-
Period: 60,000 BCE to 3000 BCE
Prehistòria
(Paleolític mitjà) Els primers Homo sapiens s'expandeixen pel món, els neandertals encara existeixen i es fan servir eines de pedra avançades. - L'aparició de l'escriptura. (no deixava posar els inicis de la prehistòria) Els instruments musicals a la prehistòria es feien a partir de materials naturals (ossos, fusta, pedra...), i els seus dissenys eren senzills, però tenien un gran valor en la vida social i ritual de les comunitats. -
50,000 BCE
Litòfon
El litòfon és un instrument musical de percussió que utilitza pedres per generar sons, basant-se en les seves característiques acústiques. Colpejant les roques, es produeixen sons de diversos tons, depenent de la mida i tipus de pedra. Utilitzat en diverses cultures antigues. (data aproximada) Com sonava -
43,000 BCE
Flautes d'os
És un instrument musical antic fet a partir d'ossos d'animals, com els de cérvol o aus, als quals se'ls fa forats per crear diferents notes. Aquest tipus de flauta es remunta a la prehistòria, amb exemples trobats en jaciments arqueològics d'Europa. Utilitzada en rituals i música, la flauta d'os és un dels instruments més antics coneguts, i la seva sonoritat primitiva continua fascinant els estudiosos de la música prehistòrica. Com sonava -
40,000 BCE
Blowing horns
Són instruments musicals de vent que produeixen so quan l'aire passa per un tub. Fabricats originalment amb materials com banyes d'animals, fusta o metall, s'utilitzaven per a comunicació, rituals i música ceremonial. Van ser usats en cultures antigues com en la Bíblia (shofar) i en el camp de batalla. (data aproximada) Com sonava -
17,000 BCE
Bramadera
És un instrument musical de percussió tradicional que es fa servir per produir un so similar al bram d'un animal, com un bou o una vaca. Generalment, està formada per una roda o cos de fusta amb un sistema de corda o llaç que, en girar, genera un so estrident i ressonant. S'utilitza en diversos contextos festius i rituals, i en algunes cultures també com a senyal de crida o anunci.
Com sonava -
Period: 3500 BCE to 539 BCE
Mesopotàmia
Ascens de la civilització Sumèria. - Caiguida de Babilònia a l'Imperi Persa. La música a Mesopotàmia era una part integral de la vida quotidiana, amb instruments com lira, flautes i tambors que servien per a les cerimònies religioses, festes i celebracions. La seva funció principal era establir una connexió espiritual i religiosa, tot enfortint la cohesió social. -
Period: 3100 BCE to 31 BCE
Egipte dels Faraons
El rei Narmer unifica l'Alt i Baix Egipte - Quan Egipte es va convertir en una província de l'Imperi Romà després de la derrota de Cleòpatra VII i Marc Antoni. La músic s'utilitzava en rituals funeraris, també formava part de pràctiques religioses, rituals per invocar els déus i en celebracions. Les danses acompanyaven la música en festes i cerimònies. A més, la música tenia una funció medicinal, utilitzada per alleujar dolors i ajudar en la curació de malalties. -
3000 BCE
Sistre
És considerat un instrument de percussió. Té forma de cèrcol o de ferradura i conté uns platets metàl·lics inserits en varetes. Que produeixen el so. Es considerava un "instrument sagrat", sent utilitzat en danses i cerimònies i per fomentar la fertilitat. Encara s'utilitza en esglésies a Egipte i Etiòpia. Com sonava -
2700 BCE
Lira Egipcia
És un instrument de corda pinçada original de l'antic Egipte, la gent pot confondre la Lira amb l'arpa però la lira te un so diferent. La lira egípcia, en particular, era un símbol de poder i prestigi. Estava forma d'una caixa de ressonància amb dos braços elevats units per la part superior. Com sonava -
2500 BCE
“Ney” (Flauta vertical)
Canya vertical, amb 4-6 forats, i de gairebé un metre de longitud. Subsisteix fins al dia d'avui amb els noms de Ney i Uffata a les músiques cultes i populars d'Egipte. A l'Imperi Antic apareix lligada a iconografia funerària.(Instrument de vent fusta.) Com sonava -
2500 BCE
Arpa d'Ur
És un instrument musical de corda pinçada originari de la Mesopotàmia antiga, concretament de la ciutat d'Ur, una de les més importants de Sumer, (actualment al sud d'Iraq). Es tracta d'una gran arpa feta de fusta, amb una serie de cordes tensades que es tocaven amb els dits. La seva caixa de ressonància, decorada amb detallades imatges, permetia una sonoritat clara. S'utilitzava en cerimònies religioses, banquets i celebracions. Com sonava -
Period: 1600 BCE to 146 BCE
Antiga Grècia
La civilització Micènica. - Quan Grècia va caure en mans dels romans. A l'antiga Grècia, la música es feia servir en rituals religiosos, en danses i festes. També tenia una funció educativa i es considerava essencial per al desenvolupament mental i moral. A més, la música era clau en el teatre. També es feia servir amb finalitats terapèutiques per influir en les emocions i la salut. -
1500 BCE
Didgeridoo
És un instrument de vent originari d'Austràlia, utilitzat tradicionalment pels aborígens. Normalment es fa amb una fusta buida d'eucaliptus, però es poden utilitzar altres materials. Poden mesurar 1-2 metres i la seva longitud determina com de greu serà el so.
S'utilitza en cerimònies i música tradicional. És conegut per la seva capacitat per crear atmosferes meditatives. Com sonava -
1400 BCE
Primera partitura trobada
Himne hurrià núm. 6. Aquesta és la partitura més antiga coneguda, descoberta a Ugarit (Síria), i data del 1400 aC. Està escrita en taula d'argila amb cuneïformes i és una de les primeres formes de notació musical. -
1390 BCE
Arpa arquejada
Comptava amb un disseny en forma de “cullera”, feta a base de fusta, ceràmica i ossos. Tenia 4-7 cordes i la seva mida rondava al metre. Va ser creada a l’època de l’Imperi Nou. El seu so acompanyava les oracions dels déus als temples.(Instrument de corda pinçada.) Com sonava -
700 BCE
Aulos
Era un instrument de vent de doble canya, similar a un oboè, fet de fusta, os o metall. Consistia en dues pipes que es tocaven conjuntament, produint un so ric i potent. Es feia servir en festivals, representacions teatrals i cerimònies religioses, i formava part de la música de la coral grega. Es tocava bufant a través de les canyes mentre s'usen els dits per cobrir els forats. Com sonava -
500 BCE
Lituus
És un instrument de vent metall, originari de Roma, similar a una trompeta, però amb una forma corbada i una boca més petita. Es feia servir principalment en contextos militars, en desfilades i en batalles, per donar ordres i senyals. El seu so potent era ideal per ser escoltat a grans distàncies, i tenia una gran importància en la comunicació i organització de l'exèrcit romà. Com sonava -
500 BCE
Kithara
Era un instrument de corda de l'antiga Grècia, més sofisticada que la lira. Tenia una caixa de ressonància rectangular o trapezoïdal, amb cordes de tripa o seda, generalment entre 7 i 11. Es tocava amb un plectre o amb els dits, i se sostenia en posició vertical o inclinada. Amb un so potent, s'usava en concursos musicals, cerimònies religioses i representacions teatrals. (data aproximada) Com sonava -
300 BCE
Cornu
Era un gran instrument de vent metall fet de bronze, caracteritzat per la seva corba en forma de "G". Era utilitzat per donar ordres i senyals en el context militar i en desfilades. (data aproximada) Com sonava -
204 BCE
Tímpano
Era un instrument de percussió pertanyent a la família dels membranòfons. Es tracta d'una mena de tambor de marc que va ser present en diverses cultures com a Antic Egipte, Grècia i Roma. Consistia en un marc de metall o fusta de forma circular amb 30 cm de diàmetre. Està cobert per tots dos costats per una membrana de pell. En general, es mostra sostingut a la mà esquerra i colpejat per les gemmes dels dits de la mà dreta. Com sonava -
Period: 27 BCE to 476
Imperi Romà
August es converteix en el primer emperador romà. - Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. A l'Imperi Romà, la música es feia servir en festes i banquets. A més, la música tenia un paper clau en les guerres, on els militars utilitzaven instruments com trompetes i tambors per marcar el ritme de les marxes i donar ordres a les tropes. També s’utilitzava en el teatre romà per acompanyar les representacions. -
100
Epitafi de Seikilos
Es tracta d'una inscripció grega trobada en una columna de marbre situada sobre la tomba que Sícilo va construir per la seva esposa Euterpe, a prop de Tràles (actual Turquia). L'epitafi inclou tant el text com la notació musical. L'Epitafi de Seikilos està escrit en notació musical greco-romana antiga, i encara es pot interpretar avui en dia. Com sonava -
Period: 476 to 1500
Edat Mitjana
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. - La caiguda de Constantinoble, descobriment de les Amèriques. A l'Edat Mitjana, la música tenia una gran influència en la formació religiosa, amb el canto gregorià i altres pràctiques litúrgiques a les esglésies. Les corts tenien una gran influència en la música, ja que els trobaires i minstrels acompanyaven festes i actes nobles, contribuint al prestigi social de les elits. A més, es feia servir en les danses populars. -
500
Càntic Gregorià
Comença a establir-se com la música litúrgica principal a l’Església Catòlica a partir de 500 dC, un estil de música monòdica en llatí, que es canta sense acompanyament instrumental. -
1025
Ut Queant Laxis
És una peça musical que es remunta al segle XI, coneguda per la seva relació amb el sistema de solfeig. Aquesta peça, escrita per Guido d'Arezzo, va ser una part important en la creació del sistema de notació musical medieval. Es tracta d'un motet que va ajudar a establir el mètode de cantar i reconèixer les notes per la primera vegada en la història. -
1100
Llaüt
És un instrument de corda pinçada amb caixa de ressonància en forma de pera. Utilitzat a l'Europa durant l'edat mitjana, especialment en la música cortesana i popular, deriva de l'oud àrab, introduït a la península Ibèrica durant Al-Àndalus.
Es va fer popular entre trobadors i joglars a partir del segle XII. Com sonava -
1100
Organistrum - La Zanfona
Descripció: Primer tipus de Zanfona, descrita en el manuscrit de Wolfenbüttel. Era un instrument gran que necessitava dues persones per tocar-lo: una feia girar la roda i l'altra prement les cordes amb el teclat. Rellevància: Va ser essencial en la música religiosa medieval i va ser el precursor de la Zanfona (hurdy-gurdy), un instrument més petit i portàtil que es va popularitzar posteriorment. Com sonava -
1250
Dies Irae
És un famós himne llatí que s’utilitza en la Missa de Difunts. Es creu que va ser compost per Tomàs de Celano al segle XIII i ha estat inclòs en nombroses composicions de Rèquiem com les de Mozart, Verdi i Berlioz. -
1270
Santa Maria strela do dia
És una cantiga que pertany a un conjunt de 427 composicions en honor a la Mare de Déu denominat Cantigues de Santa María.
Estan escrites en galaic-portuguès i es van compondre en la cort del Rei Alfons X el Savi, durant la segona meitat del segle XIII, entre 1270 i 1282 aproximadament.
Alfons X el Savi va tenir en la seva cort poetes i músics famosos, va protegir trobadors i joglars i es va envoltar d'instrumentistes i cantors. Com sonava -
Period: 1400 to
Renaixement
Redescobriment de la cultura clàssica grega i romana. - Transició al període del Barroc. La música va experimentar una gran evolució. A les corts, els compositors i músics eren molt valorats i la música es feia servir per demostrar prestigi social.
La música acompanyava festes, banquets i altres esdeveniments nobles. També va ser essencial a l'Església, amb el canto coral i composicions complexes. La música encara té una gran influència en el teatre, com en les obres de Shakespeare. -
Period: to
Barroc
Apogeu del Barroc a l'art i la música, amb compositors com Bach i Vivaldi. - Mort de Bach, marcant el final del Barroc. Es caracteritzava per la seva complexitat i expressivitat emocional.
Les obres sovint utilitzaven una melodia principal acompanyada d'acords, i es va desenvolupar el gènere de l'òpera.
Els instruments de corda van guanyar protagonisme, així com els instruments de teclat. També es va popularitzar el concert, on destacava la interacció entre un solista i l'orquestra. -
Antonio Vivaldi
Antonio Vivaldi (1678-1741) va ser un compositor, violinista i director d'orquestra italià del període Barroc. Va treballar com a mestre de concerts a l'Ospedale della Pietà, on va compondre moltes de les seves obres.
Vivaldi va compondre principalment en el gènere de la música instrumental, amb una producció destacada de concertos (especialment per a violí solista), música de cambra i òperes.
Instruments més utilitzats en les seves composicions: el violí, el violoncel, clavicèmbal... -
Les Quatre Estacions d'Antonio Vivaldi
Les Quatre Estacions (Le quattro stagioni) és un conjunt de quatre concerts per a violí, cadascun representant una de les estacions de l'any. Són algunes de les obres més famoses i interpretades de la música clàssica.- Primavera
- Estiu
- Tardor
- Hivern
-
Period: to
Classicisme
Transició del Barroc al Classicisme, amb compositors com Mozart i Beethoven. - Inici del Romanticisme. Va ser un moviment cultural que es basava en el desig de recuperar els patrons estètics de l'Antiguitat clàssica, és a dir, les formes artístiques i filosòfiques que es van desenvolupar a Grècia i Roma entre els segles VIII aC. C. Consistia en harmonies ordenades que s'oposaven al Barroc i va establir un estricte cànon de bellesa basat en l'exactitud de les proporcions. -
Wolfgang Amadeus Mozart
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791) va ser un compositor i pianista austríac. Va compondre més de 600 obres en diversos gèneres, incloent-hi simfonies, òperes, música de cambra, concertos i música sacra. Les seves obres més destacades inclouen òperes: Don Giovanni, La flauta màgica i Les bodes de Fígaro. Simfonies: la Simfonia No. 40 i La Júpiter.
A més, va escriure nombrosos concertos per a piano. Va utilitzar diversos instruments, amb el piano i l'orquestra com a protagonistes. -
Ludwig van Beethoven
Ludwig van Beethoven (1770-1827) va ser un compositor i pianista alemany, una figura clau en la transició del classicisme al romanticisme. Malgrat els problemes d'audició que va patir va continuar component obres. Les seves composicions inclouen les 9 simfonies, 32 sonates per a piano i diversos quartets de corda. Va innovar en l'ús d'instruments com la trompeta i el clarinet, i va transformar l'orquestra amb noves estructures i sons. -
Eine kleine Nachtmusik
La peça consta de quatre moviments, tot i que sovint s'interpreta amb tres. El primer moviment, "Allegro", és vibrant i optimista, mentre que el segon, "Romance", aporta un to més suau i melòdic. El tercer moviment, "Menuetto", és un vals amb caràcter, i el quart, "Rondo", tanca l'obra amb energia. Eine kleine Nachtmusik -
La Simfonia No. 5 en do menor, Op. 67
És una de les obres més emblemàtiques de la música clàssica. Estrenada el 1808, es caracteritza pel seu famós motiu inicial "ta-ta-ta-taaa", que es repeteix al llarg de l'obra. La simfonia segueix una estructura en quatre moviments i es destaca per la seva energia, dramatisme i innovació harmònica. El contrast entre el primer moviment, tens i decidit, i l'últim, triomfal i optimista, simbolitza una lluita i superació. Simfonia No. 5 -
Für Elise
És una de les peces més conegudes de Ludwig van Beethoven. És una obra curta per a piano, en forma de rondó, amb un tema principal memorable i repetitiu que es combina amb seccions contrastants. La peça està en la tonalitat de la menor i es caracteritza per la seva melodia suau i alegre. Es creu que "Elise" fa referència a una dona amb qui Beethoven va tenir una relació especial, encara que la identitat exacta és incerta. Für Elise -
Period: to
Romanticisme
Es va caracteritzar per la cerca expressiva. La intenció estava posada a transmetre, de la manera més commovedora possible, sentiments com la malenconia, la ira, la tristesa o l'alegria. L'harmonia es va fer més complexa gràcies a l'ampliació de l'orquestra, la introducció de nous instruments i elements propis dels compositors. Es van desenvolupar àmpliament les formes de la simfonia i de l'òpera. El seu final es marcat amb el final del segle XIX, començament del Modernisme. -
Ode to Joy
Aquesta partitura és la novena i última completa de les seves nou simfonies. La simfonia va sorgir a partir d'altres peces de Beethoven. “”Ode to Joy"" prové del poema "An die Freude" (A l'Alegria) de Schiller, escrit en 1785, poema en el qual Schiller expressa ideals d'unitat i alegria universal, que Beethoven va prendre com a inspiració per al final de la seva simfonia. Ode to Joy