-
600 BCE
ELS PRESOCRÀTICS
-
Period: 600 BCE to
ELS PRESOCRÀTICS
Els presocràtics, els primers filòsofs grecs, intentaven entendre com era el món i de què estava fet. Anaxímenes creia que l’aire era l’origen de la vida. Empèdocles creia que tot estava format per una barreja d' aigua, foc, aire i terra. Altres pensadors com Heràclit, Tales, Leucip i Demòcrit, parlaven de la matèria i el moviment. Per a ells, el temps es repetia en cercles, com un moviment perfecte. -
LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (VAN HELMONT)
-
Period: to
LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (VAN HELMONT)
La generació espontània era la idea que alguns animals petits, com polls o ratolins, podien aparèixer de la pols, blat o suor. Van Helmont va fer un experiment on deia que si posava blat i roba suada en un pot, després de 21 dies hi sortien ratolins. Tot i que l’experiment no era fiable, aquesta idea va durar molt temps abans de que fos substituida. -
EL CONCEPTE DE CÈL∙LULA (ROBERT HOOKE)
-
Period: to
EL CONCEPTE DE CÈL∙LULA (ROBERT HOOKE)
Robert Hooke va ser el primer a utilitzar la paraula "cèl·lula" per parlar de petites cavitats que va veure en teixits de plantes amb un microscopi que ell mateix va fer. Va escriure els seus descobriments en un llibre que es diu Micrographia. A més, va descobrir la llei de l’elasticitat i va ajudar a inventar coses com la màquina de vapor. -
LA REFUTACIÓ DE LA TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (F.REDI)
-
Period: to
LA REFUTACIÓ DE LA TEORIA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNEA (F.REDI)
Francisco Redi, el 1668, va demostrar que els cucs que sortien de la carn podrida venien de les mosques que posaven els ous en la carn. Va fer un experiment amb diversos pots, tancats i oberts, i va veure que només en els oberts apareixien els cucs. Va ser el primer a utilitzar un mètode d’experimentació per demostrar que la generació espontània no era certa. -
UN MICROSCOPI QUE PERMET OBSERVAR ANIMALCULS (VAN LEEUVENHOEK)
-
Period: to
UN MICROSCOPI QUE PERMET OBSERVAR ANIMALCULS (VAN LEEUVENHOEK)
Antoni van Leeuwenhoek, un venedor de teles, va millorar els microscopis i va descobrir petits animals que vivien en l’aigua. Va mirar diferents coses amb el microscopi i va anomenar "animálculos" als organismes que veia. Les seves descobertes van sorprendre a molta gent i van començar a creure que els microorganismes podien sorgir sols. -
VITALISTES I MECANICISTES
-
Period: to
VITALISTES I MECANICISTES
Stahl va dir que els éssers vius no segueixen les mateixes lleis que les coses no vives, mentre que Boerhaave pensava que el cos funcionava segons les lleis de la física i la química. Això va crear dues postures: vitalistes i mecanicistes. Descartes va ser un gran defensor de la postura mecanicista, que comparava el cos amb una màquina. Tot i que ara sabem que els éssers vius segueixen lleis físiques i químiques, encara hi ha debat sobre com funciona la biologia. -
UN DEBAT FERVENT SOBRE GENERACIÓ ESPONTÀNIA (NEEDHAM i SPALLANZANI)
-
Period: to
UN DEBAT FERVENT SOBRE GENERACIÓ ESPONTÀNIA (NEEDHAM i SPALLANZANI)
Al segle XVIII, encara es creia que els éssers vius podien sorgir de manera espontània, sobretot els microorganismes. Needham va fer un experiment on va demostrar que els microorganismes apareixien en brou de carner, creient que venien de la matèria morta, i va parlar d'una "força vital". Això va generar una gran discussió amb Spallanzani, que no estava d'acord amb aquesta idea. La polèmica sobre la generació espontània va durar més d’un segle. -
L’EXPERIMENT D’SPALLANZANI
-
Period: to
L’EXPERIMENT D’SPALLANZANI
Spallanzani no creia en la generació espontània i, al 1768, va fer un experiment per demostrar que els microorganismes no apareixien de manera espontània. Va dir que Needham havia fet malament l'experiment, com no tancar bé els pots i no fer bullir prou els caldos. Needham i Buffon van argumentar que el llarg bulliment havia matat una "força vital". Spallanzani va seguir demostrant que tenia raó fins que va donar per acabat el debat. -
ELS ÉSSER VIUS RESPONEN A LES LLEIS DE LA FÍSICA I DE LA QUÍMICA
-
Period: to
ELS ÉSSER VIUS RESPONEN A LES LLEIS DE LA FÍSICA I DE LA QUÍMICA
Al segle XIX, la gent discutia si les coses que passen dins dels éssers vius seguien les mateixes normes que les coses no vives. Els vitalistes deien que no, que les reaccions dels éssers vius eren especials i no es podien fer fora d’ells. Però els mecanicistes pensaven que tot es podia entendre amb les lleis de la química normal. El 1828, Friedrich Wöhler va crear urea (una substància del cos) al laboratori a partir d’una substància no viva, demostrant que els vitalistes no tenien tota la raó. -
EL PERFECCIONAMENT EN L’ESTUDI DE LES CÈL∙LULES (ROBERT BROWN I EL NUCLI)
-
Period: to
EL PERFECCIONAMENT EN L’ESTUDI DE LES CÈL∙LULES (ROBERT BROWN I EL NUCLI)
El 1831, gràcies a millors microscopis, el científic Robert Brown va descobrir que totes les cèl·lules vegetals tenen un nucli a dins, encara que no sabien què feia. També va estudiar altres moviments de partícules petites, que després van servir per demostrar que els àtoms existeixen. Això va marcar un gran avanç en l'estudi de les cèl·lules. -
SCHEIDEN I SCWHANN ELS ÉSSERS VIUS ESTAN FORMATS PER CÈL∙LULES
-
Period: to
SCHEIDEN I SCWHANN ELS ÉSSERS VIUS ESTAN FORMATS PER CÈL∙LULES
Al 1838, Matthias Schleiden va dir que les plantes estan formades per cèl·lules individuals i, al 1839, Theodor Schwann va afirmar que tots els éssers vius, plantes i animals, estan formats per cèl·lules. Això va ser clau per entendre com estan fets els organismes, però tenien idees equivocades sobre com es formen les cèl·lules. -
TOTA CÈL∙LULA PROCEDEIX D’UNA ALTRA CÈL∙LULA (REMARK i VIRCHOW)
-
Period: to
TOTA CÈL∙LULA PROCEDEIX D’UNA ALTRA CÈL∙LULA (REMARK i VIRCHOW)
Al 1855, els científics Robert Remarck i Rudolph Virchow van establir que totes les cèl·lules provenen d'altres cèl·lules preexistents. Això va ser clau per entendre que la vida es desenvolupa de manera contínua, ja sigui en plantes o animals. -
NOVAMENT LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA (PASTEUR I POCHET)
-
Period: to
NOVAMENT LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA (PASTEUR I POCHET)
Louis Pasteur va entrar al debat sobre la generació espontània, defensant que la vida no sorgeix de la matèria inerta. Va qüestionar experiments com els de Félix Pouchet, qui afirmava el contrari, i va demostrar amb el mètode experimental que els microorganismes provenen de contaminacions externes. Això va marcar el final d’un debat que durava segles. -
LA REFUTACIÓ DEFINITIVA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
-
Period: to
LA REFUTACIÓ DEFINITIVA DE LA GENERACIÓ ESPONTÀNIA
Al 1864, Louis Pasteur va posar fi al debat sobre la generació espontània amb experiments decisius. Va demostrar que els microorganismes no apareixen espontàniament, sinó que provenen de gèrmens preexistents. Amb l'ús de matrassos amb colls de cisne, va evitar la contaminació externa, confirmant que la vida no sorgeix sense gèrmens. Aquesta troballa va establir les bases de la biologia moderna i la cirurgia asèptica. -
ELS ENZIMS (EDWARD BUCHNER)
-
Period: to
ELS ENZIMS (EDWARD BUCHNER)
Al 1897, Edward Buchner va demostrar que la fermentació no requereix cèl·lules vives, sinó que es produeix gràcies als enzims, substàncies químiques extretes de les llevadures. Això va confirmar que els processos "vitals" són reaccions químiques, descartant la idea d’un "principi vital" especial en els éssers vius. Aquesta troballa va ser clau per a la biologia moderna. -
PANSPÈRMIA (SWANTE ARRHENIUS)
-
Period: to
PANSPÈRMIA (SWANTE ARRHENIUS)
Svante Arrhenius va proposar la teoria de la panspèrmia, segons la qual els gèrmens de vida (com espores o bacteris) podrien haver arribat a la Terra des de l'espai exterior, transportats per meteorits que venien d'un planeta on ja existia vida. Aquesta idea plantejava una possible explicació per a l'origen de la vida al nostre planeta, però no resolia el misteri fonamental de com es va originar la vida, sinó que desplaçava aquesta qüestió a altres llocs i moments inaccessibles. -
L’ORIGEN DE LA VIDA A LA TERRA (OPARIN i HALDANE)
-
Period: to
L’ORIGEN DE LA VIDA A LA TERRA (OPARIN i HALDANE)
Els científics Oparin i Haldane van proposar que la vida a la Terra va sorgir d'una sèrie de reaccions químiques en una atmosfera primitiva, molt diferent de l'actual. Oparin va fer experiments per demostrar que les primeres cèl·lules podrien haver sorgit a partir de petits grups de molècules anomenats coacervats. Aquesta teoria va suggerir que la vida es va desenvolupar gradualment, no per processos aleatoris. -
L’EXPERIMENT DE MILLER
-
Period: to
L’EXPERIMENT DE MILLER
Stanley Miller va realitzar un experiment per simular les condicions de la Terra primitiva i va aconseguir obtenir molècules orgàniques a partir de substàncies inorgàniques. Això va donar suport a la teoria de l'origen de la vida proposada per Oparin i Haldane, demostrant que les reaccions químiques podrien haver creat compostos orgànics complexos. Tot i que no es va demostrar que hagués passat realment, molts bioquímics creuen que era possible sota les condicions de la Terra jove. -
UN MODEL ALTERNATIU PER L’ORIGEN DE LA VIDA (FOX I LES MICROESFERES PROTEINOÏDES)
-
Period: to
UN MODEL ALTERNATIU PER L’ORIGEN DE LA VIDA (FOX I LES MICROESFERES PROTEINOÏDES)
Fox va proposar un model alternatiu sobre l'origen de la vida, basat en les microesferes proteinoïdes. Aquestes estructures, obtingudes en experiments que simulaven les condicions de la Terra primitiva, són sistemes macromoleculares limitats per membranes que poden realitzar reaccions químiques similars a les de les cèl·lules vives. Tot i que no són cèl·lules vives, la seva formació suggereix com podrien haver sorgit formes de vida primitiva amb capacitat d'automantenir-se. -
LA TEORIA DE LA ENDOSIMBIOSI (LYNN MARGULIS)
-
Period: to
LA TEORIA DE LA ENDOSIMBIOSI (LYNN MARGULIS)
Al 1973, Lynn Margulis va proposar la teoria endosimbiòtica per explicar l'origen de les cèl·lules eucariotes a partir de les procariontes. Aquesta teoria suggereix que certs procarionts es van allotjar dins altres cèl·lules, creant cèl·lules més grans i complexes. Així, es va originar algunes de les organel·les eucariotes com les mitocòndries i els cloroplasts. -
NOVES EXPLICACIONS SOBRE L’ORIGEN DE LA VIDA (CAIRNS‐SMITH I LES ARGILES)
-
Period: to
NOVES EXPLICACIONS SOBRE L’ORIGEN DE LA VIDA (CAIRNS‐SMITH I LES ARGILES)
Entre 1981 y 1982, diversos científics van proposar noves teories sobre l'origen de la vida. Francis Crick va suggerir la "panspermia dirigida", que defensa que éssers intel·ligents de planetes més antics haurien enviat material genètic a la Terra. A la mateixa època, A. Cairns-Smith va proposar que les argil·les podrien haver jugat un paper clau en la formació dels primers compostos orgànics, actuant com una matriu per a la polimerització de molècules vitals com els àcids nucleics i proteïnes. -
L’ORIGEN DE LA VIDA EN ALTRES PLANETES (METEORITS)
-
Period: to
L’ORIGEN DE LA VIDA EN ALTRES PLANETES (METEORITS)
Al 1996, es va descobrir un meteorito a l'Antàrtida que contenia possibles signes d'organismes. Aquest meteorit, originari de Mart, mostrava estructures semblants a bacteris fòssils i proves d'activitat metabòlica antiga. Tot i que molts científics creuen que aquestes estructures podrien ser resultat de reaccions inorgàniques, el descobriment ha reobert la discussió sobre la possibilitat que la vida hagués pogut sorgir a Mart. -
ACTUALMENT
Actualment, hi ha diverses teories sobre on va sorgir la vida, com en l'oceà, en una llacuna, a prop de fonts termals o sota el gel. També es discuteix quines fonts d'energia podrien haver format part, com la geotèrmica, la llum ultraviolada o els volcans. Les preguntes sobre com es van formar els primers compartiments i com es va desenvolupar el metabolisme també segueixen sense una resposta clara. Encara hi ha molts dubtes i controvèrsies per resoldre. -
TEORIA DEL MÓN ARN
Proposa que l'ARN va ser la primera molècula capaç de transmetre informació genètica i de realitzar reaccions químiques, permetent la formació de cèl·lules primitives abans que el DNA i les proteïnes apareguessin. -
TEORIA DELS PRIMERS METABOLISMES
Suggereix que la vida va sorgir a partir de reaccions químiques senzilles en ambients com fonts termals, sense necessitat de codis genètics complexos, establint les bases per a processos metabòlics més complexos. -
ACTUALMENT
