HISTÒRIA D'ESPANYA S.XIX

  • Period: to

    REGNAT DE CARLES IV

  • Tractats de San Ildefonso

    Tractats de San Ildefonso
    Fou un tractat militar firmat en 1796, per Espanya i França.
    Es va firmar en el Palau Reial de La Granja de san Ildefonso(Segovia).
    Tractava de l'unió entre els 2 països contra el Regne de Gran Bretanya.
  • Batalla de Trafalgar

    Batalla de Trafalgar
    Fou una combat naval entre França i Espanya contra Gran Bretanya, que va tindre lloc a Cabo Trafalgar(Càdis).
    Encara que els francesos i espanyols superaven en quantitat al anglesos, van perdre ja què Gran Bretanya els superava en estratègia, experiència i armament.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Es tracta d'un acord entre Carles IV i Napoleó Bonaparte.
    El 27 d'octubre el tractat fou firmat per Gérard Duroc i Eugeni Izquierdo.
    L'acord permetía l'invasió de Portugal i això va ser el punt clau per a que els francesos invadiren la Península Ibèrica.
  • Motí d’Aranjuez

    Motí d’Aranjuez
    Fou una manifestació la qual Ferran VII respaldava.
    Aquest motí va ser provocat per la situació del país.
    El motí es va dirigir contra Manuel Godoy per les seues males decisions.
  • Batalla de Bailén

    Batalla de Bailén
    Al 19 de juliol, en Bailén va ocorrer un dels succesos més importants d'Espanya, ja què el exercit de Napoleó va ser derrotat per primera vegada.
  • Period: to

    GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA I CORTS DE CADIS

    Fou una assamblea en Càdis, reclamaven a Ferran VII com a rei d'Espanya, ja què consideraven que un rei estranger com era Josep Bonaparte no anava a ser bo, en l'assamblea també es va tractar el tema dels poders de l'estat. La població no volía que es concentraren els 3 poders en una sola persona(el rei) i van formar la constitució.
  • Convocatòria de les Corts Constituents.

    Convocatòria de les Corts Constituents.
    Durant la Guerra del Francès, les revoltes de la gent en la creació de Juntes Locals i Regionals de Defensa. L'objectiu de les juntes era bàsicament desfer-se dels francesos i tindre un rei no estranger.
  • Aprovació de la Constitució de 1812

    Aprovació de la Constitució de 1812
    Acabant amb l’Antic Règim, defineix el govern com a monarquia moderada hereditària, declara la religió catòlica com a única religió oficial de l’estat i apunta d’establir una divisió administrativa provincial. El poder legislatiu és atribuït a les corts amb el rei, l’executiu al rei, i el judicial als tribunals.
  • Period: to

    SEXENNI ABSOLUTISTA.

    Ferran VII va tornar a Espanya en març de 1814, cuan va arribar uns diputats absolutistes li van donar el "Manifiesto de los Persas" en el que li dien que tornara la sobirania reial, poc temps després Ferran va eliminar la Constitució de 1812.
  • Manifest dels Perses.

    Manifest dels Perses.
    Fou un document creat per diputats que li demanaven a Ferran VII que tornara l'Antic Règim i no fera cas a les Corts de Càdis.
  • Period: to

    REGNAT DE FERRAN VII.

    Este regnat es caracteritza per l'enfrontament entre absolutistes i liberals.
  • Pronunciament del coronel Riego.

    Pronunciament del coronel Riego.
    El dia 1 de gener de 1820 es va declarar a favor de la constitució el tenient Rafael del Riego, en Els Caps de Sant Joan.
  • Period: to

    TRIENNI LIBERAL.

    És el període de l'història contemporània d'Espanya.
  • Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

    Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.
    Era un exèrcit que va restituir a Ferran VII com a rei absolut. Van ser enviats per la Santa Aliança.
  • Period: to

    DÈCADA OMINOSA.

    Esta volta al absolutisme va suposar la destrucció de l'obra legislativa del Trieni Liberal i de nou un gran òdi cap als liberals. En aquesta etapa, Ferran VII i el su govern van tindre què soportar una gran crisis econòmica, ja què la guerra els havia deixat pobres.
  • Promulgació de la Pragmàtica Sanció.

    Promulgació de la Pragmàtica Sanció.
    Ferran VII va promulgar la Pragmàtica Sanció, la qual deixava inútil la Llei Sàlica què era la qual no permetía que les dònes pugueren governar.
  • Mort de Ferran VII.

    Mort de Ferran VII.
    El 29 de setembre de 1833, al Palau Reial de Madrid, Madrid, va faltar Ferran VII a causa de apoplèjia.
  • Inici de la primera guerra carlina.

    Inici de la primera guerra carlina.
    Va ser la lluita per la successió al trono espanyol entre els que preferien a Isabel, la filla de Ferran VII i els carlistes que estaven de part de D. Carles María Isidre de Borbó, el germà del rei.
  • Abraçada de Vergara.

    Abraçada de Vergara.
    El Conveni quedà confirmat per l'abraçada dels generals Maroto i Espartero el 31 d'agost de 1839 coneguda com l'abraçada de Bergara.