línea del temps socials

Nicolau Copèrnic

Feb 19, 1473

Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.[1] El seu llibre de referència, De revolutionibus orbium coelestium (Sobre les revolucions de les esferes celestes), on expressa el seu deute amb les obres d'Azarquiel i Al-Battani,[2] publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i l'epifania que va començar la revolució científica.

Miquel Servet

Sep 29, 1511

Humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal. També se'l coneix com Miguel de Villanueva, Michel de Villeneuve o, en llatí, Michael Servetus.
Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'astronomia i la meteorologia, la geografia, la jurisprudència, lateologia i l'estudi de la Bíblia, les matemàtiques, l'anatomia i la medicina.

Galileo Galilei

Feb 15, 1564

Un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va millorar el telescopi, i per tant, l'observació astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic. De vegades, se l'anomena el pare de l'observació astronòmica, el pare de la física moderna el pare de la ciència, i el pare de la ciència moderna. Stephen Hawking digué, Galileu fou el responsable del naixement de la ciència moderna.

Johannes Kepler

Dec 27, 1571

Astrònom i matemàtic alemany i figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia Nova i Harmonices Mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton.

René Descartes

Mar 31, 1596

René Descartes va ser un important filòsof racionalista, matemàtic i científic francès del segle XVII. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. És responsable, entre altres coses, de la geometria analítica, de la generalització de l'ús del mot idea, la invenció de les coordenades cartesianes.

Isaac Newton

Mar 31, 1727

Autor dels Philosophiae Naturalis Principia Mathematica , en què descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment. Fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. També va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes. Així, va ampliar-les.
En el camp de la mecànica, Newton va enunciar els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moment angular.