-
2800 BCE
EL ANIMISME I LES SEUES PRÀCTIQUES (Paleolític. 50000 BCE)
L’animisme no es pot considerar una fita en la infermeria en el sentit que no es un esdeveniment rellevant en la historia de la professionalització. En aquest context, l'animisme, que atribueix vida i espiritualitat a elements de la natura, pot influir en com s'aborda l'atenció i el benestar del pacient. -
2613 BCE
LA MOMIFICACIÓ
La momificació era el procés egipci per a preservar el cos per a la vida després de la mort. Aquesta practica es considera una fita historica per a la infermeria ja que va ser un punt clau en l'evolució de les cures post mortem, establint una visió holística que connecta amb els principis bàsics de la infermeria moderna i va influir en les pràctiques sistemàtiques del cos a llarg termini. -
2000 BCE
EL YIN I EL YANG EN LA MTX I LA SEUA IMPORTÀNCIA PER A LA INFERMERIA
La medicina tradicional xinesa concep el cos com un sistema energètic interconnectat amb l’entorn. Això va suposar una visió integral de la salut, enfocant-se en la prevenció mitjançant l’equilibri del Qi, el yin i el yang. Malgrat la seva perspectiva no científica, utilitza pràctiques com la meditació, l’alimentació equilibrada, l’acupuntura i la fitoteràpia per mantenir l’harmonia, establint les bases d’un enfocament preventiu que es reflecteix en la medicina moderna. -
1792 BCE
PRIMERES BASES DE LA REGULACIÓ SANITARIA I EL SEU IMPACTE EN LA HISTORIA DE LES CURES
El Codi d’Hammurabi és un conjunt de lleis que regulaven diferents aspectes de la vida, incloent-hi la salut. Es pot considerar una fita històrica per a la infermeria ja que estableix normes sobre l’atenció als pacients i la responsabilitat en les pràctiques sanitàries. Va introduir canvis objectius en la qualitat de les cures gràcies a la llei del Talión, influint en el desenvolupament de la responsabilitat ètica dels professionals de la salut en civilitzacions posteriors. -
1200 BCE
LES CURES EN LA MITOLOGIA GREGA
La mitologia grega explica l'origen de les cures en salut a través d'Asclepi, fill d'Apol·lo i Coronis, instruït per Quirón. Asclepi es va convertir en un referent de les cures, elevat a déu, i va donar lloc als Asclepíades, una escola de professionals de la salut. Tot i que no es pot considerar un punt clau en la història de la infermeria moderna, va establir una base simbòlica important, influint en la percepció social de la cura i contribuint a la seva formalització. -
430 BCE
TEORIA DELS HUMORS
Aquest concepte complix amb les característiques d’una fita per a la història de la medicina i la infermeria. Va representar un canvi radical en la comprensió de la salut i la malaltia, allunyant-se de les creences màgiques y supersticiones de l’època i establint una base racional i observacional per al diagnòstic i el tractament mèdic.
Hipòcrates va postular que l’equilibri entre els humors del cos era essencial per a mantindre la salut, i que qualsevol desequilibri provocava malalties. -
300 BCE
L'ACCÉS A L'ESTUDI DE LA MEDICINA EN LES DONES DE L'ANTIGA GRÈCIA
Agnòdice, per a poder estudiar la medicina, es va dissfressar d'home. Va poder exercir la medicina, aconseguint molt d'èxit entre les dones que anaven amb ella a donar a llum, degut a l'enveja del seus companys homes, va ser acusada falsament de violació, i les dones li van mostrar el seu recoltzament, conseguint la seua absolció.
Agnòdice, és un fet històric, pero no pot ser considerada una fita històrica, ja que no es sap realment si va existir o sols va ser un mite. -
200
LA REVOLUCIÓ DE LA GINECOLOGIA EN LA CULTURA CLÀSSICA
Metrodora va ser una metgessa que va viure entre els segles III i V dC, durant el període tardo-romà. És l'autora de "Sobre les Malalties de les Dones", el primer text mèdic conegut escrit per una dona, centrat en ginecologia.
A més a més, es una fita perquè va desafiar els límits socials de la seua època demostrant que les dones podien participar en la ciència médica i el seu treball va influir durant segles.
Va ser un precedent per a la inclusió de les dones en la medicina. -
313
INFLUÈNCIA DEL CRISTIANISME EN L'INFERMERIA PRIMITIVA
L'influx del cristianisme en la infermeria no es considera una fita històrica perquè, tot i ser un esdeveniment decisiu, no hi ha un punt temporal concret que marque la seva integració. La transformació de la cura en un acte altruista és progressiva i no es pot identificar un moment específic. Per tant, no compleix les característiques d'una fita històrica. -
476
LA CONTRIBUCIÓ DELS MONESTIRS CRISTIANS A LA INFERMERIA
La contribució dels monestirs va significar un avanç en la infermeria ja que es va crear una nova perspectiva. La infermeria es va convertir en un espai essencial al monestir perquè la localització dificultava l'accés a atenció sanitària. És per això que el paper de l'infermer es va definir entre la comunitat cristiana. Aquesta fita es situa principalment a Europa durant l'Edat Mitjana. Encara que la infermeria no estiguera professionalitzada, va produir l'aparició d'aquesta com a disciplina. -
501
TRACTAMENT I CUIDAT DELS LEPROSOS EN L'EDAT MITJANA
La lepra va tenir molta importància en la història, especialment a l’Edat Mitjana. La cura dels malalts estava a càrrec de monges i monjos. La por, per no tenir cura coneguda, va portar a la creació de leproseries, on s'aïllava els pacients. Els tractaments eren tradicionals, més enfocats en l'espiritualitat que en la salut física. Aquest fet no representa una fita per a la infermeria, ja que no hi va haver avenços en els tractaments ni un canvi rellevant per a la professió actual. -
530
CREACIÓ DELS ORDES MONÀSTICS BENEDICTINS I LA REGLA DE SAN BENITO
La Regla de San Benito va suposar una innovació en aspectes com l'atenció als malalts, però la seva influència es va limitar a alguns monestirs i no va impactar directament en la professió de la infermeria. Amb això, s’entèn que la Regla de San Benito va ser rellevant però no va produir ningun canvi objectivable en la història de la infermeria, per tant no pot ser considerada una fita històrica transcendental ni universalitzable. -
700
LA MEDICINA ÁRABE EN LA EDAD MEDIA EN LA PENÍNSULA IBÉRICA
La medicina àrab va transformar la pràctica mèdica a l'edat mitjana, introduint un enfocament científic i holístic que contrastava amb les creences religioses dominants de l'època. A la Península Ibèrica, els metges àrabs com Avicena van contribuir a la sistematització de la medicina i la cura integral del cos i la ment. És una fita històrica de la història, perquè va establir les bases per a la medicina moderna, prioritzant la ciència per sobre de les interpretacions religioses de la salut. -
1050
EL PAPER EXERCIT PER LES DONES EN LA PRÀCTICA I EN L'ENSENYAMENT DE LA MEDICINA EN EL S. XI
En l'Edat mitjana, el saber mèdic s'aprenia en els monestirs fins a l'aparició de l'Escola de Salern. Esta escola va introduir una perspectiva empírica i una visió holística de la salut. A més, va ser pionera en permetre que les dones estudiaren i ensenyaren medicina, com Trótula de Salern, destacada metgessa que va escriure sobre ginecologia i va desmentir mites sobre les dones. El seu llegat va influir en la pediatria, l'obstetrícia i en la inclusió de les dones en l'àmbit mèdic. -
1096
CAVALLERS DE LES CREUADES (guerrers i sanitaris)
Les creuades s’inicien en el S XI i duren fins el XIII com una gran empresa de l'Església per organitzar expedicions religioses-militars amb l’objectiu de recuperar Terra Santa. Els creuats tenien funcions militars, religioses i sanitàries (tenir cura dels malalts i ferits disposant d’hospitals de campanya i hospitals edificats en els nuclis més transitats i amb millor comunicació). Com a exemples, hi ha referències dels Cavallers Hospitalaris de San Juan de Jerusalén, Teutònics i de San Lázaro. -
1101
LES BEGUINES I LES SEUES CURES
El moviment beguí es considerat un punt de referència per a la professió d’infermeria ja que va obrir portes a les dones en l’àmbit sanitari, provocant un canvi en la pràctica assistencial femenina.
Les beguines són una fita històrica per a la infermeria pel seu impacte social i religiós en la vida de les dones de l’Edat Mitjana i per la seua importància en la cura i l’atenció als malalts. Aquest moviment va ser clau per al procés evolutiu de les dones en la infermeria i en la medicina. -
1200
LA INFLUÈNCIA AGUSTINA EN LES CURES DE LA INFERMERIA
Les Germanes Agustines van ser una ordre religiosa d'especial rellevància en la França medieval del s.XIII, per la seua influència en les cures infermeres. Tot i que cal reconéixer la seua important labor en l'Hospital de París, les seues aportacions no podrien ser considerades com una fita històrica, ja que la seua dedicació a l'assistència dels malalts potser fora significativa per a les vides que salvaren amb el seu treball de cura, però no és un fet transcendental ni únic per a la història. -
1311
FUNDACIÓ HOSPITAL DE EN CLAPERS
Aquest hospital es funda a l'any 1311 a València, sent part d'un moviment cap a l'edificació de múltiples hospitals amb l'objectiu de millorar el sistema sanitari. Malgrat no ser l'únic hospital d'aquest moviment, sí que hi ha múltiples avanços al llarg de tot el procés, com la millora general del sistema sanitari. La fundació dáquest hospital no es tracta d'una fita. Malgrat complint alguns dels criteris per a ser-ho, no suposa un canvi radical en cap aspecte per a la ciutat de València. -
1348
LA PESTE NEGRA EN L'EDAT MITJANA
La Peste Negra, arribada a Europa en 1348, va ser una epidèmia devastadora que va causar una profunda crisi social i econòmica, deixant ciutats desertes i paralitzant la producció agrícola.
Este esdeveniment és una fita històrica perquè va transformar dràsticament l'estructura social, econòmica i cultural d'Europa, marcant el final de l'Edat mitjana i establint les bases per al Renaixement, alterant dinàmiques de poder i treball i impulsant canvis en l'atenció sanitària. -
1400
BRUIXES, MÍSTIQUES I REMEIERES
La caça de bruixes és una fita històrica, ja va ocórrer entre l'Edat Mitj, ana i el segle XVII. Moltes remeieres vistes com una amenaçavan ser perseguides per l'Església Catòlica. Aquest fenomen, sense precedents documentats abans, va canviar la percepció de la medicina popular, estigmatitzant les remeieres i eliminant el seu paper en les comunitats. Va suposar un canvi tant en la cura com en el pensament mèdic, contribuint a la transformació de la medicina tradicional i la percepció social. -
1409
L'APARICIÓ DEL PRIMER PSIQUIÀTRIC DEL MÓN
El Pare Jofré va fundar a l'any 1410 el primer hospital psiquiàtric a València després de presenciar maltractaments a un malalt mental. La seua iniciativa va promoure un tracte més humà amb aquests pacients, marcant un canvi en l'atenció a la salut mental, basada en la compassió i la cura.
És un fenomen considerable com a hito perquè va suposar una millora per als malalts mentals on les cures relacionades amb la Infermeria van ser fonamentals per al seu tractament. -
1479
INICI DE LES TÈCNIQUES DE INFERMERIA (BARBERS I SAGNADORS)
Les confraries de cirurgians, barbers i sagnadors van ser fonamentals per al desenvolupament de la sanitat i les cures a l'Edat Mitjana. Tot i no tenir formació universitària, van realitzar moltes funcions associades a la infermeria actual. La regulació de la seva feina va ser clau per a la seva titulació, impulsant la professionalització de la infermeria. A més, van deixar un llegat de tècniques i coneixements que han marcat un punt d'inflexió en l'evolució de la sanitat. -
1504
LA REFORMA HOSPITALARIA: LA CREACIÓ HOSPITAL REIAL DE GRANADA.
Al segle XVI, la reforma hospitalària a Espanya va transformar els hospitals en institucions més organitzades i centrades en l'atenció sanitària, com l'Hospital Real de Granada. Aquesta reforma va ser un pas important cap a un sistema de cures més estructurat i científic. Tot i que no es considera una fita històrica amb canvis radicals en la professió d'infermeria, va assentar les bases per a la seva futura professionalització, amb més formació i especialització del personal. -
1539
LA HOSPITALITAT DE SANT JOAN DE DÈU
Sant Joan de Dèu, tras sofrir els tractaments de l'època en L'Hospital Reial de Granada, es va convertir en un referent de l'infermería, dedicant-se a la creació d'hospitals per atendre als pobres, centrant les cures en la dignitat de les persones. La seua obra, marcada per l'hospitalitat y el respecte als malalts, va suposar una fita en l'historia de l'infermería, influint en l'organització dels hospitals y el tracte als pacients. El seu llegat perdura fins hui. -
LA PUBLICACIÓ DEL MANUAL D’INFERMERIA DELS GERMANS OBREGONS.
La publicació del manual d’infermeria va suposar un punt d’inflexió en la societat, marcant un inici cap a la infermeria moderna. Gràcies al manual comencen a formar-se infermers de qualitat que apliquen tècniques i remeis amb una base científica per a tractar al malalt. Per tot açò, se reconeix el seu valor històric i serveix com a referencia en el procés evolutiu de la historia de la infermeria, sent el primer manuscrit que redactava sabers infermers. Per tant, es pot concloure que es un hito. -
Creació ordre Filles de la Caritat.
Les Filles de la Caritat va ser una ordre fundada per San Vicent de Paúl i Santa Luisa de Marillac per respondre a la necessitat urgent d’atendre els pobres, malalts i marginats de París.
La creació de l'ordre no es una fita històrica degut a que el veritable valor històric de les Filles de la Caritat no recau en el moment de la seua creació, sinò en la seua tasca diària i ininterrompuda durant els segles. -
L'ATENCIÓ DE DOROTHEA LYNDE DIX ALS MALALTS MENTALS
Dorothea Lynde Dix va ser una destacada reformadora social nord-americana que va lluitar pels drets de les persones amb malalties mentals. Al llarg de 40 anys va promoure reformes per millorar-ne les condicions, creant hospitals psiquiàtrics i establint un abans i un després en la cura d’aquests pacients. Les seves accions van ser fonamentals per a l’evolució de la salut mental i la professió d’infermeria. Este fet sí que és una fita històrica. -
L'IMPACTE DE LA REFV I ISABEL ZENDAL, LA PRIMERA INFERMERA DE LA HISTORIA EN UNA MISSIÓ TRANSCONTINENTAL DE SALUT PÚBLICA
Isabel Zendal va participar en la Real Expedició Filantròpica de la Vacuna. L’objectiu era portar la vacuna de la virolla a les possessions espanyoles d’Amèrica i Àsia. En aquesta missió, 22 xiquets van actuar com a reservoris humans de la vacuna, els quals van ser cuidats i atesos per Isabel Zendal. Gràcies a aquesta expedició la virolla va ser erradicada del planeta i Isabel Zendal va tindre un paper clau per a la salvació de milers de vides, però, mai ha tingut el reconeixement que mereix. -
REFORMES DE LES PRESONS I DE LA INFERMERIA
Les reformes d’Elizabeth Gurney Fry durant la 1ª meitat del segle XIX, tant en presons com en infermeria, encara que no han han estat reconegudes degudament pel món acadèmic, si han de ser considerades una fita històrica.
Això ho podem justificar perquè E. Fry va establir les bases en tots dos àmbits, presons i infermeria, que després van emprar o va inspirar la fundació d’altres institucions i idees que es perpetuen hui dia, i que seguixen la filosofia i les creences d’Elizabeth. -
Diaconesses Kaiserswerth
Aquest institut fou fundat per Theodoro Fliedner i la seua primera esposa Friederike, en 1836 a kaiserswerth (alemanya); un institut pioner en la formació y professionalització de l’infermeria. -
MESURES HIGIENICOSANITÀRIES I OBSERVACIÓ DE FLORENCE NIGHTINGALE DURANT LA GUERRA DE CRIMEA
Durant la Guerra de Crimea, Nightingale pren consciència de la importància de cuidar l'entorn en el procés de recuperació del pacient a través de mesures higienicosanitàries. Este fenomen és una fita de la història de la infermeria perquè, a més de reduir la taxa de mortalitat dels soldats, estableix les bases de la enfermería moderna. Va suposar un canvi de paradigma pel fet que abans d'això es tenia un concepte unicausal del desenvolupament de la malaltia, considerant secundari l'entorn. -
REFORMISME SOCIAL I SANITARI I EL PAPER DE CONCEPCIÓN ARENAL
El treball de Concepción Arenal va ser fonamental per a l'evolució de la Infermeria, influenciant en l'especialització de les infermeres i la millora del treball, coincidint amb el moviment emancipador de la dona. Va esbossar les bases de la infermeria moderna a Espanya, comportant-se com una reformista social i sanitària de gran importància en els sistemes de cures vigents en el segle XIX. Va ser defensora dels drets de les dones i dels sectors més desfavorits de la societat. -
CREACIÓ DE LA CREU ROJA AMERICANA
La creació de la Creu Roja Americana per Clara Barton és una fita històrica perquè va institucionalitzar l’ajuda humanitaria en temps bèl·lics i desastres naturals als Estat Units, a més de fer possible la professionalització de l’infermeria i el paper de la dona en un context laboral i fora de la llar. -
ESCOLA D'INFERMERIA DE SANTA ISABEL D'HONGRIA
La creació de l'Escola d'Infermeres de Santa Isabel de Hungria al segle XIX és una fita perquè va ser la primera institució d'infermeria a Espanya, formalitzant la professió i millorant la qualitat sanitària. Va oferir formació rigorosa, elevant l'estatus de les infermeres i inspirant la creació d'escoles similars. També va ser clau en l'empoderament femení, oferint accés a educació i carrera professional, canviant la percepció de la infermeria. -
TITOL INFERMERIA 1915
Aquest fet es pot considerar una fita històrica, ja que va suposar el reconeixement legal de la disciplina infermera, passant de ser un ofici a una professió amb una base teòrica reglada, gràcies a la llavor de les Serves de Maria. La legalització va marcar un abans i un després en la professió, millorant la seva percepció social i el rol dins del sistema de salut. Les Serves varen lluitar per un reconeixement i unes bases teòriques e igualitàries conseguint el títol de infermeria al 1915. -
L'EVOLUCIÓ DE LA INFERMERIA EN LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
La Segona Guerra Mundial va ser una fita en la història de la Infermeria, ja que va provocar canvis significatius en esta en augmentar la participació de les dones i atorgar-los majors responsabilitats i autonomia. La necessitat de personal sanitari en el front i la rereguarda va millorar les condicions laborals de la professió, transformant la percepció que es tenia d'esta, elevant el seu estatus i establint les bases de la Infermeria moderna. -
CREACIÓ DEL TÍTOL D’ATS: EL PAS PER A LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA INFERMERIA
Fita histórica
La creació del títol dATS en 1953 va marcar un punt important cap a la professionalització de la infermeria. La unificació de practicants, matrones i infermeres va ser un pas cap a la seua consolidació com a disciplina autònoma i crear una única figura per tenir cura de la societat.
Ara bé, la situació sociopolítica de l'època fou un obstacle a l'hora de formar i delegar funcions al gènere femení (Eren obligades a formar-se en règim intern amb assignatures doméstiques). -
TÍTOL DUE
El considerem una fita evident en la història de la infermeria ja que és el començament de la profesionalització i reconeixement dels infermers i de les infermeres com a tal, amb el seu corresponent títol universitari. El DUE va otorgar el reconeixement de forma legal a la professió i va sentar les bases per al posterior desenvolupament d’aquesta carrera, la cual va evolucionar fins estudis de grau, ampliant d’aquesta forma la especialització i el desenvolupament dins de la rama. -
LA INVESTIGACIÓ SOBRE MATRONERIA DE TERESA ORTIZ
Teresa Ortiz és una historiadora de la ciència que va dedicar el seu treball a investigar fites históriques sobre la ciència i la medicina. En el moment que va desenvolupar la seua investigació es va donar compte que hi havien molt pocs estudis sobre la historia de la matroneria, i va decidir treballar en aquest tema.
Va fer un anàlisis de més de 15 articles i llibres que tractaven sobre matroneria entre els segles XVI i XX, i d'aquesta manera va desenvolupar diferents teories. -
GRAU EN INFERMERIA
Fita Històrica per a la infermeria.
“REAL DECRETO 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales” es regulen els estudis oficials de grau i postgrau en el marc del EEES. En Espanya per primera volta desapareixen les distincions entre llicenciatures i diplomatures. Els nivells establerts seran grau, màster i doctorat per a totes les titulacions. En la Universitat de València s'implantarà en el curs 2010/11. -
Desenvolupament Time-Line Col·laborative
Aquesta línia del temps resulta d'un treball col·laboratiu.
S'emmarca dintre del PROJECTE HITO (Grup IDhEA): Mètode d'Anàlisi per al desenvolupament del pensament crític-reflexiu de la història d’Infermeria, la metacognició i la construcció de la identitat infermera (https://ir.uv.es/0J3fr0c).
Autors/es: alumnat Grup A, Bases Històriques, Epistemològiques i Ètiques de la Disciplina infermera (curs 24/25).
Professorat: Elena Santainés Borredá (elena.santaines@uv.es) i Marta Terrón Pérez.