-
1000 BCE
Llengua
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evolució de la seva versió vulgar en sorgiren les llengües romàniques que sobreviuen avui dia. Tot i que el llatí clàssic va desaparèixer com a llengua habitual de comunicació després de la caiguda de l'Imperi Romà, el llatí vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les llengües romàniques https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Llengua -
753 BCE
Inici de la Monarquia
a ciutat de Roma va créixer dels assentaments a la vora del riu Tíber, un encreuament de tràfic i comerç. D'acord amb l'evidència arqueològica la vila de Roma va ser fundada probablement durant el segle IX aC per dos membres de les tribus centrals italianes: els llatins i els sabins. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Monarquia -
510 BCE
Fi de la Monarquia
. L'últim rei, Tarquí el Superb, va ser deposat i exiliat el 510 aC, després d'haver comès seriosos abusos. El Senat va determinar que cap altre rei governaria Roma i es va establir el sistema republicà. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Monarquia -
509 BCE
Inici de la República
La República Romana va ser creada el 509 aC, establint un sistema de magistrats electes anualment. Els més importants eren els dos consols, que exercien l'autoritat executiva anomenada imperium i el comandament militar. Tanmateix, els cònsols havien de contendre amb el Senat, originalment un consell de la noblesa (els patricis)https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Rep%C3%BAblica -
400 BCE
Agricultura
Les terres agrícoles eren encerclades amb oms, pins o xiprers, mentre que els prats i vergers eren assetjats amb tanques, estaques, fossats o murs de pedra, totxana o ciment. Els esclaus podien descansar en els dies festius i en els de pluja (entre 60 i 80 a l'any aproximadament) i després de la sembra, a l'hivern (uns 30 dies).https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Agricultura -
311 BCE
La Marina de Roma
La marina romana (en llatí classis, literalment estol) era la força naval de la Roma Antiga. Tot i tenir un paper decisiu en l'expansió romana per la Mediterrània, la marina romana mai no va tenir el prestigi de les legions romanes. Al llarg de la seva història els romans van ser un poble essencialment terrestre, i van deixar els temes nàutics en mans de pobles més familiaritzats amb ells.https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Marina_romana -
Period: 227 BCE to 30 BCE
Províncies
Tot territori annexionat es convertia en província i era confiat a un pretor o un promagistrat.https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Cristianisme_a_l'Imperi_Rom%C3%A0 -
27 BCE
Fi de la República
A mitjans del segle i aC, tres homes, Juli Cèsar, Pompeu i Crassus van fer un pacte secret, el primer triumvirat, per controlar la república. Després de la conquesta de la Gàl·lia de Cèsar, l'estancament de les relacions entre Cèsar i el Senat va produir una guerra civil en què Pompeu encapçalava les forces del Senat. Cèsar va sortir victoriós i va ser declarat dictador vitalici. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Rep%C3%BAblica -
27 BCE
Inici de l'Imperi Romà
Amb la derrota dels seus enemics, August va prendre el poder absolut, conservant només una imatge de la forma republicana de govern. El seu successor designat, Tiberi, va prendre el poder sense guerra ni sang, establint una dinastia que acabaria amb la mort de Neró el 68 dC. L'expansió territorial de l'imperi va continuar, l'estat es va afermar, malgrat la perspectiva que el poble tenia dels emperadors com a corruptes. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
380
Cristianisme
Les principals característiques del cristianisme en els seus temps primitius són la seva ferma creença en el monoteisme, la igualtat entre els homes i la ferma negació de qualsevol altre déu. En aquest context és fàcil entendre que els successius emperadors romans, per tal d'eliminar aquesta amenaça a la unitat religiosa de l'Imperi basada en el culte a l'emperador i en el respecte a les religions dels pobles conquerits.https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Cristianisme_a_l'Imperi_Rom%C3%A0 -
476
Fi de l'Imperi Romà
El període del 180 al 235 va ser dominat per la dinastia Severa. Va ser un període de governants incompetents. La creixent influència de l'exèrcit en la successió imperial va produir un col·lapse imperial conegut com la Crisi del segle III. Aquesta crisi va acabar amb el govern de Dioclecià que el 293 va dividir l'imperi en dos, governats per una tetrarquia integrada per dos co-emperadors i dos col·legues. https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Imperi_Rom%C3%A0 -
476
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
La Caiguda de l'Imperi Romà és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476. Cap al segle iv, Roma seguia dominant un extens imperi, que tenia com a eix el mar Mediterrani. La civilització romana s'estenia des del Rin i el Danubi fins al Sàhara, des de l'occident d'Hispània fins a Mesopotàmia.https://ca.wikipedia.org/wiki/Antiga_Roma#Caiguda_de_l'Imperi_Rom%C3%A0_d'Occident