La Revolució Liberal

By Glez17
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Napoleó volia ocupar Portugal, i va firmar un tractat amb Godoy on permetia que els francesos passin per Espanya per anar a Portugal i així afeblir als britànics. Però la intenció dels francesos era també ocupar el territori espanyol.
  • Godoy i Carles IV

    Godoy i Carles IV
    Per culpa de l'ocupació francesa, Godoy va ser destituït i Carles IV va abdicar a favor del seu fill.
  • Period: to

    Fases de la Guerra del Francés

    Fins al 1809, els francesos ataquen Saragosa i Girona i son derrotats.
    Al 1809 fins al 1812, Napoleó controlava la península, però entre els espanyols i els anglesos el van fer fora.
  • Revolta Popular

    Revolta Popular
    A Madrid va esclatar una revolta per culpa del trasllat de la família reial a Baiona. Això va desencadenar "la guerra del Francès", on la població espanyola es va dividir en afrancesats ( reconeixien a Josep I Bonaparte) i patriotes (fidels a Ferran VII).
  • Les corts i les juntes

    Com no hi havia família reial, les zones revoltades no tenien poder, així que van sorgir juntes per organitzar la lluita i es va crear la Junta Central Suprema ( les juntes són assemblees de la resistència a l'ocupació francesa. El 1810 aquesta junta va convocar Corts generals i extraòrdinaries, formades per diputats liberals, absolutistes i alguns procedents d'Amèrica.
  • Constitució de Cadis/ La Pepa.

    Constitució de Cadis/ La Pepa.
    Les Corts de Cadis van elaborar la Constitució del 1812, la primera constitució espanyola, totes les persones eren iguals davant la llei i van aprovar reformes per a la llarga acabar amb l'Antic Règim. El poder el té la nació i s'exerceix mitjançant els seus representants.
    El poder legislatiu era del monarca i les corts, el executiu del monarca i el judicial dels tribunals.
  • Primera restauració absolutista.

    Primera restauració absolutista.
    Ferran VII va tornar al tron i un grup de diputats absolutistes li van lliurar el Manifest dels Perses, on li suggerien que tornès com a rei absolut. Poc després decreta l'abolició de la Constitució del 1812. Els liberals van ser perseguits i amb ajuda d'una part de l'exèrcit van mirar de restaurar el liberalisme mitjançant pronunciaments.
  • El Trienni liberal

    El Trienni liberal
    Triomfa el pronunciament liberal dirigit pel tinent coronel Rafael del Riego, va proclamar la Constitució del 1812 a las Cabezas de San Juan on posa als liberals al poder. Hi havien dos tipus de liberaismes, el moderat ( defensa la Constitució i és partidari de fer reformes suaus) i l'exaltat ( dfensa la Constitucií de Cadis i de les reformes liberals). El 1823 la Santa Aliança envia un exèrcit a Espanya, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, que van reposar a Ferran VII com a rei absolut.
  • La restauració de Ferran VII com a monarca absolutista

    Això va coincidir amb una crisi interna greu, molts liberals van marxar, i els pocs que van quedar van protagonitzar diverseos pronunciamenrs per restaurar el liberalisme.
  • Problema dinàstic

    A Espanya encara hi havia una llei que prioritzava que els homes regnessin abans que les dones, però Ferran VII no va tenir cap fill home i el 29 de març de 1830 va promulgar la Pragmàtica Sanció, així treia aquesta llei i la seva filla podria regnar.
  • El triomf del liberalisme, periode de regències

    El triomf del liberalisme, periode de regències
    Isabel II va heretar el tron amb tres anys, per això un periode de regències va començar. La primera va ser la seva mare, Maria Cristina, volien mantenir l'absolutisme però no van poder, Maria busca el suport del liberalisme, dividit en moderat i progressista:
    Moderat: sobirania entre les corts i el rei/na, sufragi restringit, p.egislatiu el congrés i el Senat, p executiu el monarca, p.judicial els tribunals i jutges, drets individuals limitats i un estat catòlic.
    Els progressistes el contrari.
  • Period: to

    1a Guerra Carlina

    Ferran VII mor al 1833, la seva esposa es feia caàrrec del govern mentre la seva filla era menor. Però Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya, així comença la guerra. S'enfrontaven els liberales contra els carlins, tot va acabar amb la derrota carlina i la signatura del conveni de Bergara (1839)
  • Period: to

    Desamortització i puja el tron

    Maria es va aliar amb els moderats, però les protestes populars li van obligar a deixar el govern als liberals. Aquests aclaren la redacció de la Constitució del 1837 i van intentar posar fi a l'Antic Règim amb la desamortització de Mendizábal (1836). Els moderats i els progressistes lluitaven i això va acabar en pronunciaments, que van afeblir l'estabilitat política. El 1840, Maria Cristina renuncia al tron i la regència l'assumeix el general progressista Espartero.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II puja al tron el 1843 amb npmés tretze anys gràcies a una sublevació que posa fi a la regència d'Espartero.
  • L'estat i la constitució del 1845

    La constitució del 1845 establia la sobirania compartida entre Isabel i les Corts, escollides per sufragi restringit i es van limitar alguns drets individuals com la llibertat de premsa. L'estat iguala les lleis i els impostos a tots els territoris espanyols, el govern controla les províncies a través de les diputacions provincials i els governadors civils.
  • Política ultraconservadora i el fi de la dècada moderada

    Política ultraconservadora i el fi de la dècada moderada
    Aquesta política conduia a la radicalització dels pregressistes i a l'escissió dels demrates (defensaven el sufragi masculí), els repulicans volien posar fi a la monarquia i establir una república. La dècada moderada acaba el 1845 amb el pronunciament de Vicálvaro, dirigit per O'Donell amb ajuda dels moderats i els progressistes.
  • Period: to

    El Bienni progressista

    Durant aquesta etapa hi va ahver molta activitat legislativa, on destaquen la LLei dels Ferrocarrils (1855), una constitució que no va arribar a ser promulgada (1856) i la desamortització de Madoz. El bienni progressista acaba amb la crisi econòmica, els conflictes socials i la lluita pel poder.
  • Period: to

    Moderats i unionistes

    el 1854, O'Donell crea el partit centrista Unión Liberal, que el que feia es que s'anava alternant en el poder amb els moderats.
  • El final del regnat d'Isabel II

    El final del regnat d'Isabel II
    El malestar polític, social i econòmic es va estendre, tot va ser per culps de les revoltes, el conservadorisme, l'autoritarisme i per una reina cada vegada més impopular. Per això, el 1866 progressistes i demòcrates van signar el pacte d'Oostende, que acordava fer caure Isabel II i democratitzar la política espanyola.
  • La (revolució) Gloriosa

    La (revolució) Gloriosa
    És una revolució que consistia en destronar a Isabel II, volien controlar les províncies i les ciutats. Aquesta revolució la ideia el general Serrano amb el general Prim. Es va construir un govern provisional dirigit per Serrano, qui aprova la Constitució del 1869, on es reconeix el sufragi universal masculí i seguiria la monarquia.
  • El retorn dels Borbó

    El retorn dels Borbó
    El general Martínez Campos proclama a Alfons XII com a rei d'Espanya, així començant la Restauració. També hii ha un nou president, Antonio Cánovas, qui posa fi a la guerra de Cuba i a la tercera guerra Carlina. També crea un nou sistema polític on tots els partits acceptaven la monarquia, els Borbó i el règim constitucional.
  • Una nova constitució

    Es crea una nova constitució, la del 1876, on per satisfer als progressistes i democràtics s'hi van incloure diferents drets i llibertats, per satisfer als moderats s'hi va proclamar la sobirania compartida entre les Corts i el rei.
  • El bipartidisme de partits

    Es van anar alternant en el govern entre el partit conservador i el liberal: Conservador: defensor de l'Esglèsia i de l'ordre social.
    Liberal: defensava la posada en marxa de diferents reformes socials. Hi havien altres partits, els republicans i el carlins. Hi va haver frau electoral, on el rei decidia quin partit formaria el govern i les eleccions es falsejaven quan era necessaria. Aquest sistema va donar estabilitat a la vida política espanyola.