-
Carles IV
El rei Carles IV va suprimir tota influència il·lustrada en el seu govern, va nomenar Manuel Godoy secretari d'Estat i va tancar la frontera per evitar el contagi. -
Period: to
Revolució Francesa
Va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia. -
Period: to
Convenció a França
Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França. Després de la seva dissolució, el poder passà al Directori. (Assemblea Legislativa) -
Execució de Lluís XVI
Aquest fet va comportar que Carles IV s'unís a la coalició militar europea contra França, desencadenant la Guerra Gran (1793-1795), que tingué a Catalunya un escenari principal. -
Period: to
República/Directori francès
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa. Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat -
Cop d'estat de Napoleó
Durant el Directori francès, la inestabilitat política i la necessitat de posar fi a la guerra contra Europa van proporcionar un gran poder a l'exèrcit, el qual va ser recolzat per la burgesia ja que aquesta necessitava ordre per a consolidar les transformacions ja produïdes. El 1799, mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. El 1804 es va fer proclamar emperador. -
Tractat de Fontainebleau
Autoritzava els exèrcits francesos a entrar al país per ocupar Portugal, aliat de la Gran Bretanya. A més, fixava el repartiment del país veí, del qual Goody havia de rebre un principat. -
Abdicacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona, que van tenir lloc a començamtent de maig de 1808 al castell de Marracq de la ciutat francesa de Baiona, es el nom pel que es coneixen les renuncies succesives dels reis Carles IV i el seu fill Ferran VII al tro d'Espanya a favor de Napoleó Bonapart, qui a continuació cedí els drets al seu germà Josep Bonapart, qui regnaria amb el nom de Josep I. -
Junta Suprema Central
La formaven representants de les juntes provincials, presidida pel comte de Floridablanca, que va reconèixer Ferran VII i assumí el poder en nom del monarca. -
Period: to
Guerra del Francès
Els inicis cal situar-los en els acords del Tractat de Fontainebleau, segons els quals Espanya i França es repartien Portugal. Aquest fet va justificar l’entrada de les forces napoleòniques a la Península. Les primeres forces franceses van entrar a Catalunya i va iniciar-se la resistència
Conclogué amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Motí d'Aranjuez
Va ser impulsat per nobles i eclesiàstics i protagonitzat per soldats i per sectors populars, que exigeixen la destitució de Godoy i la renúncia de Carles IV a favor del seu fill Ferran VII, que va ser proclamat rei. -
Josep I Bonaparte rei d'Espanya
El seu germà el va nomenar rei d'Espanya però no de Catalunya, territori que s'incorprà al Primer Imperi Francès. La seva arribada a Madrid va ocórrer en plena Guerra de la Independència, després de la revolta popular del 2 de maig contra les tropes napoleòniques. -
Period: to
Corts de Cadis
(Assemblea de Diputats) - Fou reunida durant el govern de Josep I, en plena revolta antinapoleònica, sota la pressió dels grups cultes il·lustrats i liberals minoritaris, que proposaven la promulgació d’una constitució política per a la monarquia espanyola, de liquidar l’Antic Règim i de transformar la monarquia en un estat liberal (liberalisme). -
Annexió de Catalunya
Un cop l’exèrcit francès va dominar tot el territori català, Napoleó va ordenar l’annexió de Catalunya a l’Imperi. Va ser dividida en quatre departaments i una allau de funcionaris s'hi van desplaçar a fi d'organitzar el país d'acord amb el model francès. El català i el francès van ser declarades llengües oficials. -
Constitució de Cadis
Amb la constitució de les Corts es va començar a edificar un nou projecte polític que lluitava contra el despotisme oposant-hi una societat basada en la llibertat i la igualtat davant de la llei. El camí suposaria la introducció del liberalisme com a limitació del poder del rei. Així, que es va promulgar, després de debats entre absolutistes i liberals, el dia de Sant Josep, motiu pel qual la primera Constitució de la història d’Espanya va ser coneguda com “la Pepa”. -
Campanya de Napoleó a Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus. -
Ofensiva de Wellington
Treien avantatge de la retirada de gran part de l'exèrcit francès per participar en la desastrosa campanya russa de Napoleó, Wellington va prendre l'ofensiva el 1813, culminant-la a la batalla de VItoria. acció per la qual el van ascendir a mariscal de camp (grau militar). -
Ferran VII
Acabada la guerra, Ferran VII, el rei desitjat, tornà a Espanya. Poc temps després, a València, signà els decrets que invalidaren tota l’obra constitucional de les corts de Cadis.
El regnat de Ferran VII (1814-1833) es caracteritzà per l'enfrontament entre absolutistes i liberals i es divideix en tres períodes:
1 - Restauració absolutista (1814-1820)
2 - Trienni Liberal o Constitucional (1820-1823)
3 - Dècada Ominosa (1823-1833) -
Batalla de Waterloo
Va ser l'última batalla de les guerres napoleòniques en la qual es va veure com les ambicions de l'emperador francès eren xafades d'una vegada. Tot i la seva antiga genialitat en la campanya, Napoleó va ser incapaç de derrotar als exèrcits aliats, i els prussians van acabar de determinar la seva sort al presentar-se amb l'ajuda de Wellington.
