Història de la taula periòdica

Or (Au)

7000 BCE

METALLS DE TRANSICIÓ
L'or, igual que el coure o la plata, és un dels elements més antics que es coneixen debut a que ja s'utilitzava l'edat de cobre. S'han trobat objectes d'or fabricats des del quart mileni a.C. igual que la gent de necròplois de Varna trobat als Balcans; pirmer or treballat en el món.
A més, l'or es va utilitzar moltíssim a l'Antic Egipte amb els faraons i les seves tombes.

Carboni (C)

7000 BCE

NO METALLS
Aquest element es coneix des de la prehistòria i era conegut en l'antiguetat on es manufacturava mitjançant la combustió incompleta de materials orgànics.
Al 1704, Newton, físic, filósof, teóleg, inventor, alquimista i matemàtico anglés, va intuir que el diamant podía ser combustible pero no es va cremar fins al 1772 on Lavoisier, químic, biòleg i economista francés, va demostrar que a la reacció es produia CO2.

Coure (Cu)

7000 BCE

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element és un dels primers que es va començar a utilitzar ja que no està convinat amb cap altre element. El primer coneixement d'utilització d'aquest element es troba en uns utensilis a l'actual Turquía i Irak; (antic Çayönü Tepesí )

Plata / Argent (Ag)

7000 BCE

METALLS DE TRANSICIÓ
La plata és un dels set metalls coneguts des de l'antiguetat ja que es menciona en el llibre Génesis. També s'ha trobat en l'Asia Menor i illes del mar Egeo, això indica que la plata va començar a separar-se del plom uns quatre milions abans des d'avui en dia.

Ferro (Fe)

4000 BCE

METALLS DE TRANSICIÓ
El descobriment del ferro és inexacte ja que des de la prehistòria s'utilitza però els primers indicis són al quart mileni abans de Crist pels egipcis i sumiris i des de Mesopotàmia, Anatolita i Egipte es va anar expandint fins arribar a les mans de tothom.

Antimoni (Sb)

4000 BCE

METALLS DEL BLOC P
L'antimoni és un dels elements més antics segons històrics i arqueòlegs. Els seus compostos es coneixen des de l'antiguetat però com a metall a principis del SXVII. A l'Antic Egipte s'utilitzava principalment com a maquillatge; sombra d'ulls colorete i com a pintaungles.

Un alquimista alemany anomenat Basil Valentine es diu que és el seu descubridor ja que va ser el primer en descriure l'extracció d'antimoni dels seus compostos.

Estany (Sn)

2000 BCE

METALLS DEL BLOC P
L'estany és un element que es coneix des de l'antiguetat. El seu us comença amb els Balcans utilitzant-se amb el cobre per a produir el bronze. Amb aquest material es fabricaven armes i eines més eficaces que las d'òs i de pedra la qual cosa va provocar un gran comerç.

Plom (Pb)

2000 BCE

METALLS DEL BLOC P
Aquest element s'utilitza des de l'era dels romans per tant el seu descobridor és desconegut i la data exacta també. Aquests l'utilitzaven per a la conducció d'aigua en grans quantitats. Els alquimistes volien "transformar-lo" en or però, com es obvi, no ho van aconseguir.

Mercuri (Hg)

2000 BCE

METALLS DE TRANSICIÓ
El mercuri és un element conegut des dels principis de la nostra història. Era conegut per les antigues civilitzacions xinesses i hindús, per a conservar la salut, com per exemple la prolangació de la vida. També es va trobar a les tombes egipcies a l'any 1500 a.C.
Els grecs l'utilitzaven per a fabricar pomades i el romans per a crear cosmètics.

Sofre (S)

2000 BCE

NO METALLS
Aquest element és conegut des de l'antiguetat ja que els egipcis l'utilitzaven amb l'objectiu de purificar els seus temples.
A més, en el Genésis, apareix com que va caure sofre i foc del cel i fa referència a ella com a "pedra inflamable".

Zinc (Zn)

1400 BCE

METALLS DE TRANSICIÓ
El primer reconeixement de zinc que es coneix és entre 1400 aC i 1000 aC a Palestina ja que es va utilitzar juntament amb el cobre per a obtenir lató. A part també s'ha trobat en unes ruines prehistòriques a Transilvania amb un 87% d'alecció de zinc. També hi ha proves de que l'utilitzaren els romans.

Bismut (Bi)

1200

METALLS DEL BLOC P
És un dels deu primers elements utilitzats en la història. Al segle XIII es confundia amb el plom i l'estany. Claude Geoffroy, químic francès, va demostrar al 1735 que era difernet al plom. Posteriorment, Karl Scheele i Torbern Bergman, dos químics suecs el van descubrir d¡finalment com a element pur.

Arsènic (As)

1250

NO METALLS
L'arsènic va ser descobert per Alberto Magno, un sacerdot, obispe, doctor de l'esglèsia alemany, destacat per ser teolèg, geogràf i filosof.
Diuen que el va identificar escalfant sabó amb oropiment (trisulfur de diarsénic).

Fòsfor (P)

1669

NO METALLS
Aquest element va ser descobert per Hennig Brand, comerciant, bufador de vidre, farmacèutic i alquimista aficionat alemany, a Alemania.
Buscant la pedra filosofal, va desrilar una barreja de sorra i orina evaporada obtenint un cos que brillava en la foscor.

Cobalt (Co)

1735

METALLS DE TRANSICIÓ
El cobalt va ser descobert per Georg Brandt, químic i minerolagista suec, a Suècia, encara que hi ha proves on indica que aquest element s'utilitza des de l'antic Egipte, en les seves escultures o a les cultires xinesses (dinastíes Tang i Ming) i també a les ruines de Pompeya.
George el va trobar a partir d'escalfar-lo amb carbó vegetal i reduint-lo. Tenía propietats semblants al ferro.

Platí (Pt)

1748

METALLS DE TRANSICIÓ
El platí va ser descobert a Sudamèrica, concretament a la provincia d'Esmeraldes a Ecuador, per Antonio de Ulloa, un naturalista, escriptor i militar espanyol.
El va descobrir mentre feia una expedició científica i viatjava de Colombia a Perú. Va trobar unes mines que produien unes peptites d'un metall blanc molt semblant a la plata però molt més dens.

Niquel (Ni)

1751

METALLS DE TRANSICIÓ
El niquel el va descobrir a Suècia un minerologista i químic suec anomenat Axel Fredrik Cronstedt, encara que ja es tenien indidics des de el descobriment del cobre (S. IV aC).
Cronstedt va escalfar el mineral kupfernickel amb carbó vegetal i va obtenir un element atret per l'imàn que no eren ni el ferro ni el cobalt.

Hidrogen (H)

Feb 23, 1766

ALCALINS
El primer element de la taula, el més lleuger i el més abundant que existeix, va ser descobert per Henry Cavendish, un físic-químic britànic però nascut a Niza, França. El va descubrir com a una sustancia discreta gràcies a que va fer un experiment de reacció metall-àcid i el gas resultant el va identificar com a "aire inflamable".

Nitrogen (N)

1772

NO METALLS
El va descobrir Daniel Rutherford, metge, químic i botànic escocés, a Escocia. Rutherford va estudiar un gas descobert per Joseph Black, metge, físic i químic escocés, que era "aire viciat" i va arribar a la conclusió de que era "aire flogistitzat", és a dir, que no bullia res ni res vivía en ell.

Manganès (Mn)

1774

METALLS DE TRANSICIÓ
Va ser descobert per Johann Gann, químic i metalúrgic suec a Suecia.
A partir del mineral pirolusita, va aïllar l'element a partir de la reducció del diòxid de manganesi amb carbó i escalfant-lo.

Oxigen (O)

1774

NO METALLS
L'oxigen va ser descobert a Anglaterra per Joseph Priestley, destacat científic i teòleg estanoudinens.
El va identificar escalfant òxid de mercuri on s'obtenien dos gassos; un que condensava el mercuri i l'òxigen, que cremava brillantment una espelma i permitía la respiració.

Clor (Cl)

1774

NO METALLS
El clor va ser descobert a Suècia per Carl William Scheel, químic suec (igual que l'oxigen)
El va identificar a partir del gas verd amb olor asfixiant corressiu que va obtenir a partir de la reacció del mineral pirolusita amb àcid clorhídirc. Va ser al 1810 quan Davy, químic britànic, qui va conformar el clor.

Magnesi (Mg)

1775

ALCALINOTERRIS
Al 1618, un agricultor anglès d'Epsom va arribar a la conclusió que l'aigua que les vaques no volien beure portava una sustància la qual curava les erupcions de la pell i es va donar a conèixer com sals d'Epsom. Amb el temps un botànic anglés el va identificar com a sulfat de magnesi però no va ser fins al 1755 que un metge, físic i químic d'Escòcia el va reconèixer a Anglaterra com a element químic.

Molibdè (Mo)

1781

METALLS DE TRANSICIÓ
El va descobrir un químic industrial, mineralogista i metalúrgic suec anomenat Peter Jacob Hjelm a Suecia. El va identificar aïllant el metall impur escalfant el mineral amb carbó.

Tel·luri / tel·lur (Te)

1782

NO METALLS
El tel·luri va ser descobert a Transilvania, Rumania per Franz Joseph Müller von Reichenstein, geòleg i químic hongarès.
El va identificar en minerals d'or on es va confondre amb l'antimoni però al 1798 Klaproth, químic alemany, va conseguir aïllar-lo.

Tungstè / Volframi (W)

1783

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element va ser descobert a Espanya per dos germans espanyols, Fausto Elhuyar, químic i enginyer de mines i Juan José de Elhuyar, químic.
Al 1779, Woulfe va estudiar el mineral wolframita i va arribar a la conclusió de que havia de contenir una nova substància on posteriorment els germans aïllarien l'element del àcid de la wolframita per reducció d'àcid de carbó.

Zircani (Zr)

1789

METALLS DE TRANSICIÓ
El zircani és un element descobert a Alemania per Martin Heinrich Klaproth, químic Alemany, el qual també va descobrir altres elements de la taula. Klaproth estava analitazant una pedra semipreciosa anomenada circó de la qual va extraure un òxid; circonia (diòxid de zirconi), que contenia el nou element. Però no va ser fins Berzelius que es va obtenir de forma impura escalfant una barreja de potassi, florur de potassi i zirconi en un tub de vidre.

Urani (U)

1789

ACTÍNIDS
L'urani va ser descobert per Martin Klaproth, químic alemany, a Alemania (igual que el circoni, el titani i el teluri).
El va reconeixer en el mineral pechblenda i el va intentar aïllar, però la primera vegada que es va fer, va ser per Eugene Peligot, químic francés, al 1841, mitjançant la reducció del clorur d'urani anhidro amb potassi. La seva radioactivitat va ser detectada al 1896 per Henri Becquerel, físic francés.

Titani (Ti)

1791

METALLS DE TRANSICIÓ
El titani va ser descobert per William Gregor; un geolèg aficionat i clergue anglés (pastor de la parròquia Creed) a Cornualles, Gran Bretanya al 1971. El va identificar dintre d'un mineral anomenat ilmenita al trobar que la sorra negra era atreguda per un imàn va analitzar-la i va trobar un nou element amb característiques mai vistes. Uns tres anys més tard, el científic Klaproth va trobar el mateix element al mineral rutili i el va anomenar titani.

Itri (Y)

1794

METALLS DE TRANSICIÓ
L'itri va ser descobert per Johann Gadolin; un químic, físic i mineralogista finlandés a Ytterby, una poble de Suècia a prop de Vaxholm. El va trovar en un mineral anomenat yttria però no va ser fins al 1828 que Friedrich Wöhler el va aïllar (per primera vegada una terra rara) reduïnt el clorur d'itri anhidoro amb potassi.

BeriI·li (Be)

1796

ALCALINOTERRIS
Aquest element del grup alcalinoterris es va identificar pel farmacèutic, químic i naturalista francés Louis Nicolas Vauquelin a França. Van aïllar l'òxid de beril·li de les esmeraldes i del beril·li (mateix mineral on varien les impureses acopañants). Posteriorment va ser aïllat l'element pur per un altre científic; F.Wöhler.

Crom (Cr)

1798

METALLS DE TRANSICIÓ
El crom va ser descobert per un naturalista, químic i farmacéutic francès a França. El va identificar a partir a partir d'un mineral descobert a Siberia. Dels compostos resultants va extraure l'òxid d'un element desconegut i esclafant l'òxid va aïllar trossos de metall.

Vanadi (V)

1801

METALLS DE TRANSICIÓ
El vanadi ser descobert per dos cíentifics; Andrés Manuel del Río, un naturalista espanyol resident a Mèxic i per Nils Sefström; químic suec.
Al 1801 Andrés va trobar un nou element a Zimapán, a Mèxic, mentre examinava unes mostres d'uns minerals, encara que hi havien científics que creien que el va confonfre amb el crom. No va ser fins al 1830 que Sefström identifica un nou element i demostra que és el mateix que anteriorment va trobar Andrés.

Niobi (Nb)

1801

METALLS DE TRANSICIÓ
Elniobi va ser identificat per un químic anglés anomenat Charles Hatchett a Anglaterra. Charles va informar sobre l'existència d'un un element molt similar al tàntal però el va anomenar columbi.
No va ser fins al 1864 que Blomstrand va poder obtenir el metall reduïnt el clorur de niobi escalfant-lo en atmòsfera d'higrògen.

Tàntal (Ta)

1802

METALLS DE TRANSICIÓ
L'element tàntal va ser descobert a Suècia per Anders Ekeberg, químic suec mentre estudiava una mostra del mineral de Finlandia tantalita. Enacara que va ser descobert per ell, molts científics pensaven que el niobi i el tàntal eren el mateix element, però gràcie a Rose al 1844 i Marignac al 1866 van demostrar que els àcids de cadascún eren diferents.

Rodi (Rh)

1803

METALLS DE TRANSICIÓ
El rodi es va identificar gràcies al físic i químic britànic William Hyde Wollaston a Anglaterra.
El va trobar en un mineral de plati en brut de Sudamèrica. Va dissoldre el mineral en aigua regia, neutralitzant l'exces d'àcid creant així el cloroplatinat d'amoni. Va eliminar el paladi i en el material resultant va identificar clorur de rodi on, posteriorment, va obtenir el rodi mitjançant reducció de la sal amb hidrògen.

Pal·ladi (Pd)

1803

METALLS DE TRANSICIÓ
El pal·ladi va ser descobert per William Hyde Wollaston, químic i físic anglès (igual que el rodi) a Anglaterra.
El va aïllar a partir del mineral de "platí brut" provenent de Sudamèrica aïllant-lo d'aquest dissolvent-lo en aigua regia obtenint així el cianur de paladi. Posteriorment va obtenir el paladi escalfant el cianur de paladi.

Ceri (Ce)

1803

LANTÀNIDS
El ceri va ser descobert a Suècia i a Alemania per tres científics. Wilhelm von Hisinger, naturalista, mineralogista, físic, químic, geòlog suec, J. Jacob Berzelius, químic suec i Martin Klaproth, químic alemany.
Es va trobar en el mineral cerita, en forma d'òxid, anomenat ceria. Posteriorment va ser aïllat en una mina de ferro.

Osmi (Os)

1804

METALLS DE TRANSICIÓ
L'osmi va ser descobert per Smithson Tennant, un químic anglès, a Anglaterra.
El va identificar a partir del residu insoluble en aigua regia (barreja àcid clorhídric i nítric) del platí en brut, on es va trobar l'osmi i l'iridi.

Iridi (Ir)

1804

METALLS DE TRANSICIÓ
Va ser descobert, igual que l'osmi, per Smithson Tennant, químic anglès, a Anglaterra, encara que ja l'utilitzaven algunes cultures sudamericànes i els antics etíops.
El va descobrir en el residu insoluble en aigua regia, d'un color fosc, semblant al platí en brut.

Sodi (Na)

1807

ALCALINS
Aquest element molt abundant a la natura, tant en el mar com en els estels o la salmarina, va ser descobert per Sir Humphry Davy, un químic britànic nascut a Penzance, Cornualles. Es va donar amb aquest metall gràcies a l'lectròisi (separació d'elements a causa de l'electricitat) de l'hidròxid de carboni amb l'ausència d'aigua.

Potassi (K)

1807

ALCALINS
El metall alcalí potassi amb rápida oxidació el va descobir Humphrey Davy, químic britànic, al igual que el sodi i més metalls. Va ser el primer element descobert i aïllat per l'electròsi, en aquest cas, de l'hidròxid de potasi (KOH).

Calci (Ca)

1808

ALCALINOTERRIS
Aquest element va ser descobert a Anglaterra per Sir Humphry Davy, un químic britànic, al igual que el sodi. Va fer una barreja de mercuri i cal; va juntar cal humida amb òxid de mercuri colocada sobre una làmina de platí. Per electròsi va haver-hi una alagama destilada que va deixar un residu molt oxidable. Encara que Davy no estaba del tot segur que fos calci pur, posteriorment amb diversos experiments d'altres cientíifcs es va veure que sí que era.

Estronci (Sr)

1808

ALCALINOTERRIS
L'estronci va ser identificat per primera vegada a les mines de plom a Estroncia (Escòcia), d'aquí prové el seu nom, al 1790 per Adair Crawford en el mineral estroncianita distingint-lo d'altres minerals de bari. Pero no va ser fins al 1808 que el químic britànic Humphry Davy el va aïllar mitjançant l'electròsi d'una barreja de clorur d'estronci i òxid de mercuri.

Bari (Ba)

1808

ALCALINOTERRIS
A l'Edat Mitjana ja es coneixien alguns minerals del bari ja que als alquimistes els interesava la seva lluminositat. Al 1774 Carl Schlee va diferenciar en el sulfat de bari un nou element però només va poder aïllar el solfat de calci. No va ser fins al 1808 que Humphry Davy, químic britànic, igual que amb altres elements de la taula, el va aïllar per primera vegada mitjançant l'electròsi de barita fosa amb òxid de mercuri, obtenint un amalgama de bari.

Bor (B)

1808

NO METALLS
El bor va ser obtingut a França i Anglaterra per tres científics; H. Davy, químic britànic, J. L. Gay-Lussac, químic i físic francès i L. J. Thenard, químic i farmacètic francès, encara que Davy ho va fer 9 díes després independentment.
Es va descobrir tratant àcid bòric amb potassi, ja que coneixien la gran afinitat del potassi amb l'oxígen.

Iode (I)

1811

NO METALLS
El iode es va descobrir a França per Bernard Courtois, químic francés. Aquest descobriment va servir per a l'avanç en la medicina i en la fotografia.
Va tractar les cendres d'algues amb àcid sulfúric per a retirar el sofre però reaccionava un vapor violeta on, al refredar-lo, s'obtenia vidres foscos; el iode.

Liti (Li)

1817

ALCALINS
El metall més lleuger trobat al grup 1 de la taula va ser descobert per un químic suec, Johan Arfredson, mentre estaba analitzant una mina de petalita a Utö, Suècia. El va trobar en els minerals espodumena i lepodilita i el va anomenar "Lithos" (significat de pedra) per a fer referència d'on prové.

Cadmi (Cd)

1817

METALLS DE TRANSICIÓ
El cadmi va ser descobert a Alemania per Friedrich Strohmeyer, químic alemany.
Es va trobar en algunes impureses d'algunes mostres de carbonat de zinc, ell va observar que auqestes mostres variaven de color a l'escalfar-les, cosa que no passava al carbonat de zinc pur. El va aïllar mitjançant la tosatació i reducció del sulfur.

Seleni (Se)

1817

NO METALLS
El seleni va ser descobert a Suècia per Jöns Berzeliu, químic suec.
Mentre estava analitzant mostres d'àcid sulfúric va trobar una impuresa que va pensar que es tractava del teluri però quan va aïllar
el metall va demostrar que era un nou element.

Silici (Si)

1824

NO METALLS
El silici va ser descobert per Jöns Jacob Berzelius, químic suec, a Suècia. Va obtenir silici amorf al reaccionar tetraflorur de silici amb un pols (silici amorf). Al 1854 es va preparar silici cristalí per electròsi d'un clorur impur de sodi i alumini, on eliminant l'alumini, es va quedar aïllar el silici.

Alumini (Al)

1825

METALLS DEL BLOC P
L'alumini va ser descobert a Dinamarca per Hans Christian Oersted, físic i químic danés i per Friedrich Wöhler, pedagògeg i químic alemany.
Va ser identificat per Oersted al 1825 preparant un amalgama d'alumini fent-lo reaccionar amb amalgama de potassi amb clorur d'alumini, obtenint alumini impur (amb una petita proporció de mercuri). Finalment Wöhler va millor aquest mètode al 1827 i va obtenir alumini pur en forma de pols.

Brom (Br)

1826

NO METALLS
Es va descobrir a França per Antoine J. Balard, químic i farmacèutic francés.
El va identificar ja que va observar que si afegíes certs productes químics a les sals precipitades de l'aigua dels pantans de Montepellier (França), apareixi una sustància de color fosc, irritant i d'olor desagradable; el brom.

Tori (Th)

1829

ACTÍNIDS
El tori va ser descobert a Suècia per un químic suec, anomenat Jöns Jacob Berzelius.
El va descobrir mentre estava investigant un mineral de color negre trobat a Noruega. Aquest mineral es coneix avui en dia com torita i majoritàriament és ortosilicat de tori; ThSiO4.

Lantani / Lantà (La)

1839

LANTÀNIDS
Aquest element va ser descobert a Suècia per Carl Gustaf Mosander, químic suec.
El va descobrir en el nitrar de ceri impur. Es va extraure de la terra (òxid insoluble en aigua) lantana (òxid de lantan), tractant-la amb un àcid fort.

Erbi (Er)

1842

LANTÀNIDS
El va descobrir Carl G. Mosander, químic suec, a Suècia.
Va separar la terra rara itria (del mineral gadolinita), en tres òxids, dos dels quals eren desconeguts i els va anomenar "erbia" i "terbia". L'erbi no es va obtenir fins al 1934 per Klemm, químic i gestor alemany i Bommer, biòleg estadounidens.

Terbi (Tb)

1843

LANTÀNIDS
El terbi va ser descobert per Carl Mosander, químic suec, a Suècia.
El va detectar com una impuresa en l'òxid d'itri, encara que s'ha aconseguit aïllar-lo fa poc mitjançant una cromatografía d'intercanvi catònic.

Ruteni (Ru)

1844

METALLS DE TRANSICIÓ
El ruteni va ser descobert per un químic i naturalista bàltic alemany; Karl Ernst Claus, a Rússia.
Va demostrar que l'òxid de ruteni (descobert posteriorment per Osann) era molt impur i contenía un nou metall i element i el va obtenir a partir de la fracció insoluble en aigua regia.

Cesi (Cs)

May 10, 1860

ALCALINS
Aquest element que es troba als components no orgànics va ser descobert per dos científics a Alemania. El van identificar el químic alemany Robert Bunsen i el físic Alemany Gustav Kirchhoff (igual que el rubini) a Alemanya. Es van basar en dues línies brillants d'un color blau que van observar a l'espectre del carbonat de cesi i del clorur de cesi a partir del espectroscopi. Posteriorment van aïllar les sals de cesi preticipant-les en aigua mineral.

Tal·li (Tl)

1861

METALLS DEL BLOC P
El va descobrir Sir William Crookes, químic anglès a Anglaterra.
Va ser aïllat per Crokes i Lamy (religiós catòlic, matemàtic i teòleg francès) al 1862. El van trobar per error ja que volien aïllar el teluri eliminant el seleni d'un àcid sufuric, però van donar amb el tal·li.

Rubidi (Rb)

May 10, 1861

ALCALINS
Aquest metall de color plata el van descobrir el químic alemany Robert Bunsen juntament amb Gustav Kirchhoff, un fiísic alemany a Alemania. Es va trobar al mineral lepidolita com a una impuresa, mitançant l'espectroscopi (analitza l'espectre de freqüències d'un moviment ondulatori). Van aïllar sals de rubidi i d'altres elements alcalins gràcies a la precipitació d'aigua, obtenint carbonat i clorur de rubidi i posteriorment aïllant el rubidi per reducció de sals amb carboni.

Indi (In)

1863

METALLS DEL BLOC P
L'indi va ser descobert per dos científics; Ferdinand Reich,químic alemany i Hieronymus Theodor Richter, també químic alemany, a Alemanya.
El van identificar com un component minoritari de la blenda de zinc on posteriorment el van aïllar.

Heli (He)

Aug 18, 1868

ALCALINS
És el primer element que trobem dels gasos nobles ja que conté el nivell d'energia complet (2p). Va ser descobert a l'India per Pierre Janssen, un astrònom francés que durant un eclipse va observar una línia brillant groguenca, al principi suposant que era sodi, i poc després, l'astònom i cientific anglès Joseph Norman Lockyer va concluir que hi havia un element existent al Sol però no a la Terra i el va denominar helium per Déu grec del Sol, "Helios".

Gal·li (Ga)

1875

METALLS DEL BLOC P
El gal·li va ser descobert a França per Paul Emile Lecoq de Boisbaudran, un químic francès, encara que aquest element ja havia sigut predit per Mendeleieval 1871, ja que les seves propietats s'assemblaven molt a les de l'alumini.
Va ser descobert espectroscòpicament i es va obtenir mitjançant l'electròlisi de la dissolució d'hidròxid de gal·li en potassi.

Holmi (Ho)

1878

El holmi va ser descobert per dos científics; J.L. Soret, químic suís i P. Cleve, químic i geoleg suec, a Suècia.
Cleva el va descobrir mentre estava treballant amb òxid d'erbi i va identificar que l'òxid d'holmia estava present com una impuresa en l'òxid d'erbi. La holmia pura (òxid de holmi) va ser preparada per Homberg al 1911.

Iterbi (Yb)

1878

LANTÀNIDS
L'terbi va ser descobert a Suïssa per Jean de Marignac, químic suís.
Va descobrir un nou compost a la terra anomenada erbia i el va denominar iterbia. Al 1907, Urbain, matemàtic francés, la va separar en dos components (iterbi i luteci). Posteriorment, els científics Klemm, químic i gestor alemany i Bonner, biòleg estanoudinens, van preparar l'element impur. Al 1953 va ser preparda la forma pura per Daane, Dennison i Spedding.

Escandi (Sc)

1879

METALLS DE TRANSICIÓ
El primer element que trobem dels metalls de transició va ser descobert per un químic suec anomenat Lars Fredrik Nilson. El va identificar mentre treballava en la recerca de metalls terres extranyes amb el seu equip a Suècia. Per a aïllar l'element va agafar 10 kg d'exenita (mineral amb el que estaba treballant)
amb altres residus i va aconseguir obtener 2 grams dòxid de d'escandi molt pur.

Samari (Sm)

1879

LANTÀNIDS
Va ser descobert a França per Paul Emile Lecoq de Boisbaudran, químic francés.
Abans que Lecoq aïllés el samari del minelar samarskita, va ser descobert per Jean Charles Galissard de Marignac, químic suís, gràcies a les seves intenses línies d'absorció al 1853 en la didimia.

Tuli (Tm)

1879

LANTÀNIDS
El tuli va ser descobert per Per Theodore Cleve, químic i geoleg suec, a Suècia.
El va descobrir juntament amb el holmi, a la terra d'erbia (òxid d'erbi), però fins al 1950 no es va obtenir en estat metàlic.

Gadolini (Gd)

1880

LANTÀNIDS
Aquest element va ser descobert per Jean de Marignac, químic suís a Suïssa.
El va observar espectroscòpicament en unes mostres de didimia i gadolinia encara que l'element en sí s'ha obtés fa relatativament poc.

Praseodomi (Pr)

1885

LANTÀNIDS
El Praseodomi va ser descobert per Carl F. Auer von Welsbach, científic i investigador austríac, a Austria.
Al 1841 Carl Mosander va extraure de la terra didimi, del lantà, posteriorment al 1879 Lecoq de boisbaudranquímic francès va aïllar la samaria de la didimia. Finalment, Von Welsbach va separar la didimia en pradeodimia i neodimiaa (dues terres) que la seves reaciions donaven sals diferents.

Neodimi (Nd)

1885

LANTÀNIDS
Aquest element el va descobrir Carl F. Auer von Welsbach (igual que el praseodomi), científic i inventor austríac a Austria.
Carl Mosander va extraure al 1841 un òxid de color rosa, de la terra cerita, que creía que tenia un nou element. Al 1885 va separar aquest òxid en dos components elementals i va donar lloc al neodimi i al praseodimi.

Germani (Ge)

1886

METALLS DEL BLOC P
El germani va ser descobert a Alemania per Clemens Winkler, un químic alemany. Aquest element ja va ser predit per Mendeleiev al 1871 amb unes propietats semblants a les del silici anomenant-lo eka-silici. Posteriorment Winkler el va obtenir del mineral argirodita.

Fluor (F)

1886

NO METALLS
El va descobrir, a França, Henri Moissan, farmacèutic, químic i profesor universitari françès. El fluor és un element molt dífic d'aïllar a causa de la seva radioactivitat i van estar uns quants anys intentant-lo fins que Moissan ho va aconseguir efectuant una electrólisi d'una disolució de fluorur potàsica en àcid fluorhídric anhidr líquid.

Disprosi (Dy)

1886

LANTÀNIDS
El va descobrir un químic francés, Paul Emile Lecoq de Boisbaudran, a França.
Va identificar una mica d'òxid de disprosi com una impuresa en l'òxid d'erbi, però no va arribar a aïllar-lo. No ha sigut fins al 1950 que el metall juntament amb l'òxid, s'han obtingut de forma pura.

Argó (Ar)

1894

GASOS NOBLES
L'argó es va descobrir a Escocia per Sir William Ramsay, químic i professor universitari britànic escocès i Lord Rayleigh, físic i professor universitari britànic.
Va ser aïllat mitjançant l'estudi del residu a l'hora d'eliminar nitrògen, oxígen i diòxid de carboni de l'aire.

Neó (Ne)

1898

GASOS NOBLES
El neó va ser descobert a Londres, Gran Bretanya, per dos científics; Sir William Ramsay, químic i professor universitari britàni escocés i Morris W. Travers.químic britànic.
El van identificar eliminant l'oxígen i el nitrògen de l'aire, es va observar que encara quedaven molts gasos i mitjançant tècniques espectroscòpiques es van descubir els gasos nobles, juntament amb el neó.

Criptó (Kr)

1898

GASOS NOBLES
Va ser identificat a Gran Bretanya per Sir William Ramsay, químic i professor d'universitat britànic escocès i Morris W. Travers, químic britànic.
Van licual l'aire i van trobar el criptó en forma de residu deixat per l'aire líquit just per sobre del seu punt d'ebullició.

Xenó (Xe)

1898

GASSOS NOBLES
El xenó el van descobrir Sir William Ramsay, químic i professor britànic escocès conjuntament amb Morris W. Travers, químic britànic (igual que el criptó i el neó).
Igual que amb els altres dos elements, van evaporar els components d'aire previament licuat. El xenó emitía una llum blava al fer saltar una espurna en un tub en vuit.

Poloni (Po)

1898

METALLS DEL BLOC P
El poloni, igual que el radi, va ser descobert per Marie Curie, física i química polaca amb nacionalitat francesa.
El va trobar a l'intentar trobar l'origen de la radioactivitat. Van aïllar el poloni mitjançant medides de la radiactivitat, aquells minerals que emitien més radiactivitat contenien poloni i el van concentrar fins a aïllar-lo.

Radi (Ra)

Dec 21, 1898

ALCALINOTERRIS
Va ser descobert pel matrimoni Curie (Marie Curie i Pierre Curie); Marie era física-química polonessa, i Pierre va ser un físic francés. El van descobir a França mentre estudiaven un mineral, van retirar l'urani d'ell i van trobar un element restant radioactiu. Van produir una barreja radioactiva de bari i línies espectrals noves. Al 1910 el van aïllar juntament amb Andre Debierne mitjançant l'electròsi de clorur de radi destilant-lo en una atmosfera d' hidrògen.

Actini (Ac)

1899

ACTÍNIDS
L'actini va ser descobert a França per Andre Debierne, físic i químic francés.
El va trobar com a producte intermig de les series de desintegració radiactiva, concretament en la del 235 d'urani.

Radó (Rn)

1900

GASOS NOBLES
Aquest element va ser descobert a Alemania per Friedrich Ernst Dorn, físic alemany.
El matrimoni Curie va observar que a l'hora de posar-se l'aire amb contacte amb compostos de radi, l'aire es tornava radioactiu; un d'aquests productes de desintegració del radi era el radó.

Europi (Eu)

1901

LANTÀNIDS
El va descobrir a França un químic francés amomenat Eugene Demarcay.
Al 1890 Boisbaudran, químic francés, va obtenir les primeres fraccions de concentrat de samari-galdolini amb algunes línies espectrals que no correspondies a cap d'aquests dos, sinó al europi. No va ser fins al 1901 que Demarcay el va separar encara que fa relativament poc que s'ha obtés en forma pura.

Luteci (Lu)

1907

El luteci va ser descobert per dos científics; Georges Urbain, químic francés i Carl Auer von Welsbach, minerologista alemany, a França i Alemania.
Georges juntament amb Welsbach el van descobrir de forma independent, som una puresa en un mineral, quan es pensava que era un mineral impur. Poateriorment, Urbain va realitzar un procés on l'iterbi de Marignac podia ser separat en dos elements diferents; l'iterbi i el luteci.

Protoactini (Pa)

1917

ACTÍNIDS
Aquest element va ser descobert per Otto Hahn, químic alemany i per Lise Meitner, física sueca d'origen austriac, a Alemania.
Al 1917, intentaven trobar l'element 91 fins que Hahn i Meitner van descomposar el mineral pechblenda amb àcid calent per a poder separar els seus elements, on al treure tot el que ja coneixien, van trobar un residu radioactiu que era el protoactini.

Hafni (Hf)

1923

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element va ser decobert per dos científics; Dirk Coster, físic holandés, i George Heves, físic-químic suec però d'origen hongarès. Va ser descobert a Copenhague, Dinamarca, d'aquí el seu nom (en llatí Hafnia) i es va identificar en un mineral circoni mitjançant l'espectrescopía de raigs X. Per a separar l'element del mineral es van realitzar recristalitzacions dels florurs dobles d'amoni o potassi.

Reni (Re)

1925

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element va ser descobert per tres científics a Alemanya. Ida Eva Tacke, química i física alemanya, Walter Karl Friedich Noddack, químic alemany i Otto Carl Berg físico-químic alemany.
El van detectar en els minerals tantalita, wolframita i columbita mitjançant l'anàlisi espectrogràfics dels raigs X, a prop del riu Rin.

Tecneci (Tc)

1937

METALLS DE TRANSICIÓ
Va ser descobert per dos científics a Itàlia; Carlo Perrier, químic i minerologista italià i Emilio Segre, físic italià-estanoudinens.
El van conseguir identificar a partir d'una mostra de molibdè que havia sigut bombardejada amb deutrons en el ciclotró de Berkeley.

Franci (Fr)

1939

ALCALINS
L'element menys electronegatiu es va descubrir a França per Marguerite Perey, física francesa.
A l'any 1939, Perey, el va descobrir a l'institut Curie de París encara que la seva existència ja va ser predita per Mendeleiev, al 1870 i aquest últim el va anomenar eka-cesio per les seves semblancces amb el franci. Perey va observar un producte a la desintegració alfa de l'actini i el va identificar com 223Fr (franci).

Àstat (At)

1940

NO METALLS
L'àstat va ser descobert a Estats Units per Dale Corson, físic estanoudinens, K. MacKenzie, graduat a l'acedèmia Naval d'Estats Units i Emilio Segrè, físic italià-estanoudinens.
Es va obtenir mitjançant el bombardeig de l'isòtop de bismut (Bi) amb partícules alfa.

Neptuni (Np)

1940

ACTÍNIDS
El neptuni el van descobrir dos científics; Edwin McMillan, químic i professor universitari estadonidens i P.H. Abelson, físic nuclear estadounidens a California.
Va ser el primer element, després de l'urani, transurànit dels actínids, bombardejant urani amb neutrons produits en un ciclotró.

Plutoni (Pu)

1940

ACTÍNIDS
El van descobrir Glenn Seaborg, químic atòmic i nuclear estadonidens, J.W. Kennedy, químic estadounidens i E. McMillan, A.C. Wahl, químic estadounidens, a Estats Units.
Va ser el segon element transurànits en ser sintetitzat, bombardejant urani amb deuterons en el ciclotró de Berkeley.

Americi (Am)

1944

ACTÍNIDS
El van descobrir quatre científics, Glenn Seaborg, químic atòmic i nuclear estadonidens, Ralph James, químic estadounidens, L. Morgan, abogat, antropòleg i etnòleg estadounidens, i Albert Ghiorso, científic nuclear estadounidens, a EEUU.

L'isòtop 241Am (americi), el van identificar ells quatre en el laboratori de metalúrgia de la Universitat de Chicago, produit a causa de les reaccions de captura netrònica per isòtops de plutoni en un reactor nuclear.

Curi (Cm)

1944

ACTÍNIDS
El van descobrir Glenn Seaborg, químic i atòmic nuclear estadounidens, Ralph James químic estadounidens i Albert Ghiorso,científic nuclear estadounidens.
El van identificar al laboratori de metalurgia de la Universitat de Chicago (igual que l'americi), a conseqüència del bombardeig amb ions d'heli de 239Pu (plutoni) en ciclotró de Berkeley.

Prometi (Pm)

1945

LANTÀNIDS
El prometi es va descobert a Estats Units per tres químics estanoudinens; J.A. Marinsky, Lawrence Glendenin i Charles D. Coryell.
Al 1941, a l'Universitat d'Ohio, EEUU, van irradiar neodimi i praseodimi amb neutrons, deutronsi partícules alfa on es va observar noves activitats radioactives. Posteriorment, al 1945 aquests tres químics van fer la primera identificació química mitjançant la fisió d'urani bombardejant neodimi amb neutrons.

Berkeli (Bk)

1949

ACTÍNIDS
El berkeli va ser descobert per tres científics; Glenn Seaborg, químic atòmic i nuclear estadounidens, Albert Ghiorso, científic nucelar estadounidens i Stanley Thompson, químic estadounidens.
Es va obtenir en el ciclotró de Berkeley mitjançant un bombardeig d'uns miligrmas de 241Am (americi) amb ions d'heli.

Californi (Cf)

1950

ACTÍNIDS
Aquest element va ser descobert per quatre científics; Glenn Seaborg, químic atòmic i nuclear estadounidens, Albert Ghiorso, científic nuclear estadounidens, Stanley Thompson, químic estadounidens i Kenneth Street, químic nuclear estadounidens, a Estats Units.
Es va obtenir en el ciclotró de Berkeley amb un bombardeig d'uns micrograms de 242Cm (curi) amb ions d'heli de 35 MeV.

Einsteni (Es)

1952

ACTÍNIDS
Aquest element va ser descobert per Albert Ghiorso, científic nucelar estadounidens amb els seus colaboradors a Argonne, los Alamos, a la Universidat de California, Estats Units.
Es va identificar en les restes de la primera gran explosió termonuclear en el Pacífic al 1952, ja que s'origina per la captura múltiple de neutrons per l'urani.

Fermi (Fm)

1953

ACTÍNIDS
Va ser descobert a Suècia per l'Insitut Nobel.
Es va identificar per Ghiorso, científic nuclear estadounidens, i els seus colaboradors a les restes de la gran explosió termonuclear al Pacífic. Durant en 1953 i principis del 54, un grup de l'institut Nobel de Física d'Estocolmo, van bombardejar 238U (urani) amb ions 16O (òxigen) i van aïllar l'isòtop del fermi 254Fm (Fermi).

Mandelevi (Md)

1955

ACTÍNIDS
El van descobrir cinc científics; Glenn Seaborg, químic atòmic i nuclear estadounidens, Albert Ghiorso, científic nuclear estadounidens, Bernard Harvey, físic i químic nuclear britànic-estadounidens, Gregory Chopin, químic nuclear estadounidens i Stanley Thompson, químic estadounidens.
El van identificar mitjançant el bombardeig de l'isòtop de l'einsteni 253Es amb ions d'helio amb el ciclotró de Berkeley.

Laurenci (Lr)

1961

ACTÍNIDS
El Laurenci va ser descobert per quatre científics; Albert Ghiorso, científic nuclear estadounidens, Torbjorn Sikkeland, físic noruec, Almon Larsh, enginyer elèctric estadounidens i Robert Latimer, químic nuclear estadounidens.
El van obtenir a partir del bombardeig d'un blanc amb varis isòtops de californi amb ions de bor a un accelador lineal de partícules.

Rutherfordi (Rf)

1964

METALLS DE TRANSICIÓ
Va ser identificat per treballadors de l'institut Conjunt per a la Investigació nuclear de Dubna (Rússia) i els de la Universitat de California (EEUU).
Els investigadors russos van agafar l'element plutoni i el van inflar a ions de neó accelerats a 113 MeV on van trobar traçes de fisió nuclear les quals indicaven un nou element.
Els americans el van sintetitzar i el van identificar a partir de la reacció de colisió a alta temperatura entre 249 Cf i 12C.

Dubni (Db)

1967

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element va ser descobert per científics del Institut Nuclear de Dubna a Russia i per la Universitat de California, Berkeley, a Estats Units.
Els científics russos van bombardejar un blanc d'americi-243 amb ions de neó-22 i els americans ho van identificar bombardejant també, però un blanc de californi-249 amb ions de nitrógen.

Seaborgi (Sg)

1974

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element va ser descobert per dos laboratoris. El primer, laboratori Lawrence Berkeley a California liderat per Albert Ghiorso i el segon, un equip soviètic liderat per Georgii Flerov a l'institut conjunt per a la investigación Nuclear a Dubna, Rússia.
Els russos el van obtenir bombardejant isòtops de plom amb ions d'alta energia i els americans ho van fer colosionant difernets ions.

Bohri (Bh)

1981

METALLS DE TRANSICIÓ
Va ser descobert per científics de l'institut Nuclear de Dubna, a Rússia bombardejant 209 de bismuth amb núclis de 54 de crom.

Meitneri (Mt)

1982

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element va ser descobert "sense voler", o sigui sense intenció alguna per Peter Armbruster i per Gottfried Münzenberg, físics alemanys, amb el seu equip al laboratori d'investigació de ions pesats de Darmstadt a Alemania.
El van identificar mitjançant el bombardeig d'un blan de 209 de bismut amb núclis de 58 de ferro.

Hassi (Hs)

1984

METALLS DE TRANSICIÓ
Va ser descobert pel grup d'investigació alemany al laboratori d'ions pesats de Darmstadt a Alemania, lidertat per Peter Armbruster i per Gottfried Münzenber, dos físics alemanys.
El van identificar a partir d'un bombardeig d'un blanc de 208 de plom amb àtoms 58 de ferro.

Nobeli (No)

1985

ACTÍNIDS
El van descobir l'Institut Nobel de física, a Estocolmo, Suècia i perpor Seaborg, químic atòmic i nuclear estadounidens, i altres a Berkeley, California, Estats Units.
L'Institut Nobel del Física el va identificar mitjançant un bombardeig de l'isòtop de curi 244Cm amb ions de l'isòtop de carboni 13C. Al 58, el grup de Berkeley van dir que no podien reproduir aquest procés però posteriorment Seaborg i els seus colaboradors el van poder descobrir.

Darmstadi (Ds)

Nov 9, 1994

METALLS DE TRANSICIÓ
El Darmstadi és un dels element sintatitzats més recents. Va ser sintetitzat per primera vegada per P. Armbruster, S. Hofmann, G. Münzenberg, tres físics alemanys a la Gesellschaft für Schwerionenforschung (laboratori d'investigació) situat a Darmstadt, Alemania.
Però mai s'ha pogut veure i només uns pocs àtoms del mateix han sigut creats bombardejant-lo amb isòtops de plom amb ions accelerarts de níquel.

Roentgeni (Rg)

Dec 17, 1994

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element és un dels més recents a Darmstadt, al laboratori d'ions pestats per un equip de científics alemanys liderat per Albert Hofmann, un important químic suec.
El roentgeni s'obte a partir del bombardeig de fulles de bismut (Bi) amb ions de níquel (Ni), decaient en 15 milisegons.

Copernici (Cn)

Feb 9, 1996

METALLS DE TRANSICIÓ
Aquest element és l'últim trobat de la taula periòdica que no s'hagi sintetitzat. Es va sintetitzar al laboratori d'investigació d'ions pesats de Darmstadt a Alemania per un químic suís S. Hofmann i el seu equip, encara que es va identificar al 1996 i principalment el van anomenar ununbi.
Es va obtenir a partir de la fusió d'un àtom de zinc amb un àtom de plom, accelerant l'àtom de zinc a alta energía contra un bkanc de plom.

Flerovi (Fl)

1998

METALLS DEL BLOC P
Aquest element va ser descobert recentment a Dubna, Rússia per un equip de l'institut Nuclear de Dubna, encara que va ser confirmat fa relativament poc, al 2009, a Berkeley.
Només s'ha pogut obtenir un àtom d'aquest element mitjançant la fussió d'un àtom de calci amb un àtom de plutoni.

Ununocti (Uuo)

2002

GASOS NOBLES
Aquest element fa poc que es va identificar. Va ser descobert a l'Institut Central d'Investigacions Nuclears de Dubnà, a Rússia per Yuri Oganessian, físic nuclear rus amb ascendencia armenia, amb el seu equip.

El van identificar mitjançant la colisió d'ions de californi i calci.

Ununtri (Uut)

2003

METALLS DEL BLOC P
Aquest element, amb un nom temporal, va ser descobert conjuntament per un equip de científics en el laboratori nacionar de Lawrence a Livermore (EEUU) i per un grup de Dubna (Rússia) entre el 2003 i el 2004.
Amés un equip de japonesos el van sintetitzar i el van observar a un laboratori de Riken, fent així el primer element sintétic per a poroduir a Japó.

Ununpenti (Uup)

Feb 2, 2004

METALLS DEL BLOC P
Aquest element és un dels més recents. Va ser descobert per un equip de científics russos a l'Institut Central d'Investigacions Nuclears a Dubna, Rússia.
Van bombardejar americi amb calci per a produir qautre ions de quatre àtoms de moscovi (Ununpenti).

Livermori (Lv)

2006

METALLS DEL BLOC P
Al 1999 investigadors del Laboratori Nacional Lawrence a Berkeley, EEUU, van anunciar la creació d'un nou element.

Finalment al 2006, un grup d'importants científics el van obtenir a partir de bombardeig d'àtoms de californi amb ions de calci, on posteriorment decau a Lv en milisegons.

Ununsepti (Uus)

2010

NO METALLS
Al gener del 2010 un grup de científics del Laboratori Flerov de Reaccions Nuclears a Dubna, Rússia, van anunciar el descobriment de la desintegració d'un nou element a partir de dues cadenes d'isòtops senar-senar mitjançant 6 desintegracions alfa abans d'una fisió espontànea.