-
170
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.
Claudi Ptolomeu, astrònom, matemàtic i geògraf greco-egipci. Hereu de la concepció de l'univers donada per Plató i Aristòtil, va viure i va treballar com a astrònom a Alejande, que a la famosa biblioteca d'Alexandria). No obstant això, el seu mètode de treball era molt diferent del fet que Ptolomeu era un empirista. -
201
Aristarc de Samos, el primer heliocèntric
El model heliocèntric (amb el Sol al centre) no va néixer de fet de la mà de Copèrnic. Al segle III abans de Crist, Aristarc de Samos , astrònom i matemàtic grec, ja va proposar un model de planetes que rotaven al voltant del Sol. Però la seva teoria no va tenir gaire ressò, ja que el model geocèntric (amb la Terra al centre ) no trobava discussió aleshores. -
700
model de Ptolomeu
Les idees d'Aristaco no van tenir però ressò. Era el model de Ptolomeu el que s'acceptava com a correcte, i ho va continuar sent durant el domini de l'imperi romà, així com a l'època d'hegemonia àrab. Durant el ressorgiment de les humanitats a Europa al segle XIII, l'Església Catòlica va adoptar aquest model com a propi, ja que a més encaixava amb una visió del món antropocèntrica, amb l'home com el centre de la creació divina. -
Feb 19, 1473
Nicolau Copèrnic
Nicolau Copèrnic era estudiant a la Universitat de Cracòvia quan va llegir els treballs de Peurbach i Regiomontanus. Durant els seus anys de formació i posteriorment, es va interessar per les lleis, la medicina i va ser clergue, governador i economista. L'astronomia era poc més que una afició per a ell. -
1474
Primer observatori europeu a Nuremburg
El 1474 es va crear el primer observatori europeu a Nuremburg, i dos astrònoms, Peurbach i Regiomontanus, van assumir la tasca de trobar errors en el treball de Ptolomeu, així com en altres taules astronòmiques i treballs publicats. Van aconseguir polir-ne molts, però la tesi geocèntrica no va ser discutida. -
1514
Commentariolus
El 1514 Nicolau Copèrnic publicava un manuscrit titulat Commentariolus, en el qual ja presentava la majoria dels elements de la seva visió heliocèntrica. Encara que el concepte era radical per a l'època, va mantenir molts elements de la visió d'Aristòtil, com tot es movia en cercles perfectes. Quant a precisió, el cert és que no era gaire millor que el model de Ptolemeu. -
1543
De revolutionibus orbium
De Revolutionibus Orbium Coelestium és una obra de Nicolau Copèrnic. Dedicada al papa Pau III, fou publicada per primera vegada el 1543. Es considera la primera obra que exposa la hipòtesi que la Terra no és el centre de l'univers, sinó que ho és el Sol, que roman immòbil. Altres filòsofs, com Aristarc de Samos (200 a. de C.), ja van proposar un model heliocèntric, però Copèrnic fou el primer que en va donar prou arguments i, per tant, se li atribueix el mèrit. -
Dec 27, 1571
Johannes Kepler
Johannes Kepler va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres Astronomia nova i Harmonices mundi. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton. -
Astronomia Nova
El 1609, Johannes Kepler, va publicar la seva obra Astronomia Nova , que contenia les seves dues primeres lleis del moviment planetari, la primera de les quals estableix que els planetes efectivament es mouen al voltant del Sol, però les seves òrbites no són circulars, com creia Copèrnic, sinó el·líptiques, i el Sol es troba en un dels focus. -
Desenvolupament del telescopi, Galileu
I aquí entra el desenvolupament per part de Galileu (el 1609) del seu telescopi. El seu no va ser el primer, però el model de l'italià va millorar el disseny dels dispositius ja existents: el telescopi no deforma els objectes i els augmenta fins a sis vegades, a més de presentar les imatges al dret. -
Sidereus Nuncius
El 1610 Galileu Galilei publicava el seu Sidereus Nuncius, en què descrivia el descobriment de les quatre llunes principals de Júpiter, demostrant que, efectivament, no tots els objectes celestes giraven al voltant de la Terra. Kepler va publicar una carta recolzant el descobriment de l'italià. -
Hel·liocèntricoper
A finals de 1610, però, va publicar que Venus, igual que la Lluna, presentava diferents fases en el temps, un fenomen fàcil d'interpretar seguint el model hel·liocèntricoper molt més complex amb el geocentrisme, per la qual cosa es considera una prova sòlida de aquesta teoria. -
Tabulae Rudolphinae
Anys després, Kepler va publicar Tabulae Rudolphinae , la descripció més precisa feta fins ara sobre la forma com es movien els planetes, que va suposar la fonamentació teòrica perquè el model heliocèntric fos per fi acceptat. Però novament, la seva adopció generalitzada no va ser ni de bon tros immediata. -
Lleis de Newton
Isaac Newton va formular Les lleis de Newton, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica. Newton va publicar aquestes lleis el 1687 en un treball de tres volums titulat Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. ; en el tercer volum, les va combinar amb la seva llei de la gravitació universal. Són tres lleis físiques que van establir les bases per a la mecànica clàssica. Descriuen la relació entre un cos i les forces que actuen sobre ell.