-
Període la Primera Revolució Industrial
Primera Revolució Industrial sorgeix durant la segona meitat del segle XVIII a Anglaterra, a causa d'una sèrie de transformacions en el procés de producció de béns que van donar origen al que s'anomenaria com la Revolució Industrial. -
Invent de la filadora de Hergreaves
Fou un filador capdavanter de la Revolució Industrial de la Gran Bretanya car, vers l'any 1764, va inventar la Spinning Jenny: la primera màquina manual de filar que podia filar diversos fils alhora. Ramon Farguell, un fuster de Berga, va perfeccionar
aquesta màquina. -
Sugar Act
L'Acta del Sucre, va ser una llei per a la recaptació d'impostos, aprovada pel Parlament de Gran Bretanya el 5 d'abril de 1764.
L'Acta de la melassa, aprovada prèviament en 1733 i que havia establert un impost de sis penics per cada galó de melassa procedent de les colònies no-britàniques, mai ho havia recol·lectat efectivament a causa de l'evasió tributària en les colònies. -
Stamp Act
Va ser una llei del Parlament del Regne Unit que va imposar una impost directe en les colònies de l'Amèrica britànica i requeria que molts materials impresos en les colònies foren fets en paper segellat produït a Londres, que porta un relleu de timbre fiscal -
Invenció de la màquina de vapor (James Watt)
El físic escocès James Watt pels voltants de l'any 1765 va inventar la màquina de vapor, consistia en aprofitar la força del vapor en els moviments d'un èmbol, donat que el vapor podia introduir-se pels dos costats de la caldera. D'aquesta manera Watt va crear un motor que depenia directament de la pressió del aire. -
Invet de la filadora Water Frame
En 1769, Arkwright va presentar un nou tipus de filadora mecànica: la water-frame. El fil que fabricava aquesta màquina era de més qualitat que el de la spinning-jenny: era més fi i resistent. Però la water-frame era un mecanisme gran i pesat que ja no podia moure un home. -
Primer automovil
L'invent del cotxe va tenir lloc en l'any 1769, va ser quan l'enginyer militar Nicolás Cugnet va construir un vehicle mogut per la força del vapor. L'artefacte amb tracció davantera tenia tres rodes, una caldera de coure i dos cilindres verticals. El moviment dels pistons es transmetia a l'eix mitjançant una roda dentada. -
Motí del Tè
Fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Ocorregué el dijous 16 de desembre de 1773 a Boston, quan es llançà al mar tot un carregament de te. -
Conferència Continental
El Congrés continental fou una convenció de delegats de les Tretze Colònies que es convertiria en l'òrgan de govern dels Estats Units durant la Guerra d'Independència de la nació. El Congrés es reuní de 1774 a 1789 amb diversos noms i amb diverses funcions. -
Declaració de Drets de Virgínia
La Declaració de Drets de Virgínia és un document redactat al 1776 i aprovat el 12 de juny de 1776 que proclama l'existència de drets inherents en tots els homes, inclòs el dret a rebel·lar-se contra un govern "inadequat".
És considerada la primera declaració de Drets Humans de l'era moderna. -
Declaració d'Independència Americana
La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents. -
Acampada de Valley Forge
Valley Forge a Pennsilvània va ser el lloc del campament de l'Exèrcit Continental nord-americà a l'hivern de 1777-1778 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. -
Batalla de Saratoga
La batalla de Saratoga va ser un dels enfrontaments més importants lliurats durant el transcurs de la Guerra d'Independència dels Estats Units. Va tenir lloc entre 19 de setembre i el 7 d'octubre l'any 1777 en Saratoga, una regió entre Boston. -
Batalla de Yorktown
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica entre el 26 de setembre i el 19 d'octubre de 1781. Va enfrontar als insurgents continentals i als seus aliats francesos, tant els enviats oficialment al comandament del general Jean Baptiste Rochambeau. -
Convocatòria dels Estats Generals
El 1788, el rei Lluís XVI, a proposta de Necker, va acceptar convocar els Estats Generals pel 5 de maig de 1789, fet que significava un triomf momentani de la noblesa en la crisi econòmica que afectava el regne. En aquesta ocasió, però, els Estats Generals comptarien amb un nombre més gran de membres del Tercer Estat que el dels altres dos estaments junts. -
Estats Generals de 1789
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Va ser una institució del poder a França que representava els tres estats: noblesa (primer estat), clergat (segon estat) i la resta del poble (tercer estat). -
Proclamació de l’Assamblea Nacional
La van procalamr els representants del Tercer Estat, eren els únics representants vàlids de la nació.
Els debats de l'Assemblea es publicaven al Le Moniteur universel. Després d'abolir el feudalisme (4 d'agost de 1789) i de la Declaració dels drets de l'home (26 d'agost de 1789) l'Assemblea vota els grans principis de la Constitució de 1791 que sobre la base de la sobirania nacional i de la separació de poders, organitza la limitació del poder reial. -
Pressa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
La presa de la Bastilla el 14 de juliol 1789 constitueix un símbol de la revolució popular.
Els ciutadans parisin van tirarar-se al carrer a començar la revolució. havien d’armar-se i van robar la pólvora emmagatzemada a la Bastilla, la fortalesa on arrestaven els detinguts polítics i que havia esdevingut l'encarnació del poder absolut del sobirà. -
Supressió dels “Privilegis Feudals”
L’Assemblea Nacional Constituent francesa va respondre a la “Gran Por” amb el Decret d’Abolició del Sistema Feudal, votat la nit del 4 d’agost de 1789. D’aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals (delmes, drets de caça, monopolis senyorials, etc.) i es va declarar la igualtat a l’hora de pagar impostos. -
Proclamació dels Drets de l’Home i del Ciutadà
Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
Destitució del Rei per part de l’Assamblea
L’enfrontament dialèctic produït el 23 de juny de 1789, tres dies després del Jurament del Joc de Pilota, quan Lluís XVI va prometre introduir reformes i va demanar la cloenda de la sessió perquè els Estats Generals tornessin a reunir-se per estaments. Esdevinguts Assemblea Nacional, els diputats del Tercer Estat no van moure’s dels seus escons a l’Hôtel des Menus Plaisirs de Versalles. -
Assalt al Palau de les Tuilleries
Durant el període revolucionari, la família reial va intentar fugir de França, exactament el 20 de juny de 1791, però va ser detinguda a Varennes i fou obligada a tornar a París. Se li va prohibir d'instal·lar-se de nou a Versalles, per la qual cosa van haver de tancar-se al Palau des Tuileries. Durant aquests anys es van destruir les dues ales que connectaven el Louvre amb les Tuileries. -
Promulgació de la primera Constitució
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Fugida de París del Rei i la seva família
En la nit del 21 de juny de 1791, Lluís XVI i la seva família van sortir en secret de París, en una carrossa amb destinació a la frontera, per a reunir-se amb les tropes austríaques per a acabar amb la revolució. Quan gairebé havien arribat a la meta, van ser reconeguts i arrestats. -
Covenció Girondina
Període de temps en el que el girondins van estar al carrer del poder executiu a França durant el període de la República Democràtica a la revolució Francesa. Van fer-li un judici al Rei i van declarar la seva execució per traïció, també a Maria Antonieta. Aquesta convenció no dura massa, ja que es troben am b masses problemes com invasió de l’exèrcit absolutista, les conspiracions monàrquiques i les contra revolucions. (1792-1793) -
Convenció Jacobina
Al juny de 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Promulgar una nova Constitució basada en la democràtica social. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que va concentrar tot el poder de Robespierre. Per fer front a l'amenaça exterior, la república va organitzar un exèrcit, decret la lleva en massa i impuls la política del Terror i va aplicar la Llei de sospitosos. -
Execució del Lluis XVI
El rei Lluís XVI i els poderosos van haver van haver d’acceptar la nova monarquia constitucional imposada per la Revolució. Les monarquies absolutistes europees, les quals, preocupades per la seva pròpia supervivència i perquè la Revolució no s’estengués, van declarar la guerra a França. Els jacobins, liderats per la figura de l’advocat Maximilien Robespierre. Però finalment seràn els girondins , que estaven al govern en aquell moment els que l’executaran amb la influència dels jacobins. -
Promulgació de la segona Constitució
La Constitució francesa de 1793, també coneguda com la Constitució de l'Any I, o la Constitució dels muntanyencs, va ser creada pels jacobins, basada en la democràcia social: sobirania popular, sufragi universal directe i atenció preferent al dret a l'existència. Aprovada per aclamació el 24 de juny de 1793, mai va arribar a entrar en vigor i fou definitivament descartada el 10 de maig de 1795. -
Convenció Termidoriana
La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, en francès va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa. -
Execució de Robespierre
Roberspierre cada dia és encara més radical. Tant que arriba a culpar als seus companys de partit de contrarevolucionaris, seran aquests enfadats i farts qui faran provar a Roberspierre de la seva pròpia medicina el 28 de juliol de 1794 a Plaça de la Concorde a París. -
Promulgació de la tercera Constitució
La nova Constitució de la República aprovada el 22 d’agost de 1795 i que donava pas al règim del Directori, suposava un exercici d’equilibrisme lingüístic per conciliar una desigualtat elitista amb l’exercici de la sobirania nacional i una igualtat formal de drets. -
Tracat de pau amb Aústria
El Tractat de Camp Formio va ser signat el 17 d'octubre de 1797 (dia 26 de Vendimiario, any VI de la República Francesa) per Napoleó Bonaparte i el comte Ludwig von Coblenz com a representants de França i Àustria, respectivament. Aquest tractat va marcar el final de la Primera Coalició, la victoriosa conclusió de les campanyes de Napoleó a Itàlia i el final de la primera fase de les Guerres Napoleòniques. -
Cop d’estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari, en francès (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. -
Concordat amb la Santa Sede
El Concordat de 1801 va ser el Concordat entre la França revolucionària (dirigida en aquest moment per Napoleó Bonaparte) i la Santa Seu (ocupada pel papa Pius VII). Després escometre amb èxit un cop d'estat contra el Directori en 1799 i autoproclamar-Primer Cònsol un mes després amb el suport del vot popular, Napoleó estava convençut que un acord amb l'Església Catòlica seria crucial per a l'estabilitat del seu règim i la consolidació de els èxits revolucionaris. -
Primer vaixell de vapor
Robert Fulton és considerat com l'inventor del vaixell de vapor. El 1803 va avarar el primer vapor al riu Sena, el Clermont. És un vaixell de dues rodes de paletes laterals, mogudes per una màquina de vapor. -
Autoproclamació Emperador de Napoleó
La Constitució de l'Any VIII, redactada per Pierre Daunou i promulgada el 25 de desembre de 1799, va establir un règim autoritari que concentrava el poder en mans de Napoleó Bonaparte, per així suposadament salvar la república d'una possible restauració monàrquica. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. -
Ocupació d'Espanya
El període en què Espanya és ocupada per les tropes franceses durant la guerra del Francès comprèn des de les abdicacions de Baiona, en què Carles IV i Ferran VII es veuen obligats a abdicar la Corona d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte el 1808 , fins a la restauració de Ferran VII el 1813. -
Locomotora de Stephenson
Va contribuir a l'expansió del ferrocarril a la Gran Bretanya i a Europa. En els primers anys de la Revolució Industrial es van produir una sèrie de millores progressives en el transport. Un fenomen veritablement innovador va ser l'aplicació de la màquina de vapor al transport terrestre i marítim amb l'aparició del ferrocarril i del vaixell de vapor. -
Exili de Napoleó a Elba
L'11 d'abril de 1814, representants de les nacions aliades d'Àustria, Rússia, Prússia i Gran Bretanya van signar el Tractat de Fontainebleau. Aquest tractat diu que Napoleó Bonaparte, emperador de França, havia de abdicar i viure a l'exili com a sobirà d'Elba, una petita illa a la costa d'Itàlia. Es va permetre a Napoleó mantenir el títol d'Emperador, i se li va lliurar un estipendi de 2 milions de francs.
Napoleó va signar el tractat el 14 d'abril. -
Congrés de Viena
El congrés de Viena va ser una conferència entre ambaixadors d'Europa. Va tenir lloc a Viena (Àustria), de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo va ser una batalla entre les tropes franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angleses comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 en una planura propera a Waterloo al ducat de Brabant, actualment Brabant Való a Bèlgica.L'exèrcit francès va ser derrotat. -
Segon exili a Sant Helena
Desprès de la seva primera expulsió al seu país d’origen, seguidors seus que estaven dins de l’assamblea nacional el rescata per nombrar-lo emperador. Reorganitza l’exercit per lluitar en lo que havia fracassat anteriorment. Peró torna a perdre a la batalla de Waterloo, i l’Assamblea l’expulsa per sempre a l’illa de Santa Helena, allà mor. -
Revolucions liberals de 1820
Les revolucions de 1820 les trobem centrades en un procés proper a la insurrecció que afecta a Espanya (lluita contra l’absolutisme de Ferran VII i instauració del Trienni Liberal), Nàpols contra la dominació austríaca del nord d’Itàlia, Grècia per la independència vers l’Imperi Otomà, i les colònies espanyoles a Amèrica que inicien el seu periple emancipador. -
Revolucions liberals de 1830
Al 1830 assistim a una segona onada revolucionària. En aquesta ocasió l’agitació revolucionria té majors repercussions. La burgesia accedeix definitivament al poder. A França provoca la caiguda de Carles X i la implantació de la monarquia de Lluís Felip, el rei burgès. A Bèlgica suposa la independència respecte a Holanda. Espanya veu com amb la regència de Maria Cristina, després de la mort de Ferran VII, es forma un govern liberal. -
Publicació del Manifest Comunista
Fou el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat en novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit. -
Primavera dels pobles (terceres revolucions liberals)
La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil. -
Període de la Segona Revolució Industrial
Designa el conjunt de transformacions socioeconòmiques interrelacionades que es van produir aproximadament entre 1850 fins a 1870 i el començament de la Primera Guerra Mundial, en 1914. Durant aquest període els canvis es van accelerar fortament. El procés d'industrialització va canviar la seva naturalesa i el creixement econòmic va variar de model. -
Motor d'explosió
En 1860, Jean Joseph Etienne Lenoir va crear el primer motor de combustió interna cremant gas dins d'un cilindre. -
Primera Internacional
Va ser fundada a Londres el 1864, va agrupar als sindicalistes anglesos, anarquistes, socialistes francesos i italians republicans. Les seves finalitats eren l'organització política a Europa i la resta del món, i també un fòrum per a examinar problemes en comú i proposar línies d'acció. -
Segona Internacional
La Segona Internacional va ser una organització creada el 1889 pels partits socialistes que desitjaven coordinar l'activitat internacional del moviment obrer que s'havien format en gran part dels països europeus. Va continuar el treball de la Primera Internacional. -
Primer vol dels Germans Wrigtf
Són considerats els germans nord-americans Orville (1871-1948) i Wilbur Wright (1867-1912) com els inventors del primer avió pràctic que va volar. El seu primer vol va ser el 17 de desembre de 1903, a Kitty Hawk.
