-
Period: to
PRIMERA ETAPA
Objectiu MADRID -
AVANÇ DES EL SUD
Sota el comandament de Franco, les tropes d'Àfrica, legionaris i regulars van a entrar a la península, des de Melilla, amb la intenció d'ocupar Madrid. -
COMANDAMENT DE YAGÜE
Conjuntament, el general Franco i Yagüe amb les tropes nacionals, van entrar a Almendralejo, Mérida i Badajoz, on es va produir una forta repressió. Foto: Plaza de Toros de Badajoz. -
LARGO CABALLERO CAP DE GOVERN
-
TANCAMENT DE LA FRONTERA FRANCESA
Aquest fet va impossibilitar l'arribada de material bèl·lic a la zona republicana -
COMANDAMENT MOLA
Després de ser frenat a les serralades del Sistema Central, on venien des del nord. Van ocupar Irun i Sant Sebastià -
DESVIAMENT CAP A TOLEDO
En l'avanç de Franco, per tal d'alliberar als insurrectes assetjats a l'alcàsser des del cop d'estat, es van desviar cap a Toledo. -
EXÈRCIT DE GALICIA
Va connectar amb Oviedo, que estava aïllada emig del territori republicà. -
OFENSIVA SOBRE MADRID
Les tropes van arribar fins als afores de la capital (la ciutat universitària), però es van trobar amb una resistència ben organitzada per la Junta de Defensa i no van poder
prendre la ciutat. -
BATALLA DEL JARAMA
Van atacar el sud de Madrid però no van aconseguir aïllar la capital.
Destaca el paper de les Brigades Internacionals i les columnes de voluntaris catalans (líder anarcosindicalista Buenaventura Durruti). -
COMANDAMENT DE QUEIPO DE LLANO
Van ocupar la costa del Mediterrani fins a Malaga, amb el suport dels avions, vaixells i submarins alemanys i italians que bloquejaven els ports republicans. -
OFENSIVA DE GUADALAJARA
L'ofensiva del italians va provocar una derrota contundent dels republicans. -
Period: to
SEGONA ETAPA
Objectiu: OCUPACIÓ DE LA FRANJA CANTÀBRICA -
ABANDONAMENT DE L'ATAC A LA CAPITAL
Davant les dificultats es van cocentrà les accions militars cap a la franja cantàbrica (Astúries, Cantàbria i
Biscaia) Els insurrectes controlaven Navarra i Àlaba però el territori basc i els seus recursos miners es mantenia en mans de la República. -
BOMBARDEIG DE GUERNIKA
Atacada pels avions alemanys de la Legió Còndor, va quedar totalment destruïda. Va ser en realitat una operació de càstig contra la població civil. -
OCUPACIÓ DE BILBAO
Després de durs enfrontaments, els republicans, sense artilleria ni aviació, van haver de cedir. -
BATALLA DE BURNETE
Ofensiva republicana al centre de la península. -
BATALLA DE BELCHITE
Altra ofensiva republicana al front d'Aragó. -
SOBRE LES OFENSIVES REPUBLICANES
No van aconseguir avenços territorials significatius ni van impedir la caiguda del nord peninsular. A l’agost les tropes de Franco van entrar a Santander i a Astúries i la Republicà va perdre la indústria metal·lúrgica. -
Period: to
TERCERA ETAPA
BATALLA DE L'EBRE -
REFORMES DE L'EXÈRCIT REPUBLICÀ
Amb l'esperança de guanyar la guerra, els republicans van prendre una mesures: integrar els quadres procedents de les milícies i dels brigadistes internacionals i col·locar al capdavant un prestigiós general Vicente Rojo. -
OFENSIVA REPUBLICANA
Es va produir sobre Terol, finalment ocupada. -
RECUPERACIÓ DE TEROL
Franco va tornar a ocupar Terol i va aprofitar el desgast sofert per les tropes republicanes per iniciar la companya d’Aragò. -
ATAC AL FRONT D'ARAGÓ
Soldats van entrar a les localitats lleidatanes de Serós, Aitona i Soses. -
OCUPACIÓ DE LLEIDA
Així el riu Segre es va convertir en un límit fronterer entre nacionals i republicans i Lleida va esdevenir primera línia de foc durant 9 mesos. Després van ocupar Balaguer, Tremp, Camarasa i les centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
AÏLLAMENT DE CATALUNYA
Tropes franquistes van arribar al Mediterrani ocupant
Castelló, va suposar la separació de Catalunya de la zona republicana.
Franco va derogar l'Estatut de Catalunya. -
DARRERA OFENSIVA REPUBLICANA
L'exèrcit de l’Estat Major republicà va travessar el riu Ebre i va conquerir Ascó, Mora d’Ebre, Flix... i va prendre posicions a la serra de Pàndols, la serra de Cavalls i la Fatarella, però no va poder continuar avançant. -
MORA D'EBRE
Durant la guerra de posicions l’exèrcit franquista va entrar a Mora d’Ebre. -
BATALLA DE L'EBRE
Els republicans van acabar retirant-se a l’altra riba del riu i la derrota els va afeblir definitivament. Va ser la fase més llarga del conflicte i va acabar amb la Batalla de l’Ebre que va suposar el desgast definitiu de l’exèrcit republicà. -
Period: to
QUARTA ETAPA
Objectiu: OCUPACIÓ DE CATALUNYA -
SITUACIÓ REPUBLICANA
Després de la derrota a al batalla de l’Ebre, els republicans pràcticament no podien oferir resistència. -
OFENSIVA FRANQUISTA
Els nacionals van entrar pel nord, trencant el front de Tremp en direcció a Artesa de Segre. Pel sud, van atacar Sarroca i Maials. L’ofensiva va avançar ràpidament davant una resistència aïllada i mal coordinada. -
OCUPACIÓ DE TARRAGONA
Els nacionals entraven a Tarragona, i paral·lelament l’aviació bombardejaven nombroses localitats catalanes. -
CAIGUDA DE BARCELONA
Aconsegueixen entrar a Barcelona. -
CAIGUDA DE GIRONA
Girona també va ser ocupada. -
EXILIS REPUBLICANS
La retirada de l’exèrcit republicà va comportar l’exili de milers de persones a França. Destaquen: Manuel Azaña, Lluís Companys, Juan Negrín i Diego Martínez Barrio.
Per part dels nacionals, es va donar una dura repressió que va donar lloc a milers de morts i empresonats. -
LLEI DE RESPOSABILITATS POLÍIQUES
Aquesta llei pretenia “liquidar les culpes dels qui van contribuir a forjar i mantenir la subversió roja”. Funcionaris i docent fidels a la República van ser objecte de represàlies, els partits i sindicats van ser suprimits, així com tota mena de llibertat democràtiques. També van ser prohibides totes les manifestacions de la identitat nacional catalana. -
PUIGCERDÀ I PORTBOU
Finalment, els nacionals ja van ocupar tot el territori català. -
RECONEIXEMENT DEL GOVERN DE FRANCO
El govern de Franco va ser reconegut oficialment per França i Gran Bretanya. Immediatament després, Azaña va renunciar al càrrec de president de la República. -
Period: to
FINAL DE LA REPÚBLICA
-
ZONA CENTRE
Era l’únic territori en mans de la República, que
comprenia Madrid, la Manxa i la regió mediterrània des del nord de València fins a Almeria.
Va ser un últim esforç per reorganitzar l’exèrcit i defensar el territori republicà. -
COP D'ESTAT
Coronel Casado va donar el cop d’estat a Madrid i va intentar arribar a un acord amb Franco per aconseguir una pau honrosa i sense represàlies. -
OCUPACIÓ TOTAL
Franco va rebutjar qualsevol negociació i el seu exèrcit va entrar a Madrid i en tres dies els nacionals van ocupar la resta del territori republicà. -
FINAL DE LA GUERRA
La resistència de les escasses tropes controlades pels comunistes no va poder impedir l’ocupació d’Albacete, Alacant i València.
Finalment, Franco va signar a Burgos el darrer comunicat de guerra anunciant la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte.