-
Motí del tè
Fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va ocórrer el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. -
Declaració d'Independència dels Estats Units
És un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes llavors en guerra amb el Regne de Gran Bretanya s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic. -
Batalla de York Town
Va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre del 1781. Va enfrontar els insurgents continentals i els seus aliats francesos, tant els enviats oficialment al comandament del general Jean Baptiste Rochambeau com els voluntaris de Marie-Joseph Paul Yves Roch Gilbert du Motier, Marquès de La Fayette, als britànics al comandament de Charles Mann Cornwallis, lord Cornwallis. -
Revolució Francesa
Es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la majoria d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, gana i debilitat de la vella estructura de classes. -
Presa de la bastilla
És un esdeveniment de la Revolució Francesa que va tenir lloc el 14 de juliol de 1789. La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer la impressió d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisiencs, és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de l'«Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Period: to
Monarquia Constitucional
És una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat. -
Period: to
Primera República
Va ser proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, de manera que va ser destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. -
Period: to
Convenció
Va ser el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795). Després de la seva dissolució, el poder va passar al Directori. -
Mort de Lluís XVI
Va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74). Suspès i arrestat durant la insurrecció del 10 d'agost, va ser jutjat per la Convenció Nacional, considerat culpable de traïció i guillotinat el 21 de gener de 1793. -
Period: to
Directori
Va ser el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795) i el 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799). Va venir després de la Convenció Nacional i va ser succeït pel Consolat. -
Consolat
És el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. -
Batalla de Trafalgar
Va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i va dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. Va suposar la derrota definitiva d'una bandada combinada del Primer Imperi Francès i del Regne d'Espanya. -
Period: to
Guerra del Francès
Va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que es va iniciar el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que va concloure el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte al tron espanyol després de les abdicacions de Baiona. Forma part de les Guerres Napoleòniques, una sèrie de guerres iniciada el 1807 en declarar-li França i Espanya la guerra a Portugal. -
Period: to
Congrés de Viena
Va ser una conferència entre ambaixadors de les potències més grans d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel. Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, intentant controlar i eliminar les revolucions liberals que es poguessin produir mitjançant el establiment de tota una sèrie de monarquies absolutes a tot Europa. -
Batalla de Waterloo
Va ser una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 en una plana propera a Waterloo al ducat de Brabante, actualment Brabante Valón a Bèlgica. Un exèrcit francès, sota el comandament de Napoleó, va ser derrotat pels exèrcits de la Setena Coalició. -
Revolucions liberals
Les revolucions liberals del 1820, 1830 i 1848 van ser moviments populars que van acabar amb l'absolutisme i l'Antic Règim i van instaurar sistemes parlamentaris amb igualtat davant la llei i sense privilegis estamentals.