-
Quan i per què es declara la II República?
La II República Espanyola es declarà el 14 d’abril de 1931, en substitució de la monarquia de Alfonso XIII, i finalitzà el 1 d’abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, que donà pas a la dictadura franquista.
Va consistir en la instauració del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia borbònica de Alfonso XIII, que es va perdre al haver permetre la dictadura de Primo de Rivera. -
Les primeres mesures educatives i les Missions Pedagògiques
Una de les primeres mesures educatives de la II República, va consistir en la creació de 7.000 escoles, entre les que també es varen imposar algunes mixtes.
En 1931 es van crear les Missions Pedagògiques, són un grup de voluntaris, formats per artistes, mestres, intel·lectuals i estudiants universitaris, que es dedicaven a anar als pobles i organitzar activitats culturals. -
Els aspectes principals de la Constitució aprovada en 1931
Els aspectes principals de la Constitució aprovada en 1931 varen ser:
.- Es definia a Espanya com una república
.- La declaració de drets i llibertats és àmplia
.- La nova figura de President de la república o Cap d’Estat
.- La propietat privada
.- Es va establir la separació entre l’Església i l’Estat
.- L’organització territorial
.- Tribunal de Garanties Constitucionals -
Eleccions del 1933
Aquestes eleccions les guanyà la Unió de Dretes, i el president va ser José María Gil-Robles. -
Eleccions de 1936: el Front Popular.
Les forces d’esquerra van ser qui van formar el Front Popular. El programa del Front Popular es tractava d’un acord electoral on es decretava una amnistia per als empresonats per successos que van ocòrrer a octubre de 1934, i la restitució dels càrrecs dels que van ser destituïts per motius polítics. També es vol la recuperació de la política reformista del ben i el restabliment de l’Estat de Catunya. Després d’aquestes eleccions, Alcalá Zamora va encarregar la formació del govern a Azanya. -
Cop d’estat a la República de 1936
El que va donar aquest cop d’estat va ser Francisco Franco, encara que va ser dirigit per José Sanjurjo. -
Guerra civil espanyola
Els 2 bàndols eren el Nacional i el Republicà. L’objectiu del bàndol Nacional era instaurar una dictadura militar, i el bàndol Republicà defenia la república. -
València, capital de la República.
València va ser capital de la República durant 11 mesos, del 7 de novembre de 1936 fins al 6 d’octubre de 1937. El president i tot el seu equip hagueren de traslladar-se de Madrid a València per fugir i protegir el govern front a l’asedi de les tropes franquistes a Madrid en plena Guerra Civil. Durant aquest període de temps, València va acollir gran part dels moviments culturals de l’època com per exemple el Congrés Internacional d’Escriptors per la Defensa Cultural. -
Com, quan i per què s’acaba la Guerra Civil?
Va finalitzar el 1 d’abril de 1939, amb la victòria del bàndol nacional, amb el general Francisco Franco al capdavant. -
Les execucions i l’exili
Quan acabà la Guerra Civil, es van seguir matant al paredó d’Espanya en Paterna fins arribar a 2238 morts. Al cementeri d’aquest poble hi ha fosses comuns on s’enterraven tots aquells cadàvers que abans havien arrossegat pel “Camí de sang” fins arribar a la seva destinació. -
L’exili
Després de la Guerra Civil, més o menys mig milió de persones hagueren d’exiliar-se fugint del franquisme. Rafael Alberti va optar per l’exili junt a Maria Teresa León, que junts es van anar a París, fins que les autoritats franceses els van retirar el permís de treball per ser considerats “comunistes perillosos”. Després van haver de viatjar a més llocs com Masella, Argentina, Xile i per últim Roma. -
La repressió franquista cap a les llengües no castellanes
La dictadura franquista no deixava que es parlara altra llengua que no fora el castellà. Van haver uns anys en els que prohibiren totes les manifestacions públiques, escrites i orals, que foren en idioma regional. -
La lluita antifranquista i els maquis
Els maquis van ser el conjunt de moviments guerrillers antifeixistes de resistència a Espanya, que lluitaven per a defendre la república. -
La Nova Cançó
La Nova Cançó era un moviment artístic i musical català que, en mig del franquisme va impulsar la reivindicació de l’ús normal del català en el món de la cançó que a la vegada denunciava les injustícies de la dictadura franquista.
Un escrit de Lluís Serrahima va ser publicat a una revista, i això provocà que més artistes es volgueren unir i així formar “Els setze jutges”, els quals començaren a escriure cançons en català. -
La fi de la dictadura franquista
La dictadura franquista començà al 1939, i aplegà a la seua fi a l’any 1975, quan Franco va morir. Al finalitzar la dictadura franquista, Espanya començà a ser dirigida per una constitució que restaurava la democràcia.
