Foto republica

LA II REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936)

  • Reforma educativa (ensenyament públic) i l'exèrcit ( professionalitzar i reduir)

  • Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans

    Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
    Estaven plantejades, de facto, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després.
  • Es proclama la II republica dirigida (govern provisional encalçat per Niceto Alcalà Zamora). A Catalunya, aquesta tasca la dgué a terme Francesc Macià (ERC)

    Es proclama la II republica dirigida (govern provisional encalçat per Niceto Alcalà Zamora). A Catalunya, aquesta tasca la dgué a terme Francesc Macià (ERC)
    Va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre
  • Guanyem les eleccions generals republicans i socialistes (Manuel Azaña es va convertir e ap de governs i Niceto Alcalà Zamora es president de la república

    Guanyem les eleccions generals republicans i socialistes (Manuel Azaña es va convertir e ap de governs i Niceto Alcalà Zamora es president de la república
  • Constitució de 1931

    Constitució de 1931
    Fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes.
  • Cop d'estat del general Sanjurjo

    Cop d'estat del general Sanjurjo
  • S'aprova a les corts l'Estatut d'Autonomia de Catalunya

    S'aprova a les corts l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
    És la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
  • Eleccions general que donaren la majori als partits de centre (Partido Radical d'A. Lerroux) i dreta (CEDA)

    Es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 19
  • Creació de Faalange Espanyola de les Jons (partit polític d'extrema dreta)

    Creació de Faalange Espanyola de les Jons (partit polític d'extrema dreta)
    Fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.
  • Paralització o desmantellament de les reformes progressistes. s'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català ,a fi de protegi els camperols

  • Revolució d'Octubre a Asturies i a Catalunya. Supressió de l' Estatut de Catalunya.

  • Jose Maria Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de guerra i ,com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major

  • El Front Ppopular i les dretes seguiren camins diferents: el nou govern va reprender la política reformista i fa una àmplia amnista, mentre que la dreta inicà el camí de la conspiració.

  • En les eleccions generals guanya la coalició de Front Popular. A Catalunya ,Companys tornà al capdavant de la Generalitat.

  • Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà