-
985 BCE
Almansor saqueja Barcelona
Almansor era el cap militar musulmà que va saquejar barcelona l’any 985. -
Period: 878 to 897
Guifré el Pelós
Comte d’Urgell, Cerdanya, Girona i Barcelona. Va donar els comtats en herència als seus fills. -
Period: 947 to 992
Borell ll
L’any 985 Almansor saqueja Barcelona. Borell ll demana ajuda als francs i li negue. Declara els comtats catalans independents del regne franc. -
988
Borrell ll s’independitza del regne franc
Borrell ll va demanar ajut al rei franc el qual va decidir no ajudar-lo i va decidir no renovar el jurament de fidelitat. -
Period: 1035 to 1076
Ramon Berenguer l
Va aconseguir l’hegemonia del comtat de Barcelona. -
Period: 1076 to 1097
Ramon Berenguer ll
Va ser comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès -
Period: 1097 to 1131
Ramon Berenguer lll
Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona. Es va casar amb Dolça de Provença aconseguint així els territoris d’Occitània. -
1105
Conquesta de Balaguer
El comte de Barcelona i Urgell va conquerir Balaguer l’any 1105 -
1112
Matrimoni de Ramon Berenguer lll amb Dolça de Provença
El matrimoni de Ramon Berenguer lll amb Dolça de Provença va ser una de les tres formes amb les que es va fer el domini d’Occitània. -
1117
Conquesta de Tarragona
El comte de Barcelona i Urgell va conquerir Tarragona l’any 1117 -
Period: 1131 to 1162
Ramon Berenguer lV
Es va casar amb Peronella d’Aragó, creant així la Corona d’Aragó. Conquesta Tortosa i Lleida. -
1149
Conquesta de Lleida
Ramon Berenguer lV va conquerir Lleida l’any 1149 -
1150
Matrimoni de Ramon Berenguer lV i Peronella d’Aragó
Amb la unió de Ramon Berenguer lV i Peronella d’Aragó es va formar la Corona d’Aragó. -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast
Fill de Ramon Berenguer lV i Peronella d’Aragó. Primer rei de la Corona d’Aragó. -
Period: 1196 to 1213
Pere l el Catòlic
Va morir a la Batalla de Miret (1213) lluitant contra els francesos pel territori d’Occitània. -
1213
Batalla de Muret
Va ser la guerra entre la Corona d’Aragó i els Francs l’any 1213. -
Period: 1213 to 1276
Jaume l el Conqueridor
Conquesta de Mallorca, Eivissa i València. Signa el Tractad de Corbeil pel gual renuncia als seus territoris d’Occitània. -
1229
Conquesta de Mallorca
Va ser conquerit per Jaume l d’Aragó. -
1238
Conquesta de València
València va ser conquerit per Jaume l d’Aragó l’any 1238. -
1258
Tractat de Corbeil
Jaume l el Conqueridor va signar el Tracta de Corbeil pel qual renunciava als seus drets a Occitània. -
Period: 1276 to 1285
Pere ll el Gran
Conquesta de Sicília. -
1283
Conquesta de Sicília
Pere lll el Gran va conquerir Sicíla.. -
Period: 1285 to 1291
Alfons ll el Franc
Conquesta de Menorca. -
Period: 1291 to 1327
Jaume ll el Just
Conquesta d’Alacant, Elx i Oriola. També de Sardenya, Atenes i Neopàtria. -
Period: 1327 to 1336
Pere lll el Benigne
Fill segon de Jaume ll i Blanca d’Anjou. Es converteix en hereu de la corona. -
1329
Conquesta de Sardenya
Jaume l el Just va conquerir Sardenya l’any 1329. -
Period: 1336 to 1387
Pere lll el Cerimoniós
Sobirà de la Corona d’Aragó amb els títols de Comte de Barcelona, rei d’Aragó, rei de València i Sardenya. -
Period: 1387 to 1396
Joan l el Caçador
Va ser sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya i duc de Girona -
Period: 1396 to 1410
Martí I l’Humà
Mor sense descendència. -
1412
Compromís de Casp
L’any 1410 Martí l’Humà va morir sense desendencia i van escollir a Ferran d’Antequera, i aquest fet se anomena Compromís de Casp -
Period: 1412 to 1416
Ferran l d’Antequera
Escollit rei pel Compromís de Casp -
Period: 1416 to 1458
Alfons lV el Magnànim
Conquesta de Nàpols. -
1442
Conquesta de Nàpols
Alfons el Magnànim va conquerir Nàpols l’any 1442. -
Period: 1458 to 1479
Joan ll el Sense Fe
Guanya la Guerra Civil Catalana. -
1462
Inici Guerra Civil Catalana
Esclata una guerra entre Joan ll i Carles de Viana per el pactisme. -
1472
Capitulacions de Pedralbes
Va guanyar Joan ll i va ser la rendició de les institucions del principat