-
La primera roda data del 5350-5100a.C. i va ser descoberta a un jaciment a Ljbljana (Eslovenia) a una zona pantanosa.
Es diu que va sorgir d'observar la col·locació de troncs cilíndrics sota la càrrega que es volia moure. -
Es tractava de proporcionar força centrífuga a la massa de fang que es trobava al centre del disc-roda, fent ús de la tracció humana. L'objectiu és dirigir amb les mans l'energia que el fang rep gràcies al gir de la roda per modificar la seva forma. -
Els restos arqueològics més antics que es coneixen van ser trobats a Ljubljana (Eslovènia). La novetat d'aquesta roda és que va ser trobada amb el seu eix.
La roda mesura 72 cm de diàmetre i està feta de fusta de freixe. I el seu eix que girava juntament amb la roda era de roure (més dur). Es van començar a introduir cap al 1700 a.C. -
Es van començar a construir pels egipcis als 2000 a.C. i la seva finalitat era estar als carruatges de guerra. Les primeres rodes tenien únicament 4 radis construïts en bronze (ja es troba una similitud a les rodes actuals)
-
A partir del 1500 d.C es van introduir engranatges a les rodes per facilitar el transport de vehicles.
Els engranatges estan conformats per dues rodes dentades (la major es diu corona i el menor pinyó).
Un engranatge serveix per transmetre moviment circular mitjançant el contacte de rodes dentades; una de les aplicacions més importants que tenen és la de transmetre el moviment des de l'eix d'una font d'energia. -
El fet d'afegir cautxú en els extrems exteriors va sorgir a inicis del S.XIX quan per primer cop es va fer ús de goma natural per recobrir rodes de fusta o acer.
Com que la goma es desgastava ràpidament no semblava tenir futur, fins que el 1845 l'enginyer Robert W. Thomson va patentar la primera roda neumàtica (plena d'aire). -
Les primeres llantes es van començar a construir al S.XX i estaven fetes amb arcs de ferro, acer, hule o goma (amplis o prims) que s'ajustaven exteriorment a les rodes i servien per a una major duració de la roda i per no fer malbé el camí.
