Matematiques

Alkhawarazni

850 BCE

Fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom creador dels termes àlgebra i algorisme.

Tales de Milet

623 BCE

Tales de Milet (600 anys A.C.) va descobrir que, fregant una vareta d'ambre amb un drap, aquella atreia petits objectes com cabells, plomes, étc. Es diu que la vareta s'ha electritzat.

Pitagoras de Samos

586 BCE

Va ser un filosof i matematic grec. El gran descobriment va ser que la hipotenusa d'un triangle rectangle és igual a la suma dels quadrats dels catets-conegut actualment com el teorema de Pitàgores-. Encara que aquest teorema era conegut pels babilonis 1000 anys abans, Pitàgores va ser el primer que ho va demostrar.

Arquimedes

288 BCE

Va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer grec. Encara que es coneixen pocs detalls de la seva vida, és considerat un dels científics més importants de l'antiguitat clàssica.
Va usar el mètode exhaustiu per calcular l'àrea sota l'arc d'una paràbola amb el sumatori d'una sèrie infinita, i va donar una aproximació extremadament precisa de l'nombre pi.

Hipatia D'Alexandria

360

Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d'Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l'astronomia, fou membre i cap de l'escola neoplatònica d'Alexandria

Fibonacci

1170

Fibonacci, va ser un matemàtic italià, famós per haver difós a Europa el sistema de numeració actualment utilitzat, el que empra notació posicional (de base 10, o decimal) i un dígit de valor nul: el zero; i per idear la successió de Fibonacci

Niccola fontana

1499

Niccolò Fontana, anomenat Tartaglia, nascut a Brescia el 1499 i mort a Venècia el 13 de desembre de 1557, era un matemàtic italià. Niccolò Fontana procedia d'una família pobra. En el moment de la presa de Brescia pels francesos el 1512, es refugia amb el seu pare a la catedral per escapar dels invasors

Réne Descartes

1596

Va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, A més, va formular el mètode cartesià, va crear el macanicisme i va desenvolupar la geometria analítica,

Pierre de fermat

1607

Pierre de Fermat fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics. Estudià a Tolosa de Llenguadoc. Introduí per primera vegada l'infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria de nombres

Blaise Pascal

1623

Fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental. Pascal va inventar la primera calculadora, per ajudar al seu pare amb els comptes. La màquina, anomenada Pascalina, era similar a les calculadores mecàniques de 1940.

Isaac Newton

1642

Fou un físic, matemàtic i filòsof anglès.
Newton és l'autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica.

Carl F.Gauss

1777

Johann Carl Friedrich Gauss fou un matemàtic i científic alemany que féu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica

Ada Lovelace

1815

Comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials.

Georg Cantor

1845

Fou un matemàtic i filòsof alemany, fundador de la teoria de conjunts moderna

David Hilbert

1862

David Hilbert va ser un matemàtic alemany. És reconegut com un dels matemàtics més influents i universals de finals del segle XIX i començaments del XX. Hilbert va descobrir i desenvolupar un ample rang d'idees fonamentals en diverses àrees com la Teoria d'Invariants i els Axiomes de la Geometria

Julio Rey Pastor

1888

Julio Rey Pastor va ser un matemàtic espanyol, un dels més rellevants de la seva època

Pere Puig i Adam Euclides

1900

Pere Puig Adam destacà per la seva vocació pedagògica, que el portà a ensenyar matemàtiques amb mètode heurístic i a partir dels materials que els seus alumnes, o ell mateix, confeccionaven

Alan Turing

1912

Fou un científic, matemàtic, lògic, criptoanalista, biomatemàtic i maratonià britànic. Va treballar en camps com la informàtica teòrica, la criptoanàlisi o la intel·ligència artificial. És considerat el pare de la informàtica moderna.

J.F Nash

1928

fou un matemàtic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi del Banc de Suècia de Ciències Econòmiques en memòria d'Alfred Nobel l'any 1994.