La vellesa en la filosofia

Plató

427 BCE

Filòsof, epigramatista i poeta grec d'immensa influència anomenat el socràtic major. Va desenvolupar el platonisme, un sistema filosòfic.
Va ser mestre d'Aristòtil.
Estava en l'àmbit de la Filosofia, literatura, epistemologia, dret, política, educació, família, guerra, amistat i amor. Té una concepció positiva dels vells: Pensa que és l’etapa en què l’ésser humà assoleix les òptimes virtuts morals (prudència, saviesa, discreció i bon judici).

Aristòtil

384 BCE

Filòsof grec i un dels grans pensadors de la humanitat.
Va ser alumne de Plató i amb la seva pròpia lògica, naturalisme i ètica van dominar el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins al segle XVI. Va dominar el coneixement de la seva època: La filosofia, la biologia, les matemàtiques i la psicologia. Té una concepció negativa de la vellesa: És una etapa de debilitat, inutilitat per la vida social i és mereixedora de compassió.

Ciceró (de Senectute)

106 BCE

Va ser un polític, filòsof, orador, jurista, escriptor, poeta, polític i orador romà (de religió pol·liteista)
Es considerat un dels autors més importants de la literatura llatina clàssica i un dels que més esplendor ha donat a la llengua llatina. Elogia la vellesa i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració. La vellesa és dignitat assolida i ho entén com la perllongació d’una biografia encaminada a aquest objectiu i que li ha aportat amistats en el temps.

Sant Agustí (Plató)

354

Aureli Agustí d'Hipona o sant Agustí és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme i maniqueisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Va ser teòleg i filòsof, un dels més influents de la filosofia medieval.
La seva influència posterior és enorme, i ultrapassa l'àmbit de la teologia. És considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental. Entén el vell com a model de dignitat i saviesa i per tant com a guia d’ensenyament.

Sant Tomàs d'Aquino (Aristotèlic)

Jan 25, 1225

Va ser un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques.
Se sap que estudià amb Albert Magne, i que aquest influí notablement el seu pensament. Tomàs d'Aquino ensenyà a Roma, Bolònia i Nàpols. Subratlla l'egoisme solitari i la decadència física i moral del vell.

Arthur Schopenhauer (Plató)

Feb 22, 1788

Va ser un professor d'universitat, filòsof, escriptor, musicòleg i traductor alemany ateu. També té una visió positiva. Per a ell l’avorriment i la malaltia no són símptomes de vellesa. Per exemple l’avorriment només apareix en els que han gaudit dels plaers dels sentits i vida social, però no han alimentat el seu esperit i les seves forces intel·lectuals.

Simone de Beauvoir (S. XX)

Jan 9, 1908

Va ser una filòsofa, política, periodista, novel·lista, autobiògrafa, activista política, diarista, escriptora de cartes, filòsofa i crítica literària francesa. Ella creu que s’ha de lluitar contra la “conspiració del silenci” sobre el tema (sobretot a la vellesa femenina). Ella critica l'actitud negativa de la societat amb els vells, que fa que aquests siguin al seu torn incapaços de valorar-se i crear el seu propi nínxol existencial.