-
Camprodon
Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar. -
Reus
El dia 18, els fabricants de l'art del cotó estableixen un acord sobre la tarifa de preus que es pagaran als treballadors,com que tots los treballs del art se contarán per canas i no per trossos ni per pesas. Cal indicar que les societats obreres no estaven legalitzades. Tot i així entenem que darrera de l'acord s'hi pot veure la pressió de treballadors organitzats.A la "Història de Reus" (dirigida per Pere Anguera) Reus, 2003 se citen com els primers convenis col·lectius documentats. -
Vilanova i la Geltrú
S'inaugura una fàbrica tèxtil moguda amb vapor, sota la direcció de "Gumà, Ferrer i Cia", que havien pres el relleu a la firma "Roquè, Gumà i Cia" constructora de la factoria. Se la coneixerà com la fàbrica de la Rambla, amb el segell comercial "El Fènix". -
Barcelona
Publicació d’un manifest obrer: Las Clases Trabajadoras Asociadas a los Diputados a Cortes y Particularmente a los de la Antigua Cataluña. Estava signat per les societats de: Blanquejadors, Capçadors, Filadors, Fusters, Impressors, Mitgers, Pintadors, Sabaters, Serradors, Teixidors i Tintorers. -
Reus
El dia 4 els teixidors de la cotonera "Canals, Pamies i Huguet" és declaren en vaga perquè els fabricants han trencat, unilateralment,el conveni signat l'any 1848.La vaga s'estengué a quasi totes les fàbriques de la ciutat. Es va constituir una comissió de treballadors que, amb el suport de 644 firmes, es va reunir amb els fabricants a l'Ajuntament de Reus. La comissió dels teixidors estava formada per:Pere Francesch,Pere Iborra,Joan Pellicer,Ramon Pellicer,Pere Roca,Ramon Soler i Josep Toscal. -
Barcelona
Se signa el conveni col·lectiu dels peons d'estampats.
Destaquem aquest conveni perquè significa un nou avanç en les matèries tractades. Per part dels treballadors van signar: Miquel Solernou. José Queyer. Pedro Puigventós. Esteban Lluís. Pedro Llacuna. -
Barcelona
Se signa el conveni col·lectiu dels peons d'estampats.
Destaquem aquest conveni perquè significa un nou avanç en les matèries tractades. Per part dels treballadors van signar: Miquel Solernou. José Queyer. Pedro Puigventós. Esteban Lluís. Pedro Llacuna. -
Catalunya
la Junta Central de Directors de la Classe Obrera declara el dia 2 una vaga general que fou seguida molt extensament, tancant fàbriques, tallers, botigues i locals d'esbarjo. Hom la considera la primera vaga general, de l'Estat, ja que no solament fou seguida pels obrers de Barcelona i la seva zona d'influència, sinó que s'estengué a les principals poblacions del Principat. -
Barcelona
El dia 1, neix el periòdic internacionalista "La Federación", editat pel Centre Federal de les Societats Obreres. En el seu primer núm declara: La República Federal és la forma de govern que més convé als interessos de les classes treballadores. -
Barcelona
Es reuneix una comissió d'obrers filadors, preparadors i teixidors per constituir la Federació de Les Tres Classes de Vapor (TCV).Les Tres Classes, en denominació de l'època,es referia a tres oficis,en aquest cas Preparadors, Filadors i Teixidors mecànics.La Federació celebrà una Junta General a mitjans d'agost i el seu primer congrés el celebrà a Barcelona el desembre de 1870.Aquesta Federació s'estengué per les comarques fabrils del Principat i aconseguí la seva màxima implantació cap el 1890. -
Barcelona
Del 18 al 26 de juny se celebra el primer Congrés Obrer d’abast estatal, constituint-se la Federació Regional Española de l'AIT (FRE de l'AIT). Hi van participar 90 delegats que representaven a 98 societats de 39 localitats. El congrés va seguir directrius bakuninistes i s'escollí un Consell Federal integrat per: Tomàs González Morago, Enrique Borrel, Francisco Mora, Anselmo Lorenzo i Ángel Mora. Aquest consell establí la seu a Madrid. -
Paris
El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris. -
Saragossa
Del 4 al 8 d'abril se celebra el segon congrés de la FRE de l'AIT. Hi assisteixen 40 delegats (18 de Catalunya) més els 7 del Consell Federal, que representen 31 federacions locals i 25.000 afiliats. Segons l’informe presentat per Francisco Mora, la FRE tenia 102 federacions locals, 284 sindicats d’oficis, 69 d’oficis varis, 8 unions i 13 adhesions individuals. -
Còrdova
Del 25 de desembre al 2 de gener se celebra el Tercer Congrés de la FRE de l'AIT. S'aproven les resolucions del congrés de la fracció bakuninista de Sant-Imier i s'expulsa el sector marxista. Hi van assistir 46 delegats que representaven a 20.352 federats de 40 federacions locals, a més dels 5 membres del Consell Federal. La FRE es composava de 101 federacions locals, 66 seccions d'oficis diversos, 332 seccions d'oficis, 10 unions nacionals d'oficis i 10 localitats amb adhesions individuals. -
Estat
Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall. -
Berna
Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme. -
Barcelona
Surt el primer diari en Català "Diari Català" dirigit per Valentí Almirall. -
Barcelona
Es comença a publicar "La Tramontana". Periòdic anaquista obrerista i marcadament anticlerical. Se subtitulà “Periòdich vermell" i també "periòdich polítich vermell". En va ser director Josep Llunas i Pujals. -
Londres
El dia 14 mor Karl Marx. La revista "El Eco del Centro de lectura" de Reus publicà la primera biografia de Marx a Espanya, en el seu núm. 70 del 19 de novembre de 1871. -
Reus
Se celebra el primer Certamen Socialista. Tot i el nom es un acte literari convocat pels anarquistes -
Xicago
Acusats d’haver fet esclatar una bomba que matà uns policies en el decurs d’una manifestació, el dia 11 de novembre són executats, sense proves, quatre anarquistes. Se’ls coneixerà com Els Màrtirs de Xicago. L'any 1893 després d'una llarga revisió del procés vàren ser rehabilitats públicament. -
Estat
S’aprova una nova llei electoral, disposant el sufragi universal (masculí) als més grans de 25 anys.
