-
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
Impulsada per la burgesia moderada, que volia abolir l'Antic Règim, escollir un parlament per sufragi censatari i va establir la constitució. -
L'assemblea nacional i les primeres mesures.
El decret del 4 d'agost de 1789 va abolir els privilegis i els drets senyorials de la noblesa i el clero posant fi a la injustícia. -
La perdua dels privilegis.
La nit del 4 d'agost de 1789, l'assamblea nacional constituent, va suprimir el feudalisme, en questió de segons els nobles i el clergat van perdre el seus privilegis imposant igualtat per a tothom. Aquesta llei no es va fer efectiva fins 1793. -
Aprovació dels drets de l'home i del ciutadà.
Nous drets i llibertats, encara i que, excloïen les donen i esclaus, definien els ciutadans. -
Fuga de Varennes.
Va ser un aconteciment significatiu ja que representa quan Maria Antonieta, Luis XVI i els seus fills van intentar fugar-se del palau de Tullirías ja que van ser castigats pels esdeveniments inicials de la revolució. -
Creació de la constitució.
La nova assemblea nacional constituent va elaborar la constitució, la primera de la França contemporània i que va tenir una forta influencia a la resta d'Europa. Els aspectes més remarcats són; Separació de poders, igualtat davant la llei i la sobirania quedava limitada pel sufragi censatari, només podien votar homes majors de 25 anys i amb un nivell econòmic determinat. -
Period: to
REPÚBLICA SOCIAL
La burgesia radical va proclamar la república i va democratitzar el sistema polític i la societat per igual. -
La revolució del 10 d'agost
Els jacobins, amb el suport dels elements més radicals de la burgesia, s'oposen al poder de la burgesia girondina (il·lustrats i alta burgesia) i mobilitzen el desencís popular per portar més enllà la revolució. Personatges importants com Maximilien Robespierre, Dalton, Marat... Agiten a la població quines van assaltar el palau reial. -
Les tropes del duc de Brunswick prenen la ciutat fortificada de Verdun.
Darrere tal noticia, Entre el 2 i el 7 de setembre de 1792, una onada de violència va castigar París per por que volguessin col·laborar amb els prussians. Les massacres del 2 de setembre fou l'assassinat de la meitat de la població reclusa de París. 1200 persones aprox. -
Formació de la Convenció Nacional.
Va proclamar la república, abolir la monarquia i aconseguir la primera victòria militar sobre l'exercit austríac i prussià. -
La Convenció jacobina.
La direcció (política) de la revolució estarà ara en mans dels jacobins que promouen una nova constitució que reconeix el sufragi universal, es a dir, el dret de votar a tots els adults independentment del seu sexe, ètnia, classe social... Aquesta presenta un govern revolucionari format pel Comitè de Salut Pública i el Comitè de Seguretat Nacional, per salvar França dels perills que l'aguaiten. -
La guillotina de Lluís XVI i Maria Antonieta.
Es va obrir un debat de sobre que fer amb els reis i es va decidir que fossin jutjats per la Convenció que els van culpar de conspiració amb això van ser culpats amb pena de mort i els van executar a la guillotina. -
Period: to
MONARQUIA CONSERVADORA
Davant la radicalització de la revolució, la burgesia moderada va establir el liberalisme moderat. -
Reacció Termidoriana.
Després del rebuig de la burgesia a les lleis socials i al terror, van reforçar l'oposició al jacobinisme a la convenció duent un cop d'estat en mans dels republicans moderats. Ficant un directori composat per cinc membres... -
La reacció conservadora.
Durant l'estiu de 1795 la burgesia termidoriana va elaborar la nova constitució. Un cop aprovada pel plebiscit, la convenció es dissol i forma un nou règim, un Directori de cinc membres, que intentava ser una república d'ordre, conservadora i sòlida, oposada al realisme i a l'aristocràcia com a la democràcia popular i al jacobinisme. -
Constitució any III.
La convenció va aprovar una nova constitució li donava el poder executiu al directori format per 5 membres. El poder legislatiu va ser exercit per una assemblea bicameral. Van canviar el sufragi universal masculí per un censatari (gent que sàpiga escriure, llegir, que tingui un nivell econòmic mitjà o superior i un bon grup social). -
Napoleó Bonaparte agafa el poder.
Un jove general, molt exitós militarment, Napoleó Bonaparte, va encapçalar un cop d'estat (cop del 18 Brumari (9 de novembre del 1799)) que no només va ficar fi al directori sinó que va clausurar la revolució. Va ajudar a França a aspirar a ser la mateixa potència europea. També es va considerar hereu dels canvis produïts d'entre els anys 1789 i 1791. -
França es converteix en un imperi.
Gracies al govern centralitzat en la figura de napoleó, França és va convertir en un imperi. 15 anys després de la revolució de 1789.