el món físic i no l'explicaren a partir de mites.
També van iniciar l'anomenat "pas del mite al logos".
Tots els filosòfs (menys Socràtes, Gòrgies i Protàgores) que hi ha a la línia del temps són presocràtics. -
Period: 624 BCE to 470 BCE
MONISTES
Reben el nom de monistes tots aquells filòsofs que sostenen que l'univers està constituït per un sol arkhé o substància primària.
Alguns pensadors monistes són:
Tales
Anaximandre
Anaxímenes
Xenòfanes
Pitàgores
Heràclit
Parménides -
Period: 624 BCE to 499 BCE
ESCOLA DE MILET
Els seus membres van ser Tales, Anaximandre i Anaxímenes, els tres, ciutadans de Milet.
Van introduir nous punts de vista contraris a les opinions prevalent de l'època sobre com estava organitzat el món: mentre que aquestes donaven a la voluntat de déus la responsabilitat sobre els fenòmens naturals, els milesis van presentar una visió de la naturalesa en termes d'entitats metodològicament observables, amb el que es pot considerar a la seva la primera filosofia científica. -
610 BCE
Anaximandre
Nascut a la polis de Milet, va ser deixeble de Tales i va seguir reflexionant sobre el material elemental que componia l'Univers.
Per això, va inventar el terme “àpeiron”, que feia referència a l’il·limitat, a l'infinit. Segons Anaximandre, era l'element primigeni que componia totes les coses i era indefinible, no tenia forma ni límits. També va plantejar que la Terra era el centre de l’Univers.
Mor al 545 a. C. -
590 BCE
Anaxímenes
Nascut a la polis de Milet, igual que Tales, reconeix com a principi una matèria determinada, segons ell, l’aire.
Diu que és un element infinit com “l'àpeiron”, però que ell trobava molt més explicatiu de manera racional: l'aire, a través de processos físics com la rarefacció i la condensació, és capaç de crear totes les coses.
Al contrari que el seu mestre, Anaxímenes pensava que la Terra era «plana com un full», i que havia estat formada per acció de l'aire.
Mor el 525 a. C. -
570 BCE
Xenòfanes
Neix a Colofó i és el precursor del pensament de Parmènides.
És considerat el fundador de la teologia filosòfica, critica l' antropomorfisme dels déus homèrics així com la seva immoralitat i postula l'existència d'un Déu únic.
També va fundar la teoria del coneixement, on va considerar una concepció objectiva de la veritat com una cosa independent del subjecte.
Així mateix, va investigar sobre qüestions relatives a la naturalesa i a la cosmologia.
Mor el 475 a.C. -
569 BCE
Pitàgores
Nascut a Samos, és el que li va donar el significat a la filosofia (amor a la saviesa) i a més a més, va ser el primer a utilitzar la paraula «cosmos» a partir de la teoria harmònica dels nombres.
També es va atrevir a donar solució al problema de l'arkhé, i va proposar que l'element primigeni del qual estava compost l'Univers eren els números.
Va fundar l'escola Pitagòrica, una mena de secta religiosa, on es rebien estudiants masculins i femenins, cosa inusual en l'època.
Mor el 475 a.C. -
Period: 569 BCE to 475 BCE
PITAGÒRIC
El pitagorisme va ser un moviment filosòfic-religiós de mitjans del segle VI a. C. fundat per Pitàgores de Samos, sent aquesta la raó per la qual els seus seguidors rebien el nom de pitagòrics. Aquests formaven l'escola pitagòrica, secta conformada per astròlegs, músics, matemàtics i filòsofs, la creença més destacada era que totes les coses són, en essència, nombres. El pentagrama (estrella de cinc puntes) va ser un important símbol religiós usat pels pitagòrics, que ho denominaven «salut». -
540 BCE
Heràclit
Nascut a Efes, va apostar que l'arkhé era una substància en constant canvi i transformació. Va usar la metàfora de foc i per això, alguns interpreten que, per Heràclit, l'arkhé era el mateix foc.
En realitat, el que volia transmetre Heràclit, era la idea que a l'Univers hi havia un constant canvi que, però, es mantenia en equilibri.
Heràclit va anomenar a aquesta llei universal logos, una mena de raó superior que ordenava l'Univers.
Mor al 480 a.C. -
515 BCE
Parmènides
Nascut a Velia, va defensar la idea que el canvi en l'ésser de les coses, no és possible i no existeix. Deia que tot el que és real, és etern i immutable.
Per a ell, l'element essencial de l'Univers és el mateix ser. Tenia la idea que la veritat es descobreix a través del pensament lògic deductiu, i la convicció que la nostra percepció del món és errònia.
A més, Parmènides va criticar Heràclit, les seves discussions han estat un dels pilars del desenvolupament de la filosofia.
Mor el 470 a.C. -
510 BCE
Leucip
Hem posat que va néixer al 510 a.C. encara que, no se sap exactament quan va néixer.
Considerat com l'iniciador de l'atomisme, Milet, Abdera i Elis són els possibles llocs del seu naixement.
Afirma que la realitat està formada per petites partícules indivisibles i infinites (àtoms) que es mouen en el no-res (buit)
La conclusió de Leucip va ser que l’arkhé eren els àtoms. Sembla que va ser mestre de Demòcrit.
No se sap quan va morir exactament. -
Period: 510 BCE to 370 BCE
ATOMISME
L'atomisme és un sistema filosòfic que va sorgir a Grècia durant el segle V aC, segons el qual l'univers està constituït per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).
Segons l'atomisme (segles V i IV aC), els àtoms són unes partícules materials indestructibles, i que per les seves diverses combinacions en el buit constitueixen els diferents cossos..
Pertanyen a aquest grup: Leucip i Demòcrit. -
500 BCE
Anaxàgores
Nascut a Clazòmenes, va introduir en l'explicació de l'univers el "nous" com a força motora de tot el que existeix. El “nous” és infinit i autònom, i amb res es barreja, i totes les coses es veuen impregnades d'ell. Aquesta doctrina va ser adoptada per Aristòtil.
Va parlar d’unes llavors que formaven el món físic, les quals se subdivideixen en partícules infinites i de molt diferent naturalesa. Tractava així d'explicar la pluralitat de formes en el món.
Mor el 428 a.C. -
Period: 500 BCE to 370 BCE
PLURALISTES
Els filòsofs pluralistes són un conjunt de filòsofs grecs posteriors als monistes que, a diferència d'aquests, opten per una explicació mecanicista del món: presència de diversos elements primers (eterns, immòbils...) moguts per una força externa.
Alguns presocràtics pluralistes són:
Anaxàgores
Empèdocles
Leucip
Demòcrit -
495 BCE
Empèdocles
Nascut a Akragas, va postular com a principis constitutius de totes les coses (arkhé) quatre elements inalterables i eterns (l'aigua, l'aire, la terra i el foc), que, al combinar-se en diferents proporcions donen lloc a la multiplicitat d'éssers del món físic.
Segons Empèdocles, els éssers són temporals i transitoris, especialment perquè neixen i moren. Al mateix temps, considerava els éssers com eterns.
Mor el 444 a.C. -
490 BCE
Zenó
Nascut a Elea, Zenó va establir una sèrie de principis comuns i que no podien separar-se: la raó, la divinitat, la natura, la llibertat i la felicitat.
La raó era l'eina per evitar les passions i obeir les lleis socials. Gràcies a aquesta, arribava la felicitat i la llibertat; d'aquí la importància del coneixement per crear homes lliures.
La importància que atorgava Zenó a la virtut queda ben clara quan es llegeixen algunes frases que formen part de la seva filosofia.
Mor el 430 a.C. -
485 BCE
Protàgores
Nascut a Abdera, va defensar el relativisme i el convencionalisme de les normes i creences de l'home, reflectida en la frase "L'home és la mesura de totes les coses, de les que són en tant que són i de les que no són en tant que no són". Segons ell, "la matèria és fluida" i "les causes fonamentals (els logos) de totes les coses, es troben en la matèria". Va emfatitzar la manera en la qual la subjectivitat humana determina la forma en què entenem i construïm, el nostre món. Mor el 411 a.C. -
485 BCE
Gòrgies
Nascut a Leontins, va ser un dels primers a col·locar als problemes de l'home en el centre de la reflexió filosòfica. Va negar l'existència de coses permanents i es va dedicar a declarar falses totes aquestes opinions.
Es preguntava que si qualsevol cosa existeix, llavors, hauria de ser eterna o no. Una cosa que és eterna, no té principi, és infinita, és contradictòria i no es troba en cap lloc en concret. La seva conclusió era que l'ésser no existia.
Mor el 380 a.C. -
Period: 481 BCE to 580 BCE
SOFISTES
Els sofistes eren pensadors que van desenvolupar la seva activitat a l'Atenes democràtica del segle V a. de C. Es pot dir que, mentre els filòsofs presocràtics van orientar el seu pensament cap a l'especulació sobre la naturalesa, els sofistes van obrir el camp de la filosofia als problemes antropològics, és a dir, la filosofia es va desplaçar de la physis al nomos, del cosmos a la polis.
Protàgores i Gòrgies, són dos exemples de sofistes. -
470 BCE
Sòcrates II
El mètode de Sòcrates era dialèctic: després de plantejar una proposició analitzava les preguntes i respostes suscitades per la mateixa. Sòcrates va descriure l'ànima com allò el qual ens qualifica de savis o de bojos, bons o dolents. La postura filosòfica de Sòcrates va ser innovadora i molt influent en el seu temps, per això, els pensadors anteriors a ell són denominats com presocràtics. Les reflexions més importants de Sòcrates es van centrar en l'ésser humà. Mor el 399 a.C. -
470 BCE
Sòcrates I
Nascut a Alòpece, va ser un filòsof considerat com un dels més grans tant de la filosofia occidental com universal i com a precursor de Plató i Aristòtil, sent els tres representants fonamentals de la filosofia grega. Va ser el veritable iniciador de la filosofia ja que li va donar el seu objectiu primordial de ser la ciència que cerca a l'interior de l'ésser humà i va començar a consolidar les bases del pensament filosòfic: el qüestionament i el poder de la paraula. -
470 BCE
Melissos
Va néixer a Samos, i com a bon seguidor de l'escola eleàtica, estava en contra dels pluralistes (sobretot Empèdocles i Anaxàgores), defensant la tesi de la unitat del que existeix.
Va donar per bona la idea que l'ésser és indivisible, etern, immòbil, sense canvi, però el va dotar d'un caràcter il·limitat i infinit. D'altra banda, ha sostingut que el que arriba a ser alguna cosa ha de tenir un començament; així doncs, si res arriba a ser, no té començament.
Mor el 430 a.C. -
460 BCE
Demòcrit
Nascut a Abdera, juntament amb el seu mestre Leucip, va plantejar que l’arkhé era en realitat una enorme quantitat d'àtoms, substàncies indivisibles. Així doncs, l'Univers no estava format d'una sola substància, sinó de milions de partícules immutables i diminutes. A més a més, va establir que el moviment és un element que en si mateix existeix, i fins i tot va ser un dels primers a introduir els conceptes vinculats amb el que avui coneixem com inèrcia. Mor el 370 a.C.
