-
Period: to
Regnat de Carles IV
Batalla de Trafalgar, Tractat de Fontainebleau, Motí d’Aranjuez -
Batalla de Trafalgar
La batalla de Trafalgar va ser un combat naval que va enfrontar dos bàndols. En primer lloc, La flota de Gran Bretanya, liderada pel vicealmirall anglès Horatio Nelson , i, en segon lloc, L'armada de França, amb el suport de la d'Espanya, comandades per l'almirall francès Pierre Villeneuve i el tinent general espanyol Federico Gravina. Va tenir lloc davant del cap Trafalgar, al sud d'Espanya, el 21 d'octubre del 1805. És una de les batalles més importants de les guerres napoleòniques. -
Tractat de Fontainebleau
Els dos ministres que van signar aquest document va ser, per Espanya, Manuel Godoy, i per França Gérad Duroc. El tractat de Fontainebleau va consistir en una sèrie de punts satisfactoris per a tots dos regnes. En primer lloc, Espanya deixava passar les tropes napoleòniques per terra espanyol que es dirigirien pel nord peninsular per entrar a Portugal des del nord. Mentre que les tropes espanyoles haurien d'entrar des del sud, creant una pinça que acabés ràpidament amb el seu enemic comú. -
Motí d’Aranjuez
Va ser un aixecament popular esdevingut a Aranjuez, Madrid que tindria com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV al seu fill Ferran VII. Les causes d'aquest motí van ser diverses. Per una banda, hi havia Ferran VII. La seva impaciència per regnar i la creença que la reina Maria Lluïsa i Godoy mantenien una relació. La gran crisi econòmica atacava directament les classes més baixes i es temia que obligués el Govern a desamortitzar-ne les propietats. -
Alçament del 2 de maig
El 2 de maig de 1808, les tropes franceses decideixen treure la Família Reial de Madrid, mentre els observa una multitud que protesta davant de les portes de palau. La munió és dissolta per un batalló de granaders, i la notícia origina una violenta reacció del poble de Madrid contra els francesos. -
Period: to
Guerra d’Independència
Alçament del 2 de maig, Reunió de les Corts de Cadis,
Constitució de 1812, Batalla de los Arapiles. -
Reunió de les Corts de Cadis
Les sessions de Corts van començar el setembre de 1810 i molt aviat es van formar dos grups de diputats enfrontats. En primer lloc, els liberals que eren partidaris de reformes revolucionàries, inspirades en els principis de la Revolució Francesa. En segon llos, els Absolutistes o "servils": partidaris del manteniment de l'Antic Règim (monarquia absoluta, societat estamental, economia mercantilista). -
Constitució de 1812
Les característiques van ser: Va establir la sobirania de la Nació, va instaurar la monarquia constitucional, amb la divisió de poders, va proclamar el sufragi universal masculí indirecte, va establir la llibertat d'impremta, indústria, comerç i dret a la propietat privada, va abolir els senyorius feudals, va concedir la ciutadania espanyola a tots els nascuts a les colònies americanes, va consagrar Espanya com un Estat confessional catòlic i no va reconèixer cap dret a les dones. -
Batalla de los Arapiles
La batalla dels Arapiles o de Salamanca, es va saldar amb l'absoluta derrota de l'exèrcit francès al comandament del mariscal Marmont. Va privar els francesos de les bases i els arsenals que necessitaven per dur a terme la invasió de Portugal, imprescindible per alliberar-se de la constant amenaça que constituirà l'exèrcit aliat comandat per Wellington. -
Period: to
Regnat de Ferran VII
Sexenni absolutista, Trienni Liberal, Dècada Ominosa -
Period: to
Sexenni absolutista
El rei Ferran vii va tornar a Espanya per assumir el tron vacant. El monarca va recuperar el poder polític mitjançant el cop d'estat del general Francisco Javier Elío contra la Regència. Ferran VII va decretar la tornada a l'absolutisme amb el suport de part de l'exèrcit i d'un grup de 69 diputats de les Corts de Cadis. -
Period: to
Trienni Liberal
Va ser un període clau en el llarg procés de crisi de l'Antic Règim i de revolució liberal a Espanya i en què es van configurar els camps de la revolució i de la contrarevolució. El liberalisme es va dividir entre moderats i exaltats que es van enfrontar durant la primera meitat del segle xix. I en l'oposició al liberalisme van confluir la contrarevolució i l'antirevolució que es van enquistar en la vida política espanyola al llarg del Nou-cents. -
Period: to
Dècada Ominosa
Es restabliran les institucions de l'Antic Règim (excepte la Inquisició), s'eliminarà tota l'obra de l'anterior govern liberal i s'evolucionarà políticament cap a unes posicions més moderades, en la línia del Despotisme Il·lustrat. Els liberals patiran una tremenda repressió, alguns acabaran executats (Riego, L'Empecinado...) i altres a l'exili. Espanya continua frenada per la seva situació econòmica, ara encara més delicada per la pèrdua definitiva de la majoria de colònies. -
Period: to
Regnat d’Isabel II
Regència de María Cristina, I Guerra Carlina, Desamortització de Mendizábal, Constitució de 1837, Regència d’Espartero, Dècada moderada, constitució de 1845, Bienni progressista, Desamortització de Madoz, Pacte d’Ostende -
Period: to
Regència de María Cristina
La reina Maria Cristina de Borbó, última de les quatre esposes del rei Ferran VII, va tenir un especial protagonisme en el temps de consolidació del règim liberal i del difícil i lent canvi de les velles estructures de l'Antic Règim a Espanya, canvis que la Cort es va resistir a assumir. -
Period: to
I Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina va ser una guerra civil entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. El seu lema Déu, Pàtria i Rei articula tota la teoria oficial política. Els defensors del carlisme pertanyien sobretot a un món rural. -
Desamortització de Mendizábal
La desamortització de Mendizábal va consistir en l'expropiació de les terres eclesiàstiques (denominades “mans mortes”, per la seva improductivitat) i la subhasta de forma pública. Aquestes terres havien arribat a l'Església mitjançant donacions, herències i abintestats (successions de persones mortes sense hereus). -
Constitució de 1837
Com a característiques progressistes estableix el principi de sobirania nacional, amplis drets individuals, un estat aconfessional i una divisió total de poders. -
Period: to
Regència d’Espartero
La regència d'Espartero va ser l'últim període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, anomenat així perquè, després del triomf de la «revolució de 1840» que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó. -
Period: to
Dècada moderada
La dècada moderada és el nom amb què es coneix el període del regnat d'Isabel II transcorregut entre maig de 1844 i juliol de 1854, així anomenat perquè durant aquests deu anys els liberals conservadors del Partit Moderat van detenir en exclusiva el poder gràcies al suport de la Corona. -
constitució de 1845
La constitució de 1845 es va promulgar durant la dècada moderada, quan la reina Isabel II va encarregar la formació de govern només als moderats. El general Narváez va presidir diversos governs. Aquesta constitució establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts triades per un sufragi molt restringit. -
Period: to
Desamortització de Madoz
-
Period: to
Bienni progressista
Bienni Progressista és el nom amb què es coneix el breu període de la història d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista va pretendre reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II. -
Pacte d’Ostende
-
La Gloriosa
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre o la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874). -
Period: to
Sexenni democràtic
La Gloriosa, Constitució de 1869, Regnat d’Amadeu I, I República, Cop de Pavia, Dictadura de Serrano. -
Constitució de 1869
La Constitució del 1869 defensava els principis següents: la forma d'Estat era monarquia democràtica, a més sobirania nacional, en la línia del liberalisme progressista, i clara separació de poders (legislatiu, les Corts; executiu, el rei; judicial, els tribunals de justícia) -
Period: to
Dictadura de Serrano
-
Period: to
Regnat d’Amadeu I
El regnat d'Amadeu I va ser el primer intent en la història d'Espanya de posar en pràctica la forma de govern de la monarquia parlamentària, encara que es va saldar amb un sonor fracàs ja que només va durar dos anys, del dia 2 de gener de 1871, en què va ser proclamat com a rei Amadeu I per les Corts Constituents, al dia 10 de febrer de 1873, en què va presentar la seva abdicació. -
Period: to
I República
-
Cop de Pavia
El cop d'Estat de Pavia, va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció del qual incloïa Madrid. -
Period: to
Restauració
Regnat d’Alfons XII, Constitució de 1876, Regència de Maria Cristina d’Habsburg, Guerra de Cuba. -
Period: to
Regnat d’Alfons XII
El regnat d'Alfons XIII coincideix amb una època regeneracionista. El sistema polític en començar el segle és una monarquia liberal, encara que no democràtica, basada en l'alternança dels dos grans partits: el conservador de Cánovas i el liberal de Sagasta. -
Constitució de 1876
-
Period: to
Regència de Maria Cristina d’Habsburg
La Regència de Maria Cristina d'Habsburg és el període del regnat d'Alfons XIII d'Espanya en què a causa de la minoria d'edat del rei Alfons XIII la prefectura de l'Estat va ser exercida per la seva mare Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. -
Period: to
Guerra de Cuba
La Guerra d'Independència de Cuba va ser un conflicte militar comprès entre el 24 de febrer de 1895 i el 13 d'agost de 1898, en què els cubans, amb el suport nord-americà, es van aixecar en armes contra els espanyols per buscar la seva independència i fi de la seva relació com a colònia.