-
Period: to
Mort de Ferran VII
Ferran VII d'Espanya va morir el 29 de setembre de 1833. La seva mort va marcar un moment crucial en la història espanyola, ja que va desencadenar la disputa successòria coneguda com la Primera Guerra Carlista, en la qual es van enfrontar els partidaris de la seva filla Isabel II i els partidaris del seu germà Carlos María Isidro. Aquesta guerra civil va tenir importants implicacions polítiques i socials a Espanya durant el segle XIX. -
REGNAT DE CARLES IV
El regnat de Carles VI va estar marcat per la inestabilitat política i social. En 1808, durant el seu govern, es va produir la invasió francesa d'Espanya, un esdeveniment clau en la Guerra de la Independència Espanyola. La falta de lideratge efectiu va contribuir a la crisi, i Carles IV va abdicar en favor del seu fill Ferran VII enmig de la creixent tensió. La invasió francesa i les lluites subsegüents van tenir un impacte significatiu en la història d'Espanya. -
Period: to
Tractats de San Ildefonso
El Tractat de Sant Ildefons de 1796 va ser un pacte entre Espanya i França durant les Guerres Napoleòniques. Va establir una aliança defensiva contra Gran Bretanya i va acordar el repartiment de colònies portugueses en cas d'una invasió conjunta a Portugal. -
Period: to
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar en 1805 va ser un enfrontament naval en el qual la Marina Real Britànica, liderada per Horatio Nelson, va derrotar a la flota franc-espanyola. Encara que Nelson va morir, la victòria britànica va assegurar la supremacia naval i va descoratjar les ambicions navals de Napoleó. -
Period: to
Tractat de Fontainebleau
El Tractat de Fontainebleau, signat en 1807, va ser un acord entre Napoleó Bonaparte i Carles IV d'Espanya que va facilitar l'ocupació francesa d'Espanya per a envair Portugal. El tractat va portar a la resistència espanyola i a la Guerra de la Independència Espanyola. Amb la derrota de Napoleó, el tractat va ser anul·lat, marcant un moment clau en la història d'Espanya durant les Guerres Napoleòniques. -
Period: to
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular ocorregut a Aranjuez,( Espanya). Va ser motivat pel descontentament cap al govern de Carles IV i el seu ministre Manuel Godoy. El motí va portar a l'abdicació de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII i va marcar l'inici de la Guerra de la Independència Espanyola contra l'ocupació francesa. -
GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA + CORTS DE CADIS
La Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814) va ser un conflicte originat per la invasió francesa d'Espanya durant les Guerres Napoleòniques. L'ocupació va provocar una forta resistència popular, donant lloc a guerrilles i enfrontaments irregulars. Malgrat victòries inicials franceses, la resistència espanyola, amb suport aliat, va afeblir gradualment la presència francesa. La guerra va culminar amb la retirada de les tropes franceses, marcant la fi del domini napoleònic a Espanya. -
Period: to
Batalla de Bailén
La Batalla de Bailèn,va ser un enfrontament crucial en la Guerra de la Independència Espanyola. Les forces espanyoles, liderades pel general Castanys, van derrotar sorprenentment a les tropes franceses dirigides pel general Dupont, malgrat estar en desavantatge numèric. Aquesta victòria espanyola va marcar un punt d'inflexió en la resistència contra l'ocupació napoleònica, afeblint la percepció de la invencibilitat francesa. -
Period: to
Convocatòria de les Corts Constituents
La Convocatòria de les Corts de Cadis es refereix a l'anomenat per a reunir les Corts Generals a la ciutat de Cadis en 1810. Durant aquestes sessions, es va redactar la Constitució de 1812, una de les primeres constitucions modernes a Europa, marcant una fita en la història constitucional d'Espanya. Aquest procés va tenir lloc durant la Guerra de la Independència Espanyola contra l'ocupació napoleònica. -
Period: to
Aprovació de la Constitució de 1812
La Constitució de 1812, coneguda com "La Pepa", va ser la primera constitució a Espanya. Promulgada en plena Guerra de la Independència contra l'ocupació napoleònica, va establir la sobirania nacional, la divisió de poders i drets fonamentals. Encara que va tenir un impacte limitat en la seva aplicació immediata, va deixar un llegat durador en la història constitucional espanyola. -
Period: to
Manifest dels Perses
El Manifest dels Perses va ser un document polític signat per un grup de militars, coneguts com "Els Perses", que donaven suport a les idees liberals i s'oposaven al règim absolutista de Ferran VII a Espanya. Aquest manifest va ser un factor clau que va contribuir a l'inici del Trienni Liberal (1820-1823), un període durant el qual es va restablir la Constitució de 1812 i es van promoure reformes liberals a Espanya. -
SEXENNI ABSOLUTISTA
El Sexenni Absolutista (1814-1820) a Espanya va ser un període de sis anys en què Ferran VII va restaurar l'absolutisme monàrquic, revocant la Constitució de 1812. Durant aquest temps, es va implementar un govern autoritari i es van suprimir les reformes liberals. El període va concloure amb l'inici del Trienni Liberal en 1820, marcant el retorn de les tensions entre forces absolutistes i liberals. -
TRIENNI LIBERAL
El Trienni Liberal a Espanya (1820-1823) va ser un període en el qual es va restaurar la Constitució de 1812 i es van implementar reformes liberals. Va iniciar amb l'aixecament militar de Reg en 1820, marcant un breu període de govern liberal abans de ser sufocat per la intervenció absolutista i la restauració del règim de Ferran VII en 1823. -
Period: to
Pronunciament del coronel Riego
El Pronunciament del coronel Reg va ser un aixecament militar ocorregut l'1 de gener de 1820 als Caps de Sant Joan, Espanya. Liderat pel coronel Rafael del Reg, el moviment buscava restaurar la Constitució de 1812 i establir un govern liberal. El pronunciament va tenir èxit, marcant l'inici del Trienni Liberal, un breu període de govern liberal a Espanya. -
DÈCADA OMINOSA
La Dècada Ominosa (1823-1833) a Espanya va ser un període de repressió i restauració absolutista sota Ferran VII. Després de la intervenció de "Els Cent Mil Fills de Sant Lluís", es van eliminar les reformes liberals, va haver-hi persecucions polítiques i es va restaurar el govern autoritari, marcant un període ombrívol en la història espanyola. -
Period: to
Arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís" va ser un contingent militar enviat pel rei francès Lluís XVIII a Espanya en 1823. La seva missió era restaurar l'absolutisme monàrquic i sufocar el règim liberal que havia sorgit durant el Trienni Liberal (1820-1823). Aquesta intervenció va culminar amb èxit, marcant la restauració del poder absolut de Ferran VII i la fi del període liberal a Espanya. -
Period: to
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 va ser un decret emès pel rei Ferran VII. Va establir el principi de la primogenitura, permetent que la seva filla, Isabel, pogués heretar la corona, a pesar que tradicionalment les lleis de successió afavorien als homes. Aquesta decisió va generar tensions i conflictes successoris, donant origen a la Primera Guerra Carlista, ja que alguns sectors no van acceptar la validesa de la Pragmàtica Sanció i van defensar els drets de Carlos María Isidro, germà del rei. -
Period: to
Inici de la primera guerra carlina
La Primera Guerra Carlista va començar en 1833 a conseqüència de la mort de Ferran VII d'Espanya. La disputa successòria entre la seva filla Isabel II i el seu germà Carlos María Isidro va desencadenar el conflicte. Els partidaris d'Isabel, anomenats isabelins, i els partidaris de Carlos, coneguts com a carlistes, es van enfrontar en una guerra civil que va tenir importants repercussions polítiques i socials a Espanya durant el segle XIX. -
Period: to
Abraçada de Vergara
L'Abraçada de Vergara va ser un gest de reconciliació simbòlica que va posar fi a la Primera Guerra Carlista a Espanya el 31 d'agost de 1839. Va ser una abraçada entre el general Baldomero Esparter, representant a les forces liberals, i el general carlista Rafael Maroto, marcant el cessament de les hostilitats en el nord del país.