-
Exili de primo de rivera
Miguel Primo de Rivera, dictador d'Espanya des de 1923, va dimitir el gener de 1930 a causa de l'oposició política i social creixent. Es va exiliar a París, on va morir el març de 1930, després del col·lapse del seu règim, deixant Espanya en una crisi política que portaria a la proclamació de la Segona República el 1931. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 van donar una clara victòria als republicans a les ciutats, provocant la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII. Dos dies després, el 14 d'abril, es va proclamar la Segona República Espanyola. -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
La victòria de la coalició d'esquerres va permetre consolidar el poder republicà a les principals ciutats d'Espanya, facilitant l'ascens de Manuel Azaña a la presidència del govern. Aquesta victòria va marcar el començament d'un període de reformes progressistes, incloent la nova Constitució de 1931, tot i que va desencadenar una oposició forta per part dels sectors conservadors. -
Proclamació de la Segona República
El 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República després de la victòria republicana a les eleccions municipals. Alfons XIII va abandonar el país, i Espanya va iniciar una nova etapa democràtica. -
Period: to
Bienni Progressista
El govern republicà-socialista va impulsar reformes agràries, educatives i militars, amb l'objectiu de modernitzar Espanya i reduir les desigualtats socials. -
Estatut de Núria.
L'Estatut de Núria va ser un projecte que proposava l'autogovern per a Catalunya, elaborat en un congrés de la Mancomunitat de Catalunya. Va establir les bases per a la creació d'un govern català i va marcar un pas important cap a l'autonomia, que es materialitzaria més tard amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 9 de setembre de 1932. -
Constitució de 1931
Aprovada una constitució progressista que establia el sufragi universal, la separació entre Església i Estat, drets i llibertats fonamentals, i la possibilitat d'autonomia regional. -
Dissolució de la Companyia de Jesús
El govern republicà va dissoldre la Companyia de Jesús, en línia amb la seva política laïcista, ja que la influència de l'orde era contrària als ideals republicans. -
Period: to
Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat
Una revolta anarquista es va produir a les zones mineres de l'Alt Llobregat (Catalunya), com a reacció a les condicions laborals i l'oposició a la República. Va ser reprimida pel govern. -
Intent de cop d'estat de Sanjurjo
El general José Sanjurjo va liderar un intent de cop d'estat a Sevilla contra el govern de la Segona República. L'intent va fracassar, i Sanjurjo va ser detingut i condemnat. -
Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va establir la Generalitat com a govern autonòmic, amb àmplies competències en àmbits com l'educació i la cultura. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, amb la victòria dels partits d'esquerra, principalment Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià. -
Insurreccions anarquistes
Els anarquistes van organitzar revoltes a diverses parts d'Espanya, incloent Catalunya i Andalusia, en protesta contra les polítiques de la República. La repressió va ser contundent, i la situació va acabar amb nombroses detencions. -
Creació de la CEDA
Es va fundar la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA), un partit de dreta catòlic liderat per José María Gil-Robles, que es va convertir en una força política clau durant els anys següents. -
Fundació de Falange Española
José Antonio Primo de Rivera, fill de l'exdictador Miguel Primo de Rivera, va fundar Falange Española, un partit feixista que advocava per un estat autoritari i nacionalista. -
Eleccions generals
Es van celebrar eleccions generals, on per primera vegada es va permetre el vot femení. Els partits de dreta, especialment la CEDA, van obtenir una victòria important. Aquest resultat va marcar l'inici del Bienni Conservador (1933-1935), que va desmantellar moltes de les reformes del govern anterior. -
Period: to
Bienni Conservador
Els governs de dretes van desmantellar algunes de les reformes progressistes, provocant més tensions socials i polítiques. -
Govern de Lerroux
Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, va assumir la presidència del govern després de les eleccions. El seu govern, amb el suport de la CEDA, va aplicar polítiques més conservadores. -
Llei de contractes de conreu a Catalunya
Aquesta llei, aprovada pel Parlament de Catalunya, regulava les relacions entre propietaris de terres i els arrendataris. Pretenia protegir els drets dels treballadors agraris, especialment a l'hora de renovar els contractes de conreu. Aquesta llei va generar una gran controvèrsia, especialment entre els propietaris, i va ser impugnada per sectors conservadors. -
Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
El Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar inconstitucional la Llei de contractes de conreu, fet que va crear un gran descontentament a Catalunya. Aquesta decisió va augmentar les tensions entre el govern central i la Generalitat. -
Revolució d'Octubre de 1934
En aquest context de tensions polítiques i socials, Catalunya va protagonitzar una de les crisis més greus de la Segona República. El president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola en resposta a la participació de la CEDA al govern central. La insurrecció va ser ràpidament reprimida per les forces militars, i Companys, juntament amb altres líders catalans, va ser empresonat. -
La CEDA entra al govern
La CEDA, dirigida per Gil-Robles, va assumir més poder dins el govern, amb polítiques conservadores que van desmantellar algunes de les reformes anteriors de la República. -
Period: to
Suspensió de l'Estatut català
A conseqüència de la Revolució d'Astúries de 1934, el govern central va suspendre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, reprimint les aspiracions autonomistes com a càstig per la implicació catalana en la revolta. -
Escàndol de l'estraperlo
Un escàndol de corrupció relacionat amb un joc il·legal (l'estraperlo) va afectar greument el Partit Radical d'Alejandro Lerroux. -
Caiguda del govern de Lerroux
Després de l'escàndol de l'estraperlo, Lerroux va ser forçat a dimitir, deixant una crisi política i debilitant les forces de dreta. -
Triomf electoral del Front Popular
El Front Popular, una coalició d'esquerres formada per socialistes, comunistes i republicans, va guanyar les eleccions generals. Aquesta victòria va marcar l'inici d'un nou període de reformes socials i econòmiques, però també va incrementar la tensió política i social al país. -
Period: to
Bienni del Front Popular
Després de la victòria de l'esquerra, es van intentar recuperar les reformes progressistes, però les tensions entre dretes i esquerres van esclatar amb l'assassinat de líders polítics, culminant en la insurrecció militar que va iniciar la Guerra Civil Espanyola. -
Assassinat del tinent Castillo
El tinent de la Guàrdia d'Assalt, José del Castillo, va ser assassinat per membres de la dreta, fet que va provocar una reacció en cadena d'assassinats i va intensificar les tensions entre dretes i esquerres. -
Assassinat de Calvo Sotelo
El líder monàrquic i de dreta José Calvo Sotelo va ser assassinat en represàlia per la mort del tinent Castillo. Aquest fet va desencadenar la insurrecció militar que donaria lloc a la Guerra Civil. -
Cop d'estat i inici de la Guerra Civil
Un cop militar contra el govern republicà va desencadenar la Guerra Civil Espanyola, que duraria fins al 1939.