-
1400
Jordi de Sant Jordi (vida)
Va servir Alfons el Magnànim quan era príncep i després sigué cambrer reial. En 1420 va ser nombrat cavaller. El 1423 va ser capturat durant un combat militar. -
1400
Ausiàs March (vida)
Fill de cavaller i poeta Pere March. Va ser armat cavaller molt jove i participà en campanyes d'Alfons el Magnànim. Es retirà de la vida militar als 26 anys. El 1430 es va dedicar a administrar els seus bèns i defensar els seus privelegis. Va tindre quatre fills i dues esposes. -
1401
Segle d'or de la literatura catalana
València va viure una esplendpr artística i literaria que l'ha qualificat amb tal nom. Va experimentar un creixement demogràfic i de poder que va impulsar la cultura -
1401
Pervivència de la mentalitat medieval
Malgrat la tendència humanista de Bernat Metge i els contactes amb Itàlia, la mentalitat va definir la cultura de la centuria. -
1401
Inicis de la poesia
Gilalbert de Próixita, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi o Ausiàs March. Tots ells són cavallers i al poesia és un complement de la seua vida -
1416
Jordi de Sant Jordi (estil i obra)
Es conserven 18 poemes. Malgrat el model trobadoresc, la seua poesia expressa sovint la subjectivitat de l'autor que adopta un to malenconiós i nostàlgic. Un dels seus poemes més coneguts és <<Presoner>> -
1425
Ausiàs March (estil i obra)
Predominen molts motius de la poesia trobadoresca. Escriu literatura culta en ctalà sense proveçalismes. La experiència amorosa es conserva amb la reflexió moral i la expressió de la subjectivitat pròpia. Va consolidar el català com a la llengua de la veritat. Conceveix l'amor com un dilema tràgic, un engany o passió destructora. Un to adolorit impregna tota la seua poesia.
Es compón de 128 poemes clasificats en:
-Cants d'amor: Grup més nombrós, ús de senyals. -
1425
Ausiàs March (estil i obra) 2
- Cants de mort: Sis composicions contràries als cants d'amor.
- Cants morals: Utilitza elements de la tradició filosòfica per la seua introspecció personal. Fora d'aquest grups, tribem <<Cant espiritual>>, on s'adreça a Déu. La seua llengua es caracteritza per la precisió comceptual i la immensidat col·loquial. També la densitat expressiva i una sintaxi complexa. Els recursosos expresius més destacbles són: comparacions, imatges, antítesi i ús de la primera persona.
-
1435
Novela cavalleresca
- No conté elements meravellosos ni increibles
- Els herois no són extraordinaris. Mantenen límits humans.
- R¡Temps pròxim al del autor.
-
1435
Curial e Güelfa
- Autor desconegut.
- Títol atribuit per Milà i Fontanals.
- Narra l'ascensió social d'un jove de condició baixa per mitjà de la cavalleria i l'amor.
- Hi ha tres llibres:
- Primer: Narra la joventut de Curial. Enamorat de Güelfa. S'han de separar. Tema: amor.
- Segon: Narra el torneig de Melú. Tema: armes.
- Tercer: Narra les aventures de Curial. Es converteix en capità i es casa amb Güelfa. Tema: ciència i saviesa.
- A més de ser cavalleresca, també és sentimental
-
1435
Joan Rois de Corella (estil)
Tracta temes religiosos i profans, és una obra molt extensa tant en prosa com en vers. Va crear un nou estil de prosa literària, ús de períodes extensos (subordinació, exclamacions i preguntes retòriques, abundància de llatinismes, hipèrbatons i ús del verb com en llatí. S'inclina per l'agudesa visual i els jocs de paraules. -
1450
Certàmens i tertulies
- Grup aristocràtic: Format oer escriptors de la noblesa o alt patriciat urbà. Tracten temes d'inspiració mitològica o bíblica. Se li coneix amb el nom de << valenciana prosa>>
- Grup burgés: Aquests molt vinculats personalment entre ells, van participar regularment en els certàmens i van elaborar obres conjuntes, Temàtica religiosa i cràcter humorístic i eròtic. L'estil és planer i directe, una observació stírica de la vida quotidiana. Pel contrari que el anteriors, predomina el realisme.
-
1460
Tirant lo Blanc
Es pot dividr en cinc parts:
- Tirant a Anglaterra: Tirant asisteix a les festes del casament del rei d'Anglaterra.
- Tirant a Sicília i Rodes.
- Tirant a l'Imperi grec: El denfensa de la invasió dels turcs. Tirant s'enamora de Carmesina.
- Tirant al nord d'Àfrica: Converteix milers d'infidels al cristianisme i conquerereix el territori.
- Tirant a Constantinoble: Derrota els turcs, es casa amb Carmesina, enmalteix i mor.
La novela es considerada com a novela total: combinació d'aspectes. -
1460
Diferències Curial i Tirant
- El Tirant va guiar-se per la Crònica de Ramón Muntaner, mentre el Curial, per altra banda, segueix el model de Bernat Desclot.
- El Curial es desenvolupa en un temps passat mentre el Tirant es contemporani al seu autor, Joanot Martorell.
-
1460
Jaume Roig (estil i obra)
La seua obra més notable és l'Espill. Consta de 16359 versos apariats de quatre síl·labes i està dividit en quatre parts o llibres a més d'un prefaci. Es una novel·la autobiogràfica del seu protagonsita burgés. Els temes principals són la medicina, la comicitat i, sobre tot, la misoginia. És una obra realista amb intenció moralitzant i pesimista. -
1490
Renaixement
Va ser un moviment cultural sorgit a Itàlia a mitjan del segle xiv i que es va estendre per tot l'occident europeu. Defensa l'antiguitat clàsica i l'antropocentrisme, amb una actitud crítica i refelexiva. En les obres en llengua vulgar destaquen les característiques pròpies de la producció medieval. -
1497
Isabel de Villena (estil i obra)
La seua única obra conservada és el Vita Christi que narra la vida de Jesucrist centrada en el naixement i la infantesa de María i Jesús, i en la pasió d'aquest fins l'Assupció de la Mare de Déu. L'obra és molt singular per la seua consciència de feminitat. Pel que fa a l'estil, l'obra té un tó col·loquial i afectiu, és didàcticta i ús freqüent d'al·legories. -
1498
Joan Rois de Corella (obra)
Destaca Tragèdia de la Caldesa: novel·la molt breu que narra la infidelitat d'una dona, Caldesa, amant del narrador de la historia. -
1505
Pere Serafí (vida i obra)
Es situa entre la tradició medieval i la influència italiana. De la seua obra literaria destaca un grup de sonets en el quals combina la traidició d'Ausiàs March i els usos del sonet petrarquista. A més, també practicà la cançò tradicional. Dos llibres consta d'un conjunt de 170 poemes distribuïts en dues parts, una profana i una altra d'espiritual. -
1518
Joan Timoneda
Va compondre poemes popularitzants i va editar cançoners reduits perquè estigueren a l'abast de tot el públic. La seua obra més destactada va ser Flor d'enamorats, un cançoner en el que es recullen un conjunt de poemes en castellà i valencià amb temàtica amorosa. -
1525
Joan Ferrandis d'Herèdia
La vesita és la seua millor obra. Es tracta d'una obra bilingüe amb escenificació fastuosa. Es tracta d'una peça teatral d'intenció realista i satírica d'estil popular i costumista. Aquesta obra imita el teatre renaixentista italià.Entre d'altres, la intenció d'aquesta obra de teatre és reflectir l'estat de la llengua entre l'aristocràcia valenciana al XVI. -
1557
Cristòfor Despuig.
Va ser l'autor de l'obra més important del segle: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. El seu estil es caracteritza per ser pleanament renaixentista, el diàleg, el rigor històric, la preocupació estilística, inquietuds ideològiques i la naturalitat. L'obra consta de sis col·loquis de tres interlocutors: Lucio, Fàbio i don Pedro. Els principals temes són la identitat, l'imperialisme polític i la repressió del castellà. -
1579
Francesc Vicenç Garcia
Va conrear una poesia artificiosa i elegant com el sonet A una bella dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil o les dècimes d'1 galan a les llàgrimes d'una dama . També va escriure sàtires violentes i composicions obscenes i grolleres. El seu estil va ser imitat per molts autors catalans de segle XVIII, fenomen que es coneix amb el nom de vallfogonisme. -
1582
Barroc
Producte d'una forta crisi general, va ser el corrent artístic i ideològic que va manifestar el pessimisme que subsitueix la confiança en l'home del Renaixement. Es cracteritza per recursos i temes com la fugacitat del tempsm el sentiment de desengany, la concepció del món com una farsa i la simultanietat entre luxe i pobressa. -
Pere Joan Porcar
Destaca pel seu dietari Coses evengudes en la ciutat e regne de València, on relata noticies quotidianes sobre el món eclesiàstic, els costums i les incidències de la vida de València. <<Porcar és un escriptor infecte, i només té la disculpa d'haver escrit sense la menor pretensió literària: disculpa mínima, en tot cas>> -
Francesc Fontanella
Va ser un dramaturg i poeta. Les seues tècniques poétiques són les habituals de la poesia cultista (hipèrbatons, antítesis, al·literacions, etc.) Destacà sobre tot per la seua obra dramàtica, Lo desengany. Sorprèn per la seua estructura que s'allunya dels models establerts, aparició de personatges al·legòrics, com Zelos, recorda els procediments de l'acte sacramental i la divisió en dos actes fa pensar en les primeres sarsueles. En realitat, l'autor va caracteritzar l'obra com a poema dramàtic -
Joaquim Airedi
La seua obra més coneguda és Notícies de València i son regne, amb temàtica evident, on presenta un model de prosa ben elaborat, col·loquial, amb nombroses expressions i girs característics de l'època -
Neoclassicisme
Pertanyent a la Il·lustració, es caracteritza pel racionalisme i l'esperit crític en busca del progrés. Entre els seus valors recull la gravetat, la grandiositat, la desciplina o la virtut. -
Joan Ramis
Lucrècia va ser l'obra més important del neoclassicisme en la nostra llengua. El seu tema principal és la defensa de la llibertat davant la tirania. La seua qualitat és determinada per la perfecció de l'estructura, pel ritme dels versos i la caracterització dels personatges. -
Lluís Galiana
Destaca la Rondalla de rondalles. Fa servir la narració com un marc per a l'enginy i el joc verbal amb proverbis i expressions molt pintoresques. El seu tema principal és el pillatge i l'amor. -
Rafael d'Amat
Destaca pel seu dietari Calaix de sastre on recull en seixanta volums la seua vida quotidiana durant uns quaranta anys. Mitjançant un estil molt viu, va ser considerat el primer periodista de costums contemporanis ja que es pot seguir lestat de la llengua, la cultura, la literatura i els esdeveniments principals del pais. -
Bonaventura Carles Aribau
Destaca pel seu poema La pàtria, que marca l'inici de la Renaixença. En aquest tracta el tema de l'amor a la llengua amb un estil molt patriòtic i de caràcter popular. -
Renaixença
Moviment de renovació cultural iniciat a Catalunya que va manifestar la voluntat de restauració de l'ús culte del català. Tot açò va produir un augment de la qualitat i producció de la nostra llengua -
Jacint Verdaguer
Destaquen dos grans poemes èpics en la seua producció:
- L'Atlàntida, una epopeia on tracta principalment el tema de la natura per mitjà de la fe cristiana.
- Canigó, una epopeia nacional de Catalunya narrada de morfa mítica i on es tracta el seu origen llegendari.
En prosa destaca per Dietari d'un peregrí a terra Santa, on recull les seues experiències.
El seu estil es caracteritza per la combinació magistral d'elements populars i cultes i la temàtica religiosa. -
Eduard Escalante
Va ser un dramaturg valencià, escriptor de sainets, principalment. En general, presenten les típiques trames senzilles de el gènere <<chico>>, on abunden els amors contrariats per incompatibilitats de classe o d'extracció social però finalment es resolen en forma satisfactòria. Són un mostrari de la parla popular i dialectal valenciana. Un dels més coenguts, per exple, és Bufar en caldo gelat, en la qual l'autor critica la forma en què alguns presumeixen del que no tenen o no han aconseguit. -
Marià Aguiló
Fou un poeta mallorquí i la seua obra més destacada va ser Romancer popular de la terra catalana,on per mitjà de cançons feudals cavalleresques, l'autor recull un conjunt d'històries anònimes dictades per gent que no sap escriure.
El seu etil està marcat sobre tot pel nacionalisme i un evident ús del llenguatge col·loquial. -
Àngel Guimerà
Va ser un poeta i dramaturg que destacà sobre tot en aquest útim camp. La seua peça Mar i cel és considerada una de les millors obres drmàtiques de la noestra lliteratura. L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana. Està escrita en versos decasíl·labs blancs (sense rima), que obliguen a un estil declamatori i un to emfàtic, i destaca l'ús de l'hipèrbaton. Dins dels diàlegs hi trobem moltes imatges d'alt valor poètic. També empra l'ús d'exclamacions. -
Teodor Llorente
Va ser un poeta i traductor valencià coengut per poemes cpm Vora el Barranc del Algadins o La cançó del teuladí, on bàsicament es limita a exaltar el medi rural. Se'l considera un poeta molt conservador, anocrat al passat nostàlgic. -
Narcís Oller
Va ser un novelista valencià situat dins el marc del naturalisme. Destaquen obres com L'Escanyapobres, on tracta l'obsesió pels diners, La papallona que és un cant a l'enamorament i el desamor o Pilar Rim, on una dona empoderada es posiciona contra la societat que l'oprimeix.
El seu estil es caracteritza per ser molt realista i decadent, molt precís i a la vegada, poètic.
