-
Period: to
John Dalton
Va considerar que els àtoms eren esferes indivisibles i va anunciar la teoria atòmica que justifica les lleis -
Teoria atòmica de Dalton
Els àtoms eren esferes indivisibles i elementals constituents de la matèria. Quan la matèria té tots els seus àtoms iguals es diu element. Els àtoms d'elements diferents es poden unir en quantitats fixes per a originar compostos -
Descobriment de l'electró
El concepte d'una quantitat indivisible de càrrega elèctrica fou teoritzat per explicar les propietats químiques dels àtoms; el primer a treballar-ho fou el filòsof naturalista britànic Richard Laming l'any 1838. El nom «electró» per aquesta càrrega fou introduït el 1894 pel físic irlandès George Johnstone Stoney. L'electró fou identificat com una partícula l'any 1897 per Joseph John Thomson i el seu equip de físics britànics. -
Period: to
Joseph J.Thomson
Va proposar que l'àtom havia de ser una esfera massiva de matèria carregada positivament, en l'interior dels quals estaven incrustats els electrons -
Period: to
Max Planck
Va descobrir la llei de la radiació electromagnètica emesa per un cos a una temperatura donada -
Period: to
Ernest Rutherford
Va demostrar que els àtoms no són massissos sinó que estan buits en la seva major part -
Period: to
Niels Bohr
Va proposar un nou model atòmic. Els electrons giren entorn del nucli en òrbites circular de radis definits -
Descobriment del protó
El 1886, Eugen Goldstein va descobrir els raigs anòdics i va demostrar que eren partícules amb càrrega positiva (ions) produïts a partir dels gasos. En variar els gasos que hi havia dins dels tubs, observava que tenien valors diferents de relació entre càrrega i massa, per la qual cosa no es va poder identificar la càrrega positiva amb una partícula, a diferència de les càrregues negatives dels electrons, descobertes per Joseph John Thomson. -
Period: to
Erwin Schrodinger
Va desarrollar l'equació de Schrödinger. Després de mantenir una llarga correspondència amb Albert Einstein va proposar l'experiment mental del gat de Schrödinger que mostrava les paradoxes i interrogants als quals abocava la física cuántica. -
Model atòmic de Thomson
L'àtom havia de ser una esfera massiva de matèria carregada positivament, en l'interior de la qual estaven incrustats els electrons -
Model atòmic de Rutherford
Els àtoms no són massissos sinó que estan buits en la seva major part. L'àtom té un nucli amb partícules de càrrega positiva, els protons. Aquests giren al voltant del nuclien òrbites circulars -
Model atòmic de Bohr
Els electrons giren entorn al nucli. En cada òrbita hi ha un nombre donat d'electrons amb una energia determinada, l'energia està quantitzada. L'àtom té 2 parts ben definides: el nucli i l'escorça. El nucli és la part central de l'àtom on estan situats els protons i els neutrons. L'escorça conté els electrons
El nombre de protons i d'elecrtons és igual pertant l'àtom és electricament neutre -
Model atòmic actual
Van proposar un nou model, el model atòmic actual
En aquest model els electrons no descriuen òrbites sinó que es troben distribuits ocupant diferents orbitals
Els orbitals són regions de l'espai en que la probabilitat de trobar un electró amb una energia determinada és molt gran -
Descobriment del Neutró
Fou descobert per James Chadwick l'any 1932. El neutró ha estat la clau per a la producció d'energia nuclear. Després que es descobrís, el 1933 es va pensar que podria intervenir en una reacció nuclear en cadena. A la dècada de 1930, els neutrons s'utilitzaven per produir molts tipus diferents de transmutacions nuclears.
