-
Period: to
Wernher von Braun (1912-1977)
va ser una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica. -
Coets V2 (1944-1952)
Aquest coet va ser el primer míssil balístic de combat de llarg abast del món i el primer artefacte humà conegut que va fer un vol suborbital. Va ser el progenitor de tots els coets moderns, incloent els utilitzats pels programes espacials dels Estats Units i de la Unió Soviètica, que van tenir accés als científics i dissenys alemanys a través de l'Operació Paperclip i l'Operació Osoaviakhim, respectivament. -
Operación Paperclip
-
Period: to
Programa Sputnik
-
Laika (1954-1957)
El primer ser terrestre viu que va orbitar la terra. -
Period: to
Programa Explorers
Segueix avui dia. -
NASA (National Aeronautics and Space Administration)
-
Alan Shepard (1923-1998)
Va ser el primer Americà en viatjar a l'espai, en un vol orbital i no suborbital com John Green (1961). Al 1971, va passejar per la Lluna. -
Programa Mercury
El programa Mercury va ser el primer programa espacial tripulat dels Estats Units, de 1961 a 1963. Va començar el 7 d'octubre de 1958, un any i tres dies després que els soviètics posessin al primer satèl·lit en l'espai, l'Spútnik 1. Entre 1961 i 1963. -
Period: to
Programa Apolo
-
Yuri Gagarin (1934-1968)
Va ser el primer humà a viatjar a l'espai exterior, quan la nau espacial Vostok on viatjava va completar una òrbita de la Terra el 12 d'abril de 1961. -
John Glenn (1921-2016)
va ser el tercer estatunidenc a volar a l'espai, i el primer a orbitar sobre la Terra (1962). Finalment va servir com a senador per l'estat d'Ohio des de 1974 a 1999. -
Period: to
Programa Mariner
-
Valentina Tereixkova (1937)
Fou la primera dona de sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963. Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida. -
Alexei Leonov 1934-2019)
Va ser un cosmonauta de la Unió Soviètica que va realitzar el primer passeig espacial el 18 de març de 1965. La nau que el va portar a l'espai exterior va ser la Voskhod 2. -
Soiuz (nau espacial)
Soiuz (en rus: Сою́з, 'unió', pronunciació AFI [sɐˈjʉs]) és una nau espacial (primer soviètica i ara russa) i també el coet portador que la col·loca en òrbita. -
Apollo I
L'Apollo 9 va ser el tercer vol del programa Apollo, llançat el 3 de març de 1969. Seria l'encarregat de provar el mòdul lunar. Va ser la tercera missió tripulada del programa Apollo. El vol va amarar el dia 13 de març després d'orbitar 151 vegades el nostre planeta i després de 241 hores de vol. -
Neil Alden Armstrong (1930-2012)
Va ser la primera persona que va caminar sobre la Lluna. -
Apolo XIII
L'Apollo 13 va ser el setè vol del programa Apollo, llançat en direcció cap a la Lluna el dia 11 d'abril del 1970 mitjançant un coet del tipus Saturn 5. Va ser una missió espacial que tenia com missió efectuar un allunatge a la regió Fra Mauro, però una explosió a bord de la nau en el seu camí a la Lluna va obligar la tripulació a avortar la missió i orbitar al voltant de la Lluna sense assolir la seva comesa d'aterrar-hi. -
Period: to
Programa Saliut o Salyut
-
Apolo XVII
L'Apolo 17 va ser l'última missió de el programa Apol·lo de la NASA i l'última missió en què els humans van viatjar i van caminar en la Lluna. -
Skylab (1973-1979)
Va ser la primera estació espacial nord-americana. -
Period: to
Programa Viking
El Viking I se lanzó el 20 de agosto de 1975
Viking II el 9 de septiembre del mismo año -
ESA (european space agency)
-
Programa Voyager
El Programa Voyager fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la NASA amb l'objectiu d'investigar Júpiter i Saturn. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a Voyager; les dues sondes del programa foren la Voyager 1 i la Voyager 2. -
Transbordador Espacial
El transbordador espacial, llançadora espacial o naveta espacial de la NASA, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), fou l'astronau utilitzada durant 30 anys pel govern dels Estats Units d'Amèrica per a les seves missions tripulades a l'espai, i va ser retirada de servei el 2011. -
Transbordador espacial Columbia
El transbordador espacial Columbia (Designació NASA: OV-102) va ser el primer dels transbordadors espacials de la NASA a complir missions fora de la Terra. -
Transbordador espacial Challenger
El transbordador espacial Challenger (designació NASA: OV-99) va ser el segon transbordador de l'agència espacial dels Estats Units (NASA), construït per mitjà d'una estructura corporal que inicialment va ser experimental. Va completar 9 misions abans de desintegrar-se en l'última, cuasant la mort dels 7 intengrants tripulants als 73 segons del seu llançament. -
Mir (estació espacial)
Mir (en rus Мир, que significa «món» i «pau») és una estació espacial soviètica i posteriorment russa. Va ser la primera estació espacial d'investigació habitada de forma permanent de la història. -
Roscosmos (Agencia Espacial Federal de Rusia)
-
Mars Pathfinder
La Mars Pathfinder fou una sonda espacial no tripulada de tipus Discovery de la NASA, llançada el 1996 i la primera d'una sèrie de missions d'exploració del planeta Mart que inclouen vehicles robòtics tot terreny (rovers en anglès).[1] Aquesta missió a Mart fou la més important des que les sondes Viking aterressin sobre el planeta vermell el 1976 i fou, a més, la primera missió a enviar un vehicle tot terreny a la superfície d'altre planeta. -
ISS Estació Espacial Internacional
L'Estació Espacial Internacional és un projecte internacional per a construir i mantenir una estació espacial permanent en òrbita al voltant de la Terra.[1] A l'Estació Espacial Internacional intervenen sis agències espacials: l'estatunidenca National Aeronautics and Space Administration (NASA), la russa (RKA), la japonesa (JAXA), la canadenca (CSA/ASC), la brasilera (AEB) i l'Agència Espacial Europea (ESA - European Space Agency, però no tots els seus membres
