La Vellesa de la filosofía

Plató

427 BCE

Plató va neixer en atenes. Va neixer el 427aC i va morir el 347 aC. Té una concepció positiva dels vells. Pensa que és l’etapa en que l’esser humà assoleix les més òptimes virtuts morals: prudència, saviesa, discrecció, bon judici. Segons Plató la qualitat de vida i virtuts assolides a la vellesa estan determinades per la forma con s’ha anat preparant durant
joventut i maduresa

Aristótil

384 BCE

Va neixer el 384aC a Estrageira, Grecia i va morir el 322 aC Té una concepció negativa de la vellesa. És una etapa de debilitat, inutilitat per la vida social, és mereixedora de compassió.

Ciceró (De Senectute).

106 BCE

Va neixer el 106 aC en Arpino Antiga Roma i va morir el 43 aC En aquest hi ha un elogi de la vellesa, i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració. l’entén com la perllongació d’una biografia encaminada a aquest objectiu i que li ha aportat amistats en el temps.

Sant Agustí (Plató)

354

Va neixer 354 en Tagaste i va morir el 430 Entén el vell com a model de dignitat i saviesa i per tant com a guía d’ensenyament.

Tomàs d'Aquino (Aristótil)

1225

Va neixer el 1225 en Roccasecca i va morir el 1274 subratlla l'egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell.

Schopenhauer

1788

Va neixer el 1788 en Gdánsk i va morir el 1860 Té una visió positiva. Per ell l’avorriment i la malaltia no són
símptomes de vellesa.

Simone De Beauvoir

1908

Va neixer el 1908 i va morir el 1986 Ella creu que s’ha de lluitat contra la “conspiració del silenci” sobre el tema. Ella critica l'actitud negativa de la societat amb els vells, que fa que aquests siguin al seu torn incapaços de valorar-se i crear el seu propi nínxol existencial.