Linia del Temps

Civilització babilònica

2300 BCE

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq). Es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer. La tradició la fa fundada fa quatre mil cinc-cents anys per Nimrod, qui també va construir la famosa Torre de Babel. La llengua acàdia va evolucionar per formar la llengua babilònica, mentre que la llengua sumèria va desaparèixer.

Civilitació xinesa

2100 BCE

És, per tant, la història d'un dels primers països civilitzats. Les dinasties successives van desenvolupar un sistema burocràtic força elaborat, que donà als pagesos xinesos un avantatge important respecte als nòmades i als muntanyesos veïns.

Civilització maia

2000 BCE

Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Plató d’Atenes

428 BCE

va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes.

Eudox de Cnidos

408 BCE

Eudox fou el primer en plantejar un model planetari basat en un model matemàtic, raó per la qual se'l considera el pare de l'astronoma matemàtica. Va recrear el sistema planetari construint un model d'esferes homocèntriques que representaven les estrelles fixes, la Terra, els planetes coneguts, el Sol i la Lluna, i va dividir l'esfera celeste en graus de latitud i longitud.

Aristòtil d’Estagira

384 BCE

va ser un filòsof de l'antiga Grècia. És un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi. Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia

Aristarc de Samos

310 BCE

va ser un filòsof de l'antiga Grècia. És un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi. Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia.

Eratòstenes de Cirene

276 BCE

Fou un astrònom, historiador, geògraf, filòsof, poeta, crític teatral i matemàtic grec. Va deduir que la Terra és esfèrica i en va determinar la circumferència amb una precisió de més del 98% respecte la mesura considerada correcta avui dia.

Hiparc de Nicea

190 BCE

Hiparc de Nicea va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec. És un dels astrònoms més importants de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'estels de la història. Va passar bona part de la seva vida a Rodes, i per aquest motiu també és conegut com a Hiparc de Rodes

Posidoni d’Apamea

135 BCE

Hiparc de Nicea va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec. És un dels astrònoms més importants de l'antiguitat. És inventor de l'astrolabi i va elaborar el primer catàleg d'estels de la història. Va passar bona part de la seva vida a Rodes, i per aquest motiu també és conegut com a Hiparc de Rodes

Claudi Ptolomeu

100

va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu. Va viure i treballar a Alexandria, Egipte (hom creu que a la famosa Biblioteca d'Alexandria). Va ser astròleg i astrònom, activitats que en eixa època estaven íntimament lligades. És autor del tractat astronòmic conegut com a Almagest (en grec Hè Megalè Syntaxis, El gran tractat).

Mariam al-Asturlabi

401

a ser una astrònoma i fabricant d'astrolabis d'Alep, actualment al nord de Síria

Hildegarda de Bingen

1098

fou abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora, és la primera persona al món de qui es conserva música escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vigència del seu pensament, doctora de l'Església pel papa Ratzinger.

Nicolau Copèrnic

1473

ou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.

Tycho Brahe

1546

ou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí). Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.

Galileo Galilei

1564

va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic.

Johannes Kepler

1571

Johannes Kepler, va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi

Maria Cunitz

1610

Johannes Kepler, va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi

Isaac Newton

1643

Sir Isaac Newton FRS fou un físic, matemàtic, astrònom, teòleg i autor anglès i és reconegut com un dels més grans matemàtics i científics més influents de tots els temps i com una figura clau en la revolució científica

Maria Winkelmann Kirch

1670

va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.

Nicole-Reine Lepaute

1723

va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.

William Herschel

1738

va ser una astrònoma de Silèsia seguidora de Kepler.

Caroline Lucretia Herschel

1750

fou una astrònoma d'origen alemany nacionalitzada al Regne Unit, germana del també astrònom William Herschel, que al llarg dels seus quasi 98 anys de vida va descobrir nombrosos cometes, entre altres astres.

Wang Zhenyi

1768

Wang Zhenyi va ser una astrònoma xinesa.

Maria Mitchell

1818

L'any 1847 va descobrir amb un telescopi un cometa que seria conegut com a Miss Mitchell's Comet

Williamina Paton Fleming

1857

Williamina Paton Stevens Fleming va ser una astrònoma nord-americana d'origen escocès. Durant la seva carrera, va ajudar a desenvolupar un sistema de designació comú per a les estrelles i va catalogar milers d'estrelles i altres fenòmens astronòmics.

Annie Jump Cannon

1863

ou una astrònoma estatunidenca el treball de catalogació de la qual, amb la classificació espectral de Harvard, fou fonamental per a l'actual classificació estel·lar. Des del Harvard College Observatory descobrí 300 estels variables. Col·laborà en la preparació del gran catàleg estel·lar Henry Draper. Va escriure Bibliography of Variable Stars Comprising 60.000 Cards.

Henrietta Leavitt

1868

va ser una astrònoma estatunidenca que va establir i caracteritzar la relació període-lluminositat de les variables cefeides.

Albert Einstein

1879

fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc. Va ser el científic més conegut i important del segle xx. L'any 1905, publicà la seva Teoria Especial de la Relativitat, quan encara era un jove físic desconegut, treballador de l'Oficina de Patents de Berna. A aquesta teoria hi va incorporar conceptes i fenòmens estudiats anteriorment per Henri Poincaré i Hendrik Lorentz, amb un marc teòric simple fonamentat en postulats físics senzills.

Edwin Powell Hubble

1889

va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle xx, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers mesurant el desplaçament al roig de galàxies distants. Hubble és considerat com el pare de la cosmologia, encara que la seva influència en astronomia i astrofísica toca molts altres camps. En el seu honor, el telescopi llançat el 1990 s'anomena telescopi espacial Hubble.

Cecilia Payne-Gaposchkin

1900

va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles. El 1925, va proposar en la seva tesi doctoral una explicació de la composició de les estrelles en termes d'abundàncies relatives d'hidrogen i heli.[1] Va ser la primera dona a dirigir un departament a Harvard i va ocupar una càtedra al departament d'astronomia des d'on va dirigir diverses tesis doctorals.

Paris Pişmiş

1911

Nicole-Reine Lepaute –cognom de soltera: Etable de la Brière–, fou una matemàtica i astrònoma francesa del segle xviii, coneguda pels seus càlculs astronòmics.

Vera Rubin

1928

Vera Cooper Rubin fou una astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques. El seu descobriment de les denominades «corbes planes de rotació» és la prova més directa i robusta de l'existència de la matèria fosca.

Margaret Geller

1947

és una astrofísica estatunidenca, investigadora del Smithsonian Astrophysical Observatory, pionera en cartografia de l'Univers, coneguda principalment per la seva descoberta, junt amb John Huchra, de la Gran Barrera

Civilització egípcia

1953

fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan. Segueix el període prehistòric a Egipte i sorgí cap al 3100 aC (segons la cronologia convencional de l'antic Egipte) amb la unificació política de l'Alt i el Baix Egipte sota Menes (sovint identificat amb Narmer).

Paola D'Alessio Vessuri

1964

Paola D’Alesio va estudiar a Veneçuela i va realitzar la seva carrera professional principalment a Mèxic. Els seus treballs principals estan relacionats amb l'estudi de discos protoplanetaris, desenvolupant models que són de referència obligada. Durant la seva carrera va rebre diversos premis tant d'àmbit nacional (a Mèxic) com a internacional com el *Scopus *Award de *Elsevier el 2009.