-
Naixement
Neil Armstrong va néixer el 5 d'agost de 1930 a Wapakoneta, Ohio. Fill de Stephen i Violet Armstrong. -
Infantesa
La seva infància va tenir lloc a diferents localitats a causa de que el seu pare era auditor. Armstrong va mantenir des de molt petit un contacte estret amb l'aeronàutica. Als dos anys, ja havia assistit a les Carreres Nacionals Aèries d'Ohio i als sis va realitzar el seu primer vol en un aeroplà. -
Adolescència
Amb 15 anys, Neil va començar a agafar lliçons de vol en un aeroport al nord de Wapakoneta. Va rebre la llicència de pilot abans de graduar-se de la Secundària Blume a Wapakoneta el 1947. -
Beca i servei militar
Armstrong va rebre una beca de la Marina dels Estats Units i es va començar els seus estudis d'enginyeria aeronàutica a la universitat. El 1949 va iniciar el seu servei militar a la Marina com a aviador, i el 1950 va ser enviat a la guerra de Corea. Durant el conflicte va volar en 78 missions de combat. -
NACA i NASA
El 1952 Armstrong es va unir al Comitè Consultiu Nacional (NACA). Durant 17 anys va treballar com a enginyer, pilot de proves, astronauta i administrador de la NACA i la seva agència successora, l'Administració Nacional per a l'Aeronàutica i l'Espai (NASA). -
Pilot de recerca
A mitjans de la dècada de 1950, Armstrong es va traslladar al Centre de Vols Edwards de la NASA a Califòrnia, on es va convertir en pilot de recerca. Armstrong va volar en més de 200 models diferents d'avions, incloent-hi avions de reacció, coets, helicòpters i planadors. Paral·lelament, va fer un màster en ciències d'enginyeria aeroespacial de la Universitat del Sud de Califòrnia. -
Vida amorosa
Neil Armstrong es va casar l'any 1956 amb Janet Shearon, la seva nòvia de la universitat.
Després de 38 anys casats, al 1994 es va divorciar de Shearon, i aquell any es va casar amb una dona anomenada Carol Held Knight, la qual va ser la seva dona fins la seva mort. -
Els seus fills
Va tenir tres fills, el primer, Rick Armstrong, al 1957. Dos anys després neix la seva filla, Karen, la qual va morir al 1962, a causa d'un tumor maligne, casualment el dia d'aniversari de boda de Neil i Janet. El seu últim fill, Mark, va néixer aquell mateix any, el qual avui dia és un escriptor de cinema. -
Astronauta
Armstrong va obtenir una plaça d'astronauta el 1962, cosa que el va obligar a fixar la seva residència a El Lago, Texas, a prop del Centre de Vols Espacials de Houston. Allà va ser sotmès a quatre anys de dur entrenament perquè el programa Apol·lo aconseguís la meta de portar el primer home a la Lluna abans que finalitzés la dècada, tal com havia promès el 1961 el president John Fitzgerald Kennedy. -
Gemini 8
El 16 de març de 1966 va volar en la seva primera missió espacial com a comandant del Gemini 8, amb David Scott. Durant aquesta missió, Armstrong va conduir la nau a un acoblament amb l'Agena, una altra nau que havia estat llançada amb anterioritat. Ho va aconseguir sense gaires dificultats, però una sèrie de problemes posteriors van obligar-lo a fer un aterratge d'emergència. -
Viatge a la Lluna
Com a comandant de l'Apol·lo 11, la primera missió pilotada a la Lluna, Armstrong seria la primera persona a alunitzar i posar peu sobre la superfície lunar. El 16 de juliol 1969, Armstrong, Michael Collins, i Edwin I. "Buzz" Aldrin van començar el seu viatge a la Lluna. -
Arribada a la Lluna
Armstrong va pilotar el mòdul lunar de l'Apol·lo 11 i va aconseguir un aterratge segur sobre la superfície lunar. El 20 de juliol del 1969, Neil Armstrong va trepitjar la Lluna i va pronunciar la seva famosa frase: "És un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat". El 24 de juliol de 1969, els tres homes van aterrar a l'Oceà Pacífic i van ser recollits pel portaavions U.S.S. Hornet. -
Desfilada honorífica
Els tres astronautes de l'Apolo 11 van ser honrats amb una desfilada a la ciutat de Nova York. La van fer tan aviat van passar la quarentena després de tornar a la Terra. Armstrong va rebre la Medalla de la Llibertat, la distinció més important oferta a un civil dels Estats Units. -
Nou càrrec
Cap a principis de la dècada de 1970 Armstrong va accedir al càrrec de viceadministrador associat per a la divisió d'Aeronàutica de les Oficines Centrals de la NASA, a Washington, D.C. En aquest lloc va ser responsable de la coordinació i l'administració del treball de recerca i tecnologia general de la NASA relacionat amb l'aeronàutica. -
Altres medalles rebudes
Altres distincions d'Armstrong rebudes en finalitzar la missió a la Lluna van incloure la Medalla a la Distinció per Servei de la NASA, la Medalla al Servei Excepcional de la NASA, 17 medalles d'altres nacions i la Medalla d'Honor del Congrés Espacial. -
Professor
Tan sols un any després d'haver rebut un nou càrrec a la NASA, ell l'abandona al 1971 per ser professor a la facultat de la Universitat de Cincinnati. Va romandre-hi com a professor d'enginyeria aeroespacial fins al 1979. -
Rebutjament de la fama
Després de l'acte que el va tenir com a protagonista, Neil Armstrong es va convertir en un dels homes més famosos de tot el planeta. Tot i això, ell mateix va demostrar que la popularitat no li interessava en absolut.
Als 1970, el nord-americà es va mudar al camp, lluny de la ciutat, i es va dedicar a fer classes i mantenir-se a les ombres. Les poques entrevistes que donava i les seves escasses aparicions públiques van fer que molts tinguessin d'ell la imatge d'un ermità. -
Últims treballs
Durant els anys 1982 i 1992, va ser president del Computing Technologies for Aviation, Inc., a Charlottesville, Virgínia. Després d'aquests treballs, Armstrong es va convertir en president de la junta directiva d'AIL Systems, Inc., una companyia de sistemes electrònics a Deer Park, Nova York. -
Teoria a la Lluna
Existeix la teoria de que Armstrong va deixar a la Lluna una polsera o un altre objecte en honor a Karen, la seva filla morta. A la pel·lícula sobre la seva vida (First Man) surt una escena representant aquest moment, basant-se en el llibre de James Hansen (The life of Neil Armstrong, 2005), gran amic i coneixedor de la seva vida. -
Mort
El 25 d'agost del 2012 i per les complicacions d'una cirurgia de baipàs coronari va morir a Cincinnati, als 82 anys. Fins a la seva mort, Armstrong va mantenir una vida discreta, rebutjant generalment les entrevistes i les aparicions públiques.