-
1452
Va nàixer en 1452
Leonardo Da Vinci va ser pintor, arquitecte, enginyer, escriptor, escultor i inventor. Da Vinci no acaba de fascinar-nos per l’envergadura de les seues investigacions i per la profusió de la seua obra. La quantitat de manuscrits, notes i dibuixos que han arribat fins a nosaltres i que es refereixen a assumptes tan diversos com a fortificacions militars, hidràulica, mecànica, òptica, botànica, geologia, anatomia, i fins al vol de les aus, és impressionant. -
Period: 1469 to 1478
Formació al taller de Verrochio
A partir de 1469, Leonardo Da Vinci va entrar com aprenent a un dels tallers d'art més prestigiosos baix el magisteri d'Andrea del Verrochio, a qui deu part de la seua excel·lent formació multidisciplinària, amb la qual s'aproxima a altres artistes importants del temps. Da Vinci va poder col·laborar amb Verrochio gràcies a l'ajuda de ser Piero, qui va ensenyar els dibuixos que feia Leonardo a Andrea Verrochio, amb la sorpresa que li agradaren molt i el va introduir al seu taller com ajudant. -
1480
Metralladora
Leonardo Da Vinci va dibuixar aquesta bateria d'artilleria de rodadora al voltant de l'any 1480. És una sort d'anomenat a un principi guerrer sobre la necessitat d'un enginyer de guerra. L'objecte posseeix una manovella, s'ajusta l'elevació i diverses càrregues. -
1481
L'Adoració dels Mags/Reis
Va ser la primera gran obra de Leonardo da Vinci. Pintada a l'oli sobre taula, va ser un encàrrec realitzat el març de 1481 pels monjos agustinians de san Donato de Scopeto, a la vora de Florència. Per a aquesta obra, Leonardo va realitzar nombrosos dibuixos i estudis preparatoris, entre altres un detallat dibuix en perspectiva lineal d'una arquitectura clàssica en ruïnes que forma part del fons de l'escena. Leonardo va deixar inacabada aquesta obra per haver partit cap a Milà a l'any següent. -
Period: 1481 to 1499
Al servei dels Sforza: Leonardo permaneix en Mantua i en Venècia. Acompanyant a César Borgia a Umbria. Dibuixos topogràfics i militars.
A finals de 1499, els francesos entraren en Milà: Ludovico el Moro va perdre el seu poder. Leonardo va abandonar la ciutat acompanyat de Pacioli i, després d'una breu estança en Mantua, va arribar a Venècia. Assetjada pels turcs, que dominaven la costa dàlmata i amenaçaven de prendre el Friuli, la Signoria de Venècia va contractar a Leonardo com a enginyer militar. Da Vinci, com enginyer militar, va recórrer els territoris del nord, traçant mapes i calculant distàncies. -
1483
La Verge de les roques.
Durant la seua estança a Milà, residint a la cort del seu protector Ludovico el Moro, Leonardo va pintar La Verge de les Roques, primera pintura milanesa, una de les obres cabdals del classicisme renaixentista i primer assaig que l'artista va provar amb la tècnica de l'sfumato, tot eliminant els contorns nítids de les línies per difuminar-los en una espècie de boira. L'obra original avui es pot contemplar al Museu del Louvre de París, i una segona versió a la National Gallery de Londres. -
1487
El tanc
El tanc de Leonardo da Vinci va ser dissenyat mentre estava sota el patrocini de Ludovico Sforza en 1487. Va ser dissenyat per ser conduït directament a un camp de batalla i delmar a l'enemic amb els seus canons de 360 graus. El tanc es basa en la petxina d'una tortuga. Leonardo s'inspira sovint de la naturalesa per a les seues invencions. L'imatge representa la maquinaria interna del tanc de Da Vinci. -
1490
Caragol aeri
Seguint amb la seua faceta d’inventor, da Vinci va idear el primer esbós del mecanisme que permetria el funcionament dels helicòpters. El científic va basar la seua teoria en la idea que, igual que fa un caragol, si hi ha un objecte “caragolant-se” a l’interior d’un cos sòlid, la lògica condueix a pensar que aquest haurà d’elevar-se cap amunt automàticament. L’inventor va anomenar a aquesta teoria “el caragol aeri”. -
1490
Planeadors
El geni Leonardo da Vinci va ser el primer a somiar amb un aeroplà sense motor. El seu està sostingut només pels corrents d'aire, per a això es va basar en estudi intensiu sobre les ales de les ratapinyades. La seua màquina, com la d'Ícar, era incapaç de mantenir-se molt temps en l'aire. -
1490
Pont plegable.
Encara que era un gran defensor de la pau i de les retirades ràpides, el pintor va desenvolupar armes de guerra. Va pensar fer un pont giratori. Estaven units a un sistema enrotllat en una base de cordes i corrioles que permetien a un exèrcit recollir-ho i marxar-se ràpidament. -
1490
La bicicleta
En 1490 es va trobar en l'obra "Codez Atlanticus" el primer dibuix que coneixem avui dia com a bicicleta. En l'esquema es trobaven les dues rodes que distingeixen a aquest vehicle, un sistema d'adreça i una transmissió de cadena. -
1490
Calculadora.
Com molts dels seus invents, va ser trobat l'any 1490. Va traçar les idees amb anotacions i diagrames sobre una màquina calculadora que mantenia una relació de 10:1 en cadascuna de les rodes registradores. -
1490
La Ballesta Gegant
Da Vinci entenia els efectes psicològics de les armes de guerra. Da Vinci sabia que la por que les armes podien infligir als enemics era igual d'important que el dany que realment podien infligir.
Aquesta era la idea principal darrere de molts dels invents de la guerra de Da Vinci com la seua ballesta gegant. Dissenyada per a la intimidació. El dispositiu tindria sis rodes per a la mobilitat, i l'arc en si mateix seria fet de la fusta fina per a la flexibilitat. Trobat en 1490 aproximadament. -
1490
L’Home de Vitruvi o Estudi de les proporcions ideals del cos humà.
Famós dibuix acompanyat de notes anatòmiques de Leonardo da Vinci realitzat al voltant de l’any 1490 en un dels seus diaris. Representa una figura masculina despullada en dues posicions sobreimpreses de braços i cames i inscrita en una circumferència i un quadrat. Es tracta de l’estudi de les proporcions del cos humà, realitzat a partir dels textos d’arquitectura de Vitruvi, arquitecte de l’antiga Roma, del qual el dibuix pren el seu nom. -
1495
Vehicle autopropulsat
Considerat en l’actualitat com el primer automòbil de què es va tindre constància. El vehicle autopropulsat és un dels dissenys més avançats al seu temps. Un cotxe de fusta que s'accionava per la interacció de molls amb rodes dentades. En 2004, els científics del museu de Florida van demostrar que el vehicle funcionava just com el pintor ho havia desitjat. -
1495
L'Últim sopar
1495-1498. Pintura situada en el convent dominicà de Santa Maria delle Grazie en Milà i va requerir 10 anys de preparació. Va ser encarregat per Ludovico Sforza, duc de Milà.
Tècnicament no es pot afirmar que siga un fresc, ja que aquest sistema li semblava a Leonardo da Vinci molt precipitat. Açò el va portar a pintar amb oli sobre el guix sec, tècnica experimental que va provocar un deteriore molt ràpid de "L'Última sopar", cosa que va provocar que es realitzaren nombroses restauracions. -
Period: 1499 to 1506
De Venècia a Florència
El març del 1499, Leonardo treballava com a arquitecte i enginyer militar per als venecians que volien construir proteccions a la seua ciutat.
En 1503 Leonardo va tornar a Florència, que en aquell moment es trobava en guerra amb Pisa, i va concebre allí el seu projecte de desviar el riu Arno per darrere de la ciutat enemiga per cercar-la, contemplant a més la construcció d’un canal com a via navegable que comunicara Florència amb el mar. -
1503
En Florència. Comença La Gioconda.
El punt més alt d'aquesta etapa es va aconseguir amb la realització de La Gioconda, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre els anys 1503-1519; és un oli sobre taula retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l'esfumat, procediment molt característic de Leonardo. -
Period: 1506 to 1514
De Milà a Roma
Da Vinci va començar a interessar-se molt pels estudis científics, ja que li apassionava l’estructura i el funcionament del cos humà. Així, no va dubtar en abandonar Florència quan en 1506 Charles d’Amboise, governador francés de Milà, li va oferir el càrrec d’arquitecte i pintor de la cort.
En 1513, una nova situació d’inestabilitat política el va obligar a abandonar Milà i va marxar cap a Roma. Allí es va albergar en les estàncies de Giuliano de Médicis, germà del nou papa León X. -
Period: 1514 to May 2, 1519
Els darrers anys a França
En 1517, Francisco I va nomenar a Leonardo primer pintor, enginyer i arquitecte del rei.
En Amboise,va dedicar el seu temps al dibuix i l'ensenyament. A més, es va embarcar en projectes d'enginyeria que inclouen sistemes de canals o el disseny del castell en Romorantin.
Da Vinci de vegades s'encarregava d'organitzar festes en honor del seu mecenes, com la famosa Festa del Paradiso en 1518.
Clos Lucé, prop d'Amboise, fou l'última casa de Leonardo i actualment és un museu consagrat a ell. -
Apr 23, 1519
Redacció del testament
Leonardo, malalt des de feia uns quants mesos, redactà el seu testament davant un notari d'Amboise. Demanà un sacerdot per poder confessar-se i rebre l'extremunció. -
May 2, 1519
Defunció de Da Vinci
Va morir el 2 de maig del 1519, a Clos Lucé ( prop d'Amboise), a l'edat de 67 anys. La tradició conta que va morir en braços de Francesc I, però probablement es basa en una interpretació errònia d'un epitafi redactat per Giorgio Vasari. «Mai no hi ha hagut un altre home nascut al món que sabés tant com Leonardo, no tant en pintura, escultura i arquitectura, com en el fet que era un gran filòsof.» -Benvenuto Cellini.
