La Decoració Ceràmica

TERRA SIGILLATA - Segle I dC, Tàrraco

100

Es tracta d'una copa de Terra Sigillata amb la representació de la mort d'Hipòlit, trobada als suburbis de Tàrraco. S'observa l'escena de la mort de l'heroi: els seus cavalls desbocats, i l'aparició del brau marí. Aquesta tècnica consisteix en la producció d'uns vasos de ceràmica fets amb un motlle i segellats pel ceramista. El seu color acostuma a ser marronós o vermell degut al tipus d'argila que s'usava, consten de relleus.
D'aquesta praxi se'n té constància des dels inicis del segle I aC.

ENGALBA - Green amphora maganese (c. 929-1000 dC)

930

Es tracta d'una àmfora que data de finals segle X dC, se'n desconeix el seu autor. Trobada a Córdoba, i de clara influència islàmica ja que era una pràctica molt recurrent al nord d'Àfrica durant el segle X.
Es tracta d'un tipus de decoració anomenat Engalba. Per a fer aquesta tècnica s'usen dos tipus de ceràmiques de diferents colors: la primera serveix de color base i la segona permet realitzar el dibuix (aquesta es pot barrejar amb pigments per a aportar color).

CORDA SECA - Rajola del segle XII, Anònim

1190

Aquesta rajola fou confeccionada a Andalusia durant el segle XII.
La tècnica de la corda seca consisteix en traçar el dibuix desitjat utilitzant un pinzell amb una barreja de matèria greixosa i òxid de manganès. Aquest primer pas és important per tal que després, durant l'aplicació dels colors, aquests no es barregin entre ells.
És una tècnica antiga que va tenir el seu punt àlgid durant el segle X a al-Àndalus

VERD I MANGANÈS - Plat de ceràmica, segle XIV, Anònim

1300

Es tracta d'un plat de ceràmica decorat amb verd i manganès. És d'autoria anònima i data del segle XIV. Està decorat per la part còncava del plat, amb tres cercles concèntrics a la vora i al centre una flor de sis pètals. La ceràmica verd i manganès es va començar a fabricar molt entre els segles X i XV, i es tracta de recobrir la ceràmica amb vernís de plom estannífer blanc i decorar-ho amb dibuixos en verd de coure i òxid de manganès.

REFLEX METÀL·LIC - Segle XV, València

1450

Plat de ceràmica amb reflex metàl·lic, segle XV, València.
La tècnica del reflex metàl·lic és un tipus de decoració esmaltada amb efectes iridescents que s'aconsegueix a base de diverses coccions.
La praxis troba els seus inicis a la Mesopotàmia, i es desenvolupa al llarg dels anys al nord d'Àfrica i a la península Ibèrica. El procediment consisteix en aplicar un vernís com a primera capa, coure'l dues vegades i finalment, aplicar l'última capa de daurat i coure'l per tercera vegada.

SOCARRAT - Rajola de sostre amb bou, segle XV, Anònim

1467

Es tracta d'una rajola d'argila decorada amb un bou fet amb la tècnica del socarrat. El socarrat és una tècnica que consisteix en preparar la peça amb calç diluïda i llavors a través d'un paper vegetal es decora amb òxid de ferro i manganès, un cop cuita la peça el dibuix de socarrat es queda fixat permanentment. Les rajoles de socarrat són d'origen medieval i s'acostumaven a col·locar als sostres entre les bigues.

DECORACIÓ AMB ARESTA - Segle XVI, Anònim

1550

Aquest tipus de decoració es tracta de ceràmica vitrificada i policromada, trobada a l'Església de Sant Mateu, Cádiz.
La tècnica de decoració amb aresta consisteix en aplicar un motlle sobre la superfície tova de ceràmica, abans de fer el procés decoratiu. El relleu que deixa el motlle sobre el fang serveix per a aplicar els colors de manera senzilla i evitant que es barregin.
Aquest procediment s'utilitza des del segle XV i substitueix en gran part la tècnica decorativa anomenada "corda seca".

PISA POLICROMADA - La xocolatada, segle XVIII, Anònim

1710

Es tracta d'un plafó que va encarregar el 1710 el Comte de Castellar per guarnir el seu jardí d'Alella. Constituït per una sèrie de rajoles pisa decorades amb l'escena d'una festa galant, molt característica de la noblesa del moment; a l'escena hi podem veure que la gran protagonista de la festa és la xocolata i que tots els invitats segueixen la moda de l'època provinent de Versalles.
La pisa és un tipus de terracota esmaltada, fina, porosa i opaca que un cop cuita es decora i policroma.

ENGALBA - Floró, segle XX, J. Puig i Cadafalch

1900

Aquesta peça és una rajola de terracota amb un relleu fet a partir d’un motlle i amb un acabat de vernís melat sobre engalba blanca. Aquesta rajola en forma de flor forma part del context arquitectònic de la casa Amatller de Barcelona. És un disseny de l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch. Té un acabat mat i enfosquit, això és degut a les altes temperatures a les quals va ser cuita i també per la quantitat de vernís que es va aplicar.