-
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
En el regnado de Carles IV va anar molt alterat per la revolució francesa, com no va saber governar, el 6 de maig de 1808, el seu fill Ferran VII, qui poques setmanes abans, li havia apropiat el tron amb un colp d'estat promogut per les classes més reaccionaries de la cort -
Tractats de San Ildefonso
En la primera del s.XIX, la monarquia de Crales IV estaba desprestigiada. Quin va escalar la Revolución Francesa i Lluís XVI va ser execultat, van declarar guerra a FRança, va ser derrotada i va haver de signar cls tractats de San Ildefonso , que la van convertir en aliada de Franca i van suposar l'enfrontament ama el REgne Unit. -
Batalla de Trafalgar
L'aliança angloportuguesa es va veure reforçada després de la derrota francoespanyola a Trafalgar. Napoleónicas volia ocupar Portugal per debilitar aos britanicos i signa amb Godoy el Tractat de Fontainebleau, que permitia a les tropas franceses travessar Espanya pera arribar a Portugal. Més de cinc mil morts i quatre mil ferits. -
Tractat de Fontainebleau
Napoleó volía ocupar Portugal per desabilitar als britànics i signà amb Godoy el Tractat de Fontainebleau, que permitia a les tropes franceses a travessar Espanya per a arribar a Portugal. -
Period: to
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
Guerra de la Independència: la población española es va dividir entre afrancesats, que reconegueren Josep I Bonaparte com a reino, i patriotes, fidels a Ferran VII. El conflicto va ser llarg y dur. Corts de Cadis: L'any 1810, la Junta Central convocà Corts Constituents. Aquestes es van reunir a Cadis. Tres grups:
- Els diputats liberals.
- Una minoria de diputats absolutistes.
- Alguns diputats procedents d'Amèrica. -
Motí d’Aranjuez
Quant les tropes franceses travessaven Espanya Per a arribar a Portugal, l'exèricit francés va aproximar l'ocasió i ocupar algunas cuitats españoles. Aquests feta, descontentaren general, desembocaren el Mortí dAranjuez. Godoy va ser destruït. -
Batalla de Bailén
La guerra de la Independència va tender tres fases una d'elles va ser fins a 1808, desires de la revolta de Madrid, els Francesos van posar sete a Saragossa I Girona, però van partir una gran derrota a Bailén. -
Convocatòria de les Corts Constituents
Durant la guerra, la familia real va deixar a Espanya un tuit de poder a les zones revoltades. Posterioement, es va crear la Junta Central Suprema.
L'any 1810, la Junta Central convocà Corts Constituents. Es van reunir a Cadis, l'única cuitas peninsular que no hiavien ocupar les tropes franceses. Tres grups:
- Els diputats liberals.
- Una minoria de diputats absolutistes.
- Alguns diputats procedents d'America. -
Manifest dels Perses
A on li van sugerir que restituïra la plena soberanía reial. -
Period: to
Sexenni Absolutista
En 1814 hasta el 1820 va restaurar l'antic Règim. Por després, el monarca decretà l'abolicació de la constitución de 1812 i de toda la legislación emanada de les Corts de Cadis, comenta a gobernar com un dei Absolut. Trataren de restaurar el liberalisme mijançant pronunciamients o revalles. -
Period: to
REGNAT DE FERRAN VII
En el regnat de Ferran VII van haver tres etapes: -
Pronunciament del coronel Riego
Va ser un alçament militar dirigit per el coronel Riego, va tindre lloc a Espanya, durant el regnat de Ferran VII -
Period: to
Trienni Liberal
En el 1820 va trionfar el pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Riego. El rei va haver de jurar la Constitució, deixar en llibertat les persones liberals empersonades i convocar a les Corts -
Period: to
Década ominosa
La restauración de Ferran VII com a monarca absolut va coincidir amb un greu crisi interna. -
Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
La Santa Aliança envia a España els Cent Mil Filis de San Lluís, que va ser un exèrcit que va restituir Ferran VII com a rei absolut. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
Ferran VII no havia tingui filas del sexe maculí, va promulgar la Pragmática Sancionada, que derogava la lei Sàlica, no pedine regnar les dones a Espanya. Així que la seda filla Isabel podia regnar -
Inici de la primera guerra carlina
La guerra no va ser únicamente un conflicto dinástica, sino també un enfrontament ideológico entre el bàndol liberal i el carlí. -
Mort de Ferran VII
Quan va morir Ferran VII, la reina Maria Cristina, es va Fer càrrec del govern, ja que Isabel, la filfa de Ferran VII, era menor d'edat. Carles de Borbó es va proclamar rei d'espanta y es va desencadenar la Primera Guerra Carlina -
Abraçada de Vergara
La guerra Carlina va acabar amb el Conveniros de Bergara, i la derrota carlina, encara que carlins i liberals es van tornar a enfrontar en altares dues guerres al large del segle XX.