Segle XIX i la restauració borbònica.

  • La Revolució Francesa (1789-1799)

    La Revolució Francesa (1789-1799)
    Comença amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789, quan el poble es va rebel·lar contra el poder absolut del rei Lluís XVI per exigir igualtat, llibertat i drets. A l'agost, es va crear la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, que va establir aquests drets bàsics. Finalment, el 1799, Napoleó Bonaparte va fer un cop d’estat i va posar fi a la revolució. Aquesta revolució va inspirar idees de democràcia i justícia que persisteixen avui.
  • Règim de Napoleó (1799-1815)

    Règim de Napoleó (1799-1815)
    Va començar amb el cop d’estat que va posar fi a la Revolució Francesa. Després, Napoleó va establir el Consulat, proclamant-se cònsol vitalici, aconseguint gairebé tot el poder. S'impulsa el Codi Napoleònic, amb lleis que protegien els drets civils. Va modernitzar l'administració, l’educació i l’economia de França. Tot i els seus èxits, les seves guerres constants van provocar el seu final, amb la derrota a Waterloo el 1815, que va portar a la seva abdicació i exili.
  • Les revolucions industrials (1760-1914)

    Les revolucions industrials (1760-1914)
    Les revolucions industrials van transformar l’economia i la societat, des de mitjans del segle XVIII fins al segle XX. La primera va portar màquines de vapor i va impulsar fàbriques i ciutats. La segona va incloure l’electricitat i la producció en massa, millorant transport i comunicacions. La tercera va introduir la informatització i l’automatització. Aquests canvis van crear una nova classe obrera i van estendre la tecnologia mundialment.
  • Ferrocarril Mataró-Barcelona

    Ferrocarril Mataró-Barcelona
    El ferrocarril Mataró-Barcelona va ser la primera línia de tren a Espanya, inaugurada el 28 d’octubre de 1848. Ho va financiar l’empresari Miquel Biada.
    Connectava Barcelona amb Mataró, i va suposar un gran avenç per al transport de persones i mercaderies, impulsant la industrialització a Catalunya. Amb els seus 28 km de recorregut, va marcar un canvi en la manera de moure’s i va fer que el tren es tornès un dels transports més importants de l’època.
  • Conferència de Berlín (1884-1885)

    Conferència de Berlín (1884-1885)
    La Conferència de Berlín va ser una reunió de les potències europees per regular la colonització d’Àfrica convocada per Otto von Bismarck. Va establir principis com la “ocupació efectiva”, que exigia un control real sobre un territori per reclamar-lo. Aquesta conferència va accelerar la repartició d’Àfrica entre les potències, afectant profundament les poblacions locals i marcant l’inici d’una era de dominació colonial.
  • Crisi del 98

    Crisi del 98
    La crisi del 98 va ser la pèrdua d'últimes colònies espanyoles (Cuba, Filipines i Puerto Rico) durant la Guerra Hispanoamericana, al 1898. La derrota d'Espanya davant els Estats Units va provocar una gran reflexióidentificativa. El Tractat de París, signat el 10 de desembre de 1898, va cedir les colònies a EE.UU. Aquesta crisi va impulsar la modernització d'Espanya i va influir en la literatura i el pensament polític de l'època.
  • Fets del Cu-Cut (1905)

    Fets del Cu-Cut (1905)
    Després que el setmanari satíric Cu-cut! publiqués un acudit que es burlava de l'exèrcit espanyol, un grup de militars va atacar la seva fundació a Barcelona. Aquest incident va portar a la creació de la Llei de Jurisdiccions (1906), que permetia que l’exèrcit jutgés els delictes contra la unitat d’Espanya. Com a resposta, el catalanisme es va reforçar i va sorgir la Solidaritat Catalana, una coalició que va reunir diversos grups catalanistes.
  • Conferència d'Algesires (1906)

    Conferència d'Algesires (1906)
    La Conferència d'Algesires va ser una reunió internacional per resoldre la crisi marroquina. Convocada per Espanya i França, va reunir potències com el Regne Unit i Alemanya. Es va acordar que França controlaria el protectorat i Espanya gestionaria dues zones d'influència. Aquesta conferència va ser clau per evitar conflictes entre potències europees i consolidar així l'expansió colonial a Àfrica.
  • Setmana Tràgica (1909)

    Setmana Tràgica (1909)
    La mobilització de reservistes per la guerra al Marroc va provocar protestes a Barcelona, sobretot entre els obrers i els sectors antimilitaristes. Van acabar amb vagues, crema d’esglésies i molta violència al carrer. La repressió del govern va ser molt dura, amb moltes detencions i execucions, entre elles la de l'intel·lectual Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest esdeveniment va marcar un abans i un després en el moviment obrer i va empitjorar les tensions socials a Catalunya.
  • Derrota Barranco Loco (1909)

    Derrota Barranco Loco (1909)
    Durant la guerra del Rif, l’exèrcit espanyol va patir una gran derrota al Barranco del Lobo, a prop de Melilla. Van morir centenars de soldats, molts dels quals eren joves reservistes que venien de la península. Aquesta derrota va fer créixer el rebuig popular a la guerra al Marroc, sobretot a Catalunya, i va ser un dels factors instantanis de la Setmana Tràgica.
  • Tractat de Fes (1912)

    Tractat de Fes (1912)
    El Tractat de Fes va ser un acord entre Espanya i França per establir el protectorat francès sobre Marroc. Firmat el 30 de març, va dividir el país en zones estratègiques amb Espanya controlant el nord i el sud del país. El tractat va ser important perquè va reforçar l'expansió colonial d'Espanya a Àfrica i va establir les bases per a la seva administració a Marroc. Va marcar un pas clau en les relacions internacionals i en la política colonial europea.
  • La Mancomunitat de Catalunya (1914)

    La Mancomunitat de Catalunya (1914)
    Primera institució d’autogovern que va tenir Catalunya després de la pèrdua de les seves institucions (1714). Va agrupar les quatre diputacions provincials, dirigides per Enric Prat de la Riba. L’objectiu principal va ser impulsar l’educació, la cultura, la llengua catalana i modernitzar les infraestructures. Tot i que estaven molt limitats, va ser un pas molt important en la recuperació de l’autogovern. El 1925, la dictadura de Primo de Rivera va dissoldre la Mancomunitat.
  • Crisi del 17 (1917)

    Crisi del 17 (1917)
    Crisi política, militar i social a Espanya. Alguns oficials de l’exèrcit van formar juntes per demanar reformes i defensar les seves preferències. Al mateix temps, els parlamentaris catalans van crear l'Assemblea de Parlamentaris per demanar una reforma constitucional. A més a més, la UGT i la CNT van convocar una vaga general revolucionària que va reprimida. Aquesta crisi va demostrar la debilitat del sistema polític de la Restauració i va accelerar el seu bloqueig.
  • Vaga de la canadenca (1919)

    Vaga de la canadenca (1919)
    Conflicte laboral que va començar a l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro (La Canadenca) de Barcelona, arrel de l'acomiadament de diversos treballadors. La vaga es va estendre i va paralitzar sectors molt importants com l’electricitat i la indústria. Va durar 44 dies i va acabar amb l’aconseguiment de la jornada laboral de 8 hores, un fet històric a nivell mundial. Tot i l’èxit de la vaga, la repressió posterior va generar més tensions entre treballadors i patrons.
  • Guerra del Rif (1921-1927)

    Guerra del Rif (1921-1927)
    La Guerra del Rif va ser un conflicte entre Espanya i les tribus del Rif al nord de Marroc. Va començar amb la derrota espanyola d' Annual al 1921, causant una gran crisi. Els rifenys, liderats per Abd-el-Krim, van resistir, guanyant diverses batalles. Espanya va necessitar ajuda francesa per controlar la situació. La guerra va acabar amb la rendició d'Abd-el-Krim al 1927 i va debilitar el règim de Primo de Rivera a Espanya, tenint conseqüències polítiques importants.
  • Dictadura Primo de Rivera (1923-1930)

    Dictadura Primo de Rivera (1923-1930)
    La dictadura de Miguel Primo de Rivera va començar el 13 de setembre de 1923 amb un cop d’estat. Es va caracteritzar per la censura i la repressió política. El seu objectiu era restaurar l'ordre i frenar el separatisme a través de reformes econòmiques i infraestructurals, però després del crack del 29, va produir una crisi econòmica que va provocar la seva caiguda. Finalment, Primo de Rivera va dimitir el 28 de gener de 1930 i va morir a París el 16 de març d'aquell mateix any.
  • Directori militar (1923)

    Directori militar (1923)
    Després del cop d’estat de 1923, Primo de Rivera va crear un directori militar per governar Espanya. Es va suspendre la Constitució de 1876, es van dissoldre les corts i es van anul·lar els drets polítics. Es va intensificar la persecució al nacionalisme català, fins al punt de dissoldre la Mancomunitat. Tot i mantenir l’ordre, el règim depenia de l’exèrcit i va començar a adoptar una política autoritària que acabaria consolidant-se més tard.
  • Directori civil (1925)

    Directori civil (1925)
    El Directori militar va donar pas a un directori civil, amb la idea d’institucionalitzar el règim. Es va crear l’Assemblea Nacional Consultiva, que no tenia gaire poder real, i es van impulsar grans projectes d’infraestructures i industrialització. Malgrat això, la crisi econòmica i el malestar social i polític van debilitar el règim, fins que Primo de Rivera va dimitir al gener de 1930.
  • Desembarcament Alhucemas (1926)

    Desembarcament Alhucemas (1926)
    Va ser una operació militar conjunta entre Espanya i França durant la Guerra del Rif. Va ser el primer desembarcament modern, dirigit per Primo de Rivera i el general Sanjurjo. L’operació va ser un èxit rotund, derrotant les forces rifenyes d’Abd el-Krim i posant fi al conflicte. Tot i que va consolidar el control espanyol al Marroc, va tenir un cost humà i econòmic molt elevat.