-
POLAVIEJA - Militar
Camilo García de Polavieja va ser un general, el primer que va entrevistar una alternativa política que donés resposta a una opinió pública ansiosa de solucions, mitjançant la publicació de la seva carta-manifest regeneracionista al setembre de 1898 i un moviment d'adhesions al seu programa que va assolir un gran vigor, sobretot a Catalunya, apel·lant al que es va anomenar la massa neutra, a aquest sector social no polititzat fins aleshores. -
TANCAMENT DE CAIXES - Social i economia
Va ser una protesta per part dels botiguers i industrials de Barcelona i dirigida Dr. Bartomeu Robert i Yarzábal. Anava en contra la llei del Gabinet de Francisco Silvela i del seu ministre d'Hisenda Raimundo Fernández Villaverde. Va consistir a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de pagar la contribució sense que fos il·legal. -
ESCOLA MODERNA - Social i economia
L'Escola Moderna va ser un centre d'ensenyament que va existir en començar el segle XX a Catalunya. Va ser fundada el 1901 a Barcelona pel pedagog i lliurepensador Francisco Ferrer Guardia. L'objectiu essencial de l'escola era educar la classe treballadora de manera racionalista, secular i no coercitiva. Allà ensenyaven lògica, filosofia, llatí, matemàtiques, història, etc -
F. FERRER I GUÀRDIA - Social i economia
Va fundar l'Escola Moderna a Barcelona el 1901, un projecte educatiu que advocava per una educació laica, racionalista i basada en els principis del lliure pensament. L'escola moderna buscava proporcionar una educació no religiosa i promoure el pensament crític entre els estudiants. Ferrer i Guàrdia també estava vinculat a moviments anarquistes, i la seva implicació en l'organització de la Setmana Tràgica de Barcelona el 1909 va portar al seu arrest i execució posterior. -
LLIGA REGIONALISTA - Política i catalanisme
Va ser un partit polític conservador català i és la fusió de la Unió Catalanista i el Centre Nacional Català. Alguns dels objectius principals eren la defensa dels interessos i els drets de Catalunya, així com la promoció de la descentralització política i administrativa a Espanya. -
A. MAURA - PolÍtica
Antonio Maura, que fins al 1902 (any d'ingrés al Partit Conservador) va pertànyer a la facció gamacista del Partit Liberal, va ser també ministre d'Ultramar entre 1892 i 1894, ministre de Gràcia i Justícia entre 1894 i 1895 i ministre de Governació entre 1902 i 1902 . -
ALFONS XIII - Política
Alfons XIII va ser el rei d'Espanya amb 16 anys fins al 1931, l’any que comença la segona república espanyola. Va ser el besnét de Ferran VII i el fill del rei Alfons XII. El sistema polític en començar el segle és una monarquia liberal, encara que no democràtica, basada en l'alternança dels dos grans partits: el conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta. Durant el regnat d’Alfons XIII van ocórrer bastants conflictes com la Primera Guerra Mundial o la Revolució Russa. -
LLEI DE DESCANS DOMINICAL - Politica
Va ser una mesura legislativa que va establir l'obligació de tancar els establiments comercials un dia a la setmana per garantir el descans dels treballadors. Aquesta llei buscava protegir els drets laborals i millorar les condicions de treball en garantir un dia lliure a la setmana per als empleats. -
BARRANCO DEL LOBO - Militar
Va ser una batalla entre l’Estat Espanyol i Melilla per la construcció de ferrocarrils a la qual els habitants de l’illa s’oposaven. Les xifres de morts van entre els 1000 i 1500 soldats. -
FETS DEL «CU-CUT» - Catalanisme, política, militar i social
El diari La Veu de Catalunya publicava un setmanari anomenat Cu-Cut! que contenia acudits sobre els militars espanyols i sobretot sobre la derrota a la Guerra de Cuba. El 25 de novembre de 1905 els militars espanyols van assaltar i destrossar les redaccions del setmanari . -
LLEI DE JURISDICCIONS - Política, militar i catalanisme
Llei preparada pel govern de Moret arran de l’assalt al setmanari «Cu-cut!» per grups de militars. Permetia als militars jutjar tot allò que consideressin que atemptava contra l’Estat Espanyol. Aquesta llei va provocar la unió de tots els partits catalans en un mateix moviment, la Solidaritat Catalana. -
SOLIDARITAT CATALANA - Catalanisme, política
La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906. Aquest moviment va unir als diversos grups polítics nacionalistes catalans, carlins i republicans, que tenien en comú el seu catalanisme -
CONFERÈNCIA D’ALGESIRES - Política
Entre el gener i l'abril del 1906 es va celebrar a Algesires la conferència que va sancionar la pèrdua d'independència del Marroc i la suposada legitimitat de França i Espanya per ocupar el país nord-africà, amb el pregonat objectiu de «protegir-lo». -
SOLIDARITAT OBRERA - Economia i social
Va ser una unió sindical de Barcelona i hi formaven part tant els socialistes com els anarquistes. -
PRR - Política i catalanisme
Va ser un partit polític espanyol fundat per Alexandre Lerroux. El partit aconseguiria atraure cap a les seves files bona part del lerrouxisme. Durant l'etapa de la Segona República es va convertir en una de les principals formacions polítiques espanyoles, arribant a participar al Govern diverses vegades. Diversos escàndols de corrupció i per la creixent dretanització política, van portar al partit a una forta crisi que va suposar en la seva desaparició després de l'esclat de la Guerra Civil. -
Period: to
J. CANALEJAS - PolÍtica
José Canalejas va ser advocat ministre de la justícia espanyola, polític regeneracionista i liberal. Va assumir el càrrec de president del govern espanyol entre febrer de 1910 i novembre de 1912 on va promoure reformes polítiques i socials, incluint la Llei Candau. Va ser assassinat quan era al Consell de ministres (1912). -
F. LAYRET - Política, social i catalanisme
Francesc Layret va ser un polític i advocat català. Tenia una ideologia nacionalista catalana i republicana (va fundar el partit republicà català) i va ser una figura clau en el moviment obrer i sindical a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX. Va destacar pel seu paper en la creació del CNT al 1910, una organització anarquista i sindicalista que va tenir un impacte significatiu en la lluita laboral a Espanya. Va ser assassinat pel grup Sindicatos Libres. -
S. MORET - Política
Segismundo Moret Prendergast va ser un polític i estadista espanyol. Va ser un destacat membre del Partit Liberal espanyol i va ocupar diversos càrrecs públics al llarg de la seva carrera. Va ser diputat, ministre d'ultramar, ministre de foment, i va ser president del govern en dues ocasions: del 1905 al 1906 i del 1909 al 1910. -
SETMANA TRÀGICA - Economia i social
21 de juliol de 1909 - 2 d’agost de 1909
Vaga pacífica que s'acaba convertint en una batalla campal que va durar una setmana. Més de 1.500 persones van ser arrestades i es van executar quatre condemnes a mort.
El desencadenant d'aquests esdeveniments violents va ser el decret del govern d'Antonio Maura d'enviar tropes de reserva a la Guerra de Melilla, sent la majoria d'aquests reservistes pares de família de les classes obreres. -
LLEI DEL CANDAU - Política
Llei de desembre de 1910, promoguda pel president del Consell de Ministres espanyol, José Canalejas, que prohibia durant dos anys l'establiment de noves ordres religioses a Espanya. -
CNT (Confederación Nacional del Trabajo) - Economia i social
Va ser un sindicat anarquista i confederació sindicalista fundada el 1910 a Barcelona, Espanya. la CNT volia l'abolició del sistema capitalista i de l'Estat, promovent idees anarquistes i sindicalistes revolucionàries. -
MANCOMUNITAT - Catalanisme, polític
Institució activa entre 1914 i 1923 que va agrupar les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba. -
I GUERRA MUNDIAL - Militar
Va ser un dels conflictes més devastadors de la història. Les principals causes van ser: La competència per colònies i recursos va exacerbar les rivalitats entre les potències. Les potències europees estaven dividides en aliances: la Triple Entente (principalment França, Rússia i el Regne Unit) i les Potències Centrals (principalment Alemanya, Àustria-Hongria i l'Imperi Otomà). -
I GUERRA MUNDIAL - Militar
El conflicte va resultar en una enorme pèrdua de vides humanes, amb milions de soldats i civils morts. La guerra també va tenir conseqüències polítiques significatives, inclosa la caiguda de monarquies com l'alemanya i austrohongaresa. El Tractat de Versalles, signat el 1919, va posar fi oficialment a la guerra. -
E. PRAT DE LA RIBA - Social i catalanisme
Enric Prat de la Riba va ser un polític i escriptor català nascut a Castellterçol, Barcelona, i mort a Barcelona. Va ser un dels fundadors i líders de la Lliga Regionalista, un partit polític que advocava per l'autonomia i el reconeixement de les institucions catalanes. La Lliga Regionalista va ser una força política important a Catalunya a principis del segle XX. El 1914, Prat de la Riba es va convertir en el primer president de la Mancomunitat de Catalunya. -
PACTE DE SANT GERVASI - Catalanisme
El Pacte de Sant Gervasi va ser una aliança electoral acordada entre el Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux i la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) per presentar-se les eleccions legislatives del 8 de març de 1914. -
S. SEGUÍ - Catalanisme
També anomenat com el Noi del Sucre, va ser president de l'Ateneu Sindicalista del carrer de Ponent de Barcelona, on va fundar i organitzar la seva biblioteca el 1915, lloc on es van assumir funcions de centre superior d'estudis sindicalistes i anarquistes. Va ser assassinat per els pistolers blancs del Sindicato Libre com a venjança de l’anterior assassinat del diligent del sindicat José Martí Arbonés. -
SINDICAT ÚNIC - Política i social
Sindicat que aspirava a transcendir els sindicats o associacions obreres d'ofici anteriors, i que va ser integrat per la Confederació Regional de Treballadors de Catalunya durant el congrés de Sants al juliol de 1918. -
GRIP ESPANYOLA - Social i economia
Pandèmia d'influença que no es va originar a Espanya, però va rebre aquest nom perquè Espanya, que no estava involucrada a la Primera Guerra Mundial, informava obertament sobre la malaltia, mentre que els països en guerra censuraven la informació. Per tant, la impressió pública era que la malaltia era més severa a Espanya. Va morir una quantitat molt elevada de gent. -
SINDICATS LLIURES - Militar i social
Va ser una organització creada pels militars carlins vinculats a l’autoritat militar de Catalunya, el general Severiano Martínez Anido. La seva ideologia era nacionalista, anticomunista, el tradicionalisme i el catolicisme social. -
S. MARTÍNEZ ANIDO - Militar
Severiano Martínez Anido va ser un militar i polític espanyol que va exercir un paper important durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil Espanyola. -
ROMANONES - Política
El conde de Romanones va ser polític, empresari i terratinent espanyol. President del Partido Liberal, senador de la província de Toledo i President del Senat. També va ser president del Congrés dels Diputats i del Consell de Ministres durant el regnat d’Alfons XIII. -
VAGA DE LA «CANADENCA» - Social i economia
Un dels moments més important pel moviment obrer català. Tot va començar quan es van introduir canvis en les condicions de treball, a l’empresa Riegos y fuerza del Ebro; aquests canvis suposaven la disminució dels sous dels treballadors i després de que fessin fora a alguns treballadors els seus companys es van declarar en vaga com a acte solidaritat. Això va provocar l’acomiadament de 140 treballadors i després d’això quasi tota l’empresa es va declarar en vaga. -
LLEI DE FUGUES - Social i política
Llei aplicada pel governador civil de Barcelona Martínez Anido. Va ser molt utilitzada per part de l’Estat Espanyol per reprimir el moviment obrer i anarquista i consisitia en simular la fugida d’un detingut per així poder abatre’l a trets amb l’excusa. -
PISTOLERISME - Militar
El pistolerisme va ser una pràctica que va tenir lloc a Espanya durant el regnat d'Alfons XIII, particularment entre 1917 i 1923, utilitzada principalment per empresaris, que consistia a contractar pistolers i altres matons per matar destacats sindicalistes i treballadors, per així frenar les seves reivindicacions. -
E. DATO - Política
Eduardo Dato va ser un polític i estadista espanyol que va tenir un paper destacat a la política espanyola a principis del segle XX. Va ser membre del Partit Liberal i va exercir diversos càrrecs importants al govern espanyol. Va ser president del Consell de Ministres en diverses ocasions. Va ser assassinat pels anarquistes. -
DESASTRE D’ANNUAL - Militar
Va ser una batalla durant la Guerra del Rif i va suposar la mort d’entre 8.000 i 14.000 soldats de l’Estat Espanyol. -
«LOS SOLIDARIOS» - Política
Grup de resistència armada compost per anarquistes espanyols a Barcelona. Aquest grup va sorgir per enfrontar-se a la repressió del govern i els patrons contra el moviment obrer anarcosindicalista. Els membres d'aquesta organització veien la lluita armada com l'única manera de realitzar una revolució que portés a la desaparició de l'Estat, fins i tot renunciant als sectors més moderats de l'anarcosindicalisme liderats per Ángel Pestaña i Salvador Seguí. -
ESTAT CATALÀ - Catalanisme
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per Francesc Macià l'any 1922. En origen, tenia caràcter combatent nacionalista i insurreccional, posteriorment es va definir com a “partit independentista, interclassista i no dogmàtic , que lluita per la independència dels Països Catalans i el català com a única llengua oficial” i actualment es defineix com un partit d'esquerres. -
F. MACIÀ - Catalanisme
Francesc Macià va ser un destacat polític i militar català. Va participar en conflictes com la Tercera Guerra Carlina i la Guerra d'Àfrica. Defensor del catalanisme i va evolucionar cap a l'independentisme al llarg de la vida. Durant la Primera República Espanyola, va lluitar en defensa de la república, però va mantenir els seus ideals independentistes. Al 1931 va proclamar la segona república espanyola i es va convertir en president de la Generalitat. -
L. COMPANYS - Política i catalanisme
Companys va ser membre d'Esquerra Republicana de Catalunya i va ser escollit president de la Generalitat de Catalunya el 1934. Durant el seu mandat, va protagonitzar l'episodi conegut com "Estat Català". Durant la Guerra Civil Espanyola el 1936 va ser partidari de la República i va jugar un paper important en la defensa de la legalitat republicana. Companys va ser arrestat pels franquistes. -
A. LERROUX - Política
Alejandro Lerroux va ser un polític espanyol, una figura destacada durant la Segona República Espanyola (1931-1939). Lerroux va ser el líder del Partit Republicà Radical durant aquest període.