Mates

Tales de Milet

624 BCE

Tales argumentava que l'aigua és l'origen i essència de totes les coses,en la que potser és la primera explicació significativa del món físic sense fer referència al sobrenatural.
També va especificar que un any dura 365 dies i un quart, fet que després es corregiria amb els anys bixests.

Línea del temps dels matemàtics

Period: 624 BCE to 2100

Pitàgores de Samos

586 BCE

Va ser un filòsof i matemàtic grec. És conegut pel seu pensament, entre ells el pentàgon pitagòric, l'aritmètica i cosmologia, o el teorema que porta el seu nom.

Euclides

323 BCE

Va ser un matemàtic grec, conegut avui dia com el pare de la geometria. El seu treball més famós va ser els Elements, considerat sovint el llibre de text amb més èxit de la història de las matemàtiques

Arquimedes

287 BCE

Va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec. Encara que es coneixen pocs detalls de la seva vida, és considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica. Entre els seus avenços en física, es troben els seus fonaments en hidrostàtica, estàtica i l'explicació del principi de la palanca. És reconegut per haver dissenyat innovadores màquines, incloent-hi armes de setge i el cargol d'Arquimedes, que porta el seu nom.

Hipàtia d'Alexandria

360

Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia, fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria. Va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.

Mohammed ibn Musa Al-Khwarazmi

780

Durant els segles de l'edat mitjana, al-Khwarazmí va ser la principal font de coneixements matemàtics entre l'Orient i l'Occident.
Va fe un tractat d'àlgebra. En aquesta obra es resolen problemes matemàticament i aplicant la lògica d'equacions lineals i quadràtiques.

Leonardo de Pisa "Fibonacci"

1170

Va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
És conegut per haver contribuït a la difusió del sistema de numeració indoaràbic a Europa, sobretot per la publicació a principis del segle XIII del seu Llibre dels càlculs, el Liber Abaci.

Niccolo Fontana "Tartaglia"

1500

Va ser un matemàtic italià, va descobrir un mètode per a resoldre equacions de tercer grau.

René Descartes

1596

Va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre altres coses, de la geometria analítica.

Pierre de Fermat

1601

Va ser un jurista i matemàtic occità, introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres. Amb René Descartes, aplicà l'àlgebra a la geometria, i, amb Blaise Pascal, fundà la teoria de la probabilitat.

Blaise Pascal

1623

Va ser un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Isaac Newton

1642

És l'autor de les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia), base de la mecànica clàssica.
Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal.

Carl F. Gauss

1777

va ser un matemàtic, astrònom, i físic alemany que va contribuir significativament en molts àmbits, inclosa la teoria de nombres, l'anàlisi matemàtica, la geometria diferencial, l'estadística, l'àlgebra, la geodèsia, el magnetisme i l'òptica. Ha tingut una influència notable en molts camps de la matemàtica i de la ciència. Va ser dels primers a estendre el concepte de divisibilitat a altres conjunts més dels nombres enters.

Ada Lovelace

1815

És la primera programadora en la història dels ordinadors.[2] Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Georg Cantor

1845

Va ser un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna. Va establir la importància del concepte de funció bijectiva entre els conjunts, va definir els conceptes de conjunt infinit i de conjunt ben ordenat, i va demostrar que el conjunt dels nombres reals és "més gran" que el conjunt dels nombres naturals, tot i ser infinits.

David Hilbert

1862

Va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria. També va formular la Teoria de l'Espai de Hilbert,[1] un dels fonaments de l'Anàlisi funcional.

Julio Rey Pastor

1888

Va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època.
Va investigar en el terreny de la geometria algebraica sintètica, i geometria projectiva superior. En les memòries que va elaborar tractava l'estudi sintètic de corbes, incorporant grups de transformacions i axiomàtica. Amb la creació en 1915 del Laboratori i Seminari Matemàtica, va treballar sobre història de la matemàtica, geometria sintètica real i complexa, representació conforme, teoria de Galois i mètodes numèrics.

Pere Puig i Adam

1900

Va ser un pedagog i matemàtic català. Enginyer industrial, doctor en matemàtiques i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Brillant, encara que bastant poc conegut, didàctic de les matemàtiques i la geometria.
La seva obra Curso de geometria métrica (1947) va ser una de les elementals en l'ensenyament d'enginyeria a l'Estat Espanyol a la segona meitat del segle XX.

Alan Turing

1912

Va ser un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.
Algunes de les seves principals aportacions a la informàtica teòrica i a la intel·ligència artificial van ser la màquina de Turing, la computabilitat universal o el test de Turing.

J. F. Nash

1928

Va ser un matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1994.
Va fer un treball pioner en l'àrea de la geometria algebraica real, l seu treball en matemàtiques inclou el teorema de la incrustació de Nash.