-
500
La música a la Prehitòria
Fa més o menys 51 mil anys o més els nostres avantpassats van inventar la musica. No es podien comunicar aixi doncs que es van inventar comunicar-se amb la musica. Quan l'Homo Sapiens era capaç d'imitar els sons de la natura i diferenciar-los dels que constituïen l'estructura del seu llenguatge, va ser llavors amb l'anomenat Homo Musicus quan van començar a perfilar-se les primeres expressions musicals associades a un fet col·lectiu. -
500
La música en l'antiguetat
En l'època grega és on es comença a tenir una informació de la música més rellevant. Així, en aquest període trobarem els primers documents musicals conservats.Tampoc trobarem massa fonts de música, però si acudim a les pintures, a les escultures i a determinats restes artístiques que s'han conservat, podem fer-nos una idea de com era la música grega.
Els romans, van acollir totes les novetats que havien desenvolupat els grecs, però no van dedicar massa esforç a la cultura musical. -
700
La música a a la edad mitjana
A l'edat Mitjana l'església Catòlica es converteix en l'eix fonamental de la societat. El cant Gregorià, serà durant gran part d'aquest període la música que governarà tots els territoris, ja que en aquesta època, el poder i la cultura van a estar en mans dels monjos i religiosos, que es faran amb el poder d'una societat gairebé analfabeta.
Tambè el trobadors van ser musics i poetes mediavals, que composaven i interpretaven, o ho feien interpretar als joglars les seves obres. -
1400
El reinaixement
Les característiques que defineixen la música renaixentista són la seva textura polifònica, i està regida pel sistema modal heretat del cant gregorià. Entre les seves formes musicals més difoses es troben la missa i el motet en el gènere religiós, el madrigal, la nadala i la chanson en el gènere profà, i les danses, el ricercare i la canzona en la música instrumental. Els compositors més destacats d'aquest període eren Josquin des Prés, Palestrina, Orlando di Lasso i Tomás Luis de Victoria. -
El Barroc
Els fets musicals que s'enquadren aquesta etapa són la creació de la primera òpera "Orfeo" de l'italià Claudio Monteverdi (1607) i la mort de Johann Sebastian Bach (1750), que serà el geni indiscutible d'aquesta època. Es crearan noves tècniques per poder expressar de la millor manera possible els sentiments. L'òpera serà el gènere que més desenvolupi l'expressió dels sentiments. -
El Classicisme
La música anirà abandonant els cercles eclesiàstics i palatins per desenvolupar-se en cases privades de la burgesia i en espectacles públics.
Els tres compositors que es van a convertir en les grans figures d'aquest període són Haydn, Mozart i Beethoven, que treballaven a Viena, ja que aquesta és considerada la ciutat més important dins del context musical. -
Romanticisme
Els artistes romàntics, cansats de la perfecció formal del Classicisme, busquen noves formes d'expressió que els permetin donar curs a la seva impuls creador. En aquesta època d'anhel de llibertat, els artistes s'independitzen dels mecenes i crearan obres per a un públic que en ocasions l'adora i, sovint, triga a comprendre'l. El principi fonamental del Romanticisme és la recerca de l'exaltació de les passions en totes les seves obres. -
Segle XX
Des del punt de vista cronològic, a la música d'aquest període se l'anomena música contemporània i té el seu origen en els moviments nacionalistes de l'últim Romanticisme que donaran lloc a altres tendències, en certa manera continuistes.
