La vellesa en la història de la filosofia

  • 427 BCE

    Plató

    Plató
    Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia. Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    Aristòtil va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi.
  • 106 BCE

    Ciceró

    Ciceró
    El primer tractat filosòfic sobre la vellesa és el de Ciceró (De Senectute). En aquest hi
    ha un elogi de la vellesa, i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració.
    La vellesa és dignitat assolida (qualitat mentals, virtuts intel·lectuals), l’entén com la
    perllongació d’una biografia encaminada a aquest objectiu i que li ha aportat amistats
    en el temps. L’amistat en aquesta etapa és una forma de guanyar a l' aïllament i la
    solitud.
  • 354

    Sant Agustí

    Sant Agustí
    Aureli Agustí, més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
  • 1225

    Sant Tomàs d Aquinop

    Sant Tomàs d Aquinop
    S Tomàs d’Aquino
    (Aristotèlic) subratlla l' egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell.
    Pel que fa el Renaixement, hi ha una aversió a tot allò que és vell i caduc, la vellesa
    com a pas cap a la mort
  • SCHOPENHAUER

    SCHOPENHAUER
    SCHOPENHAUER té també visió positiva. Per ell l’avorriment i la malaltia no són
    símptomes de vellesa. Per exemple l’avorriment només apareix en els que han
    disfrutat dels plaers dels sentits i vida social, però no han alimentat el seu esperit i les
    seves forces intel·lectuals.
  • Simone de Beauvoir

    Simone de Beauvoir
    Simone de Beauvoir va néixer a París el 9 de gener de 1908 i va morir a la mateixa ciutat el 14 d'abril de 1986. És una de les dones més destacades de el segle XX. Va ser una escriptora, filòsofa i professora defensora dels drets humans en general, i dels drets de la dona en particular.