LA CATALUNYA MEDIEVAL

GUIFRÉ EL PELÓS

Period: 878 to 897

Va ser comte de Cerdenya, Barcelona, Girona i d'Urgell.
Primer comte en deixar en herència els seus territoris als seus fills.

BORRELL II

Period: 947 to 992

Almansor saqueja Barcelona (985) i Borrell va demanar ajuda al rei franc i aquest no li dona suport. A partir de llavors declara independents els comtats catalans.

ALMANSOR SAQUEJA BARCELONA

985

Almansor saqueja Barcelona, llavors Borrell II va demanar ajut al rei franc i aquest li va negar. A partir d'aquí Borrell II considera independents els comtats catalans.

BORRELL II S'INDEPENDITZA DEL REGNE FRANC

988

Borrell II no renova el jurament de fidelitat (pacte de vassallatge) al rei franc i llavors es considera independent.

RAMON BERENGUER I

Period: 1035 to 1076

Va restablir l'autoritat comtal i va conseguir l'hegemonia del comtat de Barcelona.

RAMON BERENGUER II

Period: 1076 to 1097

Va ser comte de Barcelona, Gerona, Osona, Carcassona i Rasès.

RAMON BERENGUER III

Period: 1097 to 1131

Va ser comte de Barcelona, Gerona, Osona, Provença i Cerdanya. Es va casar amb Dolça de Provença. Va reforçar el poder del comtat de Barcelona i va conquerir Tarragona.

CONQUESTA DE BALAGUER

1105

El comte d'Urgell (Ermengol VI d'Urgell) i el comte de Barcelona (Ramon Berenguer III) van capturar als almoràvits (moviment religiós del nord d'Àfrica) i van conquerir Balaguer.

MATRIMONI DE RAMON BERENGUER III AMB DOLÇA DE PROVENÇA

1112

Aquest matrimoni va establitzar Provença (regió del sud-est de França) i va suposar el màxim control de les terres del sud de França. Dolça es va traslladar a Barcelona i va gobernar els territoris del Ramon Berenguer III.

CONQUESTA DE TARRAGONA

1117

Va rebre el nom de Principat de Tarragona el permís del govern feudal otorgat pel bisbe Olguer de Barcelona a Robert d'Aguiló (aventurer normand) amb autorització del Papa donat per Ramon Berenguer III per repoblar i fer fructífers les terres del Camp de Tarragona.

RAMON BERENGUER IV

Period: 1131 to 1162

Es va casar amb Peronella d'Aragó i així es va crear la Corona d'Aragó, sent el primer rei d'aquella corona.

CONQUESTA DE LLEIDA

1149

Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell van descoronar al rei Muzzufar després del bloqueig militar al 1149. Temps després, es va otorgar la Carta de Població a la ciutat i es va establir el Marquestat de Lleida.

MATRIMONI DE RAMON BERENGUER IV AMB PERONELLA D'ARAGÓ

1150

Peronella d'Aragó i Ramon Berenguer IV es van casar. El seu fill, Alfons I el Cast, va governar el comtat de Barcelona i el regne d'Aragó. Així es va crear la Corona d'Aragó (unió de Catalunya i Aragó però conservant les institucions, lleis i característiques de cadascun)

ALFONS EL CAST

Period: 1162 to 1196

Fill de Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Primer rei de la Corona d'Aragó.

PERE I EL CATÒLIC

Period: 1196 to 1213

Va ser rei d'Aragó i comte de Barcelona. Va morir a la Batalla de Muret (1213) contra els francs.

BATALLA DE MURET

1213

Papa Inocenci III va convocar una croada contra els càtars ja que es va estendre el catarisme (nova religió) per Occitània. El comte de Tolosa es va adjuntar amb el rei de França i Pere el Catòlic va lliutar al costat dels nobles occitans i van ser derrotats a la Batalla de Muret.

JAUME I EL CONQUERIDOR

Period: 1213 to 1276

Va conquerir Mallorca, Eivissa i València. Va signar el Tractat de Corbeil (1258) renuncinant als territoris d'Occitània.

CONQUESTA DE MALLORCA

1232

Jaume I d'Aragó va comandar la croada contra Al-Mayurqa per als regnats cristians a l'illa de Mallorca. Com a conseqüència, va destruir el poder almohade a l'illa, va esclavitzar els andalusins, va repoblar l'illa amb població catalana i es va crear el Regne de les Mallorques.

CONQUESTA DE VALÈNCIA

1238

Jaume I d'Aragó va conquerir València. L'ejercit va conseguir la gran part de l'actual València a la Corona d'Aragó.

TRACTAT DE CORBEIL

1258

Jaume I el Conqueridor (fill de Pere el Catòlic) va firmar el Tractat de Corbeil el qual renunciava als seus drets a Occitània després de la Batalla de Muret (1213).

PERE II EL GRAN

Period: 1276 to 1285

Va conquerir Sicília.

CONQUESTA DE SICÍLIA

1282

Va ser un conflicte pel domini del regne de Sicilia i el control naval de la mediterrània.

ALFONS II EL FRANC

Period: 1285 to 1291

Va conquerir Menorca.

JAUME II EL JUST

Period: 1291 to 1327

Va conquerir Alacant, Elx, Oriola, Sardenya, Atenes i Neopàtria.

ALFONS III EL BENIGNE

Period: 1327 to 1336

Va ser comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València, Sardenya i Còrsega.

CONQUESTA DE SARDENYA

1329

Va ser una campanya militar de conquesta de l'illa de Sardenya encapçalada per Jaume II dominada per pisans i genovesos.

PERE III EL CERIMONIÓS

Period: 1336 to 1387

Va ser rei d'Aragó, de València, d'Ampuries, duc d'Atenes i Neopàtria i comte de Barcelona.

JOAN I EL CAÇADOR

Period: 1387 to 1396

Rei d'Aragó, València, Mallorca, Cerdenya, Córsega i comte de Barcelona i Rosselló.

MARTÍ I L'HUMÀ

Period: 1396 to 1410

Mor sense descèndencia.

COMPROMIS DE CASP

1412

Martí l'Humà mor sense descendència, llavors Ferran d'Antequera es escollit per ser el nou rei.

FERRAN I D'ANTEQUERA

Period: 1412 to 1416

Escollit rei pel Compromís de Casp.

ALFONS IV EL MAGNÀNIM

Period: 1416 to 1458

Va conquerir Nàpols.

CONQUESTA DE NÀPOLS

1442

Van ser campanyes que van incorporar el regne de Nàpols a la Corona d'Aragó.

JOAN II EL SENSE FE

Period: 1458 to 1479

Guanya la Guerra Civil Catalana.

INICI GUERRA CIVIL CATALANA

1462

Va començar amb una gran crisis del segle XIV; retrocés demogràfic, crisis econòmica i enfrontaments socials que va afectar a tota Europa. Va ser un enfrontament entre la monarquia i la oligarquia nobiliaria i urbana.

CAPITULACIONS DE PEDRALBES

1472

Es van firmar per posar fi a la Guerra Civil Catalana.