-
801
Almansor saqueja a Barcelona
El Califat omeia no va fer incursions al comtat de Barcelona perquè es creia que rebria el suport del Regne de França o l'Imperi Romà d'Orient, però en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de França no els ajudaria es va decidir a atacar-los. -
Period: 878 to 897
Guifre el Pelós
Guifre el Pelós va se el comte de d' Urgell,de Cerdanya de Girona i de Barcelona va morir al any 897
va donar els comtats en herència als seus fills -
Period: 947 to 992
Borrell II
Borrell II Declara els comtats catalans independentdel regna franc
L`any 985Almansor saqueja Barcelona i Borell II demana ajuda als francsi li neguen -
Period: 1083 to 1131
Ramon Berenguer III
Es va casar amb Dolça de Provença, aconseguir així els territoris d'Occitània. Va consolidar la supremacia del comtat de Barcelona sobre la resta i va conquerir Tarragona -
1105
Conquesta a Balaguer
La ciutat va ser conquerida pel comte Ermengol VI el 1105, i així incorporada definitivament al comtat d'Urgell. -
1112
Matrimoni de de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
Dolça de Just abans del casament, la mare feu donació a la seva filla tant de tots els dominis que tenia sobre la Provença comtal com dels que regia com a usufructuària des de la mort del seu marit. El dia del casament, la donació es va fer extensiva al gendrerovença es casà amb Ramon Berenguer III, -
1117
Conquesta de Tarragona
Tarragona va ser conquerida pels àrab-berbers en una data variable segons autors, entre el 714 i el 716. Ha estat objecte de debat si la conquesta va ser pacífica o després d'un setge i posterior saqueig. -
Period: 1131 to 1162
Ramon Barenguer IV
Es va casar amb Peronella d'Aragó ,creant així conquesta a Tortosa i Lleida i a la corona d'Aragó -
1150
Matrimoni de Ramon Berenguer IV i Peronella d' Aragó
Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar al jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat. -
Period: 1162 to 1196
Alfons el Cast
va ser el primer rei de la corona d'Aragò va ser el Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragò -
Period: 1196 to 1213
Pere I el Catolic
va morir a la batalla de Muret(1213) lluitant contra els francesos pel territori d'Occitania. -
1213
batalla de Muret
va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, -
Period: 1213 to 1276
Jaume I el conqueridor
va Signar el Tractat de Corbeil (1258) pel qual renuncia als territoris d'Occitania i va conquesta Mallorca ,Eivissa,València -
1229
Conquista de Mallorca
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autóctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorquines.🤤 -
1258
Tractat de corbeil
Acord signat a Corbeil (Illa de França) entre els representant de Lluís IX de França i els de Jaume I de Catalunya- Aragó. -
Period: 1276 to 1285
Pere II el Gran
conquesta de Sicília -
1283
Conquesta de Sicilia
La Guerra de Sicília va ser un llarg conflicte pel domini del Regne de Sicília i el control naval de la Mediterrània que va tenir lloc entre els anys 1282 i 1302. Aquest article tracta la primera part de la guerra entre la Corona d'Aragó i la casa de ' Anjou (1282-1294), també anomenada Guerra de les Vespres Sicilianas. Per l'article genèric del conflicte, vegeu Guerra de Sicília (1282 -
Period: 1285 to 1291
Alfons II el Franc
Conquesta a Menorca -
Period: 1291 to 1327
Jaume II el just
Conquesta de S erdanya , Atenes i Neopàtria -
Period: 1327 to 1336
Alfons II Benigne
-
Period: 1336 to 1387
Pere II el Cerimoniós
-
Period: 1387 to 1396
Joan I el Caçador
-
Period: 1396 to 1410
Martí I l' humà
va morir sense descendència -
1412
Compromiso de Casp
El Compromís de Casp (1412) f una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria el darrer rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.ue -
Period: 1412 to 1416
Ferran I d'Antequera
va ser escollit pel primer rei de compromís de Casp l' any (1412) -
Period: 1416 to 1458
Alfons IV el M magnànim
va conquesta a Nàpols -
1442
Conquesta de Nápols
Campanya militar de conquesta del regne de Nàpols, sota domini angeví, per part d'Alfons IV de Catalunya-Aragó. Emparentats amb Conrado, els prínceps del casal de Barcelona havien reivindicat la corona napolitana des de la seva mort (1268). Després de la conquesta de Sicília, les tropes catalanosicilianes havien ocupat sovint l'extrem sud del regne napolità des que Pere II de Catalunya-Aragó havia ocupat l'illa (1282) i havia posat el peu a Calàbria (1283). -
1442
Conquesta de Serdanya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329. L'illa de Sardenya, sotmesa a la influència mercantil de pisans i genoveses, estava dividida en quatre senyories -
Period: 1458 to 1479
Joan II el Sense Fe
va guanyar la guerra civil catalana -
1462
Inici Guerra Civil Catalana
La guerra civil catalana (1462-1472) fue el conflicto que se produjo en el Principado de Cataluña entre los partidarios del rey Juan II de Aragón, conde de Barcelona, y los de las instituciones catalanas rebeldes al rey encabezadas por la Diputación del General del Principado de Cataluña y el Consell del Principat. -
1472
Capitulaciones de Pedralbes
La Capitulació de Pedralbes signada el 24 d'octubre del 1472 va posar fi a la guerra civil catalana ja que segons els seus termes no només es rendia Barcelona, després del dur lloc a què havia estat sotmesa per l'exèrcit del rei Joan II d'Aragó , -
1486
Sentencia Arbitral de Guadalupe
Després de la seva victòria a la batalla de Llerona de març de 1485, que va posar fi a la segona guerra remença, les forces realistes van desfermar una forta repressió contra els remenses rebels ―entre altres mesures se'ls va prohibir portar armes