-
29,000 BCE
Apareix la primera ceràmica
La ceràmica és l'art de fabricar atuells i altres objectes d'argila o altre material ceràmic per acció de la calor, és a dir, cuita a una temperatura superior als 900 graus. El resultat és una diversa varietat de peces o objectes de terracota -
9999 BCE
Llançes i sengles
A Alemanya s'han documentat vuit senglars d'avet i pi fabricades preandental . S'han trobat més de 16.000 ossos d'animals. -
9999 BCE
Primers focs
Las evidencies mes antigues d'ús de foc daten fa 1.500.000 d'anys als jaciments africans de Chezowanha. -
8000 BCE
Cotó
Quan pobles precolombins van començar a desenvolupar les tècniques per al seu filat a Sud-amèrica. -
8000 BCE
Agulles
Les primeres evidències d'utilització de cotó daten del 8000 aC, quan pobles precolombins van començar a desenvolupar les tècniques per al seu filat a Sud-amèrica. Posteriorment, al voltant del 5000 aC, va començar el tractament de cotó a l'Índia, Orient Mitjà i Egipte amb la creació d'eines pròpies -
8000 BCE
Vidre d'Egipte
Els cosmètics suposaven un important volum de les transaccions comercials egipcies. -
3000 BCE
Edat del Bronze
Es començen a crear armes més resistents amb bronze com: epases, escuts destrals... -
3000 BCE
Invenció de la meteurologia
Van inventar el cobre per ornamentació. El coure, el símbol del qual és Cu, és l'element químic de nombre atòmic 29. Es tracta d'un metall de transició de color rogenc, és a dir, vermellós ataronjat, de lluentor metàl·lica que, juntament amb la plata, l'or i el roentgeni, forma part de l'anomenada família del coure. -
3000 BCE
Obtenció del formigó
El concret o formigó és un material compost emprat en construcció, format essencialment per un aglomerant a què s'afegeix àrids (agregat), aigua i additius específics. -
2000 BCE
Las tintas
La tinta ha anat indefictiblement unida al paper des dels inicis, però la seva invenció és anterior. La tinta va sorgir a Egipte fa uns 4.000 anys. -
1450 BCE
Invenció del vidre
A la física de l'estat sòlid ia la química, un vidre és un sòlid que presenta un patró de difracció no difús i ben definit. -
1300 BCE
Invenció del acer
Cuan el ferro i el carbó es barrejen apropiadament es crea el ferro. -
1200 BCE
Edat del Ferro
S'utilitza el metall més abundanat en estat natural; aprenen a treballar-ho i a fer armes i eines agricoles. -
701 BCE
Invenció de la porcellana
La porcellana és un material ceràmic produït de forma artesanal o industrial i tradicionalment blanc, compacte, fràgil, dur, translúcid, impermeable, ressonant, de baixa elasticitat i altament resistent a l'atac químic i al xoc tèrmic. -
500 BCE
Nanomaterials invisibles
Tot i que els nanomaterials són un descobriment molt recent de la història, sempre han estat presents a la natura, encara que no eren visibles a l'ull humà. -
100
L'origen del paper
La creació del paper a partir d'un morter d'escorça d'arbres, lli, cànem i deixalles vegetals i teixits va fer possible una nova superfìcie on representar i transmetre coneixements i missatges. -
1200
Acer de D'amasco
Aquest llegendari tipus d'acer va ser un dels metalls utilitzats per fabtricar ganivets als segles XII i XIII a causa de la seva gran duresa i tall. Les espases a la captial siriana es van fabricar utilitzant mètodes de fusió i refredament lents. -
Polímers
Els termes "polímer" i "polimèric" van ser ecunyats pel químic suec Jons Jakob Berzelius, el pare de la química moderna, el 1832. Va inventar el concepte de "proteïna". -
Producció de l'alumini metàlic
L'alumini el va crear Hans Christian Orsted. L'alumini és un element químic, de símbol Al i número atòmic 13. És un metall no ferromagnètic. És el tercer element més comú trobat a l'escorça terrestre. -
Invenció del celofàn
El celofán es un polímero natural derivado de la celulosa. Tiene el aspecto de una película fina, transparente, flexible y resistente a esfuerzos de tracción. -
Invenció del l'acer inoxidable
En metal·lúrgia, l'acer inoxidable es defineix com un aliatge d'acer amb un mínim del 10% al 12% de crom contingut en massa. També pot contenir altres metalls, com molibdè, níquel i tungstè. -
Comença la utilització d'estany
L'estany és un element químic de símbol Sn i número atòmic 50. Està situat al grup 14 de la taula periòdica dels elements. Es coneixen 10 isòtops estables. La seva principal mena és la casitereta.