-
Revolució Francesa
És el punt de partida, el precedent històric que va iniciar el declivi de l'Antic Règim i que va promulgar el liberalisme i altres ideals. Va ser una revolució iniciada a França que després va expandir les seves idees il·lustrades per l'Europa del s.XVIII. -
Motí d'Aranjuez
Destituició de Godoy i abdicació de Carles IV. -
Ocupació napoleònica I Guerra del Francès (1808-1868)
Ocupació violenta per part de Napoleó Bonaparte de la península Ibèrica. Difusió de les idees liberals i revolucionàries. -
Afusellaments del 3 de maig
Es van dur a terme a Madrid i van ser una mostra de la dura repressió cap al poble per part dels francesos. Es va produir un alçament antifrancès, reflectit també en altres quadres de Goya. -
Estatut de Baiona
Napoleó va fer abdicar a Ferran VII per Josep I Bonaparte, qui va redactar una mena de constitució, l'Estatut de Baiona. -
Corts de Cadis
Convocades per Ferran VII a la ciutat de Cadis. Es nomena un Consell de Regència per fer front a l'autoritat dels francesos.
Els diputats es dividen en absolutistes (partidaris de l'Antic Règim), reformistes (amb Jovellanos) i liberals. -
Emancipació de l'Amèrica Hispana
Aprofitant la situació d'inestabilitat que es vivia a la metròpoli, les colònies van decidir crear Juntes Provincials. El rei Ferran VII va intentar recuperar l'autoritat sobre els criolls, però aquests van crar Repúbliques Hispanoamericanes independents gràcies a les guerres per la independència. -
Constitució de 1812
Va ser la primera constitució contemporània espanyola. Destaca la declaració de sobirania nacional (amb sufragi masculí de totes les classes socials), monarquia parlamentària, separació de poders, igualtat davant la llei per a tots els ciutadans i desamortizació de les propietats de l'Església, així com altres llibertats. -
Congrés de Viena
Reunió dels vencedors eurpoeus de Napoleó. Imposen la Restauració de l'Antic Règim.
Rússia, Prússia, Àustria i França per s'alien en contra de les idees revolucionàries: la Santa Aliança.
S'encarrega a França la tasca de restablir l'absolutisme a Espanya per ocupació militar: els Cent Mil Fills de Sant Lluís. -
Restabliment de l'absolutisme
Retorna Ferran VII "el desitjat", recolzat pels ultraconservadors. Anul·la la Constitució de 1812 i les Corts de Cadis.
Hi ha una situació de crii econòmica i es fan diversos "pronuniamientos" per part de sectors liberals, però fracassen per falta de suport. -
Trienni Liberal (1820-1823)
Un "pronunciamento" efectuat el 1820 té èxit i el rei és obligat a restablir la Constitució de 1812.
El Coronel Rafael de Riego mana no reprimir la revolta de les colònies hispanoamericanes.
D'altra banda, es sectors absolutistes s'agrupen en Partides Reialistes. -
Dècada Ominosa (1823-1833)
Es restableix novament 'absolutisme monàrquic amb Ferran VII com a rei. Els liberals són executats i empresonats (alguns marxen exiliats) i les lleis del Trienni Liberal queden anorreades.
L'Església recupera els béns gràcies a la Inquisició.
Els ultrareialistes fan el manifest de la Federació de Reialistes Purs, que reclamen a Carles M. Isidre com a rei (germà de Ferran VII).
EL 1827 a Catalunya es produeix la Insurrecció dels Malcontents. -
Pragmàtica Sanció
Llei que anul·la la Llei Sàlica, que prohibia l'accés a la corona per part de les dones. Just després neix la filla de Ferran VII, Isabel II, que esdevindrà l'hereva al tro. -
Estat Liberal (1833-1840)
Es va implantar l''Estat Liberal al mateix moment de la guerra. El 1834 M. Crisitina va començar el seu paper com a Reina Regent de la seva filla Isabel II. -
Primera Guerra Carlina (1833-1840)
Els partidaris de la reina Isabel II (la majoria del país) es van enfrontar contra els partidaris de Carles M. Isidre (la població resident als territoris de l'est i el nord-est peninsular).
Els isabelins posseïen un exèrcit potent, el del govern; en canvi els carlins s'organitzaven en querrilles febles en algunes zones. -
Estatut Reial
Text constitucional molt conservador elaborat per Martínez de la Rosa (Primer Ministre). Nega la sobirania nacional i dóna molt poder a la corona.
Els liberals, com a resposta, es radicalitzen i es revolten (Bullangues de Barcelona, a la imatge), tot reclamant un canvi real de règim. -
Mendizábal, cap de govern
El polític d'idees liberals progressistes lidera el govern i es guanya el suport popular. -
Tornada dels moderats al govern
Esclaten pronunciaments a les ciutats: el poble protesta exaltat en contra dels moderats (Martínez de la Rosa).
Aquestes protestes fan que la reina torni a posar a Mendizábal al govern, aquesta vegada com a Ministre d'Hisenda, i restableixi l Constitució de 1812 (amb sobirania nacional, etc). -
Conveni de Bergara
Els carlins abandonen la lluita armada però amb la condició de conservar els seus drets forals. El govern manté el furs del País Basc i Navarra, però no pas a Catalunya, on els carlins no accepten la pau i continuen lluitant fins a ser vençuts el 1840.
