Literatura catalana

LLENGUA I LITERATURA CATALANA

  • 218 BCE

    ROMANITZACIÓ

    ROMANITZACIÓ
    El període romà a Catalunya és el període següent al període iber. Comença el segle III aC amb la romanització i va acabar amb la invasió dels visigots. El territori a l'arribada dels romans estava compost per un conjunt de tribus íberes i colònies hel·lèniques, i no seria fins segles després que es formaria el que avui entenem com Principat de Catalunya.
  • Period: 217 to

    LITERATURA POPULAR

    Característiques de la literatura popular És una literatura de tradició oral. Normalment anònima. No respecte fronteres polítiques ni lingüístiques, per això presenta multiples variants. És difícil de datar. És una literatura efímera.
  • 476

    TRETS RELLEVANTS DE L'EDAT MITJANA

    TRETS RELLEVANTS DE L'EDAT MITJANA
    Punt de vista social
    • Piràmide social molt estricta.
    • Implantació del feudalisme.
    • Valor a la fidelitat i l'honor, molt vinculat amb la cavalleria.
    • Ascensió de la burgesia.
    Punt de vista cultural
    • Naixement de les llengües vulgars.
    • Teocentrisme, predomini de la religiositat.
    • Introducció de l'alta cultura.
    • Pervivència d'una cultura popular.
  • 476

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT
  • Period: 476 to 1492

    EDAT MITJANA

    L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del segle v fins al segle xv. Succeeix a l'edat antiga, que acaba amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i precedeix el Renaixement i l'era de l'exploració.
  • Period: 712 to 725

    INVASIÓ I OCUPACIÓ SARRAÏNA A LA PENÍNSULA IBÈRICA (AL-ANDALUS)

  • Period: 759 to 801

    CONQUESTA FRANCA

    El territori guanyat el sarraïns al nord de la península des de pamplona fins a barcelona s'anomenen Marca Hispànica a partir del segle IX i la denominació es límita als comtats catalans.
  • Period: 900 to 1000

    INICIS DEL FEUDALISME

  • 1000

    APARICIÓ DEL CATALÀ

    APARICIÓ DEL CATALÀ
    El català és una llengua romànica que va començar a desenvolupar-se a partir del llatí vulgar, amb influències d'altres llengües i cultures al llarg de la història (àrab, germànic, etc.). La seva aparició es remunta al voltant del segle IX, tot i que concretament no és ho sabem perquè va anar sorgint a poc a poc.
  • 1000

    ELS PRIMERS TEXTOS

    ELS PRIMERS TEXTOS
    1. El Llibre dels jutges
    2. Les Homilies d'Organyà
    3. Els Usatges de Barcelona
    4. El Forum Iudicum
  • 1000

    GÈNERES TROBADORESCOS

    GÈNERES TROBADORESCOS
    L’amor cortés s’expressa habitualment en el gènere anomenat cançó, però la poesia dels trobadors també abasta altres temàtiques, • Sirventès. Podia ser d’atac personal o bé de defensa o atac d’un país o d’una política determinats. • Plany. Lament per la mort d’un personatge. • Debat poètic. Discussió entre dos trobadors. • Pastorel·la. Diàleg amorós entre el trobador i una pastora. • Alba. Narració de la separació de dos amants a l’alba, després que hagin passat la nit plegats.
  • Period: 1000 to 1200

    POESIA TROBADORESCA

    Nascuda al sud de França a finals del segle XII i que fins al segle. Era una poesia lírica, és a dir, cantada acompanyada de música. Es cantava en el Provençal dialecte de l'Occità. El trobador era un poeta de la cort que componia i cantava aquesta poesia culta en provençal per al públic refinat Les dones eren anomenades trobairitz. L'amor cortès era un dels tòpics que utilitzaven els trobadors. Idealitzava a la dona normalment casada i a vegades no era un amor correspost.
  • 1100

    CREACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ

    CREACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ
    Formada pel regne d'Aragó i el comtat de Barcelona.
  • Period: 1100 to 1400

    LA NOVEL·LA DE CAVALLERIES I NOVEL·LA CAVALLERESCA

    La novel·la de cavalleria s'ha acabat convertint en el gènere per excel·lència de l'edat mitjana. Cal tenir en compte que els diferents ordes de cavalleria. Vinculada a conceptes com l'honor, el valor, la justícia o la generositat, la cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques. A les novel·les de cavalleries són tradicionals i predominen la fantasia en canvi a les novel·les cavalleresques dona una sensació de verisme.
  • 1130

    TROBADORS CATALANS

    TROBADORS CATALANS
    PRIMERS TROBADORS:
    • Guillem de Berguedà
    • Guillem de Cabestany
    • Cerverí de Girona
    MÉS ENDAVANT TROBEM:
    • Ausiàs March
    • Andreu Febrer
    • Gilabert de Pròixita
    • Jordi de Sant Jordi
  • 1207

    EL LLIBRE DELS FEITS,(JAUME I)

    EL LLIBRE DELS  FEITS,(JAUME I)
    És una autobiografia del rei que comprèn des del seu engendrament l'any 1207, amb alguns antecedents, fins a la mort del monarca esdevinguda l'any 1273. Es caracteritza per:
    *intenció didàctica i justificativa
    *llenguatge viu amb trets d'oralitat
    *provincialisme, és a dir, la creença que les pròpies victòries es deuen al designi diví
    *ús del plural majestàtic
  • 1232

    RAMON LLULL

    RAMON LLULL
    Ramon Llull, fill d'una família noble, va néixer a Mallorca el 1232 i va morir el 1316. Va fer vida a la cort fins als trenta-un anys, quan se li va aparèixer cinc vegades la figura de Jesucrist crucificat. A partir d'aquesta conversació va viatjar per la Mediterrània i va aprendre l'àrab per dur a terme la seva tasca evangelitzadora. També es va proposar fundar escoles i monestirs i escriure llibres (més de 280 obres). Va se el primer autor no anònim que va escriure prosa catalana.
  • Period: 1232 to 1315

    RAMON LLULL

  • 1265

    DANTE ALIGHIERI

    DANTE ALIGHIERI
    Predecessor de l'humanisme a Itàlia, va ser el renovador de la lírica trobadoresca, el fundador de l'escola poètica del Dolce Stil Novo, que tant influïa en autors com Petrarca, Ausiàs March. Dante és autor de la Divina Comèdia, extens poema en italià en què narra un recorregut per l'infern, el purgatori i el paradís a la recerca de Beatriu, l'enamorada del poeta. Morta uns quants anys abans, el model clàssic que Dante imita i adapta en la seva obra és Virgili.
  • Period: 1265 to 1319

    DANTE ALIGHIERI

  • 1283

    LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT

    LA CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT
    No se sap pràcticament res de Bernat Desclot, a banda que aquest no era el seu nom i que potser sota el seu pseudònim s'hi amagava un tal Bernat Escrivà. És clar, però que es devia ser algú proper al rei, ja que es dedica especialment al rei Pere II, el Gran.
  • Period: 1300 to 1490

    HUMANISME

    Moviment que mira cap a l'antiguitat per redescobrir-ne els valors estilístics i ètics i que denota un canvi de sensibilitat, una nova visió de la humanitat i de la seva situació en el món. És un trànsit entre l'edat mitjana i el Renaixement.
  • Period: 1300 to 1500

    L'ESPLENDOR (SEGLE D'OR)

    Època on s'escriuen més textos en català i les millors obres literàries en llengua catalana.
  • 1304

    FRANCESCO PETRARCA

    FRANCESCO PETRARCA
    Humanista italià, autor del conjunt de sonets Canzoniere, l'obra més coneguda i influent del poeta en la qual renova la poesia italiana seguint el model d'Horaci. Petrarca va ser un referent per a la poesia d'Ausiàs Marc i també per a la prosa de Bernat Metge.
  • Period: 1304 to 1373

    FRANCESCO PETRARCA

  • 1325

    LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER

    LA CRÒNICA DE RAMON MUNTANER
    Parla des del naixement de Jean I fins a la coronació del fons III al Benigne. Narra batalles per la Mediterrània entre els almogàvers.
  • 1340

    BERNAT METGE I LO SOMNI.

    BERNAT METGE I LO SOMNI.
    Lo somni és la gran obra de l'humanisme català i una de les obres mestres indiscutibles de la literatura catalana medieval. Escrit en primera persona, narra una nit de l'estada del protagonista, el mateix Bernat Metge, a la presó durant el qual se li apareix Joan I, que havia mort recentment acompanyat de dues divinitats del món clàssic, Orfeu i Tirèsies, divinitats respectives de la música i les arts endevinatòries, dues grans aficions del rei difunt.
  • Period: 1340 to 1396

    BERNAT METGE

    Bernat Metge era funcionari de la Cancelleria Reial amb el càrrec de secretari reial de Joan I. Va gaudir de diners i privilegis fins que el rei va aparèixer mort al bosc de Foixà. La reina regent, Maria de Luna, va fer empresonar els exconsellers entre els quals probablement hi havia el mateix Metge. En cas que hagués estat a la presó, Metge hauria escrit la seva obra poc després de sortir-ne per guanyar-se el favor del nou rei, Martí l'Humà, cosa que va aconseguir.
  • 1347

    PESTA NEGRA

    PESTA NEGRA
    La pesta negra va devastar la població rural i urbana de tota Europa.
  • 1349

    LA CRÒNICA DE PERE III EL CEREMONIÓS

    LA CRÒNICA DE PERE III EL CEREMONIÓS
    Feta a imitació del seu rebesavi, el rei Jaume s'estructura en sis llibres que abracen des del regnat del fons el Benigne, el seu pare fins al seu propi regnat. El rei se centra en les intrigues de la cort.
  • 1391

    ANTISEMINISME

    ANTISEMINISME
    Gran matança de jueus al call de Barcelona.
  • 1397

    AUSIÀS MARCH

    AUSIÀS MARCH
    Ausiàs va néixer a Gandia al 1397. De jove, va intervenir en les incursions italianes d’Alfons el Magnànim i contra els pirates dels mars de, fins que el mateix Alfons III el Magnànim el nomenà falconer major. March és el primer poeta del segle XV que, fins a un cert punt, trenca amb la tradició trobadoresca en les seves obres (un poema seu comença justament amb el vers ‘Lleixant a part l’estil dels trobadors’), tot creant un estil propi, únic en alguns aspectes en la tradició europea.”
  • Period: 1397 to 1458

    AUSIÀS MARCH

  • 1400

    TRETS RELLEVANTS (segle d'or)

    TRETS RELLEVANTS (segle d'or)
    Des del punt de vista social
    • Crisi de valors: època de transició entre les formes de vida i de pensaments medievals.
    • Antropocentrisme: l'ésser humà esdevé el centre dels valors dels nous temps.
    Des del punt de vista cultural
    • Humanisme: emergència d'un nou sistema de valors i referents culturals.
    • Contactes literaris intensos de la corona catalanoaragonesa
    • Creixement de la impremta.
    • Producció extraordinària d'obres catalanes.
  • 1412

    COMPROMÍS DE CASP

    COMPROMÍS DE CASP
    Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà, surt elegit el candidat castellà Ferran de Trastàmara com el rei de la corona d'Aragó territori que inicia així la vinculació dinàstica amb castellà.
  • 1413

    JOANOT DE MARTORELL I TIRANT LO BLANC

    JOANOT DE MARTORELL I TIRANT LO BLANC
    Tirant lo Blanc és la novel·la catalana més important de tots els temps i la més coneguda arreu del món pels especialistes. Ja és cèlebre l’elogi que se’n fa a l’escena del Quixot en què el capellà i el barber cremen els llibres que han provocat la bogeria de Don Alonso Quijano i, en canvi, «indulten» el Tirant per la seva versemblança. A més, els millors comentaristes mundials de la literatura medieval l’han citat i estudiat.
  • Period: 1413 to 1468

    JOANOT DE MARTORELL

    Joanot Martorell 1413/1415 va ser, com el protagonista de Tirant lo Blanc, un cavaller. Per això coneixia perfectament el món que retratava. Provenia d'una família de gran prestigi social i econòmic, però que es va anar arruïnant. Això el va portar a viatjar per molts llocs en intents successius de millorar la situació. Joanot no va arribar publicada la seva novel·la Tirant lo Blanc, que va ser editada el 1490 per Martí Joan de Galba, amic seu i considerat durant molt temps coautor de l'obra.
  • Period: 1433 to 1497

    ROÍS DE CORELLA

    Situem Joan Roís de Corella a llinda del renaixement va millorar el vers i la prosa una de les obres que destaca la tragèdia de Caldesa una novel·la. La seva figura es va veure eclipsada per la d'Ausiàs March.
  • 1442

    CURIAL E GÜELFA

    CURIAL E GÜELFA
    És una novel·la artística i erudita d'autor anònim l'argument és més aviat sembla saber l'autor d'aquesta obra sembla evident que era culta i bon coneixedor de les literatures francesa italiana castellana i llatina.
  • 1453

    REIS CATÒLICS (UNIÓ DINÀSTICA DEL REGNE DE CASTELLÀ I LA CORONA CATALANOARAGONESA)

    REIS CATÒLICS (UNIÓ DINÀSTICA DEL REGNE DE CASTELLÀ I LA CORONA CATALANOARAGONESA)
  • 1492

    TRETS RELLEVANTS EDAT MODERNA

    TRETS RELLEVANTS EDAT MODERNA
    • Castellanització de l'aristocràcia
    • Pèrdua del poder de la burgesia catalana
    • Utilització del castellà en la literatura culta
    • Entrada de castellanismes en la literatura culta.
  • 1492

    DESCOBRIMENT D'AMRÈICA

    DESCOBRIMENT D'AMRÈICA
    S'obre una ruta comercial a l'atlàntic d'una gran importància de la qual són excloses els territoris de l'antiga corona catalanoaragonesa. TambÉ hi ha la conquesta de granada, la capitulació del soldà Boabdil i el decret d'expulsió dels jueus signat pels reis catòlics.
  • Period: 1492 to

    EDAT MODERNA

  • Period: 1500 to

    RENAIXAMENT

    Característiques del Renaixament •El Renaixement sorgeix a Itàlia al segle XV i es perllonga tot al llarg del segle XVI. Per contrast amb l’edat mitjana implica:
    •Una major presència de la cultura clàssica grega i llatina, que és reivindicada i estudiada.
    •Una concepció més antropocèntrica del món, és a dir, més centrada en l’ésser humà.
    • La consolidació i la dignificació de les llengües romàniques cultes de l’època.
  • 1534

    PERE SERAFÍ

    PERE SERAFÍ
    Pere Serafí va ser un poeta culte de prestigi (se li donà el nom de Príncep dels Poetes). Va ser fill d'un pintor grec i va residir a Barcelona. Va desenvolupar les seves obres a partir de mitjans del segle XVI i va escriure en català i en castellà. La seva obra reflecteix valors de tradició medieval, però recupera alguns dels valors de la poesia del Renaixement (entre 1545 i 1567). La seva poesia té influències clàssiques, d'autors llatins i d'italians.
  • Period: 1534 to 1567

    PERE SERAFÍ

  • 1579

    FRANCESC VICENT GARCIA

    FRANCESC VICENT GARCIA
    El poeta Francesc Vicent Garcia (Tortosa, 1579/1582 - Vallfogona de Riucorb, 1623) és el més cèlebre dels autors d’aquests tres segles. Conegut com el Rector de Vallfogona, conrea poesia, prosa i teatre seguint els models imposats pels autors castellans del moment.
  • Period: 1579 to

    FRANCESC VICENT GARCIA

  • Period: to

    BARROC

    Característiques del Barroc El Barroc, al segle XVII, va ser, en molts aspectes, un moviment contrari al Renaixement. • Consciència de la mort, de la brevetat de la vida,
    una actitud essencialment pessimista i desenganyada.
    • Les tensions i contradiccions de la condició humana i la emfatització d'elements contraris.
    • En literatura, el gust per la artifici formal i conceptual, el recargolament expressiu, contrasts, i exageració, ús abundant de recursos.
  • FRANCESC FONTANELLA

    FRANCESC FONTANELLA
    La vida de Francesc Fontanella (Barcelona, 1622-1701) es divideix en dues etapes: en la primera, a Barcelona, va participar en festes cortesanes, visqué immers en el clima patriòtic i secessionista i va escriure poesies amoroses amb diferents pseudònims. En la segona etapa, l’autor acompanya el seu germà, exiliat a Perpinyà. Després de la mort de la seva segona dona, ingressà en l’ordre dominicà i es va dedicar a escriure poesia religiosa.La seva obra més coneguda és teatral: Lo desengany
  • Period: to

    FRANCESC FONTANELLA

  • Period: to

    GUERRA DELS SEGADORS

    Revolta popular contra els terços de l'exèrcit reial a partir de la mort violenta d'un segador i del virrei de Catalunya.
  • TRACTAT DELS PIRINEUS

    TRACTAT DELS PIRINEUS
    Tractat pel qual el comtat de Rosselló el Conflent Vallespir i una part de la Cerdanya són cedits per rei Felip IV de castellà a lluís XIV de França.
  • Period: to

    GUERRA DE SUCCESSIÓ

    S'acaba amb l'arribada dels Borbons arriben a la corona espanyola.
  • Period: to

    IL·LUSTRACIÓ DEL NEOCLASSICISME

    Característiques de la Il·lustració Després del pessimisme barroc, la Il·lustració (segle XVIII) pretén recuperar els ideals del Renaixement; és a dir, la confiança en el progrés, la raó, que permeten assolir la felicitat. • Una voluntat didàctica i ideològica de les seves obres filosòfiques, polítiques, científiques, literàries o enciclopèdiques.
    • Un retorn a les normes dels antics grecs i el Neoclassicisme com a manifestació artística més característica.
  • DRET DE LA NOVA PLANTA DE MALLORCA I LES PITIÜSES

    DRET DE LA NOVA PLANTA DE MALLORCA I LES PITIÜSES
  • DECRET DE LA NOVA PLANTA PRINCIPAL DE CATALUNYA

    DECRET DE LA NOVA PLANTA PRINCIPAL DE CATALUNYA
    Promulgat com els anteriors per felip cinquè durant el regnat d'aquest monarca desapareix la cancelleria reial referent culta i supradialectal de la llengua catalana.
  • JOAN RAMIS I RAMIS

    JOAN RAMIS I RAMIS
    Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) és exponent de la Il·lustració menorquina. La seva producció és majoritàriament en castellà i el gènere que conreà amb més èxit és el teatre, del qual destaca l’obra Lucrècia. També va conrear la poesia en menorquí i en castellà. Dins de les rondalles de la il·lustració té un gran interès per la ciència i redacta una Enciclopèdia, on tracta de temes d’agricultura i zoologia.
  • Period: to

    JOAN RAMIS I RAMIS

  • ROMANTICISME EUROPEU

    ROMANTICISME EUROPEU
    Autors importants del romanticisme
    • L'anglès Walter Scott
    • Vessant més liberals: Percy B. Shelley i Lord Byron
    • Escriptores destacades: Jane Austen, Emily Brontë i Mary Shelley.
    • Alemanys: Goethe, Novalis i Friedrich Hölderlin.
    • El nord-americà Edgar Allan Poe.
  • ROMANTICISME CATALÀ

    ROMANTICISME CATALÀ
    • Prosa en català: Antoni de Bofarull i Martí Genís Aguilar.
    • Poesia: Jacint Verdaguer, Víctor Balaguer, Frederic Soler i Àngel Guimerà (poeta teatral)
  • Period: to

    EDAT CONTEMPORÀNIA

  • Period: to

    ROMANTICISME

    Moviment d’arrel nacionalista, nascut a Anglaterra i a Alemanya que arribà a tot europa. Recupera les tradicions populars com a representatives de l’“ànima del poble”. CARACTERÍSTIQUES
    • Rebuig dels canons clàssics
    • Defensa de la llibertat de l’artista
    • Predomini del sentiment sobre la raó
    • Sentiment nacionalista o patriòtic
    • Interès per l’irracionalisme
    • Relació de l’ésser humà amb la natura
    • Èmfasi en els temes absoluts
    • Estil grandiloqüent
    • Transgressió, formal i conceptual
  • INVASIÓ DE LA PENÍNSULA PER PART DE NAPOLEÓ.

    INVASIÓ DE LA PENÍNSULA PER PART DE  NAPOLEÓ.
  • CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

    CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
  • PUBLICACIÓ DE L'ODA A LA PÀTRIA DE BONAVENTURA CARLES ARIBAU.

    PUBLICACIÓ DE L'ODA A LA PÀTRIA DE  BONAVENTURA CARLES ARIBAU.
  • MORT DE FERRAN VII

    MORT DE FERRAN VII
    Últim monarca absolutista.
  • Period: to

    RENAIXENÇA

    Moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar, en primer lloc, dignificar la llengua catalana i, en segon lloc, restablir als territoris de parla catalana una literatura nacional al mateix nivell que la de qualsevol país europeu. A grans trets:
    • Recuperar la llengua
    • Recuperar la literatura
  • ÀNGEL GUMERÀ

    ÀNGEL GUMERÀ
    Representa el gènere teatral i qui millor ho fa del Romanticisme ja en decadència a Europa.
  • JACINT VERDAGUER

    JACINT VERDAGUER
    Poeta romàntic més rellevant de la renaixença i els Jocs Florals i que també va estar present al romaticisme.
  • Period: to

    ÀNGEL GUIMERÀ

  • Period: to

    JACINT VERDAGUER

  • NARCÍS OLLER

    NARCÍS OLLER
    A la llengua catalana Narcís Oller va ser el màxim exponent de novel·la realista.
    OBRES DESTACADES:
    + La papallona (1882)
    + L'Escanyapobres(1884)
    + La febre d'or (en tres volums, del 1890-1892)
    + La bogeria (1898)
    + Pilar prim(1906)
  • Period: to

    NARCÍS OLLER

  • REALISME CATALÀ

    REALISME CATALÀ
    Representat per autors com Narcís Oller, qui va adaptar el realisme al context català, arribant a la seva màxima esplendor en llengua catalana. També trobem altres autors com Dolors Monserdà i Marià Vayreda entre altres.
  • REALISME EUROPEU

    REALISME EUROPEU
    Autors destacats:
    • Honoré de Balzac, Gustave Flaubert, Stendhal, Charles Dickens, Lev Tolstoi, Fiódor Dostoievski i Émile Zola que es va centrar més en el naturalisme.
  • Period: to

    REALISME

    Corrent dominant a tot Europa a la segona meitat del segle XIX. Nascut a França, es va centrar en la novel·la amb l'objectiu de reflectir la societat. CARACTERÍSTIQUES
    • Capacitat d'observació
    • Predominança de la raó
    • Rebuig de la idealització romàntica
    • Realitat contemporània de l'autor
    • Escenes i personatges de la vida quotidiana
    • Èmfasis en els temes socials
    • Crítica i denúncia a la problemàtica social
    • Estil versemblant.
  • RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS

    RESTAURACIÓ DELS JOCS FLORALS
  • JOAN MARAGALL

    JOAN MARAGALL
    Fill d’un industrial tèxtil, no va voler continuar el negoci familiar i aconseguí convèncer el seu pare que el deixés estudiar la carrera de dret. Va exercir com a advocat durant un temps fins que es posà a treballar com a periodista. Maragall és autor d’alguns poemes clàssics, com “La vaca cega”, “Cant espiritual”, “Oda a Espanya”. La seva obra poètica està constituïda per cinc llibres: Poesies, Visions i cants, Disperses, Enllà i Seqüències."
  • Period: to

    JOAN MARAGALL

  • SANTIAGO RUSIÑOL

    SANTIAGO RUSIÑOL
    dramaturg, poeta, novel·lista i pintor, va ser un dels representants de la bohemia daurada. Va organitzar les Festes Modernistes de Sitges i va escriure obres com: "L’alegria que passa", "Els Jocs Florals de Composta" i "L’auca del senyor Esteve".
  • Period: to

    SANTIAGO RUSIÑOL

  • REVOLUCIÓ DE SETEMBRE = DESTRONAMENT D'ISABEL II.

    REVOLUCIÓ DE SETEMBRE =  DESTRONAMENT D'ISABEL II.
  • VICTOR CATALÀ

    VICTOR CATALÀ
    pseudònim de Caterina Albert, 1869-1966): considerada una de les grans novel·listes del Modernisme català, amb obres com: " La infanticida", "Solitud" i "Drames rurals".
  • Period: to

    VICTOR CATALÀ

  • PROCLAMACIÓ DE LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA

    PROCLAMACIÓ DE LA PRIMERA REPÚBLICA ESPANYOLA
  • INICI DE L'ETAPA CONEGUDA COM LA RESTAURACIÓ

    INICI DE L'ETAPA CONEGUDA COM LA RESTAURACIÓ
    Inici de l’etapa coneguda com la Restauració, que significa el retorn al Govern espanyol de la dinastia borbònica.
  • Period: to

    MODERNISME

    A finals del segle XIX principis del segle XX, el corrent modernista va predominar a tota Europa. A França es deia Art Nouveau i a Anglaterra Modern Style. Característiques principals del Modernisme:
    1. Simbolisme: moviment sorgit a França contra el Realisme, enfocat en l’espiritualitat, la imaginació i la revolta individual.
    2. Decadentisme: es caracteritza per una visió pessimista i decadent de la societat, interpretant la bellesa a través de l’art i el rebuig de la realitat.
  • NARCÍS OLLER

    NARCÍS OLLER
    La papallona (1882) va ser la primera obra que va escriure. Parla d'un seductor que acaba penedit quan es mor una de les seves amants, de qui s'havia enamorat. Émile Zola va escriure un pròleg a l'edició francesa de 'obra.
  • JOSEP CARNER

    JOSEP CARNER
    És un dels més grans poetes catalans del segle XX.
    OBRES:
    +Els fruits sabrosos
    +* Auques i ventalls*
    +El cor quiet
    +Nabí(un extens poema narratiu).
  • Period: to

    JOSEP CARNER

  • MODERNISME CATALÀ

    MODERNISME CATALÀ
    El Modernisme català va tenir connexions amb altres moviments europeus, com el simbolisme i el decadentisme. El Modernisme català es va vincular a la figura del bohemi, un personatge sovint antiburgès que vivia al marge de la societat, amb un estil de vida extravagant i idealista. En l’àmbit de les arts plàstiques, l’arquitectura va ser un dels aspectes més destacats del Modernisme català, amb figures com Antoni Gaudí i Lluís Domènech i Montaner.
  • EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA

    EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE BARCELONA
    La ciutat catalana es projecta com a ciutat burgesa i industrial
  • EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS

    EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE PARÍS
    Motiu pel qual es contrueix la torre Eiffel.
  • CREACIÓ DE LES BASES DE MANRESA

    CREACIÓ DE LES BASES DE MANRESA
    Elaboració, per part de la Unió Catalanista, de les anomenades Bases de Manresa, on es demana, entre altres coses, una organització política autònoma per a Catalunya amb el català com a única llengua oficial.
  • Period: to

    LLORENÇ VILLALONGA

  • L'ESCOLA MALLORQUINA

    L'ESCOLA MALLORQUINA
    El concepte d’Escola Mallorquina, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis de segle XX, amb un model de llenguatge sobri i refinat. El grup va tenir com a líder a Miquel Costa i Llobera, entre els seus membres s’hi van comptar Gabriel Alomar, Miquel dels Sants Oliver i Maria Antònia Salvà. La seva tendència clàssica, l’assumpció de la tradició cristiana, així com una inclinació conservadora.
  • Period: to

    L'ESCOLA MALLORQUINA

  • EXPRESSIONISME

    EXPRESSIONISME
    Nasqué a l’Alemanya de començaments de segle, reflectia l’angoixa del moment a través de l’exageració -colors estridents, perspectives impossibles, expressions torturades- i era donat a la sàtira política. Els nazis el consideraren un art degenerat.
  • CREACIÓ DE SOLIDARITAT CATALANA

    CREACIÓ DE SOLIDARITAT CATALANA
    Unió de partits catalanistes. Celebració del primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Inici del Noucentisme.
  • Period: to

    NOUCENTISME

    El Noucentisme va ser, des d’un punt de vista estètic, un moviment cultural i una reacció clàssica i ordenada enfront del desordre modernista. Va ser dirigit des del poder polític (Mancomunitat) i es va fixar com a objectiu crear una consciència nacional catalana. Comença a principis del segle xx i abasta fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923). Dues fonts d’inspiració van ser el Renaixement (segles XV i XVI) i la Il·lustració (segles XVIII).
    L’autor més important és Josep Carner.
  • CUBISME

    CUBISME
    Va néixer a França cap al 1907. En les arts plàstiques el representen els pintors Pablo Picasso, Georges Braque i Juan Gris, que van abolir la perspectiva i introduir el collage. En poesia, ++Guillaume Apollinaire++ va compondre poemes a partir de les converses que sentia al carrer i creà els anomenats cal·ligrames, poemes el text dels quals forma un dibuix que en visualitza el contingut.
  • MERCÈ RODOREDA

    MERCÈ RODOREDA
    Mercè Rodoreda i Gurguí Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983) fou una escriptora catalana, considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a més de quaranta llengües. Va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de 1980.
  • Period: to

    MERCÈ RODOREDA

  • SETMANA TRÀGICA

    SETMANA TRÀGICA
    Vaga, manifestacions i accions violentes per evitar la lleva que havia d'anar a lluitar a la guerra del Marroc.
  • FUTURISME

    FUTURISME
    Fou creat a Itàlia cap al 1909 per Filippo Tommaso Marinetti. Elogiava les màquines, el moviment, l’esport i la vida moderna en general. Va acabar derivant cap a la defensa del feixisme. En poesia va introduir les paraules en llibertat: ús de diferents cosos de lletra, absència de majúscules o de minúscules, i tipografia variada.
  • PERE CALDERS

    PERE CALDERS
    Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994) va ser un escriptor, periodista i dibuixant català, conegut sobretot per la seva faceta de contista. Calders també va escriure diverses novel·les i articles periodístics en algunes de les publicacions més importants de Catalunya. Els seus escrits destacaven per ser irònics i de vegades fantasiosos.
  • Period: to

    PERE CALDERS

  • JOAQUIM AMAT-PINELLA

    JOAQUIM AMAT-PINELLA
    Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 22 de novembre de 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 3 d'agost de 1974) fou un escriptor i polític català que va sobreviure al camp de concentració de Mauthausen.
  • Period: to

    JOAQUIM AMAT-PINELLA

  • CREACIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

    CREACIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
    Resultat de la fusió de les quatre diputacions catalanes.
  • LLORENÇ VILLALONGA

    LLORENÇ VILLALONGA
    Llorenç Villalonga i Pons (Palma, 1 de març de 1897 - Palma, 28 de gener de 1980) va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí. Va escriure en català i en castellà i és considerat com una de les figures més importants de la literatura en llengua catalana al segle XX.
  • Period: to

    PRIMERA GUERRA MUNDIAL

    Com a conseqüència, dissolució dels imperis alemany, austrohongarès, otomà i rus.
  • DADAISME

    DADAISME
    Nasqué a Zuric cap al 1916, el seu creador fou Tristan Tzara. És el més radical dels moviments avantguardistes, ja que basava la seva provocació constant en la falta de lògica i el gust per l’absurd. Va abolir totes les convencions, fins i tot aquelles que defensaven la destrucció de l’art i la cultura.
  • REVOLUCIÓ RUSSA

    REVOLUCIÓ RUSSA
    Això comportarà la transformació de la Rússia tsarista en l’URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques).
  • AVANTGUARDES CATALANES

    AVANTGUARDES CATALANES
    L’avantguarda catalana es va manifestar més en les arts plàstiques que no pas en la literatura. En què s’atacava la cultura catalana més tradicional, els cal·ligrames de Joan Salvat-Papasseit, Josep Vicenç Foix, Josep Maria Junoy i Joaquim Folguera. En general, però, l’avantguarda va ser, per als escriptors catalans, una experiència més, diluïda en el context del noucentisme o el postsimbolisme.
  • LES AVANTGUARDES

    LES AVANTGUARDES
    Les característiques de les avantguardes són les següents:
    +Exaltació del progrés
    +Aprofitació d’elements innovadors de la societat contemporània.
    +Rebuig de la tradició artística anterior.
    +Apologia de la provocació, l’escàndol, l’audàcia, la lluita, la violència i la guerra.
    +Exploració del món oníric i el subconscient.
    +Reivindicació de la llibertat, l’aventura i el risc.
    +Admiració per la novetat, la joventut, l’originalitat i la falta de lògica.
  • MANUEL DE PEDROLO

    MANUEL DE PEDROLO
    De Pedrolo conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre classificat dins del teatre de l'absurd, el teatre de Pedrolo va ser inclòs a l'influent estudi de Martin Esslin, narrativa i contes. Tota la seva obra, constitutiva d'un dels corpus més extensos de les lletres catalanes, és sovint eclipsada per l'èxit de la seva novel·la més coneguda, Mecanoscrit del segon origen, el llibre més venut de la literatura catalana.
  • Period: to

    MANUEL DE PEDROLO

  • POESIA

    POESIA
    Corrent literari predominant sorgeix del llegat noucentista, que pren forma en la poètica postsimbolista, encapçalada per autors com Carles Riba
  • PROSA

    PROSA
    La prosa dels anys vint pateix una crisi del gènere novel·lístic=poca novel·la. Als anys trenta, però, el que es produeix és un ressorgiment del gènere que n’impulsen la represa de la novel·la. El corrent predominant era la novel·la psicològica. També apareixen:
    • Reaparició del Modernisme→Joan Puig i Ferreter
    • Novel·la avantguardista→Francesc Tabal
    • Prosa periodística→ Josep Pla
    • Altres moviments de moda → Josep Maria de Sagarra.
  • TEATRE

    TEATRE
    Als anys 20 perdomina l'alta comèdia o comèdia burgesa→ Carles Soldevila Als anys 30 predomina la crítica als fonaments ideològics de la societat burgesa→ Joan Oliver
  • ELS CORRENTS DE LA NARRATIVA DE POSTGUERRA

    ELS CORRENTS DE LA NARRATIVA DE POSTGUERRA
    • Novel·la psicològica:
    Llorenç Villalonga
    Mercè Rodoreda
    • Novel·la testimonial:
    Ferran de Pol
    Xavier Benguerel
    Joaquim Amat-Piniella
    • Realisme històric o social:
    Baltasar Porcel
    • Experimentació avantguardista i realisme màgic
    Francesc Trabal
    Pere Calders
    • Novel·la de gènere:
    Manuel de Pedrolo
  • JOAN PERUCHO

    JOAN PERUCHO
    Perucho va saber simultaniejar elements tradicionals i elements avantguardistes en un mateix discurs literari, donant com a resultat una obra amb grans dosis d'originalitat.
    El 1947 publicà el seu primer poemari Sota la sang. Aquest poemari tenia contingut existencialista.
    Tingué un èxit considerable per primera vegada amb Llibre de cavalleries, publicat el 1957.
    La seva novel·la més aclamada, Les històries naturals,una trama de vampirs ambientada en plena guerra carlina.
  • Period: to

    Poesia, prosa i teatre dels anys vint i trenta

    Hi va haver període fins a l’inici de la Guerra Civil espanyola que no està clar cap denominació que li escau i és, en canvi, d’una riquesa considerable. En les obres dels anys vint i trenta continuen vigents els models dels moviments literaris que van aparèixer a principis de segle, amb aportacions renovadores.
  • Period: to

    JOAN PERUCHO

  • BENITO MUSSOLINI CONSTITUEIX EL GOVERN FEIXISTA ITALIÀ

    BENITO MUSSOLINI CONSTITUEIX EL GOVERN FEIXISTA ITALIÀ
  • COP D'ESTAT DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA

    COP D'ESTAT DE MIGUEL PRIMO DE RIVERA
  • SURREALISME

    SURREALISME
    Sorgí a París cap al 1924, i el seu principal ideòleg va ser André Breton. Propugnava l’alliberament del subconscient o l’exploració del món dels somnis -per això tenia punts de contacte amb Sigmund Freud i la psicoanàlisi-. Alguns dels pintors més coneguts del moviment són els catalans Joan Miró i Salvador Dalí.
  • IMPORTANT CAIGUDA DE LA BORSA NORD-AMERICANA

    IMPORTANT CAIGUDA DE LA BORSA NORD-AMERICANA
  • PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA

    PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA
    Francesc Macià proclama la República catalana, el govern espanyol s’hi oposa i neix la Generalitat de Catalunya.
  • APROVACIÓ DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA

    APROVACIÓ DE L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA
  • ADOLF HITLER GUANYA LES ELECCIONS A ALEMANYA

    ADOLF HITLER GUANYA LES ELECCIONS A ALEMANYA
  • LLUÍS COMPANYS PROCLAMA L'ESTAT CATALÀ DE LA REPÚBLICA FEDERAL ESPANYOLA

    LLUÍS COMPANYS PROCLAMA L'ESTAT CATALÀ DE LA REPÚBLICA FEDERAL ESPANYOLA
    L’Estatut és suspès i el president de la Generalitat, empresonat.
  • VICTÒRIA DEL FRONT D'ESQUERRES EN LES ELECCIONS

    VICTÒRIA DEL FRONT D'ESQUERRES EN LES ELECCIONS
  • ALÇAMENT DEL GENERAL FRANCO.

    ALÇAMENT DEL GENERAL FRANCO.
  • Period: to

    GUERRA CIVIL ESPANYOLA

  • BALTASAR PORCEL

    BALTASAR PORCEL
    Va ser autor d'una vasta obra de gèneres molt diversos, entre els quals van destacar especialment la narrativa i els articles periodístics. Porcel es va iniciar en l'escriptura als anys seixanta i setanta amb Solnegre, La lluna i el Cala Llamp, Els argonautes, Difunts sota els ametllers en flor i Cavalls cap a la fosca.
  • Period: to

    BALTASAR PORCEL

  • ANYS QUARANTA

    ANYS QUARANTA
    • Durant la postguerra immediata, el franquisme desmantella les iniciatives polítiques, socials i culturals anteriors.
    • Prohibició de la llengua catalana: a partir de 1939 el català desapareix de l’ús públic i oficial i queda relegat a l’àmbit familiar i privat.
    • Repressió i censura: la literatura en català es prohibeix fins al 1946. A partir de 1947 es permet publicar, de manera selectiva i sota el control de la censura.
  • LA POSTGUERRA

    LA POSTGUERRA
    A partir de l’any 1939, els camins que es veu obligada a seguir la literatura en català són o bé l’exili, o bé la clandestinitat. Els qui es van quedar, o bé publicaren en castellà Josep Pla o bé reduïren la seva obra al silenci o a les edicions clandestines de Josep Vicenç Foix a Salvador Espriu, en el que s’anomenarà “exili interior”.
  • Period: to

    SEGONA GUERRA MUNDIAL

    Els Estats Units i l’URSS emergeixen en superpotències. Inici de la guerra freda.
  • Period: to

    EXILI MASSIU DE CATALANS

    Entre 80.000 i 100.000, molts d'ells intel·lectuals i escriptors a França, Xile, Mèxic...
  • LES POTÈNCIES ALIADES DEIXEN DE BLOQUEJAR L'ESPANYA DE FRANCO

    LES POTÈNCIES ALIADES DEIXEN DE BLOQUEJAR L'ESPANYA DE FRANCO
  • ANYS CINQUANTA I SEIXANTA

    ANYS CINQUANTA I SEIXANTA
    • La situació comença a canviar una mica a partir de final dels anys cinquanta. Tot i que el país es trobava encara en ple franquisme i la cultura catalana era lluny de l’oficialitat.
    • Revivada editorial: es crea Edicions 62, les grans editorials comencen a publicar en català...
    • Creació d’un nou públic lector infantil i juvenil, a través de revistes com Cavall Fort.
    • Aparició del fenomen de la Nova Cançó, molt popular, a través de la qual un bon nombre de cantants expressen.
  • ACORDS BILATERALS D'ESPANYA AMB ELS ESTATS UNITS I L'INICI DE L' AÏLLAMENT INTERNACIONAL

    ACORDS BILATERALS D'ESPANYA AMB ELS ESTATS UNITS I L'INICI DE L' AÏLLAMENT INTERNACIONAL
  • LITERATURA DELS ANYS SETANTA ALS NOSTRES DIES

    • Revolució tecnològica.
    • Normalització de la llengua i literatura catalanes.
    • Consolidació del món editoial, malgrat la prepoderància de la llengua catalana.
    • Presència de diverses generacions que han estudiat el català com a llengua cooficial del país i vehicular a les escoles.
  • AUTORS RELLEVANTS

    AUTORS RELLEVANTS
    Narrativa: Jaume Cabré (Autor català viu més traduït a l'extranger), Quim Monzó, Sergi Pàmies.
    Poesia: Carles Hac Mor, Narcís Comadira, Enric Cassasses, Maria-Mercè Marçal. (Morta)
    Teatre: Josep Maria Benet i Jornet, Sergi Belbel (més conegut comadramaturg), Jordi Galceran.
  • LA LITERATURA DELS ANYS SETANTA ALS NOSTRES DIES

    LA LITERATURA DELS ANYS SETANTA ALS NOSTRES DIES
    Trets comuns del període
    • Revolució tecnològica global.
    • Normalització de la llengua i la literatura catalanes.
    • Consolidació del món editorial, malgrat la preponderància de la llengua castellana.
    • Presència de diverses generacions que han estudiat el català com a llengua cooficial del país i vehicular a les escoles.
    • Gran diversitat de models literaris.
    • Influència constant de la cultura popular nord-americana.
  • Period: to

    PANORAMA ACTUAL

    En tots aquests anys, s’han multiplicat les tendències artístiques i literàries. Lluny de l’establiment d’uns corrents determinants, assistim a una diversitat que comporta un eclecticisme, és a dir, la convivència entre estils diversos o fins i tot oposats. La quantitat d’informació a què es té accés, en part gràcies a les noves tecnologies, ha multiplicat les possibilitats de triar per als lectors i els escriptors.
  • MORT DEL GENERAL FRANCO I INICI DE LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ESPANYOLA

    MORT DEL GENERAL FRANCO I INICI DE LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA ESPANYOLA