-
1250
Fi de la poesia trobadoresca.
Al final del segle XIII es va tancar el període de la poesia trobadoresca. -
1300
Van sorgir elements de ruptura
Al llarg del segle XIV van sorgir elements de ruptura de la poesia trobadoresca, l'occità estava cada vegada més catalanitzat, van desaparèixer alguns temes recurrents, i rep influència de la poesia francesa coetánia. -
1400
Novel·la cavalleresca
Les novel·les cavalleresques, no contenen elements meravellosos ni increïbles herois sobrehumans, l'acció se situa en llocs coneguts i en temps contemporanis. -
Period: 1400 to 1500
Segle d'or
Aquest va ser el segle de màxim esplendor.
Es va centrar a València, que va experimentar un fort creixement demogràfic i es va convertir en el centre financer i mercantil.
Axó va fer desenvolupar un gran producció cultural, es van fer els grans edificis gòtics i on van aparèixer les figures més importants de la literatura catalana. -
1416
Jordi de Sant Jordi
Va nàixer a València a finals del segle XIV, va servir a Alfons el Magnànim i després va ser cambrer.
Va ser nomenat cavaller quan va acompanyar el rei en l'expedició a Sardenya i Còrsega.
Va escriure 18 poemes entre 1416 i 1424 escrites en híbrid entre l'occità i el català, tenia molta influència encara de la poesia trobadoresca, fins i tot componia música per als poemes. -
1430
Ausiàs March
Va ser nomenat cavaller molt jove, va participar en campanyes del magnànim.
És el primer autor valencià que va escribir poesia culta en català sense provençalismes, volia expressar un amor espiritual, però era impossible i és el que humanitza la seua poesia.
L'estructura dels seus poemes era molt pareguda a la trobadoresca, i la seua llengua era poc melodiosa i amb una sintaxi complexa.
Utilitzava molts recursos expressius, com comparacions imatges i antítesis. -
1435
Curial e Güelfa
Està inspirada en la crònica de Bernat Desclot, va ser trobada per Manuel Milà i Fontanals a la fi del segle XIX i ell va ser qui li va posar el nom
Novel·la històrica que es situa en els temps de Pere el Gran, està dividida en 3 llibres, el primer dedicat a l'amor; el segon a les armes; i el tercer a la ciència i la saviesa.
Narra la ascenció social d'un jove de condició baixa gràcies a la cavalleria i l'amor (del protagonista i Güelfa) -
1450
Segona meitat del degle XV
València va desaparèixer com a centre de la cultura.
La vida literària es va organitzar en certàmens i tertúlies;
El grup burgés amb temes religiosos, humorístics o eròtics; era un estil molt directe de corrent popular i realista de la vida quotidiana.
El grup aristocràtic; eren escriptors de la noblesa, amb un estil més artificiós i elevat, sobre mitologia clàssica i biblica. -
1458
La tragèdia de Caldesa
El seu autor, Joan Roís de Corella, va tindre una obra molt coneguda, divulgada i variada.
Utilitzava formes innovadores i convidava la prosa i el vers en la mateixa obra.
Aquesta és l'obra més important, narra la infidelitat de Caldesa, que era amant del protagonista, el seu amor és una caricatura de l'amor cortés i de l'esperit cavalleresc. -
1459
L'Espill
El seu autor va ser Jaume Roig, va estudiar medicina i va treballar en diversos hospitals.
El va escribir durant una gran epidèmia de la pesta, amb la intenció de demostrar que totes les dones són malvades (menys la Mare de Déu i la seva dona), té 16359 de quatre síl·labes.
El llibre és una autobiografia del narrador protagonista, que reflectix la vida popular de l'época, d'una manera pessimista. -
1460
Tirant lo Blanc
És una de les obres més importants de la literatura, per la seua versemblança.
Comença a Anglaterra on és fet cavaller, es va a Sicília i Rodes on aconsegueix fer fugir els moros, després s'en va cap a Grècia on s'enamora de Carmesina i comencen les escenes eròtiques, més tard al nord d'Àfrica, aconsegueix conquerir-lo i convertir a la gent al cristianisme, mor a Constantinoble després de derrocar els turcs.
La història és contemporània a l'època, i combina aspectes còmics i tragedies. -
Dec 10, 1492
Arrivada dels europeus a Amèrica
Quan els europeus van arribar a Amèrica, l'eix comercial del Mediterrani es va desplaçar a l'Atlàntic i va ajudar la castellanització. -
1497
Vita Christi
La seua autora, Isabel de Villena es va educar en la cort de la reina Maria i va professar en el convent de la santíssima Trinitat de Valencià on va exercir d'abadessa.
És l'única obra que coneixem. En el llibre, conta una vida de Jesucrist adreçada a les monges del convent de la Trinitat, volia produir un impacte emotiu en la gent devota i crear una familiaritat en ell, amb un to col·loquial
Va ser molt criticada, per tindre molt component feminista (dones protagonistes) -
Period: 1500 to
Renaixement
Va ser un moviment cultural i filosòfic originat a Itàlia, basat en l'antropocentrisme, la revalorització de la cultura clàssica, el sentit crític i la consciència d'estil, però a la península, va arribar més tard.
Però és difícil trobar obres en català. -
1501
La decadencia
Al segle XVI, va haver-hi una disminució en l'ús de la llengua.
Van haver un descens de la demografia, per causa de la pesta.
Però la literatura popular manté la seua vitalitat, sobretot la de transmissió oral, els romancers, els col·loquis valencians i el teatre religiós ( Misteri d'Elx). -
1510
Pere Serafí
Era poeta i pintor, i convina el estil d'Ausias March amb el sonet de Petrarca. -
1519
Guerra de les Germanies.
La victoria del bàndol aristocratic, va fer que la burgesia fóra cada vegada més limitada. -
1557
Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa
És l'obra més important del renaixement, i un dels pocs que es poden considerar renaixentistes, el seu autor és Cristòfor Despuig.
Consta de sis col·loquis entre 3 interlocutors; Lúcio (cavaller culte de Tortosa), Fàbio (mercader de Tortosa) i don Pedro (cavaller de València. -
1562
La vesita
El seu autor es Joan Ferrandis d'Herèdia.
És una obra de teatre profà amb representacions de caràcter corteà i bilingüe.
També hi havia teatre religiós, però amb els mateixos temes de l'estat mitjana. -
1573
Joan Timoneda i Flor d'enamorats
Escriptor i editor.
Va compondre molt poemes populars i editar cançoner de preu reduït, però el més important va ser el cançoner bilingüe de "Flor d'enamorats". -
1582
Francesc Vicenç Garcia
Feia poemes burlescos amb obcenitat i bruticia. -
Period: to
Barroc
Va ser un corrent artístic i ideològic marcat per una crisi en tots els ordres i una època de pessimisme.
El tema recurrent era la fugacitat del temps i la visió del món con un teatre, volien extremar al màxim la lluminositat, i el luxe, i al mateix temps revelar-ne la misèria. -
Coses evengudes en la ciutat e regne de València.
De Pere Joan Porcar, relata notícies quotidianes del món eclesiàstic des del 1589 fins al 1629. -
Guerres dels segadors
-
Lo desengany
El seu autor és Francesc Fontanella, que feia poesia cultista, típica del barroc.
És l'obra més important de la literatura barroca catalana, conta la història de 2 pastors (Tirsis i Mirè), que van a l'encontre del màgic Maure perquè done solució a les seues penes. -
Notícies de València i son regne
El seu autor, Joaquim Aierdi va crear en aquesta obra un model de prosa pròxim al registre col·loquial, en ell tracta les festes, celebracions, notícies, anècdotes... -
Guerra de Successió
Aquesta guerra va culminar pels decrets de nova planta fets pel nou rei, Felip d'Anjou, que van anul·lar les institucions i lleis autòctones.
La llengua oficial i de la cort va ser el castellà que va anar agafant més valor i prestigi frent al català, que va ser considerada con a una llengua vulgar.
Aquest és el principal motiu de la decadència de la literatura catalana. -
Period: to
Il·lustració
Aquest moviment ideològic va començar a Francià i com sempre va arribar molt tard a la península i amb limitacions.
Està caracteritzat per l'exaltació de la raó i la crítica de tot el saber per a arribar al progrés.
Va ser més important a les illes Balears (per estar sota la sobirania anglesa). -
Lucrècia
El seu autor, Joan Ramis, defensaba la llibertat davant la tirania a traves de l'obra. -
Rondalla de rondalles
Lluís de Galiana es va inspirar en Cuento de cuentos de Quevedo.
Utilitza un valencià col·loquial ple de proverbis i expressions pintoresques. -
Teatre, el sainet
El teatre es va convertir en una eina molt important en la consolidació de la Renaixença, per la seua àmplia difusió popular.
El sainet va ser el més important, era un peça curta còmica a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiques i uns personatges típics. Es representaven en l'entreacte o al final de les obres en castellà. -
Period: to
Renaixença
És un moviment de renovació cultural que es va iniciar a Catalunya com a reivindicació de l'ús culte del català.
Va ajudar la revolució industrial que va consolidar la burgesia i el Romanticisme. Va sorgir a U,K i Alemanya com una revolta al classicisme francès, deia que cada poble tenia una forma pròpia d'expressar la bellesa, axó va ajudar molt a l'interés per la cultura i la llengua catalana, a més en aquest període és interessaven molt per l'etat mitjana (època d'esplendor). -
El sainet valencià
Té l'origen als col·loquis de fi del segle XVIII i es va consolidar a partir de Jopep Bernat i Baldoví. -
Calaix de sastre
És un dietari de Rafel d'Amat, on fa un crònica de la vida quotidiana des de 1769 a 1816 amb un llenguatge col·loquial i popular, i es considera el primer gran periodista de costums contemporànies. -
Novel·la del S.XIX
Va ser el gènere que més va tardar, per la manca de tradicció de la novel·la (res des de Tirant) i un model de prosa normalitzat.
València i Barcelona es van convertir en 1830 en els centres editorials, i es va recórrer a les traduccions d'obres com les de Walter Scott o Victor Hugo -
La pàtria
El poema de Carles Aribau es va publicar a la revista: "El Vapor", és un cant a la pàtria i a la llengua materna que es va convertir en un símbol del moviment -
Teodor Llorente
Va nàixer el 1836, va ser el director dels periòdics, "Las Provincias" i "La Opinión" i amb això va exercir una enorme influencia en la societat valenciana i al seu entorn es va configurar la renaixença valenciana.
Al llarg de la seua vida no té una enorme evolució, tenia una imatge molt conservadora (poemes d'exaltació del medi rural), -
El Mole
La literatura popular va tindre una gran difusió, sobretot per la premsa satírica i el teatre còmic.
El 1837 va aparèixer a València "El Mole", un periòdic de caràcter satíric i medieval.
Hi Havien 2 tipus de poetes populars; els poetes d'espardenya amb un valencià col·loquial; i els poetes de guant, amb una poesia artificial i arcaïtzant. -
Lo gaiter del LLobregat
Joaquim Rubió i Ors, van seguir l'exemple d'Arribau, però d'una manera més conscient i decidida, està considerat com el manifest de la renaixença. -
Renaixença a les illes Balears
La renaixença va arribar a les Illes Balears per mitja de la revista "La Palma", que va afavorir a la recuperació dels textos medievals i va establir contacte amb Catalunya. -
Jocs Florals
Representaven la continuitat i la projecció social a l'escriptor de llengua catalana, li van donar prestigis, eren com uns concursos. -
Renaixença a València.
La renaixença va arribar a València amb el mallorquí, Marià Aguiló, que estava destinat com a cap de la Biblioteca Universitària de València i va animar als estudiants a escriure en valencià.
Va celebrar per primera vegada els Jocs Florals i no es van repetir fins a 1879, i des del principi bilingües. -
Bufar en caldo gelat
És una sàtira de dos coents (un conserge d'hisenda i la seua dona) que presumisquen ridículament i al final resulten els mes endeudats -
Politització de la renaixença
A la dècada del setanta, es van crear els principals instruments difusors de la renaixença, com revistes, editorials i associacions.
La renaixença va agafar una càrrega política i per a alguns era un mitjà per a difondre la ideologia liberal o republicana. -
L'escaleta del dimoni
El seu autor, Eduard Escalante va ser el màxim representant del sainet valencià, va escribir 46 peces amb molts efectes còmics,
En l'obra, hi ha un nou propietari d'una casa de veïns a València i és troba en personatges que li amargèn la vida. -
L'Atàntida
El seu autor Jacint Verdaguer va ser sacerdot i després va entrar com a capellà privat del marqués de Comillas.
Amb aquest poema va guanyar els Jocs Florals de 1877, és una epopeia que tracta de l'enfonsament del mític continent d'Atlàntica i el descobriment d'Amèrica, on el personatge principal és la natura i és d'estil clàssic. -
Les xiques de l'esntresuelo i Tres forasters de Matrid
Són dues obres que satiritzen el procés de castellanització (Coents que parlaven en castellà sense saber-ne res, per aparençar. -
Consolidació de la Renaixença
La consolidació de la renaixencia s'ha vinculat quan van ser premiats als Jocs Florals, Jacint Verdaguer i Ângel Guimerà. -
Ângel Guimerà
És l'únic dramaturg català del segle XIX, les seues primeres obres van ser Gal·la Placídia i Judith de Welp, que eren drames històrics en vers a la manera de Victor Hugo. -
Lo Rat-Penat
Es van repitir per primera vegada des del 1859,
Es va establir la societat Lo Rat-Penat, creada per l'escriptor Constantí Llombart per a arreplegar a tots els valencians. -
La papallona
Va ser la primera novel·la de Narcís Oller, ell havia començat a escriure en castellà, però després de participar en els Jocs Florals, es va convéncer de la importància del català i va escriure en català.
Va crear un model de prosa literària.
En l'obra figuren aspectes propis de la novel·la realista per la transcripció dels diàlegs i l'explicació dels antecedents biològics i psicològics de la protagonista. -
L'escanyapobres
L'obra de Narcís Oller es situa en un poble imaginari en via de la industrialització, narra la història d'una parella d'avars, que la passió pels diners els tanca en ells mateixos. -
Canigó
És una epopeia nacional de Catalunya de Jacint Verdaguer, en la que mitifica la història i els paisatges.
Narra les aventures del cavaller Gentil, que va lluitar contra els moros i tanca amb un diàleg entre Sant Miquel de Cuixà i Sant Martí del Canigó.
Jacint té també poemes religiosos, com els que estan en Idil·lis i cants místics; i també obres en prosa com; Dietari d'un pelegrí a Terra Santa. -
Mar i Cel
Amb aquesta obra, Ângel Guimerà va obtenir l'exit i va començar la seua época de plenitut. -
Febre d'or
És la novel·la més llarga de Narcís Oller, és una descripció de la vida contemporània i de la societat obsessionada per l'especulació financera.
Es divideix en dues parts; en la primera narra la ràpida ascensió econòmica i social de Gil Foix (protagonista), i la segona part narra el retorn a la situació anterior. -
Maria Rosa
Un tema molt recurrent en la literatura d'Àngel Guimerà era el diferent, que va expressar en les seues obres dels 90, com Maria Rosa (1864), Terra baixa (1896), La filla del mar (1900). -
En defensa pròpia
En 1886 va fer un viatge a Terra Santa, de la qual va tornar amb una forta crisi espiritual, Comillas i els religiosos li van diagnosticar bogeria i el van allunyar de Barcelona.
Va passar-se 2 anys confinat al santuari de Gleva, però el 1895 desobeint, va tornar a Barcelona per publicar "En defensa pròpia", una sèrie d'articles periodístics. -
La bogeria
Aquesta obra de Narcís Oller, és un estudi d'una malaltia psicològica, utilitza un narrador testimoni en un paper secundari i és una de les sues obres més naturalistes. -
Pilar Prim
Es l'última novel·la de Narcís Ollers, en ella abandona el realisme i se centra en les relacions dels personatges.
És una novel·la psicològica que narra la història d'una viuda jove que tracta d'estimar el món que l'envolta.
