-
PRIMERA ETAPA
Les tropes d’Àfrica, legionaris i regulars sota el comandament del general Franco van entrar a la península amb la intenció d’ocupar Madrid. A l’agost les tropes dels nacionals sota el comandament de Yagüe van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on hi va haver una forta repressió. -
PRIMERA ETAPA
Al nord, el tancament de la frontera francesa va impossibilitar l’arribada de material bèl·lic a la zona republicana. El general Mola va ocupar Irun i Sant
Sebastià i a l’octubre l’exèrcit de Galícia va connectar amb Oviedo, que estava aïllada enmig del territori republicà -
PRIMERA ETAPA
L’exèrcit va desencadenar una gran ofensiva sobre
Madrid. Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder prendre la ciutat. -
SEGONA ETAPA
Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragó. -
PRIMERA ETAPA
Van atacar el sud de Madrid (batalla del Jarama), però no van aconseguir aïllar la capital. En la resistència de Madrid van tenir molt a veure les Brigades Internacionals, i les columnes de voluntaris catalans, entre les quals hi havia la dirigida pell íder anarcosindicalista Buenaventura Durruti -
BATALLA DEL JARAMA
Les forces republicanes van intentar aturar l'avanç de les tropes franquistes cap a Madrid al riu Jarama, però no ho van aconseguir. Tot i que la intervenció de les Brigades Internacionals va permetre un equilibri inicial, la superioritat numèrica i tècnica del bàndol sublevat va decantar la contesa al seu favor. El resultat va ser una gran quantitat de baixes en tots dos bàndols i l'estancament de la guerra a la zona centre. -
PRIMERA ETAPA
Els italians van iniciar una gran ofensiva a la zona de Guadalajara, on van sofrir una derrota contundent per part de l’exèrcit de la República. -
SEGONA ETAPA
Els nacionals, comandats pel general Mola, van desencadenar una gran ofensiva contra el País Basc, durant la qual es va produir el bombardeig de Guernika (26 d’abril de 1937). Aquesta ciutat, atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda, el bombardeig, sense objectius militars, va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
BOMBARDEIG DE GUERNIKA
Va ser un atac aeri dut a terme per l'aviació alemanya en suport a les forces franquistes durant la Guerra Civil espanyola. Va ser un atac sorpresa que va causar la mort de cents de civils i la destrucció de gran part de la ciutat. El bombardeig va ser àmpliament condemnat internacionalment i es va convertir en un símbol del sofriment humà causat per la guerra -
SEGONA ETAPA
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir, i els nacionals van ocupar Bilbao. -
SEGONA ETAPA
Amb la finalitat d’alleugerir la pressió al nord, els republicans van iniciar una ofensiva al centre peninsular, amb la batalla de Brunete (5-25 de juliol de 1937), i
posteriorment, al front d’Aragó amb la batalla de Belchite (24 d’agost -3 de setembre de1937). -
LA BATALLA DE BRUNETE
Les forces republicanes van intentar trencar el front nacional a l'oest de Madrid, però van fracassar a causa de la mala planificació i falta de coordinació. Ambdós costats van patir grans pèrdues, però les tropes franquistes van aconseguir mantenir les seves posicions. La batalla va ser un punt d'inflexió en la guerra, demostrant la superioritat de les forces franquistes en termes d'organització i subministraments, cosa que els va permetre assegurar la seva victòria final en la guerra. -
BATALLA DE BELCHITE
Va ser un enfrontament entre l'exèrcit republicà i les forces franquistes. La ciutat de Belchite, a la província de Saragossa, va ser l'escenari d'intensos combats que van deixar milers de morts i ferits. Després de diverses setmanes de lluita, les forces franquistes van aconseguir prendre la ciutat, tot i que a un gran cost humà i material. La Batalla de Belchite es va convertir en un símbol de la brutalitat i la destrucció de la Guerra Civil. -
TERCERA ETAPA
Va començar una important ofensiva republicana sobre Terol que va ser ocupada. -
TERCERA ETAPA
Els nacionals van atacar el front d'Aragó -
TERCERA ETAPA
Els soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
TERCERA ETAPA
Els republicans es van retirar a la riba esquerra del Segre i els nacionals van ocupar Lleida. Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant prop de nou mesos. Poc després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
TERCERA ETAPA
Les tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, cosa que va suposar la separació de Catalunya de la resta de la zona republicana. Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. -
TERCERA ETAPA
L’Estat Major republicà va intentar una darrera ofensiva, el seu exèrcit va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix i altres poblacions de la zona, a més, va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però un cop establer el marge dret del riu no va poder continuar avançant. -
TERCERA ETAPA
Una contraofensiva dels nacionals, feta amb un gran desplegament de forces militars, va aconseguir avançar. -
TERCERA ETAPA
L’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre -
TERCERA ETAPA
Els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu. La derrota va afeblir definitivament l'exèrcit republicà. -
QUARTA ETAPA
Va començar la gran ofensiva de l’exèrcit franquista. Els
nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, les tropes italianes i el Cos de Navarra van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
QUARTA ETAPA
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejava nombroses localitats catalanes. -
QUARTA ETAPA
L’exèrcit franquista va entrar a Barcelona -
QUARTA ETAPA
Va caure Girona -
QUARTA ETAPA
Va entrar en vigor la Llei de responsabilitats polítiques que pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja” A partir d’aquest
moment funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
QUARTA ETAPA
Les tropes franquistes arribaren a Puigcerdà i Portbou
Tot i que quedaven petits focus de lluita, la guerra es considerava acabada a Catalunya.
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones. -
QUARTA ETAPA
Franco va ser reconegut oficialment per França i
Gran Bretanya -
FI DE LA REPÚBLICA
L’únic territori en mans de la República era l’anomenada zona centre, que comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria. El
president del govern republicà havia tornat de França i va fer un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
LA FI DE LA REPÚBLICA
El coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va crear el Consejo de Defensa Nacional, que va comptar amb la participació de socialistes, anarquistes i
republicans. Va excloure’n els comunistes i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
LA FI DE LA REPÚBLICA
L'exèrcit de franco va entrar a madrid i en tres dies van ocupar tota la resta del territori republicà. -
LA FI DE LA REPÚBLICA
Franco signava un comunicat en què donava la guerra per acabada.