-
Period: to
ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
-
Period: to
Primera Guerra Carlina
-
Period: to
BULLANGUES
-
ODA A LA PÀTRIA, B.C. Aribau
Es coneix aquesta obra com l'inici de la Renaixença i de la consolidació del catalanisme. -
INSURRECCIÓ DE JAMÀNCIA
Fou un moviemnt popular que va tenir lloc a Jamància. Es demanava un Estat anticentralista, federal i popular. -
Period: to
Segona Guerra Carlina
-
RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS
Els Jocs Florals es varen convertir en una plataforma per promoure la llengua i la literatura i estimular els poetes a escriure en català. Aquest fet va provocar la creació d’un model de llengua literària culta.
Gràcies als Jocs Florals, al darrer terç del XIX van sorgir molts escriptors que han passat a formar part de la història com Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà o Narcís Oller. -
Period: to
Guerra dels 10 anys
-
PACTE FEDERAL DE TORTOSA
Pacte firmat per Federals catalans (Valentí Almirall i Anselm Clavé) i representants de l’antiga Corona d’Aragó. Fou un acord per impulsar un Estat federal espanyol fonamentat en la sobirania popular. -
Period: to
3a Guerra Carlina
-
Manifest de Sandhurst
Alfons XII des de l'exili a GB, es posa a disposició dels espanyols per tornar a ser monarca. -
Pronunciament de Sagunt
El cop d'Estat de Martínez Campos apropa la figura d'Alfons XII a Espanya. -
Period: to
ALFONS XII
-
Period: to
Primera etapa de la Restauració (1875-1899)
-
Period: to
Conservadors (Cànovas
-
Arribada d'Alfons XII a Madrid
Tot i que el monarca va arribar a Barcelona uns quants dies abans a bord del vaixell "Navas de Tolosa", no va arribar a la capital espanyola fins el dia 14. -
Constitució 1876
Tot i ser una constitució de caire conservador, era flexible i proclamava una àmplia declaració de drets i llibertats.
Aquesta dictava que la sobirania era compartida entre la Corts i el Rei; que el monarca tenia un paper moderador i no era responsable davant les corts; que el sufragi era masculí i censatari; que el catolicisme era la religió oficial (paper important en l'educació i impost de culte i clero) i per últim, també tenia un fort caràcter centralista del sistema. -
Creació Partido Unión Constitucional (Cuba)
Format pels espanyols més intransigents i latifundistes sucrers, contraris a les reformes. -
Cració Partido Liberal de Cuba
Eren més progressistes, format per criolls (fills d'espanyols, nascuts a Cuba) partidaris de l’autonomia. -
Conveni de Zanjón
Conveni que prometia a Cuba una àmplia amnistia, l'abolició esclavitud i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les Corts espanyoles -
DIARI CATALÀ
Creació de Valentí Almirall i principal òrgan per expressar les seves idees catalanistes. -
Fundació PSOE
Fundat a Madrid per Pablo Iglesias. -
Period: to
Guerra Chiquita
-
PRIMER CONGRÉS CATALANISTA
El primer Congrés Catalanista, impulsat per Valentí Almirall, pretenia aplegar diferents tendències des del federalisme republicà fins a la gent que integrava la primera associació catalanista, La Jove Catalunya. -
Period: to
Lliberals (sagasta)
-
FORMACIÓ CENTRE CATALÀ
Fou un partit polític, fundat per Valentí Almirall, encarregat de desenvolupar un programa reivindicatiu i de crear nuclis propagandístics del catalanisme -
SEGON CONGRÈS CATALANISTA
Des del Centre Català es va convocar el Segon Congrés Catalanista per fer una crida als polítics catalans perquè abandonessin els partits dinàstics i s’impliquessin en organitzacions estrictament catalanes. El Congrés va quedar inacabat per les discrepàncies entre els diferents sectors del catalanisme (posicionaments ideològics allunyats). -
PROJECTE FEDERAL D'ESTAT CATALÀ
Aquest projecte, molt impulsat per Josep Ma Vallès i Ribot, considerava que el catalanisme federal havia de ser fruit d’un gran pacte federal amb les altres regions o nacionalitats espanyoles.
Defensava una organització interna catalana, la identitat i la llengua, els interessos econòmics i les àmplies atribucions que hauria de tenir l’autogovern -
Period: to
Conservadors (Cánovas)
-
MEMORIAL DE GREUGES
Fou un manifest (considerat el 1r manifest polític catalanista) escrit per Valentí Almirall que va ser entregat al rei Alfons XII el 1885 per diferents personalitats catalanes.
En aquell manifest s’hi expressaven diferents reivindicacions polítiques i econòmiques -
Period: to
Lliberals (Sagasta)
-
LO CATALANISME, Valentí Almirall
Conegut per ser el llibre que plasma la primera teoria sobre el catalanisme. En el llibre Valentí Almirall defensa les raons per les quals Catalunya havia de tenir autogovern, defineix Catalunya com una nació i defineix el “particularisme català”. -
Period: to
REGÈNCIA MARIA CRISTINA (minoria d'edat Alfons XIII)
-
El Socialista
Fou l'òrgan d'expressió oficial del partit socialista. -
FORMACIÓ DE LA LLIGA DE CATALUNYA
L’escissió del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya. Aquest nou partit tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall i, per tant, va connectar millor amb la burgesia catalana. La Lliga reivindicava l'oficialitat llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d’una política exclusivament catalana. -
Llei d'associacions
-
Exposició Universal de Barcelona
Rius i Taulet va ser l'alcalde de Barcelona que va promoure l'Exposició Universal. Tanmateix també va tenir una gran crítica per part d'alguns membres importants del catalanismne com Valentí Almirall. -
Abolició de l'esclavitud
Tot i que amb el Pacte de Zanjón (1878) s'havia promés als cubans que s'aboliria l'esclavitud no és fins el 1888 que succeeix. -
MISSATGE A LA REINA REGENT
Missatge adreçat a Maria Cristina que demanava l’autonomia de Catalunya. -
Fundació UGT
La Unión General de Trabajadores va ser el primer sindicat socialista. -
CAMPANYA PEL DRET CIVIL CATALÀ
La Lliga va promoure una campanya en defensa del codi civil català i finalment el govern va accedir.
Es presenta com la “1a victòria del catalanisme” -
Sufragi Universal Masculí
-
Period: to
Conservadors (Cánovas)
-
Aranzel Cánovas
Era un impost, impostat per les institucions espanyoles, a la importació de productes no procedents d’Espanya Això va incomodar els EUA, que adquiria part del tabac i sucre de l’illa però havia de pagar aranzels pels productes que venien de Cuba. En canvi, l'aranzel va beneficiar als grans empresaris espanyols, sobretot del sector tèxtil. -
UNIÓ CATALANISTA
El dirigent de la Lliga de Catalunya Narcís Verdaguer i Callís va proposar la fundació d’una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes de Cat. Així doncs, es va constituir la Unió Catalanista amb l'objectiu d'esdeveniur una federació de grups, centres, associacions, ateneus i publicacions catalanistes amb la finalitat de propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú pels grups catalanistes. -
LA TRADICIÓ CATALANA, Torres i Bages
La Tradició Catalana és una obra de Josep Torres i Bages, bisbe de Vic i figura important del vigatanisme que defensava un catalanisme d’arrels cristianes; que parla de que l'esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i la religió. -
BASES DE MANRESA
Eren 17 articles que definien el poder regional de Catalunya, exposava que les competències de l’Estat central havien de ser limitades i se n’atorgaven d’absolutes al poder català. A més, reconeixia la sobirania de Catalunya, proclamava la oficialitat del català i defensava restablir les antigues institucions del país. -
Creació Partido Revolucionario Cuano
Fou fundat per José Martí -
Creació Lliga Filipina
L’independentisme va originar la formació de la Liga Filipina, fundada per José Rizal el 1892, la qual exigia l’expulsió dels espanyols i la confiscació dels seus latifundis. -
Period: to
Liberals (Sagasta)
-
Period: to
Guerra de Cuba
L’incompliment dels compromisos del Conveni de Zanjón, el nou aranzel i el suport d’EUA van fer que el 1895 es reiniciés el conflicte cubà. -
Period: to
Conservadors (Cánovas)
-
Period: to
Insurrecció Filipina
-
Autonomia Cubana
Amb l’assassinat de Cánovas (1897) es va produir un canvi de govern. Sagasta a l'arribar al poder va iniciar una estratègia de conciliació, amb una sèrie de mesures on hi constava l'autonomia de Cuba. Tanmateix, pels partidaris de la independència les mesures van arribar massa tard. -
Assessinat Cánovas del Castillo
Fent-se passar per un periodista, l'italià Michele Angiolillo va disparar tres vegades al que en aquell moment era el president del govern, que llegia la premsa en un banc del balneari de Santa Àgata (Guipúscuoa) -
Period: to
Liberals (Sagasta)
-
Enfonsament Maine
Espanya sempre havia intentat evitar un conflicte amb els EUA, però en canvi la majoria de polítics d’EUA (i opinió pública) estava a favor de la intervenció militar a Cuba L'enfonsament del Maine (ancorat a l'Havana) va ser el pretext que els EUA van fer servir per iniciar el conflicte amb els espanyols. -
Period: to
Guerra hispano-estatunidenca
-
Tancament de caixes
La guerra va susposar una gran despesa per Espanya i per tots els espanyols. A més, també va provocar un gran malestar entre la població (sobretot catalana) que havia de pagar els impostos que Sivela no parava d'aumentar, sense haver estat a favor de la guerra.
Així doncs, com a forma de protesta els gremis de comerciants de Bcn es van negar a pagar i van protagonitzar el Tancament de Caixes. El govern va respondre represivament i va haver una gran irritació per part de la població. -
Tractat de París
Els Estats Units van derrotar fàcilment a Espanya, qui amb el Tractat de París, va cedir Filipines, Cuba i Puerto Rico als EUA. Les últimes colònies al Pacífic es van vendre a Alemanya a causa de la impossibilitat de mantenir l’ocupació. -
CREACIÓ DE LA UNIÓ REGIONALISTA
El fracàs del govern Silvela-Polavieja, juntament amb el tancament de Caixes; va provocar que diversos dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Bcn (i portaveus de la burgesia) creessin aquest nou grup polític. -
Period: to
Segona etapa de la Restauració (1899-1931)
-
Period: to
Conservadors (Sivela i de Le Vielleuze)
-
CREACIÓ CENTRE NACIONAL CATALÀ
Paral·lelament, el grup que publicava al diari La Veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català, format per joves professionals i dirigents experts com Prat de la Riba, Francesc Cambó o Jaume Carner i amb un projecte polític definit -
Period: to
Conservadors (Marcelo Azcárraga)
-
CANDIDATURA DELS 4 PRESIDENTS
Gràcies a un acord entre la Unió Regionalista i el Centre Nacional es va presentar una candidatura unitària a les eleccions que es coneix com la “candidatura dels quatre presidents”. En el conjunt de Catalunya van guanyar els partits dinàstics però a Bcn es va imposar la candidatura catalanista i van sortir elegits els quatre regionalistes. -
CREACIÓ DE LLIGA REGIONALISTA
L’èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política: la Lliga Regionalista. A les eleccions municipals del 1901 tant els la Lliga com els republicans van treure 11 regidors mentre que els dinàstics 4. Va ser el primer cop que candidatures “no dinàstiques” guanyaven a Barcelona. A partir d’aquell moment el joc polític i electoral a Catalunya ja no va ser entre “conservadors i liberals” sinó entre “republicans i catalanistes”. -
Period: to
Liberals (Sagasta)
-
Majoria d'edat d'Alfons XIII
Amb 16 anys Alfons XIII puja al tron. Primers anys del mandat marcats pels intents de reforma o regeneració (posar fi al caciquisme i al frau electoral) -
Period: to
Conservadors (Sivela/Maura (govern curt))
-
Creació Unión Republicana
Neix com a una coalició que intentava agrupar els grups republicans. Un dels líders més carismàtics va ser Nicolás Salmerón En el seu programa constava que tenien intenció de Restaurar Constitució 1969, proclamar la República i convocar Corts constituents. -
Period: to
Liberals (Montero Ríos i Moret)
-
Incidents del Cu-Cut
Militars van assaltar la seu d'aquesta revista satírica i també del diari La Veu de Catalunya, a causa d’un acudit que l’exèrcit consideraven ofensiu. -
Fundació del Centre Nacionalista Republicà
Uns quants militants de la Lliga Regionalista, encapçalats per Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906). Un partit nacionalista, democràtic i republicà. -
Conferència d'Algesires
Espanya aconsegueix entrar al Nord d'Àfrica després de la Conferència convocada pel soldà del Marroc, on hi assisteixen representats de diversos països. -
Creació Solideritat Catalana
El rebuig massiu a la Llei de jurisdiccions ( que defensava posar sota jurisdicció militar totes les ofenses contra l’exèrcit o contra la unitat de la pàtria i els seus símbols), provoca l'aliança de les forces polítiques catalanes en defensa de les reivindicacions catalanistes. Així doncs, es crea la Solidaritat Catalana, una coalició electoral de carlins, federals, republicans o membres de la Lliga. Només els partits dinàstics i lerrouxistes no es van sumar a la coalició. -
Period: to
Conservadors (Maura (govern llarg))
-
Llei d'administració local i Llei electoral
Maura pretenia configurar un Estat fort, amb un govern eficaç, que desbanqués la vella casta de cacics i que impedís protagonisme de les classes populars. Per acabar amb els cacics va fer dues lleis: la Llei d'administració local i la Llei electoral. -
Creació de la Solideritat Obrera
-
Creació del Partido Republicano Radical
Com que la Unión Republicana s'acosta al catalanisme i una part s'integra a la Solideritat Catalana; Lerrox ho rebutja i forma el seu propi partit. -
Setmana Tràgica
La Setmana Tràgica fou un moviment antimilitarista i de rebuig a l’Església que va tenir lloc a Barcelona. Es van construir barricades, hi va haver enfrontaments amb les forces de l’ordre i es van cremar més de 80 establiments religiosos.
Les autoritats van declarar l’estat de guerra i van enviar reforços per reprimir la situació. Hi va haver morts, ferits i una molt dura repressió posterior amb milers d'empressonats i condemnes a mort com la de Francesc Ferrer i Guàrdia. -
Crida a la Vaga General
El problematic sistmema de reclutament de quintes provoca incidents mentre embarquen les tropes al port. El dia 18, el Sindicat Solidaritat Obrera crida a la vaga general amb el suport de l'UGT i d'altres grups republicans. -
Derrota del Barranc del Llop
Es coneix com a Desastre del Barranc del Llop l'acció militar esdevinguda en aquest lloc, pròxim a Melilla, el 27 de juliol de 1909 en la qual les tropes espanyoles van ser derrotades pels rifenys. És considerada una part de la Guerra de Melilla. -
Period: to
Lliberals (Moret/ Canalejas Romanones)
-
Creació de la Unió Federal Nacionalista Republicana
La crisi de Solidaritat Catalana va acostar les forces republicanes d’esquerra. El 1910 es va fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), que va desaparèixer el 1916 després del Pacte de St. Gervasi. -
Creació Confederació Nacional del Treball
És promulgat per el sindicat de Bcn Solidaritat Obrera -
Reforma Llei de Reclutament
Es fa la reforma per intentar eliminar la impopularitat del sistema de quines. -
Tractat hispanofrancès
Comporta l’establiment d’un protectorat francoespanyol al Marroc A Espanya li concedeixen una franja al nord (el Rif) i un enclavament a la costa atlàntica (Ifni i Río de Oro) -
Assessinat José Canalejas
Mor assassinat en un atemptat anarquista. Aquest fet suposa el final de l'etapa regeneracionista promoguda pel sistema i crisi dels partits del tron -
Period: to
Conservadors (Dato)
-
Constitució de la Mancomunitat de Catalunya
Fou el primer òrgan administratiu català des de 1714 i la principal concessió d’autogovern dels catalans fins la creació de la Generalitat el 1931. Les obres més significatives de la Mancomunitat varen ser el fet de crear una infraestructura de serveis públics i administratius pel desenvolupament econòmic i el foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu. -
Period: to
Primera Guerra Mundial
-
Period: to
Liberals (Romanones i García Prieto)
-
Juntes de defensa
Forma en la qual els militars en desacord amb els ascensos dels oficials per mèrits de guerra, que beneficiaven els africanistes, es van organitzar. -
Vaga General
Convocada per organitzacions sindicals. -
Assemblea de Parlamentaris
Els partits opositors es van reunir en una Assemblea de parlamentaris. Exigien un govern provisional, eleccions, una nova constitució i la descentralització de l'Estat. -
Period: to
Conservadors (Dato)
-
Period: to
Govern de Concentració (G. Prieto i Maura)
-
Congrés de Sants
Va tenir lloc al barri de Sants de Barcelona. Els participants del congrés van reafirmar l’ideari i s’acordà recórrer a l’acció directa només quan calgués -
Period: to
Pistolerisme a Barcelona
Amb la complicitat d’autoritats i policia s’organitzen bandes de pistolers a sou per aturar vagues i assassinar dirigents obrers, com el Noi de Sucre. Des del govern civil s’encobreixen els pistolers i es posa en pràctica la Llei de fugues, que permetia disparar a aquells que intentaven "fugir" de les pressons. Els obrers es van revelar atemptant contra autoritats, patrons i forces de l’ordre. -
Period: to
Trienni Bolxevic
-
Period: to
Liberals
-
Vaga de la Canadenca
La vaga va començar amb l’acomiadament de 8 treballadors i va paralitzar el 70% de la indústria i va deixar la ciutat sense electricitat durant gairebé dos mesos. El conflicte acaba amb un acord entre obrers i patrons que incloïa la jornada laboral de 8h i l’augment de sous. L’incompliment de readmetre els treballadors acomiadats va fer reprendre la vaga.
Repressió per part de la patronal amb la creació del Sindicat Lliure i del pistolerisme. -
Creació Sindicat Lliure
La patronal va respondre amb una dura repressió, creant aquest sindicat per treure força i enfrontar-se a l’anarcosindicalisme. -
Period: to
Conservadors (Maura i Dato)
-
Desastre d'Annual
Les tropes espanyoles van avançar des de Melilla per consolidar l’ocupació del territori, però l'acció mal dirigida per general Silvestre, sota el vistiplau del rei, va acabar en l’anomenada derrota d’Annual.
Les tropes espanyoles, inexpertes i disperses, van patir més de 13.000 morts. El desastre d'Annual va causar un fort impacte en l’opinió pública: grans protestes, petició d’abandonar el Marroc i petició de responsabilitats. -
Period: to
Guerra del Marroc
-
Period: to
Govern concentració
-
Assessinat de Dato
Aquell dimarts 8 , després de sortir del Senat i dirigir-se en el cotxe de la presidència al seu domicili, va ser tirotejat i crivellat a trets. Tot va tenir lloc a la Porta d'Alcalà, a la Plaça de la Independència, al centre de Madrid. -
Fundació del Partit Comunista Espanyol
A partir de 1917 el PSOE, influenciat per la Revolució Russa, es radicalitza però es nega a integrar-se a la Internacional comunista promoguda per Lenin. Això provoca una escissió el 1921 D’aquesta escissió neix el Partit Comunista d’Espanya (PCE), amb José Díaz i Dolores Ibárruri com a líders més destacats -
Creació Acció Catalana
Es va crear aquest partit a partir d'una escissió de les joventuts de la Lliga Regionalista. -
Period: to
Liberals (G.Prieto)
-
Creació Estat Català
Aquest partit creat per Francesc Macià, fou el primer partit catalanista de caràcter independentista. -
Period: to
Directori Militar
-
Period: to
Dictadura de Primo de Rivera
-
Assessinat noi del Sucre
Salvador Seguí va ser assassinat d'un tir a la cantonada del carrer Cadena amb Sant Rafael, al barri del Raval de Barcelona. Es diu que els seus assassins van ser pistolers blancs del Sindicat Lliure, i que el van executar com a represàlia per l'assassinat del dirigent del Lliure José Martí Arbonés, empleat de banca, que havia tingut lloc pocs dies abans. No obstant això, no és té clar qui van ser els responsables de la seva mort. -
Creació Unió Socialista de Catalunya
-
Fundació de la Unión Patriótica
Aquesta unió fou una afiliació de funcionaris del règim, catòlics, militars, propietaris rurals... -
Supressió de la Mancomunitat de Catalunya
Sumat a la supressió de la Mancomunitat també es van clausurar les institucions catalanistes com els ateneus, societats, associacions..
Es van prohibir manifestacions en llengua catalana, l’ús públic de la bandera catalana, la celebració de l’Onze de Setembre i dels Jocs Florals i la censura de premsa i de publicació de llibres, depuració del magisteri i institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat -
Period: to
Directori Civil
-
Estat Provincial
Va ser la norma reguladora de les diputacions provincials a Espanya, durant la Dictadura de Primo de Rivera. -
Desembarcament d'Alhucemas
El desembarcament d'Alhucemas va ser un desembarcament militar dut a terme el 8 de setembre de 1925 a Alhucemas per l'exèrcit i l'Armada espanyola i, en menor mesura, un contingent aliat francès, que propiciaria la fi de la guerra del Rif. -
Sanjuanada
Conegut per aquest nom ja que estava previst per a la nit del 24 de juny, nit de Sant Joan, va ser un cop d'estat que va fracassar en el seu intent de posar fi a la dictadura de Primo de Rivera. -
Fets de Prats de Molló
Francesc Macià des de l’exili, va intentar fer una invasió armada des de Prats de Molló (1926). Va fracassar i Macià va ser detingut. El judici, però li va donar popularitat. -
Assemblea Nacional Consultiva
Organisme integrat per persones afines al règim. Tenia una funció consultiva i actuava sota control governamental. No va aconseguir elaborar un projecte de llei corporativa per substituir la constitució. -
Pacte de Sant Sebastià
Acord entre republicans, socialistes i nacionalistes catalans per posar fi a la monarquia. Creien en la República i en el reconeixement de l’autonomia de Catalunya, P.Basc i Galícia. -
Period: to
Berenguer
-
Aixecament a Jaca
Fou un cop d'estat per proclamar la República. Tanmateix, va fracassar i els responsables varen ser empresonats, jutjats, condemnats a mort i executats. -
Period: to
Aznar
-
Eleccions municipals
Tenen un caràcter plebiscitari entre monarquia o República. -
Proclamació II República
El rei abandona Espanya i va a l'exili.
